Home // diari // 7 de febrer de 1944

7 de febrer de 1944

Dilluns:

En el Reich:

L’Adolf Hitler va rebre el governador de Polònia Hans Frank, que havia demanat veure’l per què l’amoïnava els rumors de l’extermini dels jueus. En Frank li va preguntar a en Hitler si eren certs aquells rumors i li va demanar per què no podia entrar al camp de concentració d’Auschwitz. El líder alemany li va contestar que era evident que i podien haver execucions pels territoris del Reich, però que no tenia més informació sobre el què passava i li va suggerir que li preguntés a en Heinrich Himmler. En Frank li va explicar que en Himmler deia en els seus discursos a Cracòvia que els rumors de l’extermini jueu eren falsos i que només se’ls deportava a l’est d’Europa. Llavors, en Hitler li va dir que s’havia de creure les paraules d’en Himmler.

A la nit, la RAF va enviar Mosquits per atacar les ciutats de Krefeld i Duisburg.

En el front oriental:

Després de dies de retirades, els soldats alemanys es varen reagrupar a la línia Starosselje-Derenkowez per intentar frenar l’avanç soviètic. Però els soviètics eren molt superior en número d’homes i varen obrir una bretxa i varen endinsar-se al bosc del poble de Staroselje. Els alemanys de seguida es varen situar a la sortida del bosc per no deixar-los sortir i varen disparar amb tota la seva artilleria. Els alemanys tenien l’objectiu d’alliberar les tropes envoltades a Kosrum, on els soviètics feien tots els possibles per reforçar l’anell.

A Itàlia:

Els combats entre les forces aliades i les forces alemanyes es varen intensificar i cap a la mitjanit el front es va convertir en un infern d’explosius. A més de canons i morters, els alemanys varen utilitzar llançacoets, el Nebelwerfen, i un petit tanc dirigit per cable i carregat de potents explosius, el Goliath, però que no va tenir l’eficàcia que esperava en Hitler. Tot i això, per culpa de la pluja el contraatac alemany a Anzio es va frenar.

A la Gran Bretanya:

El Gabinet de Guerra britànic es va reunir per discutir com s’havia de desenvolupar la campanya italiana. El primer ministre Winston Churchill va explicar que la batalla estava arribant al seu final, però que els nord-americans estaven molt amoïnats per tal i com avançava el conflicte a Itàlia. Quan en Churchill va sortir de la reunió va pensar que volien rellevar al comandant Dwight D. Eisenhower perquè li havien demanat una valoració.

A Birmània:

Els japonesos varen avançar cap a Arakan al llarg de la línia costera sense que les tropes índies fossin capaces d’aturar-los.

En el Pacífic:

A les Illes Marshall, els marines nord-americans varen eliminar els últims reductes de resistència a Kwajalein.

Posted in diari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php
%d bloggers like this: