Home // diari // 4 de febrer de 1944

4 de febrer de 1944

Divendres:

En el Reich:

El ministre d’Armament Albert Speer continuava a l’hospital des del 18 de gener de 1944 pels seus problemes al genoll. Speer estava molt preocupat per la seva posició com a ministre i va escriure una carta a l’Adolf Hitler per informar-lo dels motius del per què havia fet substituir a en Xaver Dorsch. El ministre li va explicar que gent del seu propi Ministeri estaven treballant a les seves esquenes i no estaven executant les seves ordres i, per ell, aquesta gent eren els col·laboradors de l’Organització Todt, amb en Xaver Dorsch al capdavant. Però Speer va cometre un greu error, ja que va enviar aquella carta al secretari d’en Hitler, Martin Bormann, que era el seu enemic polític i personal, a més de que era amic d’en Dorsch. Llavors, Dorsch, que sabia que Speer el volia destituir, es va anar entrevistar amb en Hitler en privat per demostrar-li que era una persona de confiança i així va aconseguir no ser destituït per Speer.

Però aquella carta no va ser l’única carta que va enviar aquell dia el ministre. Speer va escriure una carta al nou cap de l’Estat Major de la Luftwaffe, Günther Korten, per explicar-li que encara creia que hi havien bones expectatives per una guerra aèria operativa contra la Unió Soviètica, i tenia l’esperança de que si es podia atacar les centrals d’energia de la zona de Moscou, en el Volga, farien baixar la potència combativa dels soviètics. Tot i això, Speer no va creure que només atacant les centrals elèctriques s’aconseguís una victòria definitiva, però sí que esperava debilitar l’enemic i inclús pensava que els danys que podrien fer farien que potències com els Estats Units es veiessin obligades a ajudar a la Unió Soviètica per reparar les destrosses i així podrien guanyar uns mesos d’avantatge. Però la credibilitat de Speer al Tercer Reich va caure en picat; ja no era un dels ministres favorit d’en Hitler i alguns ministres com Hermann Göering i Heinrich Himmler o el secretari Bormann varen aprofitar que estava malalt per intentar acabar amb els seus poders dins del seu Ministeri.

A Itàlia:

A Montecassino varen cessar tots els combats en torn al mont després que la 1º Divisió alemanya de paracaigudistes hagués resistit tots els assalts. Però el 2º Cos nord-americà, el 10º Cos britànic i el Cos Expedicionari francès varen continuar com el dia anterior apropant-se a l’abadia.


A Anzio, els alemanys, situats en els terrenys alts, varen contenir el cap de pont Aliat, que en aquells moments contava amb més de 70.000 homes i 18.000 vehicles.

A Birmània:

Les tropes japoneses varen començar una ofensiva a Arakan, al nord-est de l’Índia. L’exèrcit britànic es va retirar a les posicions fortificades anomenades Admin Boxes.

En el Pacífic:

A les Illes Marshall, a Kwajalein els nord-americans varen començar les operacions de neteja després d’eliminar les principals defenses japoneses.

En els Estats Units:

El FBI estava cansada de, segons ells, la falta de cooperació del MI6 britànic i es va queixar davant del representant de seguretat britànic a Nova York i a la seu del MI6 a Londres.


Segons un informe dels serveis d’intel·ligència nord-americans i titulat Agents enemics i la Creu Roja, mostrava que dins la Creu Roja hi havia agents nazis.

Posted in diari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php
%d bloggers like this: