11 de setembre de 1941

Dijous:

En el Reich:

A Polònia:

Adolf Hitler va ordenar a les seves tropes que s’aturessin a les afores de la ciutat de Leningrad, i va decretar que es privés de menjar a la població de la ciutat fins que es rendís l’exèrcit soviètic. Volia que els habitants de la ciutat morissin de fam.

A Alemanya:

A Berlín, la Gestapo va prohibir el Jüdische Kulturband in Deutschland (Lliga cultural jueva a Alemanya) i es varen confiscar els seus béns, que varen anar a parar a diverses institucions, entre les quals hi havia les SS i l’Exèrcit. A més, varen ser detinguts els col·laboradors que encara vivien a Alemanya. 

A Ucraïna:

Jeckeln va escriure un informe on deixava constància que durant el 26, 27 i 28 d’agost havien assassinat a 23.600 jueus a la ciutat ucraïnesa de Kamenets-Podolski. La meitat d’ells eren jueus hongaresos. Segons l’Informe de Situació de les Operacions Número 80 de les unitats especials, destacava que a la ciutat de Korostien 238 jueus havien sigut rodejats i conduïts a un edifici especial per la milícia ucraïnesa per afusellar-los. 

En el front oriental:

En el sector nord.

A Leningrad, Gregory Zhukov va agafar els comandaments de defensa de l’exèrcit soviètic. Aquell dia va començar l’atac principal contra Leningrad amb un avanç de les tropes alemanyes pels forats que havien obert els bombarders de la 1º Flota Aèria. Els alemanys varen conquerir en aquella jornada Krasnoie Selo, a tant sols 15 quilòmetres de la costa del golf de Finlàndia, a l’oest de Leningrad. Des del Kremlin, Iosif Stalin va cridar en tenir notícies de l’atac alemany:

Potser hauria de rendir a Pere. 

En el sector sud:

A Ucraïna, la 16º Divisió Panzer del general Hube va començar a creuar el Dnièper per Deriivka, al sud de Kremenchug.


Davant la imminent arribada dels alemanys, Iosif Stalin va ordenar ajusticiar als 157 presoners polítics que tenia reclosos a la presó d’Oriol. Entre les víctimes hi havia antics bolxevics com Jristian Rakovski o Olga Kameneva, la germana de Lev Trotski. Portaven uns quants anys tancats i el dictador soviètic tenia por de que amb el caos poguessin ser alliberats i el poguessin enderrocar. Tots ells varen ser assassinats en el bosc de Medvedev i la matança es va conèixer amb el nom de La matança de Medvedev. Stalin rebia pressions dels seus comandants i, aquell dia, Simion Budionny li va tornar a demanar que li permetés una retirada general des de Kiev. Nikita Kruschev també li va demanar. Poques hores més tard, Stalin va trucar al general Kirponos a Kiev i li va dir que digués en els seus comandants que deixessin de pensar en la retirada i busquessin la manera de resistir. 

A l’Atlàntic:

Els submarins alemanys varen descobrir un comboi, el SC-42, rumb a la Gran Bretanya, costejant el litoral de Groenlàndia, i el varen atacar enfonsat a 16 vaixells.

En els Estats Units:

A les afores de Washington es va començar a construir el Pentàgon.


El comandant Albert C. Wedemeyer va calcular que abans de l’1 de juliol de 1942 els alemanys haurien ocupat tota la Unió Soviètica a l’oest de la línia general (el mar Blanc, Moscou i el riu Volga, entre altres) i que militarment la Unió Soviètica quedaria bastant impotent posteriorment a aquella data. 

Published in: diari on 11 setembre 1941 at9:52 Comments (0)


The URI to TrackBack this entry is: http://segonaguerramundial.blog.cat/1941/09/11/11-de-setembre-de-1941/trackback/

RSS feed for comments on this post.

Feu un comentari