Home // 1944 // Maig (Page 2)

21 de maig de 1944

Diumenge:

En el Reich:

L’aviació aliada va utilitzar un total de 5.000 aparells de diferents tipus per atacar els ferrocarrils francesos i alemanys en els futurs fronts de batalla a França. El massiu atac va ser batejat amb el nom de la cançó del cantant Glenn Miller: Operació Chattanooga Choo-Choo. Els primers atacs d’aquest dia varen tenir lloc contra les xarxes ferroviàries del sud-oest d’Alemanya.

A Auschwitz va arribar-hi quatre combois provinents de diferents punts d’Hongria amb un total de 12.439 jueus. Només 1.202 varen ser registrats com a nous treballadors esclaus. Els demés varen ser assassinats.

Aquell dia, els alemanys varen impartir una ordre d’executar sense necessitat de judici previ els aviadors Aliats que caiguessin presoners.

A la Gran Bretanya:

A Bletchley Park es va desxifrar un missatge alemany que advertia als seus destinataris de que esperessin grans dèficits en les assignacions de carburant corresponent al juny pels atacs Aliats contra les instal·lacions petrolieres de Romania i Alemanya.

En els Estats Units:

A Pearl Harbor, per raons desconegudes, un LST carregat de combustible i munició va esclatar en el seu ancoratge de West Loch, provocant una reacció en cadena que va provocar l’enfonsament de sis embarcacions LST que esperaven ordres per atacar l’illa de Saipan. Per culpa d’aquest accident varen morir 163 persones, 369 varen resultar ferides i moltes embarcacions varen quedar danyades. L’incident es va mantenir en secret durant uns quants anys.

20 de maig de 1944

Dissabte:

A la Gran Bretanya:

Preparant l‘Operació Overlord, els Aliats varen començar un desplegament de més de 200 Bigbobs (falses embarcacions de desembarcament creades amb lones i barrils de combustible) al voltant de l’estuari del Tàmesis.

A Polònia:

El Armia Krajowa (l’Exèrcit secret de la resistència polonesa) es va fer per primer cop amb un míssil V-2 que s’havia enfonsat en el riu Bug. Aquest míssil iniciarà l’Operació Most III, que servirà per dur l’artefacte a la Gran Bretanya per ser avaluat pels científics britànics.

A Islàndia:

Els islandesos varen votar en un referèndum esdevenir una república i separar-se de Dinamarca. El 95% del cens va votar per la república, que va quedar establerta el 17 de juny de 1944.

A Nova Guinea:

Les forces del comandant Douglas MacArthur varen culminar amb èxit la destrucció de la guarnició japonesa a l’illa de Wake, a les proximitats de Nova Guinea.

A Japó:

Després d’apuntar el dia anterior diferents zones per on podrien desembarcar els Aliats, Hiroshi Oshima va insinuar ara que la zona escollida podria ser a Suècia, tot i que l’ambaixador va afirmar que el general Alfred Jodl no ho creia.

19 de maig de 1944

Divendres:

En el Reich:

El ministre d’Armament Albert Speer va viatjar a Obersalzberg per entrevistar-se amb l’Adolf Hitler i el cap de les Forces Armades, Wilhelm Keitel. El propòsit de la reunió era avaluar els danys que havien patit les indústries de carburant a Alemanya en l’atac del 12 de maig de 1944. Speer es va mostrar pessimista amb la situació i va ser crític amb l’Estat Major de l’Aire. Estava convençut de que ja no podrien produir més carburant i això significava aturar la producció d’armament i el final de la guerra. Però, en canvi, Keitel es va mostrar més optimista i estava convençut de que superarien aquella situació com altres cops, tot i que no va tenir cap fonament per creure en el que afirmava, ja que només es basava en la fe. Per la seva part, Hitler aquesta vegada no va compartir l’optimisme del mariscal Keitel i va convocar una reunió per dintre de pocs dies amb els industrials del país acompanyat per Speer. A la reunió hi havien de ser present a més dels industrials, el cap del Departament de Planificació i Matèries Primes, el ministre de l’Aire Hermann Göering, el cap de les Forces Armades Keitel i el mariscal de camp Erhard Milch. Quan li varen comunicar a en Göering que havia d’assistir a aquella reunió, el mariscal no volia que hi assistissin els industrials al·legant que els temes d’Estat havien de quedar entre ells. Però el ministre tenia un altre motiu per no veure als industrials a la reunió; no es volia sentir dir que la seva Luftwaffe no feia res per defensar les indústries del país quan eren durament atacades per les forces aèries aliades. Després, Speer va prendre unes mesures per la Central de Planificació per tal de que es preparessin bigues metàl·liques per poder reparar els ponts que poguessin quedar destruïts pels atacs aeris dels Aliats. Speer tenia por de que s’ataqués els ponts del riu Rin.


Els nord-americans varen destinar 888 bombarders i 700 caces per atacar Brunswick i Berlín. En la batalla aèria varen ser destruïts 21 caces i 30 bombarders, a més de que 354 bombarders varen quedar danyats. Al mateix temps, intentant desfer les defenses costeres franceses i les bases de llançament de míssils V, 290 bombarders B-26 varen atacar de dia i la RAF es va encarregar d’enviar 700 bombarders perquè ataquessin de nit els aeroports d’Orleans, Amiens, Le Mans, Mont Couple, Merville, Boulogne i Tours.


Els presoners que s’havien fugat massivament del Stalag Luft III, a prop de Sagan, a Silèsia, varen ser atrapats i 50 d’ells, que eren aviadors Aliats, varen ser afusellats per la Gestapo. Només tres dels presoners fugits, dos noruecs i un holandès, varen arribar a la Gran Bretanya.


Des de França, l’Erwin Rommel li va escriure una carta a la seva esposa Lucie amb el següent comentari sobre un hipotètic desembarcament: L’enemic sabrà del que és bo quan ataqui, i al final fracassarà.

En el front oriental:

Els soldats soviètics varen ocupar la ciutat de Sebastopol. La caiguda de la ciutat li va costar en el Reich prop de 100.000 homes entre morts i capturats.

En el Bàltic:

Per accident es va enfonsar el submarí alemany U-1015.

A Itàlia:

Les forces nord-americanes varen avançar cap a Gaeta, i varen conquerir l’aeròdrom d’Aquino, al sud de Roma.  Els alemanys varen fugir ràpidament perquè tot el seu 10º Exèrcit no es veiés envoltat entre les forces que avançaven des de Montecassino i les tropes del 5º Exèrcit nord-americà, que intentaven trencar el front al nord, des del cap de platja d’Anzio. Per altra banda, l’Alphonse Juin, després de la seva victòria a Cassino, va donar en els seus homes 50 hores de llibertat, que varen aprofitar per saquejar, violar i assassinar a tots els pobles de la zona. Al mateix temps, les forces de la USAAF amb base a Itàlia varen bombardejar amb 500 avions Casarea, Latisana i La Spezia.

En el Mediterrani:

Els Aliats varen enfonsar el U-960.

A Turquia:

A Istanbul varen arribar dos emissaris, en Joel Brand del Comitè de Rescat Sionista hongarès, i l’agent de la Gestapo Brandi Grosz, àlies Andre Gyorgy, que volien canejar les vides de 700.000 jueus hongaresos per 10.000 camions, 2 milions de pastilles de sabó, 800 tones de cafè, 200 tones de cacau i 800 tones de te. Els Aliats no varen tancar el tracte, ja que els semblava que si firmaven aquell acord els soviètics pensarien que els britànics estaven intentant negociar amb els alemanys per atacar-los. Aquestes 700.000 persones varen acabar a Auschwitz.

En el Pacífic:

A les Illes Marianes, els japonesos varen patir bombardejos preparatius pels imminents desembarcaments des del portaavions USS Wasp.

En el Japó:

Hiroshi Oshima va informar a Tòquio de que es podria produir un desembarcament Aliat occidental a Dalmàcia, Noruega o a la França meridional.

 

18 de maig de 1944

Dijous:

En el Reich:

A Oradea, entre Hongria i Romania, varen arribar-hi Lazlo Endre, amic d’Adolf Eichmann i responsable de l’Holocaust hongarès, i Desiderius Nagy, un alt funcionari del Ministeri d’Economia d’Hongria, per visitar la zona i el botí que havien extret dels jueus. Varen comptabilitzar 30 milions de Reichsmarks en objectes de valor.

A Itàlia:

A dos quarts d’onze del matí, mentre la 4º Divisió índia es trobava a Cassino. la patrulla del tinent Gubriel del 2º Cos polonès del 12º Regiment del comandant Podolski, una unitat polonesa de la 3º Divisió d’infanteria dels Carpats, va ocupar el monestir de l’abadia de Montecassino sense trobar resistència i varen onejar la bandera polonesa sobre les ruïnes de Montecassino. Els polonesos només varen trobar alguns ferits alemanys que no podien ser evacuats. Per la seva banda, el 1º Cos canadenc del general Burns es trobava davant el forrellat de Senger rodejant els alemanys. Durant la nit, els paracaigudistes alemanys varen evacuar, plens de desesperació, la posició de Cassino.


Al sud del país, un grup de bombarders B-25 Mitchell va sobrevolar el volcà Vesubi, que estava en plena erupció.

A Romania:

Els nord-americans varen atacar amb 450 bombarders la principal font de petroli del Tercer Reich a Ploesti.

En el Mediterrani:

En el Mar Tirrena, el submarí alemany U-453 va enfonsar l’última embarcació mercantil. Es tractava d’una embarcació que portava subministrament al cap de platja d’Anzio.

A Birmània:

Els Aliats varen fer el primer assalt, sense èxit, per ocupar la ciutat de Myitkyina.

En el Pacífic:

A les Almirallats, els últims focus de resistència japonesa a les illes varen ser aixafats. Aquesta acció va aïllar la base japonesa de Kavieng, en el sud-oest del Pacífic.

17 de maig de 1944

Dimecres:

En el Reich:

A Hongria, el Obersturmbannführer SS Kurt Becher va firmar un contracte amb la família del desaparegut industrial Manfred Weiss, casi tots jueus, perquè abandonessin el país abans de que comencessin les grans deportacions a canvi de tres milions de marcs. Pràcticament tota la família, 9 d’ells es varen quedar com a ostatges, varen volar ràpidament cap a Portugal.

A Itàlia:

Després del bombardeig a Montecassino i de ser abastits per 36 bombarders Baltimore, les unitats nord-americanes, neozelandeses, índies i el cos francès del general Alphonse Juin varen aconseguir obrir camí perquè el 5º Exèrcit del comandant Mark Wayne Clark pogués interceptar als soldats alemanys, liderats per en Friodolin von Senger und Etterlin, que estaven fugint en direcció a la Línia Gòtica, situada al nord de Florència, i poguessin ocupar la ciutat de Cassino. Després de veure que serien derrotats, l’Albert Kesselring va donar l’ordre d’evacuar Cassino, que es va efectuar aquella nit després de quatre mesos de resistència. Els polonesos del 12º Regiment Podolski varen ser els primers que van penetrar en les ruïnes de l’abadia trobant-se ferits que no havien pogut ser evacuats i cadàvers. A la tarda, el mont Faggeto i el mont Calvo estaven en poder dels marroquins. Les tropes colonials franceses dominaven la carretera Itri-Pico, de vital importància pel 14º Cos blindat. Les unitats alemanyes estaven completament derrotades; batallons i regiments de diferents combatien mesclats en desordre. L’evolució de la situació en el conjunt del front del 10º Exèrcit alemany va imposar la retirada de la divisió Heidrich. A part, les tropes nord-americanes que estaven encerclades pels alemanys a les platges d’Anzio varen trencar el cercle i es varen unir a la guarnició aliada que avançava cap al nord.

A la Gran Bretanya:

El comandant Dwight D. Eisenhower va decidir que el Dia D hauria de tenir lloc entre el 5, el 6 o el 7 de juny de 1944. Els serveis meteorològics havien indicat que dues de les condicions essencials per l’èxit de l’operació coincidirien a Normandia aquells dies: la Lluna sortia tard i hi hauria marea baixa poc després de l’alba.

A Turquia:

Joel Brand, un líder jueu de Budapest que s’havia reunit el 25 d’abril amb l’Adolf Eichmann, va arribar des d’Hongria a Istanbul acompanyat per en Bandi Grosz per posar-se en contacte amb els Aliats i proposar un pacte pel que un milió de jueus hongaresos se salvarien si els Aliats donaven 10.000 camions als alemanys.

A Birmània:

Les tropes d’en Merrill varen penetrar a l’aeròdrom de Myitkyina després d’un intens combat contra els japonesos.

16 de maig de 1944

Dimarts:

En el Reich:

En una reunió en el Platterhof, un hotel situat al costat del Berghof que en el passat havia sigut la pensió Moritz, molt més modesta, en la que s’hi havia allotjat l’Adolf Hitler en els anys 20, el líder alemany va descriure els jueus com uns éssers estranys entre el poble alemany que havia sigut necessari expulsar, tot i que va reconèixer que no tot el món ho havia entès perquè s’havia hagut d’actuar d’una forma brutal i desapiadada. Llavors, va dir que en eliminar els jueus havia suprimit la possibilitat de que s’instaurés alguns tipus de grup o nucli revolucionari a Alemanya. Per justificar els seus mètodes, va afirmar que estaven tenint una lluita a vida o mort, i va dir que si els seus enemics obtinguessin la victòria el poble alemany seria eliminat ja que, segons ell, el bolxevisme massacraria a milions i milions d’intel·lectuals alemanys. Va explicar a més que 40.000 dones i nens havien mort entre flames de les bombes incendiàries llançades sobre Hamburg, i va dir que no tenien que esperar d’ell una altra cosa que la defensa desapiadada de l’interès nacional de la forma que tingués el més gran efecte i que produís un millor benefici a la nació alemanya. Continuant amb els seus atacs antisemites, va afirmar que s’havia guanyat l’odi dels jueus i, d’immediat, entre el públic, es va poder sentir crits D’exacte!. Seguint amb el seu discurs, el líder alemany va parlar d’Hongria, on els jueus no havien sigut eliminats tot i les lleis antisemites, dient que aquests país estava debilitat per culpa dels jueus, però va afirmar que ara que havia ocupat el país havia solucionat el problema. A continuació, va mencionar un altre cop la seva profecia del 30 de gener de 1939, segons la qual en cas de guerra els jueus serien eliminats i, després d’aplaudiments, va continuar ressaltant el manteniment de la seva raça. Per concloure el seu discurs, va parlar de la missió del poble alemany a Europa dient que la derrota en la guerra significaria el final del poble alemany i la victòria el principi del domini alemany a Europa.

En un altre punt del dia, Hitler va ordenar en el mariscal Wilhelm Keitel preparar un atac massiu pel juny contra la Gran Bretanya amb míssils V-1, artilleria de llarg abast i bombarders de la 3º Flota Aèria. Hitler va explicar que volia dur a terme aquella ofensiva de nit, però tenia previst que quan les condicions climatològiques fessin impossible l’activitat aèria britànica s’atacaria de dia.


A Auschwitz, després de saber que els volien eliminar per fer lloc a l’arribada de jueus hongaresos, els gitanos es varen revoltar contra les autoritats del camp. Per controlar l’arribada dels jueus hongaresos, Adolf Eichmann es va traslladar al camp.


El Obergruppenführer Kurt Daluege es posava inclús en les vides dels seus subordinats i, aquell dia, li va escriure en el HSSPF de Dinamarca Pancke que alliçonés a la seva esposa perquè no divulgués més opinions sobre qualsevol fet polític en el Gau ni tornés a parlar del Gauleiter amb tanta facilitat i indolència i en tants llocs. Per acabar, Daluege li va dir que tenia la impressió de que ell no havia assumit encara en el seu matrimoni el comandament necessari per educar a la seva jove esposa segons s’esperava de tot cap SS

A Itàlia:

Harold Alexander va comunicar a l’Alan Brooke que la Línia Gustau havia sigut definitivament trencada. Les tropes de xoc del general Augustin Guillaume varen ocupar successivament el mont Petrella (1.533 metres) i el mont Revole (1.285 metres).  Els paracaigudistes i els granaderes panzer que defensaven la Línia Gustau varen començar a retirar-se ja que no podien continuar amb la defensa. Tot i això, els alemanys encara estaven ben preparats en la Línia Hitler, just a la seva rereguarda.


A Montecassino, el 1º Cos canadenc del general Burns es va llançar a l’atac sense esperar que els polonesos d’en Ladislas Anders s’apoderessin del mont.

A la Gran Bretanya:

Després de l’atac del 12 de maig de 1944 en les plantes de petroli sintètic d’Alemanya, Bletchley Park va desxifrar un missatge alemany que cancel·lava una ordre en què les Luftfloten 1º i 6º cedissin a la Luftflotte 3º cinc bateries antiaèries pesades i tres d’antiaeris lleugeres cada una. Aquestes bateries passarien a la Luftflotte Reich per protegir la planta d’hidrogenació a Troglitz. A més, altres unitats antiaèries varen ser traslladades per protegir unes altres importants plantes de carburant.


Després de la reunió del dia anteriorDwight D. Eisenhower va tenir diverses reunions durant aquell matí a Bushy Park i després va supervisar les seves divisions amb el seu Bayonet, el vagó de tren blindat que utilitzava pels viatges llargs.

15 de maig de 1944

Dilluns:

A la Gran Bretanya:

A l’oest de Londres, al matí, a la St. Paul’s School de Hammersmith Road es va presentar oficialment el pla definitiu de l’Operació Overlord en una reunió secreta on hi varen assistir un gran número d’almiralls, generals, mariscals de camp, especialistes en logística i caps de l’Estat Major. Entre les autoritats més rellevants hi havia el rei de la Gran Bretanya Jordi VI, el primer ministre Winston Churchill, el comandant Dwight D. Eisenhower i el cap del Estat Major de la Marina sir Andrew Cunningham, que es va asseure entre en Churchill i l’almirall Stark. Tots varen arribar a la reunió amb els seus automòbils i varen entrar a l’edifici d’estil gòtic de maó vermell i terracota, on la policia nord-americana, els Snowdrops, comprovaven amb lupa les 146 invitacions i les targetes de seguretat que s’havien distribuït feia un mes. Sis guàrdies uniformats acompanyaven els convidats fins a una sala anomenada Model Romm amb columnes negres i bancs durs i estrets. Els plànols i els mapes secrets estaven penjats en els monuments de la sala. La fila A, on hi havia catorze butaques enganxades unes a les altres, estava reservada per les autoritats amb els càrrecs més alts. En Churchill, vestit amb una levita negra i fumant el seu pur havà, va entrar amb l’Eisenhower. En la seva entrada no varen ser aplaudits pels presents, que només es varen aixecar quan va entrar el rei pel passadís per seure a la dreta de l’Eisenhower. El primer ministre va saludar al monarca amb una reverència i després va continuar fumant el seu pur.

Quan varen ser les deu del matí, l’Eisenhower es va aixecar de la seva butaca per donar la benvinguda als presents. A darrere seu hi havia un gran mapa de guix en relleu de la costa de Normandia on es representava amb vius colors i a una escala de sis polzades/una milla els rius, pobles, platges i zones muntanyoses. Un general de brigada estava al costat del mapa per indicar els llocs per on es duria a terme l’Operació. Després de saludar al rei, l’Eisenhower va explicar l’estratègia que seguirien; en el desembarcament inicial hi participarien cinc divisions d’infanteria (dues de britàniques, dues nord-americanes i una de canadenca), reforçades per catorze regiments de carros de combat i l’arribada posterior de noves divisions fresques. En total serien cent vuitanta-cinc mil soldats i vint mil vehicles transportats en gairebé cinc mil vaixells. Unes hores abans es preveia que vint mil paracaigudistes serien llançats a la rereguarda alemanya per sabotejar-ne les comunicacions i per combatre les forces de l’Eix des de l’interior. A més, deu mil avions oferirien la cobertura aèria necessària bombardejant les defenses alemanyes i eliminant les defenses de la Luftwaffe. Abans de que el mariscal Bernard Law Montgomery pogués parlar, va entrar a la sala en George Patton, que venia de visitar a un dels artesans de la costura de Savile Row i de passejar-se per la capital britànica amb el seu enorme Packard negre adornat ostentosament amb insignes amb tres estrelles i lluint dos botzines d’autobusos Greyhound. Sense fer cas a en Montgomery, el general nord-americà es va asseure al seu lloc, situat a la segona fila de bancs. Després de veure l’entrada del seu gran competidor, en Montgomery es va col·locar al costat del gran mapa i llegint les seves anotacions va començar el seu discurs on va dir que hi havia quatre exèrcits a les seves ordres i que dos d’ells serien les forces d’assalt a Normandia i els altres dos serien els encarregats d’aprofitar el cap de platja. Mentre exposava el seu pla, el mariscal senyalava les platges de guix i els pobles normands. Tots l’escoltaven en silenci i amb molta atenció, només en Churchill l’interrompia amb comentaris en veu baixa sobre un excés de vehicles en les brigades d’assalt. El primer ministre també va preguntar si era cert que aquella gran força incloïa dos mil oficinistes. En Montgomery va concloure el seu discurs amb el vintè i últim punt de les seves notes dient que tenien que aconseguir que els soldats es posessin en marxa plens de ràbia i furor. A continuació, en una ràpida successió, altres caps militars varen exposar el pla naval de la invasió, els plans aeris per la zona de batalla i pels territoris del Reich, el pla logístic i el projecte d’afers civils pel govern de Normandia. Els oficials de l’Estat Major anaven de presentació en presentació, penjant mapes nous i canviant gràfiques i cartes de navegació.

A dos quarts de dues del migdia la sessió es va interrompre per dinar en el menjador del St. Paul’s. En Patton es va asseure al davant d’en Churchill, que li va preguntar si recordava la seva última trobada en el Mediterrani. El general nord-americà li va dir que sí, i el primer ministre content li va oferir un vas de whisky. A dos quarts de tres es varen tornar a reunir de nou a la Model Room per escoltar més exposicions, mirar més mapes i veure a més generals. Ara va ser el torn de l’Omar Bradley, el que havia de ser el principal especialista tàctic de l’exèrcit nord-americà a l‘Operació Overlord. Quan tots varen acabar les seves exposicions, l’Eisenhower es va aixecar per pronunciar unes paraules d’agraïment, afegint que l’Adolf Hitler havia perdut la seva única oportunitat d’acabar amb tot l’Alt Comandament de les forces aliades amb una sola bomba llançada amb precisió. Llavors, en Churchill va oferir un breu discurs d’acomiadament per dir que s’havien de córrer riscos i va repetir en més d’una ocasió què s’havia de tenir fer en l’Operació. El pla va ser firmat pels responsables dels tres exèrcits: el mariscal Bernard Montgomery, l’almirall Bertran Ramsay i el mariscal de l’Aire Trafford Leigh-Mallory. En Cunningham va comentar durant la sessió que l’Arthur Harris es queixava de que l’Operació Overlord molestaria en la manera correcta de derrotar Alemanya, que per ell era a través dels bombardejos.

En acabar la reunió, tots es varen posar drets i varen abandonar la sala per dirigir-se als seus automòbils que els esperaven a Hammersmith Roard per conduir-los als seus llocs de comandament repartits per Anglaterra. Poc després de les sis de la tarda, mentre es fumava una cigarreta de la marca Camel, l’Eisenhower creuava Londres en direcció al sud-oest en un Cadillac conduït pel seu xofer per veure l’estat dels seus homes. Trenta minuts després de sortir de St. Paul’s, el Cadillac del comandant suprem va passar a poc a poc per davant d’una garita de sentinelles i va creuar les reixes que s’obrien en el mur de pedra de tres metres d’altura que rodejava Bushy Park, un antic vedat de caça reial protegit per un meandre del Tàmesis, i es va dirigir en direcció a Kingston Road fins arribar a una casa amb cinc habitacions anomenada Telegraph Cottage.

Al mateix temps, la Luftwaffe va enviar 91 bombarders per atacar les ciutats de Bristol i Portsmouth. 15 bombarders no varen tornar a les seves bases.

En el Reich:

A Auschwitz varen començar a arribar jueus hongaresos per ser exterminats. Només un 15% varen ser enviats per treballar com esclaus.

A Itàlia:

La 68º Divisió britànica va arribar a la carretera Cassino-Pignatal. Després de l’avanç Aliat del 11 de maig de 1944, els soldats alemanys es varen començar a replegar abandonat la Línia Gustau i dirigint-se a la Línia Hitler. A la nit, els goumiers del general Augustin Guillaume varen escalar el mont Fammera, en el nord de Spigno.

A Montecassino, el general Harold Alexander va enviar nous reforços per la batalla ja que els alemanys no cessaven de resistir.

En el Mediterrani:

En aigües de Gibraltar va ser enfonsat el submarí alemany U-731 mentre intentava passar al Mediterrani. Aquest va ser l’últim dels 62 submergibles que els alemanys varen enviar a aquesta zona durant la Segona Guerra Mundial.

A Birmània:

La força combinada de Kachines, xinesos i nord-americans comandada pel general de brigada Merrill va arribar a la base japonesa de Myitkyna després de travessar la jungla.

14 de maig de 1944

Diumenge:

En el Reich:

En un article en el Das Reich titulat La qüestió preliminar d’Europa, l’articulista Hermann Raschhofer va explicar que la qüestió preliminar era protegir Europa del destí que tenia de convertir-se en territori turístic per nord-americans, en la mesura en que aquests tenien visat soviètic d’entrada.

A Itàlia:

A l’Itàlia meridional el front alemany s’estava enfonsant i els soldats francesos de l’Alphonse Juin varen aconseguir arribar a les muntanyes Aurunces, a l’oest de Cassino, i varen trencar la Línia Gustau. Després d’ocupar el mont Ceschito, el general Augustin Guillaume va llançar a l’atac a la seva força de xoc en direcció al mont Petrella. Tot el costat dret de la línia sud alemanya del Liri va començar a enfonsar-se. A més, els enginyers que acompanyaven a les tropes índies varen aconseguir fabricar els primers ponts sobre el riu Ràpid i Garigliano per tal de fer passar els tancs cap a la Vall del Liri.

A Montecassino, els soldats polonesos del 2º Cos del comandant Ladislas Anders varen intentar atacar per quart cop a les posicions alemanyes, però novament no varen tenir èxit i varen patir moltes baixes.

En el Pacífic:

Els japonesos varen patir el bombardeig interromput de l’aviació nord-americana a Nova Guinea.

13 de maig de 1944

Dissabte:

En el Reich:

En una reunió, l’Adolf Hitler va deixar clar que accediria als desitjos del seu ministre d’Armament Albert Speer per donar més marge de llibertat als científics. Aquelles paraules venien provocades per les detencions que havia ordenat en Heinrich Himmler dels científics que treballaven amb el desenvolupament dels míssils V2 el 14 de març de 1944. Finalment, gràcies a la intervenció de Speer, els científics varen ser alliberats. El líder alemany va dir en la reunió que els va alliberar perquè eren indispensables pels seus projectes i perquè no estaven involucrats en cap procediment criminal.

Preparant l’Operació Overlord, els caçabombarders i bombarders mitjans de la 9º Força de la USAAF varen atacar les defenses costeres a França i Bèlgica, i la 8º Força va bombardejar les instal·lacions petrolíferes de Stettin, Tutow i Osnabruck.

A Itàlia:

Al centre d’Itàlia, al matí, els soldats francesos i marroquins varen ocupar el mont Girofano. Al migdia, el 8º Regiment de tiradors es va apoderar del mont Feuci i, poc després, a les quatre de la tarda, el mont Maio, trobant una dèbil resistència alemanya, i varen arribar a Liri obrint camí en direcció a la ciutat de Roma. L’ala dreta de la 71º Divisió d’infanteria alemanya estava trencada i ja no podia seguir mantenint les posicions més al sud. La 4º Divisió marroquí de muntanya, així com la 3º Divisió algeriana, havien penetrat en la línia Gustau i es varen apoderar del mont Ceschito. Castelfore i Damiano estaven en poder dels francesos en acabar el dia. Per avançar amb més força, el comandant Alphonse Juin va crear, sota el comandament del general Augustin Guillaume, una força de xoc de 12.000 homes, amb 4.000 besties de càrrega, agrupant als seus goumiers i els elements de la 4º Divisió de muntanya.

A Montecassino, els soldats polonesos del 2º Cos del comandant Ladislas Anders varen atacar sense èxit les posicions alemanyes.

En el front oriental:

A Sebastopol, els soviètics varen anunciar la caiguda de la ciutadella.

A l’Atlàntic:

El submarí alemany U-1224, cedit als japonesos que el tripulaven, va ser enfonsat mentre es dirigia cap a Japó carregat amb matèries primes i plànols de noves armes.

 

12 de maig de 1944

Divendres:

En el Reich:

935 bombarders nord-americans de la 8º Força de la USAAF varen atacar les fàbriques de carburant del centre i de l’est d’Alemanya de Zwickau, Merseburg-Leuna, Brüx, Lutzkendorf, Bohlen, Zeitz i Chemnitz. Molts d’aquests atacs es varen concentrar a les refineries de gasolina sintètica de la zona del Rhur. Aquell atac simbolitzava el final de la producció alemanya d’armament, tot i que la gran planta de Leuna només va perdre el 18% de la seva capacitat. Com a contrapartida, els bombarders i els caces escorta Aliats es varen trobar amb una forta resistència.

A Auschwitz, un grup de 39 gitanos (20 nois i 19 noies) varen ser deportats al camp de l’orfenat St. Josefspflege a Mulfingen, a prop de Stuttgart, i varen ser registrats a Birkenau. Abans de la seva deportació, el Doctor Robert Ritter i l’Eva Justin de l’Institut per l’Estudi de la Higiene Racial varen dur a terme diverses proves als nens per confirmar que les suposades característiques gitanes eren innates.

En una presó militar alemanya va ser afusellat el comandant del submarí U-154, l’Oskar Kusch, per retirar la fotografia de l‘Adolf Hitler de la sala d’oficials de la seva embarcació.

A Itàlia:

En el centre d’Itàlia, l’ofensiva aliada es va intensificar, sobretot a Montecassino, però els alemanys resistien amb molta energia i no cedien terreny. A la una de la matinada, el 2º Cos polonesos, al nord-oest de Cassino; els francesos, en els monts Aurunci; els nord-americans, en el sector coster, es varen llançar furiosament a l’assalt. A la tarda, els soldats marroquins del Cos Expedicionari francès del general francès Alphonse Juin tenien la missió de penetrar en la vall del Liri pel sud per ocupar el mont Faito per avançar després cap al mont Maio fins arribar a Pico. Quan les forces d’en Juin es varen precipitar amb tota la força contra la 71º Divisió d’infanteria en el riu Garellano, varen ser atacats pels canons alemanys que no varen parar de disparar-los. Finalment, a les tres de la matinada, el mont Faito va quedar en poder del 4º Regiment de tiradors marroquins. D’aquesta manera el camí del mont Maio estava lliure, però abans havien d’ocupar el mont Giofano per cobrir la banda esquerra de la 1º Divisió motoritzada francesa.

A Montecassino, els polonesos, després de ser frenats el dia anterior pels alemanys davant de Sant Angelo i després de patir terribles pèrdues, es varen replegar. A la tarda, el general Ladislas Anders va fer tornar la 5º Divisió en el seu punt de partida per no patir més baixes. Per intensificar l’atac, la bateria 307º del 99º Regiment va substituir els canons Bofors per morters de 4,2 polsades antiaeris lleugers. Per altra banda, el 13º Cos britànic va consolidar el seu cap de pont sobre el riu Gare.

En el front oriental:

A Ucraïna, l’exèrcit soviètic es va fer amb el control de les instal·lacions portuàries de la ciutat de Sebastopol després de que els alemanys marxessin de la zona. 36.000 homes varen cautre en mans dels soviètics.

css.php