1 de juliol de 1942
Dimecres:
En el Reich:
A Polònia:
Adolf Hitler va explicar que no estava a favor del mestissatge dins de l’Exèrcit perquè creia que era un perill per la conservació de la raça ària i volia limitar-ho a un mínim estricte. Seguidament, va dir que la imminent ocupació de Sebastopol havia alegrat a Turquia i que gràcies a aquesta ocupació s’alimentaria l’odi dels turcs contra els soviètics. Per aquella conquesta, que seria anunciada al poble per la ràdio, Erich von Manstein va ser ascendit d’immediat a mariscal de camp.
A Alemanya:
Heinrich Himmler va tenir que necessitar un cop més tractament del doctor Felix Kersten.
A Àustria:
Hans Frank va pronunciar un discurs a la Universitat de Viena on va assegurar que contribuiria a afirmar sense descans que seria una cosa dolenta intentar fer passar els ideals de l’Estat policíac per purs ideals nacionalsocialistes. Frank va defensar l’humanitarisme i va voler deixar clar que els principis nacionalsocialistes no eren incompatibles amb l’humanitarisme.
En el front oriental:
En el sector sud:
Desenes de milers de soldats soviètics varen ser capturats i els soldats alemanys varen destruir l’última defensa de Sebastopol.
A Egipte:
A trenc d’alba, Erwin Rommel va començar la primera Batalla de El-Alamein atacant la Línia Alamein, entre el mar i la depressió de Cattara, i la bossa de Bab el Qattara amb l’objectiu de, un cop trencat el front, girar cap a l’oest. L’atac va ser ben contingut pels blindats britànics amb una sòlida barrera defensiva i Rommel i els seus homes varen estar a punt de quedar atrapats, fet pel qual varen tenir que retirar-se i atrinxerar-se a una posició més dèbil. Però a El Caire el pànic es va desfermar pensant en l’arribada dels alemanys i els notables varen marxar de la ciutat.
A l’Atlàntic:
El comboi Aliat PQ-17, integrat per 35 vaixells mercantils (22 nord-americans, 8 britànics, 2 russos, 2 panamenys i 1 holandès) i protegits per 6 destructors i 15 bucs armats, varen ser detectats per submarins i avions de reconeixement alemanys. Les embarcacions sabien que serien atacats des de l’aire i des dels submarins i, a més, sabien de l’amenaça del cuirassat Tirpitz. Però la boira els va ajudar a amagar-se.
A la Gran Bretanya:
Radio Londres va denunciar les massacres dels jueus polonesos i l’existència de cambres de gas.
A les Filipines:
Davant la costa de Luzon, un submarí nord-americà va enfonsar una embarcació japonesa que transportava presoners. 849 presoners de guerra australians, que sis mesos abans havien sigut capturats pels japonesos a Rabaul, varen morir ofegats.
The URI to TrackBack this entry is: http://segonaguerramundial.blog.cat/1942/07/01/1-de-juliol-de-1942/trackback/