EL TERCER REICH

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

Joseph Goebbels va escriure que el preocupava que el sagnant regne de terror dels croats contra els serbis acabés provocant la desaparició d’aquests i s’estenguessin els moviments d’alliberament. 

L’economista Gottfried Feder va morir a Murnau.

A la Gran Bretanya:

Durant la nit, la Luftwaffe va bombardejar el port de Dover.

En el front oriental:

En el sector nord:

Gràcies al suport aeri, els soviètics varen poder fer contraatacs a prop de Leningrad i varen forçar la retirada del 39º Cos d’Exèrcit alemany.

A Lushno, el caporal de les SS Fritz Christen, després de que morissin tots els homes de la seva bateria, va seguir dempeus al peu del seu canó i va eliminar a 13 carros de combat soviètics. Per aquella gesta, Christen va ser el primer soldat de la Totenkopf que va rebre la Creu de Ferro de Primera Classe amb la Creu de Cavaller. Posteriorment va ser enviat amb avió a Rastenburg per ser condecorat pel propi Adolf Hitler. 

En el sector sud:

A la ciutat de Kiev va esclatar una bomba en el quarter general alemany. Els alemanys varen culpar als jueus.

Per la caiguda de Kiev, els soviètics varen destituir al general de divisió Piotr Shelujin, comandament de les VVS del Front Sud, i va ser substituït pel coronel Konstantin Vershinin.

Els avions de reconeixement aeri soviètics varen detectar un gran número de forces blindades del 1º Grup Panzer a Dnepropetrovsk, a 80 quilòmetres al sud de Krasnograd. Ràpidament varen desviar bombarders cap a aquest sector i el 52 DAB va atacar aquell mateix dia als alemanys amb 40 sortides de bombarders DB-3. Però els alemanys també varen atacar amb els seus avions i varen ser més eficaços, sobretot els del 5º Cos de l’Aire, que va poder desviar-se des de Kiev per ajudar al 1º Grup Panzer. Els atacs dels He-111 i Ju-88 varen paralitzar les tropes soviètiques a Dnepropetrovsk i la línia ferroviària des de Stalino fins a Dnepropetrovsk va quedar interrompuda. A més, un altre bombardeig alemany va endarrerir el trasllat de tropes i material soviètics a la zona de Khàrkiv.

A Crimea, el 14º Cos d’Exèrcit del 11º Exèrcit va tornar a atacar.

En el Mediterrani:

Mentre el comboi britànic de l‘Operació Halberd sortia de Gibraltar cap a Malta, el primer U-Boot va entrar en el Mediterrani. Mentrestant, la Regia Aeronàutica va atacar els aeròdrom de Malta.

A la Unió Soviètica:

El govern soviètic es va unir a la Carta de l’Atlàntic firmada el 14 d’agost de 1941 entre els britànics i els nord-americans.

A Japó:

Tòquio va enviar un missatge en el seu consolat a Hawai dirigit per Nagai Kita per sol·licitar la ubicació exacte de les embarcacions de guerra nord-americanes a Pearl Harbor. Aquesta informació es va xifrar en el codi consular japonès, el denominat J-19. Els nord-americans varen desxifrar el missatge, però varen creure que tenia poca importància i el varen enviar a Washington en un clíper de la Pan Am que va arribar a la capital el 6 d’octubre.

Tweet

Dimarts:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler va exposar les seves teories racials i estava decidit a negar la ciutadania del nou Reich en els eslaus dels països ocupats de l’Est. Pel dictador, els ciutadans de l’Est eren persones inferiors que es reproduïen com animals, però envejava el seu potencial agrícola com el d’Ucraïna. Per ell era inconcebible que Alemanya tingués que viure amb la penalitat d’un territori massa petit mentre que una raça, que per ell no aportava res a la civilització, ocupava els terrenys més rics del món. Hitler va concloure la seva exposició dient que si feia mal als russos era perquè no volia que ells fessin mal als alemanys. Per complir els seus somnis d’expropiar i de fer dels terrenys fèrtils de l’Est en terrenys útils per als alemanys, va nombrar al seu fidel amic Erich Koch com a comissari del Reich per Ucraïna i a Reinhard Heydrich com a Segon Protector del Reich a Bohèmia i Moràvia. Aquesta última designació ja s’havia aprovat el dia anterior i aquell dia Heydrich ja va ordenar l’execució de 24 persones.

A continuació, va reunir-se amb el Protector de Bohèmia i Moràvia, Constantin von Neurath, per primer recriminar-li la seva falta de fermesa i després li va anunciar el nomenament de Heydrich com a Segon Protector. Von Neurath va protestar enèrgicament i va presentar la seva dimissió però, com sempre, Hitler li va negar. Seguidament, el dictador va ordenar al cap de l’Alt comandament de les forces armades (OKH), Wilhelm Keitel, que tots els comissaris polítics capturats fossin eliminats d’immediat, però no els soldats capturats. Molts d’aquests comissaris polítics se’ls va portar a camps de concentració per ser gasejats.

Després, Hitler es va reunir amb el ministre Joseph Goebbels durant una llarga estona. El dictador es va relaxar amb el seu ministre i amic, mostrant-se satisfet per la conquesta de Kiev. Tot i la felicitat que expressava, Hitler es va queixar de les dificultats que tenia per imposar la seva autoritat als experts de l’Estat Major i va expressar la seva opinió de que les derrotes de l’exèrcit soviètic a Ucraïna suposaven un punt d’inflació. Amb el sabor de la victòria, Hitler va repetir que Leningrad seria destruïda carrer per carrer, que havien aconseguit el gran avanç que estaven buscant i que no tardarien en rodejar Moscou. Llavors, canviant de tema, el ministre li va descriure l’estat d’ànim d’Alemanya i li va aconsellar que anés a Berlín i es dirigís al poble en un discurs perquè feia temps que no si dirigia per explicar la situació. L’últim cop havia sigut el 4 de maig de 1941 i Goebbels notava que el poble estava desmoralitzat. Hitler va acceptar fer aquell discurs, que s’acabaria fent el 3 d’octubre de 1941, i li va demanar que preparés un acte de masses per inaugurar la campanya d’Ajuda d’Hivern al final de la setmana següent.

A la Unió Soviètica:

A prop de Krasnaya Gora, com a represàlia per la mort de tres sentinelles de les SS, els alemanys varen posar en fila a tots els habitants d’un poble i els varen afusellar. 

A Alemanya:

Aquell dia va continuar la conferència a l’Oficina Central de Seguretat del Reich que havia començat el dia anterior entre comissaris per assumptes eclesiàstics. Durant la reunió varen acordar acusar a l’Església de traïdora i d’enemiga del poble alemany.

A la Gran Bretanya:

A Londres, Charles de Gaulle va crear definitivament el Comitè Nacional Francès.

En el front oriental:

En el sector nord:

A Leningrad, els alemanys varen començar a llançar bombes explosives sobre la ciutat.

El StG 2, amb només bombes de 1.000 quilograms, es va dirigir a tres quarts de nou del matí a Kronstadt sota les ordres del pilot Hans Ulrich Rudel. Els bombarders alemanys varen col·locar una bomba a la coberta del creuer Marat, de 23.600 tones, fet que va provocar un enorme incendi. Una altra bomba va fer explotar la munició de les torretes davanteres de 30,5 centímetres i tot el castell de proa va quedar destruït. A continuació, un impacte directe del tinent Rudel va causar una enorme explosió que va deixar fora de combat durant uns mesos el Marat. Els alemanys també varen aconseguir enfonsar el Minsk, el destructor Steregushichi i el submarí M-74 i varen danyar els Oktiabrskaia Revolutsia i els destructors Silni i Grozsiashchi. Quan donaven mitja volta, les aeronaus alemanyes varen ser interceptades per grans formacions de caces soviètics. Els pilots soviètics varen afirmar haver destruït 10 naus. Les bateries antiaèries soviètiques es varen atribuir la destrucció d’altres cinc aeronaus.

Tweet

Dilluns:

En el Reich:

En una nota, Adolf Hitler es va dirigir als seus soldats per resumir la victoriosa situació en el front oriental i va mencionar la pròxima ofensiva.

Reinhard Heydrich  va ser designat Protector Interí del Reich a Bohèmia i Moràvia.

A l’Oficina Central de Seguretat del Reich es va celebrar una conferència entre els comissaris per assumptes eclesiàstics. Durant la reunió varen qualificar l’Església com a enemic i varen acordar combatre contra ella. La volien acusar d’alta traïció per haver-se interposat a la lluita del poble alemany per la seva supervivència.

En el front oriental:

En el sector sud:

El 17º Exèrcit del general Carl-Heinrich von Stülpnagel va tornar a informar de que estaven sent atacats durament per l’aviació soviètica a la zona de Krasnograd i Poltava i que havien patit greus pèrdues. Com a conseqüència d’aquells atacs, el ràpid avanç del 17º Exèrcit, que havia recorregut 150 quilòmetres durant la primera setmana de l’ofensiva des de Kremenchug, es va veure aturat. 

A Crimea, els Stukas alemanys varen causar greus danys en els destructors Bezposhadni i Bezuprechni, aquest últim va tenir que ser remolcat fins Odessa. 

A la Gran Bretanya:

A Londres, Charles de Gaulle va constituir el Comitè Nacional de la França Lliure per lluitar contra els alemanys.

A Itàlia:

El comte Galeazzo Ciano va escriure en el seu Diari que hi havia un cert malestar entre la població italiana per l’escassetat d’aliments.

Tweet

Diumenge:

En el Reich:

A Polònia:

El general Fedor von Bock va aconsellar a Adolf Hitler que abans de llançar un atac contra la capital russa es proveís d’estructures fortificades per passar l’hivern. Davant d’aquell consell, Hitler es va irritar i va dir que l’Estat Major l’impedia dur a terme els seus plans i li va retreure que en el passat li qüestionessin les seves decisions com les de l’ocupació de Renània, l’entrada a Àustria, l’ocupació de Txecoslovàquia, la guerra a Polònia i l’ocupació de França. Hitler va voler demostrar-li que ell tenia raó en qüestions militars i que els que s’equivocaven eren els generals de l’Estat Major. La realitat era que en aquells moments la Wehrmacht avançava amb molta força per territori de la Unió Soviètica, sobretot els mesos de juny i de juliol. Joseph Goebbels es feia ressò de l’avanç de la Wehrmacht en el seu Diari:

1500 avions cauen com mosques… Gràcies a l’eficàcia de la nostra propaganda, a Europa domina un esperit conta els bolxevics. La premsa espanyola està amb nosaltres, la sueca també… En els Estats Units hi ha un clima de crisis i Anglaterra tremola. El nostre himne per Rússia ja està llest.

A Alemanya:

Els alemanys varen enlairar per primer cop el Focke Wulf Fw 190.

A Lituània:

Un equip mòbil de matança de les SS va entrar a Ejszyszki, un petit poble de l’actual Lituània. Allí van agafar a 4.000 jueus del poble i dels pobles veïns, i els van tancar en tres sinagogues de la població. Després, en grups de 250 persones, els van portar cap al cementiri del poble, on van ser alineats en unes fosses obertes i després afusellats. Avui dia en aquest poble ja no hi viuen jueus.

A la Gran Bretanya:

El bombarder britànic anomenat el Mosquit va fer el primer vol.

En el front oriental:

En el sector nord:

En el front de Leningrad, a l’est de Leningrad, la Luftwaffe començava els seus atacs contra la flota soviètica del Bàltic al port de Kronstadt. Un atac de Stukas va destruir el destructor Steregushchi a Kronstadt, però les embarcacions de gran blindatge varen quedar indemnes. En aquells moments els soviètics estrenaven una nova arma, el llançacoets Katiuska, anomenat pels alemanys com l’Òrgan de Stalin.

En el sector central:

A l’estació de ferrocarrils de Witebsk, els alemanys varen carregar centenars de presoners soviètics en vagons sense sostre pel bestiar per transportar-los en camps de presoners.

En el sector sud:

Després de quedar envoltats pels alemanys a Kiev, el 26º Exèrcit soviètic va intentar a la desesperada sortir de la bossa. Però els Messerschmitt Bf-110 del SKG 210 varen entrar en acció per impedir-ho. Els soviètics de seguida varen veure que no tenien possibilitat.

El 17º Exèrcit del general Carl-Heinrich von Stülpnagel, que es trobava a mig camí de Khàrkiv, va ser atacat per l’aviació soviètica durant tot el dia. El 17º Exèrcit va informar de que els atacs eren especialment intensos a la zona de Krasnograd i Poltava i que havien patit grans pèrdues.

A Crimea, a la nit, un grup de Ju-87 va detectar a la canonera Krasnaia Armenia a l’oest d’Odessa i, poc després, varen aparèixer dues embarcacions més soviètiques: el destructor Frunze i el remolcador OP-8. Els Stukas varen enfonsar les tres naus.

Un altre grup, però en aquest cas de He-111 del KG 27, varen detectar aquella mateixa nit una força de contraatac soviètica en el mar, entre Crimea i Odessa.

A Egipte:

A la nit, els britànics varen connectar un sistema d’il·luminació en el Canal de Suez mentre un avió britànic l’estava sobrevolant. Tot formava part d’un assaig per veure si els tripulants de l’aparell, enlluernats pel sistema d’il·luminació, podien identificar els objectius terrestres. L’efecte dels reflectors va ser tal que el pilot no va poder distingir els indicadors del seu panell d’instruments, fet pel qual va perdre el control de l’aparell. Per la seva sort va poder corregir el rumb de l’avió i va aconseguir aterrar. L’experiment havia sigut un èxit.

Tweet

Dissabte:

En el Reich:

A Polònia:

L’oficial d’enllaç de l’Alfred Rosenberg en el quarter general de Rastenburg, Werner Koeppen, va anotar que l’Adolf Hitler no havia pres cap decisió sobre la qüestió de les represàlies contra els jueus alemanys pel tracte que havien rebut els alemanys en el Volga.

A la França:

Els alemanys varen aplicar una nova Llei sobre els ostatges en què aquests perdien tots els seus drets.

En el front oriental:

En el sector sud:

Gràcies a una millora del temps després de dies de pluja i a que es varen assecar les carreteres, el 17º Exèrcit del general Carl-Heinrich von Stülpnagel va arribar a Krasnograd, a només 80 quilòmetres de Khàrkiv.

El comandant soviètic del Front Sud-oest, el coronel general Mijail Kirponos va morir a Kiev quan intentava fugir amb els seus homes i havia caigut en una emboscada. 

A França:

Philippe Pétain va inaugurar, juntament amb l’ambaixador Lequerica, l’ambaixador espanyol a París, i l’ambaixador Petri, l’ambaixador francès a Madrid, una exposició d’obres d’art espanyoles.

A l’Atlàntic:

Un combois d’embarcacions mercantils que es dirigia a Gibraltar va perdre 5 dels seus 27 embarcacions quan varen ser atacats per U-Boots. Un avió alemany que sobrevolava la zona va ser abatut per una de les embarcacions escorta. 

Tweet

Divendres:

En el Reich:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler es va reunir amb el comissari Erich Koch per parlar de la futura Ucraïna ocupada. Els dos no creien que Ucraïna tenia que ser un territori independent com defensava el ministre Alfred Rosenberg, amb qui Koch hi mantenia una mala relació. Defensaven la destrucció de les grans ciutats de la Unió Soviètica i estaven contents de que Kiev hagués quedat destruïda. Pel comissari, la industria ucraïnesa havia de ser desmantellada per tal de fer tornar els obrers al camp.

Joachim von Ribbentrop va ampliar la Directriu del cap de les Forces Armades Wilhelm Keitel del 16 de setembre de 1941 a tots els territoris ocupats del Reich amb l’objectiu d’eliminar la resistència comunista de França. Otto von Stulpnagel va aprovar l’ordre imposada pel ministre Von Ribbentrop que afegia a categoria d’ostatge a tots els homes francesos que es trobessin detinguts per les seves activitats comunistes o anarquistes.

En el front oriental:

En el sector nord:

Entre les 8:14 i les 23:00 hores, 276 bombarders de la Luftwaffe va atacar la ciutat de Leningrad en sis ocasions. 422 persones varen resultar mortes o ferides en caure dues bombes sobre un hospital. Els soviètics varen afirmar haver destruït 17 bombarders alemanys

En el sector sud:

Les tropes de la Wehrmacht varen conquerir la capital de la República Soviètica d’Ucraïna, Kiev, que la varen deixar en ruïnes pràcticament. Les tropes alemanyes dirigides pels comandants Heinz Guderian i Ewald von Kleist varen entrar a la ciutat juntament amb  50 homes de les unitats d’operacions de les SS, els Einsatzgruppen, concretament el comando d’acció 4-A. Aquestes unitats varen crear una administració militar per als territoris ocupats i va ser comandada pel general de divisió Kurt Eberhard, que acabaria provocant les grans matances que hi hauria en els territoris ocupats durant la guerra.

A la nit, els comandants superiors soviètics de la regió de Kiev varen amagar-se en una arbreda situada a uns 11 quilòmetres al sud-oest de Lójvista. Però la 3º Divisió Panzer va ser informada d’aquell intent d’escapar, varen rodejar el petit bosc i varen entrar-hi a continuació. Els 800 homes que constituïen la força soviètica varen lluitar fins a la mort. 

A Criema, el tinent Wolfgang Skorczewski, comandant de la 3./KG 27, va aconseguir enfonsar el monitor Udarni a l’est d’Odessa. Vuit dies més tard, Skorczewski va ser condecorat amb la Creu de Cavaller. 

Tweet

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

Heinrich Himmler, després de rebre el dia anterior del quarter general de Rastenburg l’ordre de deportar els jueus alemanys, austríacs i txecs a l’Est, va ordenar a través d’una carta a l’Arthur Greiser, del Warhegau, enviar a Polònia els jueus del Vell Reich i del Protectorat de Bohèmia i Moràvia per després, en la pròxima primavera, enviar-los més a l’est. A més, Himmler el va informar de la decisió de deportar a 60.000 jueus al gueto de Lodz perquè passessin allí l’hivern. Adolf Hitler volia que aquestes zones quedessin lliures de jueus i és evident que aquella decisió de deportar els jueus a l’Est la va donar ell, tal i com li va dir Himmler a Greiser.

A més, aquell dia el Ministeri de Transports va prohibir a través d’un decret als jueus alemanys utilitzar els vagons restaurants dels trens, anar d’excursió en autocars o desplaçar-se en transport públic en hores puntes.

En el camp de concentració de Buchenwald, el presoner txec Janacek i un seu company holandès treballaven en el departament d’horticultura per trobar la causa d’un embús a la canonaria en la conducció del desaigua. Els presoners varen quedar parats en descobrir que la causa era una enorme quantitat d’ossos humans, alguns d’ells encara amb restes calcinades de carn, que havien sigut tirades des del crematori a les clavegueres.

A Polònia:

Franz Halder va apuntar en el seu diari que les forces alemanyes s’anirien consumint davant de Leningrad, on els soviètics havien concentrat grans forces i gran quantitat de material. Halder apuntava que la situació seguiria sent tensa fins que els russos sentissin la fam.

En el front oriental:

En el sector sud:

A Ucraïna, el 6º Exèrcit del Grup d’Exèrcits Sud va renovar la seva ofensiva per ocupar la ciutat de Kiev després de que el comandant Simion Budionny intentés defensar la ciutat per últim cop. Els aviadors del StG 77 varen acabar amb tota resistència bombardejant els búnquers i els emplaçaments de l’artilleria dels accessos a la capital ucraïnesa. La columna del general Kirponos va caure en una emboscada i va ser rodejada quan intentava fugir. Kirponos va ser una de les víctimes. Les tropes del general Heinz Guderian varen capturar a milers de soldats soviètics a la ribera oriental del riu Dnièper.

El 17º Exèrcit del general Carl-Heinrich von Stülpnagel va ocupar la ciutat de Poltava tot i les fortes pluges. Els alemanys varen fer 4.000 presoners i varen capturar 12 carros de combat.

A Crimea, els caça-bombarders Zveno del 32-IAP/VVS ChF varen aconseguir destruir el pont sobre el Dnièper a Zaporiyia, fet que va interrompre les línies de subministrament de la Wehrmacht cap al front. Al mateix temps, el 4º Cos de l’Aire va rebre instruccions per bombardejar la navegació soviètica en el Mar Negre. Aquella mateixa tarda i en el transcurs de la nit, el KG 27 va enviar 60 He-111 en atacs successius contra la ciutat d’Odessa i el seu port, durant els quals va deixar caure 97 tones de bombes, entre ells 40 mines d’una tona.

A Iran:

Amb l’armistici, a partir d’aquell dia tots els italians, hongaresos, romanesos i alemanys residents en el país, juntament amb les seves famílies, havien de ser entregats als Aliats. Molts varen fugir a través de la frontera turca.

Tweet

Dimecres:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, al migdia l’Adolf Hitler es va reunir amb el ministre Joachim von Ribbentrop per analitzar la proposta de l’Alfred Rosenberg de deportar els jueus alemanys a l’Est. A la tarda, Heinrich Himmler va visitar a Von Ribbentrop i a Hitler per parlar també d’aquell tema. Quan Himmler va marxar del quarter tenia l’autorització per començar a deportar jueus alemanys, austríacs i txecs a l’Est.

Hitler va parlar amb els seus convidats a l’hora de dinar sobre la futura desaparició de la Unió Soviètica. Va justificar l’Operació dient que s’havia vist obligat a preveure que Iosif Stalin pogués passar a l’ofensiva en el transcurs de 1941 i que per aquest motiu havia donat l’ordre d’atacar. El dictador també va afirmar que Crimea proporcionaria a Alemanya cítrics, cotó i cautxú, i proporcionarien a tots els europeus els cereals que necessitessin. Hitler també va expressar la seva voluntat de que els russos no tinguessin accés a l’educació.

En el front oriental:

En el sector nord:

Aquell dia es varen produir combats aeris entre avions finlandesos i soviètics sobre el riu Svir i l’istme de Carèlia. L’ala de la RAF va entrar va entrar en acció per segon cop.

Abans d’iniciar un contraatac a Leningrad, els soviètics varen voler destruir el globus d’observació alemany de Kranogrvardeisk, que estava dirigint l’artilleria alemanya. El capità Piotr Brinko, el millor pilot de caces soviètic fins la data, es va presentar voluntari per la missió. Amb el seu caça I-16 va tocar el globus amb una salva de coets RS, però Brinko va rebre un dispar directe i va estavellar el caça contra un estesa de cables elèctric i va morir.

Al mateix temps, les tropes del comandant Ritter von Leeb no varen aconseguir travessar les defenses de la ciutat i, finalment, varen tenir que enviar els seus carros de combat al front de Moscou.

En el sector sud:

Les tropes de la Wehrmacht varen aconseguir rodejar la ciutat de Kiev i, a Gomel, varen aniquilar al 5º Exèrcit i al 37º Exèrcit soviètic compost per mig milió de persones. Per la seva part, els soldats soviètics, en veure que els alemanys avançaven amb molta força cap a Moscou i que estaven a punt d’ocupar la capital ucraïnesa, varen introduir la instrucció militar obligatòria per a tots els homes d’entre 16 i 50 anys.

Tot i les fortes pluges, el 17º Exèrcit del general Carl-Heinrich von Stülpnagel va poder avançar cap a Poltava i varen informar que perseguien a un enemic totalment vençut cap al nord-est, per unes carreteres terribles.

En el Mediterrani:

A primera hora, un submarí britànic que operava des de Malta va desembarcar a la costa dàlmata, a prop de Petrovac, a un agent britànic, el coronel D. T. Hudson, que d’immediat es va posar en contacte amb Josip Broz, Tito, com amb el líder chetnik, Draza Mihailovic.

A Iran:

Les tropes britàniques i soviètiques van ocupar Teheran.

En els Estats Units:

El país, tot i ser un país neutral, va augmentar la seva Marina de guerra per escortar combois i vaixells de passatgers a l’Atlàntic.

Tweet

Dimarts:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler va dinar amb Heinrich Himmler i, amb tota probabilitat, varen parlar de la deportació dels jueus, ja que aquells dies només es parlava d’aquest tema. Aquell mateix dia, Hitler es va reunir amb l’ambaixador a França Otto Abetz per parlar-li dels seus plans a l’Est. Hitler li va explicar que Leningrad seria esborrat del mapa, que els asiàtics i els bolxevics serien expulsats d’Europa, que els Urals es convertirien en la nova frontera i la part de la Unió Soviètica a l’oest d’ells seria l’Índia alemanya. Hitler li va explicar a més que França obtindria la seva part de les noves conquestes a l’est, tot i que va afirmar que primer haurien d’estar d’acord en participar en la derrota de Gran Bretanya. 

A Alemanya:

Hermann Göering va presidir una reunió d’oficials de l’exèrcit alemany per estudiar l’explotació dels subministraments d’aliments que ara estaven a la seva disposició a la Unió Soviètica. El ministre va posar èmfasis, un cop més, que els territoris ocupats que treballessin per ells, en principi, només rebrien la quantitat adequada d’aliments.

A Buchenwald varen arribar-hi 300 oficials soviètics que varen ser assassinats a l’acte.

A França:

A París, els alemanys varen afusellar 10 ostatges, la majoria jueus, com a represàlia pels atacs dels membres de la resistència francesa a camions i edificis alemanys. 

A Ucraïna:

A Uman, les SS i milicians ucraïnesos varen assassinar a diversos centenars de jueus. Els varen dur a un terreny situat a les afores de la ciutat, els varen formar en fileres, els varen obligar a despullar-se i, a continuació, els varen afusellar. 

En el front oriental:

Com a resposta dels assassinats de soldats alemanys a mans dels partisans, el cap de les Forces Armades alemanyes, Wilhelm Keitel, va firmar una directriu escrita per l’Adolf Hitler on s’ordenava a la Wehrmacht tenir crueltat amb la població dels països ocupats que anés contra els interessos del règim nazi. Per Keitel la vida humana d’aquella gent no tenia cap tipus de valor i volia matar als civils sense contemplacions encara que aquests fossin nens. Va arribar a plantejar la possibilitat d’executar entre 50 i 100 comunistes per cada assassinat alemany. A Iugoslàvia, en una norma semblant, el OKW va treure un avís en què avisava de que executaria a 100 vells serbis per cada soldat mort i 50 si resultava ferit. Franz Böhme va ser l’encarregat d’aplicar aquesta norma.

En el sector nord:

En el front de Leningrad, en el sector sud-oest, els alemanys varen derrotar als soviètics i varen ocupar Uritsk, el poble de Pushkin i la terminal de tramvies de la ciutat de Leningrad, Alexandrovka. D’aquesta manera els alemanys varen frustrar el contraatac del comandant Gregory Zhukov, però no varen aconseguir marxar sobre pels bulevards de la ciutat.

Els comandants alemanys varen enviar al StG 2 al golf de Finlàndia per destruir a les embarcacions de guerra soviètiques. Els alemanys varen interceptar l’embarcació Marat davant de Leningrad i, de forma immediata, varen rebre l’ordre d’atacar. Abans de que l’artilleria antiaèria pogués obrir foc, una bomba de 500 quilograms va impactar contra l’embarcació, que es va refugiar a la fortalesa naval de l’illa de Kronstadt per ser reparat.

En el sector sud:

A Ucraïna, l’exèrcit alemany va rodejar a 665.000 soldats soviètics a prop de Kiev.  Simon Timochenko va autoritzar la retirada de Kiev, però Iosif Stalin no va confirmar l’ordre fins al cap de dos dies. 

Segons les seves pròpies estadístiques, el Grup d’Exèrcits D, que operava a Crimea, havien matat a 13.315 persones.

Després d’haver avançat 45 quilòmetres, el 17º Exèrcit del general Carl-Heinrich von Stülpnagel va veure alentida la seva marxa per les fortes pluges torrencials, que varen convertir les carreteres en impracticables.

A la Gran Bretanya:

Durant la nit, la Luftwaffe va bombardejar objectius (ports, aeròdroms…) a la costa oriental d’Anglaterra.

A Canadà:

A Halfixa, Nova Escòcia, va salpar un comboi transatlàntic, el HX 150, que va ser el primer en ser escortat per embarcacions de guerra nord-americanes. 

Tweet

Dilluns:

En el Reich:

A Polònia:

A la matinada, Adolf Hitler va explicar en el seus convidats que havia ordenat a Heinrich Himmler que eliminés a tots els caps revolucionaris que estiguessin en els camps de concentració si a Alemanya hi hagués disturbis en el futur. El dictador estava molt preocupat que hi pogués haver una revolució a dins d’Alemanya aprofitant que ell era fora del país. Durant aquell dia, Hitler va rebre la sol·licitud per escrit del gauleiter d’Hamburg Karl Kaufmann per expulsar els jueus de la ciutat. Hitler va optar per autoritzar la deportació immediata de tots els jueus de l’interior del Reich.

A Auschwitz, els nazis varen fer les primeres proves a les cambres de gas que acabaven de construir. Aquell dia varen executar a 800 membres de l’exèrcit soviètic i 600 presoners soviètics.

Continuant a Polònia, el Landrat de Turek, Fritz Klemm, va comunicar que s’havia aprovat un decret en què obligava en els polonesos dels dos sexes a saludar a tots els vehicles militars i a tots els vehicles que portessin banderetes perquè els polonesos s’havien tornat descarats i presumptuosos. Segons Klemm, la reputació i la categoria del Reich alemany exigia que els polonesos reconeguessin a través de la seva salutació la forma alemanya de governar a Polònia.

Ernst von Weizsäcker va apuntar en el seu diari que a Rastenburg s’estava planejant construir una carretera que arribés a la península de Crimea i que s’especulava amb una possible fugida de Iosif Stalin a Àsia o que inclús concedís un tractat de pau. 

En el front oriental:

En el sector nord:

El Grup d’Exèrcits Nord tenia aïllada la ciutat de Leningrad amb l’objectiu de deixar morir de gana a la població tal i com volia en Hitler. Atacant la ciutat des de l’aire, només les unitats de bombarders de la 1º Flota Aèria varen dur a terme aquell dia 606 vols.

En el sector sud:

El Grup d’Exèrcits Sud va establir contacte amb el 2º Grup Panzer del coronel  general Heinz Guderian del Grup d’Exèrcits del Centre a Lokhvitsa, ciutat situada a 160 quilòmetres a l’est de Kiev i que era assetjada pel 1º i el 2º Grup blindat. D’aquesta manera els alemanys varen rodejar la ciutat de Kiev amb un contingent soviètic de quatre exèrcits de 650.000 homes a dins.

El 17º Exèrcit del general Carl-Heinrich von Stülpnagel va avançar 45 quilòmetres i es trobava a meitat de camí de Poltava, 120 quilòmetres al sud-oest de Khàrkiv.

Tweet