Home // diari // 1 de febrer de 1944

1 de febrer de 1944

Dimarts:

En el Reich:

Heinrich Himmler, acompanyat pel seu grup, on hi havia el doctor Felix Kersten, va viatjar a La Haya i es va allotjar a la casa del l‘Arthur Seyss Inquart a Clingendael. A la nit va ser convidat a sopar amb l’Anton Mussert a la nova residència d’aquest, tot i que el propietari legítim era en Frans Türkow, un amic del doctor Kersten, a qui se l’havia obligat a deixar la casa. Mentre rebia tractament del doctor Kersten, Himmler va rebre a en Seyss-Inquart, que li va dir que arrestaries a vuit persones de Rotterdam, un de la família dels Böninger i un altre dels van der Vorm, perquè tenien valuoses col·leccions d’art que tenien intenció de requisar. Himmler ho va trobar una gran idea.

Mentre Himmler i Seyss-Inquart varen anar a sopar a casa d’en Mussert, Kersten va visitar a la família Türkow, que ara vivien a Wassenaar, i quan tornava cap a una residència de les SS, darrere del Palau de la Pau de La Haya, a on s’allotjava, li va demanar en el xofer que el portés directament davant d’en Himmler, ja que volia salvar a aquelles persones que Seyss-Inquart havia demanat empresonar. Quan es varen veure, Himmler li va demanar si el podia tractar perquè tenia dolors. Mentre li feia el tractament, Kersten li va demanar que impedís les detencions que Seyss-Inquart havia dit. Al principi Himmler si va negar, però al final va cedir i va dir que en parlaria el dia següent amb en Hanns Albin Rauter, el cap de les SS i de la policia holandesa. Però Kersten sabia que havia de córrer i li va demanar que ho fes en aquell moment. Himmler no va tenir més remei que trucar i li va dir a en Rauter que esperés abans de fer noves detencions. El líder de les SS llavors li va confessar que en un futur voldria fer penjar a en Mussert perquè el considerava un traïdor que somiava en ser el primer ministre de la reina Guillermina.


A Auschwitz, els alemanys varen obrir un nou camp de treball esclau, es tractava del subcamp de Monowitz, batejat com Auschwitz III, que s’enfocarà en la producció de cautxú i carburant sintètic per l’empresa I.G. Farben.

En el front oriental:

Els solats soviètics varen passar a l’atac a Novograd, al llac Ilmen, Nevel, Dniepropetrovsk, Kirovograd, en la confluència dels rius Pripet-Beresina i a Nikopol. A més, les tropes soviètiques varen entrar a Estònia i varen fer retrocedir els soldats alemanys fins al riu Narva.


En el sector nord, la Divisió Blava va ser enviada a la rereguarda en un principi per ser reorganitzada, però finalment serà repatriada degut a les pressions polítiques exercides sobre el govern espanyol.

Itàlia:

Els soldats alemanys van aconseguir frenar l’avanç Aliat cap a Roma a Anzio. Les tropes de l’Albert Kesselring tenien concentrades 9 divisions contra les 4 desembarcades dels Aliats i intentaven expulsar al mar els seus 70.000 homes. La infanteria, l’artilleria i els tancs anglo-americans varen lluitar desesperadament. Per altra banda, els alemanys varen començar la repressió contra els maquis de l’Alta Saboia.

A la Gran Bretanya:

El SHAEF es va reunir a Londres per preparar la futura Operació Overlord.

En el Pacífic:

A les Illes Marshall, després d’un ràpid progrés als atols de Roi i Namur, els marines varen desembarcar a Kwajalein, on varen trobar la resistència més forta per part dels japonesos.

Posted in diari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php
%d bloggers like this: