Home // 1942 // Juny (Page 2)

20 de juny de 1942

En el Reich:

L’Adolf Hitler va marxar del Berghof, a Obersalzberg, per dirigir-se durant diversos mesos al front per dirigir l’ofensiva d’aquell estiu a la Unió Soviètica.

En el nord de l’Àfrica:

A Líbia, a les 5:20 del matí, diversos centenars de bombarders alemanys varen atacar el perímetre sud-oriental de la ciutat de Tobruk. Immediatament després, la infanteria de l’Afrikakorps, la infanteria d’acompanyament de la 15ª Panzer i la del 20ª Cos italià varen passar a l’atac i varen començar a avançar en direcció a la ciutat libanesa. Dues hores després, les tropes d’assalt alemanyes varen aconseguir penetrar les posicions britàniques i el comandant sud-africà es va rendir. Cap a les onze del matí, les divisions Ariete i Trieste varen rebre l’ordre de penetrar la bretxa oberta per l’Afrikakorps. Sabent que no podien perdre aquella vital ciutat portuària, unitats britàniques van arribar al pas de Halfaya, a la frontera entre Egipte i Líbia, per defensar la ciutat de Tobruk. Al migdia, l’Arfrikakorps va arribar a Sidi Mahmud després d’haver destruït 50 tancs britànics i les tropes varen arribar al camí que conduïa a Tobruk. A la tarda, l’Afrikakorps havia ocupat la ciutat i el seu port. Al vespre, dues terceres parts del perímetre de la fortalesa britànica estava a mans de les forces de l’Eix.

En el front oriental:

A la zona de Sebastopol, els alemanys varen ocupar el Fort Lenin.

19 de juny de 1942

Divendres:

En el front oriental:

El tinent coronel Rudolf Schmidt, el comandant del 2º Exèrcit alemany, va assegurar que esperava que les tropes entenguessin la diferència entre els partisans i aquells que vivien en zones de partisans pressionats per terror. Per Schmidt només depenia de si estaven del seu bàndol o no atacar-los.


Els soviètics varen trobar uns documents en un avió alemany destruït que confirmaven que els alemanys atacarien Stalingrad i el Caucas, però Hozyain va desestimar aquells documents per considerar-los una filtració de l’enemic.

En el nord de l’Àfrica:

A Líbia, les forces de l’Erwin Rommel varen passar ràpidament pel costat de la ciutat de Tobruk, defensada per la 2º Divisió sud-africana, la brigada de la guàrdia reial i la 32º Brigada de tancs composta per 70 carros de combat, sense aturat-se i varen apoderar-se dels aeròdroms situats a l’est del port. Quan semblava que no atacarien la ciutat libanesa, a la nit, unitats d’assalt de les forces de l’Eix varen arribar al punt on havien d’iniciar el seu atac l’atac sobre Tobruk.

18 de juny de 1942

Alfred Rosenberg va respondre la carta de Hermann Göering del 30 de maig de 1942 en que el ministre de l’Aire li explicava que eren falsos els rumors que deien que la seva unitat per l’adquisició de tresors culturals a Paris es dedicava el tràfic d’art. Rosenberg li va expressar la seva estima pel treball de la seva unitat i li va dir que estaven a la seva disposició pel que fes falta. Però també li va explicar que per aclarir les sospites que s’havien difós havia ordenat una investigació exhaustiva sobre el què s’havia fet per adquirir els tresors artístics i li va demanar més fons per continuar amb el seu treball i amb la investigació. Rosenberg a més li va dir que esperava que estigués d’acord en que els tresors artístics confiscats els seus anterior propietaris jueus siguessin considerats adquisicions en nom del Partit. Per acabar li va senyalar que creia que la decisió final sobre aquesta assumpte l’havia de prendre Adolf Hitler.

A Baviera, el líder del Cos Motoritzat Nacionalsocialista, NSKK, Adolf Hühnlein, va morir a la ciutat de Munic.

A la zona de Sebastopol, les forces alemanyes varen conquerir el Mont de l’Àguila.

A Washington, varen començar les reunions entre Franklin Delano Roosevelt i Winston Churchill que varen durar fins el 22 de juny de 1942 per acordar una estratègia a Europa per 1942-1943. Churchill proposava obrir un front al nord de l’Àfrica, tal i com s’acabarà fent.

17 de juny de 1942

A Ucraïna, a la zona de Sebastopol, les tropes alemanyes varen realitzar un nou atac en tot el front provocant moltes baixes als soviètics.

A Líbia, l’Afrikakorps va arribar a Sidi Rezegh.

A la Gran Bretanya, des de Stranraer, Winston Churchill va agafar un hidroavió per viatjar directament a Washington per reunir-se amb el govern nord-americà. El viatge va ser còmode i, per l’època, ràpid ( 27 hores ).

15 de juny de 1942

Dilluns:

En el Reich:

Adolf Hitler va rebre un informe d’en Rudolf Likus, un destacat membre de la diplomàcia paral·lela alemanya a Espanya, que afirmava que l’Augustín Múñoz Grandes s’havia manifestat obertament a favor de l’entrada d’Espanya a la guerra al costat d’Alemanya. Quan el líder alemany va llegir l’informe va pressionar Madrid a través de l’almirall Wilhelm Canaris perquè no rellevessin a en Múñoz Grandes com a comandant de la Divisió Blava.


Felix Kersten va saber per en Heinrich Himmler que Hitler exigia l’entrega dels jueus finlandesos i que el líder de les SS presentaria personalment aquesta demanda a Helsinki. Espantat i horroritzat, el metge particular d’en Himmler va posar en avís a l’ambaixada finlandesa a Berlín.


Amb 91 victòries a les espatlles, Hans-Joachim Marseille va rebre el sobrenom de L’Estrella d’Àfrica, i va aparèixer en els diaris i les notícies per glorificar les seves gestes.

En el nord de l’Àfrica:

A Líbia, el comandant Albert Kesselring, en veure que el dia anterior els britànics fugien cap a Egipte, va autoritzar donar l’ajuda màxima a les tropes de l’Erwin Rommel per ocupar Tobruk. Quan a dos quarts de nou del matí els primers carros de la 15º Panzerdivisionen havien aconseguit salvar amb un improvisat pont de fusta la tanca antitanc que protegia la ciutat, les avantguardes del general Nehring varen netejar el terreny de focus aïllats de resistència i varen ocupar Fort Pilastrino a les dues del migdia, després de rebutjar un dèbil contraatac dels escassos blindats britànics. Des d’aquesta posició els alemanys contemplaven el port i es varen apoderar de la carretera de la costa. Tot estava a punt per atacar la ciutat.

En el Pacífic:

Des del Japó, a les illes Kuriles, els japonesos varen desembarcar a l’illa Attu, al nord-est de Japó. 


Després de la derrota de Midway del 4 de juny de 1942, l’Alt Estat Major japonès va anul·lar un pla que preveia la prossecució de les operacions i en particular les invasions de Nova Caledònia, de les Samao i de les Fiji.

14 de juny de 1942

En el nord de l’Àfrica:

A Líbia, els britànics varen abandonar la Línia de Gatzala i es varen retirar cap a Egipte deixant aïllats als seus companys a Tobruk.

En el Mediterrani:

Els italians varen atacar un comboi en ruta cap a Malta i varen enfonsar o avariar a 15 vaixells. A més, aquell dia els italians varen comissionar el cuirassat Roma.

En els Estats Units:

El president Franklin Delano Roosevelt va pronunciar un discurs per la ràdio dirigit a les seves tropes i al seu país per demanar lluitar per la llibertat, la pau i la igualtat. El President va dir que la Terra era només una petita estrella en el gran Univers, però que si s’ho proposaven la podien convertir en un planeta on no es coneguessin les vexacions de la guerra, les inquietuds de la fam i el temor, les divisions ocasionades per la raça, el color o el principis. Per acabar, en Roosevelt va demanar coratge i previsió per començar aquesta feina perquè en un futur la població pogués estar orgullosa de formar part de la Humanitat.

13 de juny de 1942

Dissabte:

En els Estats Units.

El president dels Estats Units, Franklin D. Roosevelt, va firmar l’ordre de creació de de l’OSS, L’Oficina de Serveis Estratègics, predecessora de la CIA, dirigida pel coronel William Donovan, el qual va encarregar als millors experts en psicologia i psiquiatra mirar d’esbrinar la mentalitat de l’Adolf Hitler. Es va fer un informe de 1.721 pàgines sobre la mentalitat del dictador, en el qual va col·laborar Ernst Sedgwick Hanfstaengl (conegut també com el doctor Sedgwick ), que havia estat membre del Partit Nazi des del 1921 i va ser una persona de confiança d’en Hitler, que fins i tot va arribar a dirigir la secretaria de premsa estrangera del NSDAP. El 1933 Hanfstaengl, enfrontat amb el ministre Joseph Goebbels, va ser apartat del NSDAP i acusat de desobediència; aleshores, va fugir cap a la Gran Bretanya, on va ser capturat pels britànics i traslladat a un camp de presoners de Canadà. El 1942 el president Roosevelt, que havia conegut quan era jove a en Hanfstaengl, va acceptar alliberar-lo a canvi que els ajudés secretament a conèixer la mentalitat d’en Hitler. Aquest projecte es va anomenar projecte-S.


A la costa est nord-americana, a la matinada, el capità del submarí de la Kriegsmarine, Hans-Heinz Linder, va arribar amb el submarí U-202, el Innsbruck, a 200 metres de la costa nord-americana, prop de Long Island. Del submarí en va sortir a la superfície un equip de quatre de sabotejadors que tenien la missió de col·locar bombes a diferents fàbriques i inutilitzar les vies ferroviàries. Els quatre joves que s’aproximaven a la costa amb un bot de cautxú eren quatre alemanys que havien viscut als Estats Units i que dominaven perfectament l’anglès. Però la seva missió va fracassar quan van ser descoberts pel mariner, John Cullen, que patrullava casualment per la platja. Els alemanys van intentar enganyar-lo dient que eren pescadors que havien naufragat, però Cullen es va estranyar que un d’ells parlés alemany. Llavors, els alemanys al veure que eren descoberts van intentar subornar-lo oferint-li 270 dòlars. El mariner va acceptar el suborn i va agafar els diners, però quan va marxar es va posar a córrer per avisar a la policia. Els alemanys, pensant que havia passat el perill, varen enterrar els explosius a la platja i varen marxar cap al següent objectiu. Varen aconseguir arribar a una estació de ferrocarril i varen agafar un tren que es dirigia al centre de Nova York. Un cop varen trobar allotjament es varen dedicar a fer turisme per la ciutat, a sopar en els restaurants cars i a gaudir. Dies més tard, els alemanys van ser arrestats per l’FBI. Sis d’ells van ser executats després d’un judici el 8 d’agost de 1942.

La idea d’en Hitler era atacar als Estats Units infiltrant-se a través de submarins a les costes americanes. Un dels objectius era destruir Nova York. Aquella operació es va anomenar l’operació Pastorius.

En el Reich:

El ministre d’Armament Albert Speer, juntament amb els caps d’Armament dels tres exèrcits de la Wehrmacht, el mariscal Erhard Milch, l’almirall Karl Witzell i el capità general Friedrich Fromm, varen volar cap a la base militar de Peenemünde, a l’Alemanya Occidental, per presenciar el primer llançament d’un nou coet militar. Tot i que els mecanismes de control varen fallar i el coet va caure a només un quilòmetre d’on es trobaven, els tècnics varen quedar satisfets perquè la prova més complicada, que era l’arrancada, va ser un èxit.

En el front oriental:

A Ucraïna, a Sebastopol, els soldats del 16º Exèrcit, conduïts pel coronel Dietrich von Cholitz, varen assaltar Fort Stalin, que ja era un camp de ruïnes, però els soviètics disparaven encara des de tots els punts on es trobaven.

En el nord de l’Àfrica:

A Líbia, a la línia Gazala, els Panzer alemanys es van apoderar d’un encreuament estratègic de carreteres conegut com Knightsbridge.


A les costes de Tunísia, els combats s’intensificaven.

12 de juny de 1942

En el Reich:

En Joseph Goebbels va rebre un informe sobre la situació a Espanya. En l’informe s’explicava que tot i la propaganda governamental a favor de l’Eix, el poble espanyol preferia com a aliat la Gran Bretanya. En l’informe també es detallava la situació alimentària a Espanya i es veia que era molt desigual, mentre les classes adinerades tenien tots els privilegis, tots els demés s’ho passaven molt malament. Per culpa de la catastròfica situació a Espanya i pel poder de l’Església per controlar l’Estat, l’informe explicava que les joventuts espanyoles estaven desil·lusionades i vivien d’esquenes al règim. Quan en Goebbels va acabar de llegir-lo estava convençut de que tenien que fer més esforços per vendre el poble espanyol l’aliança amb Alemanya i creia que tenien que deixar de marge a en Ramón Serrano Súñer, ja que tot i que era dels pocs ministres espanyols que volia l’aliança amb Alemanya per en Goebbels no era una persona de fiar per ser pro clerical.

Per altra banda, el govern alemany va aprovar una norma en què els jueus alemanys tenien que entregar màquines d’escriure, bicicletes i aparells elèctrics.

En el nord de l’Àfrica.

A Líbia, l’Erwin Rommel va atrapar a dues brigades de blindats britànics entre les seves divisions blindades. De seguida que es va saber que estaven atrapats, una tercera brigada britànica va anar a ajudar als seus companys però els canons antiaeris alemanys no els hi varen permetre fer aquella arriscada operació.

11 de juny de 1942

Dijous:

En el Reich:

Des de Berlín, Adolf Eichmann va organitzar la deportació massiva de jueus de l’Europa Occidental. Els va dir que Heinrich Himmler havia ordenat deportar als jueus de l’oest, en gran quantitat, però que el 90% havien d’estar sans i en bona forma; només el 10% podia ser no apte per treballar. En la reunió també es va determinar deportar 10.000 jueus de Bèlgica, 15.000 dels Països Baixos i 100.000 de França.

Joseph Goebbels, que volia expulsar els jueus de la vida pública, els va prohibir comprar tabac.


El diari alemany Der neue Tag va publicar un comunicat on es deia que s’havia descobert els assassins d’en Reinhard Heydrich i que havia quedat demostrat que la població de la localitat de Lídice, a prop de Kladno, havien ajudat als culpables del crim. El comunicat explicava que el dia anterior havien trobat a Lídice literatura clandestina, dipòsits d’armes i munició, una estació emissora i un dipòsit il·legal de productes racionats i, per això, tots els homes havien sigut afusellats, les dones havien sigut enviades a un camp de concentració i els nens a centres de reeducació. També es mencionava que s’havia destruït tots els edificis del poble i que s’havia suprimit el nom de Lídice.


Els alemanys varen assassinar a l’opositor Herbert Baum per haver tirat un explosiu el 18 de maig de 1942 enmig d’una exposició anticomunista.

En els Estats Units:

Franklin Delano Roosevelt i Viatxeslav Mólotov varen firmar un Acord sobre Préstec i Arrendament entre els dos països. Estats Units es comprometia d’aquesta manera ajudar a la Unió Soviètica.

A Líbia:

Després de que la nit anterior les Forces de la França Lliure del comandant Marie Pierre Koenig havien abandonat la zona i la ciutat de Bir Hakeim davant l’ofensiva del 2 de juny de 1942 de l’Afrikakorps, a primeres hora del matí, la 90º Divisió lleugera va ocupar Bir Hakeim. 500 francesos, la majoria ferits, varen caure presoners. Després, els alemanys varen arribar a El Adem.

10 de juny de 1942

Dimecres:

En el Reich:

Adolf Hitler es va entrevistar amb el ministre Joseph Goebbels i el president de Finlàndia per explicar-los que faria desaparèixer les ciutats de Moscou i de Leningrad del mapa. Pensant que els britànics no tenien futur, els va confessar que estava convençut de que l’Imperi Britànic estava condemnat i que les restes d’aquell Imperi les heretaria els Estats Units.


Participant en ajudar als soldats alemanys en el front oriental, Goebbels i la seva esposa Magda Goebbels van entregar quinze peces de roba vella en una col·lecta de caritat pels soldats alemanys que lluitaven.


La direcció del RSHA va difondre una nota per a tots els serveis de la Sipo i el SD en què es precisaven les normes que s’havien de respectar en els interrogatoris especials.


A Auschwitz, presoners polonesos de la companyia de càstig de Birkenau varen iniciar una revolta. Dels 50 presoners que es varen donar a la fua, només se sap que en va sobreviure un.

La massacre de Lídice, Txecoslovàquia:

Al matí, el Batalló de Sapadors número 14 alemany es va agafar la justícia per la seva mà per venjar-se de l’assassinat d’en Reinhard Heydrich, mort el 4 de juny de 1942. En el poble miner txec de Lídice, a les afores de Praga, el dia anterior els alemanys havien rodejat la població i havien capturar a tots els civils destruint les 95 cases del poble. Durant aquell dia varen dur a terme el pla d’execució. Varen afusellar als 199 homes del poble i a tots els nois més grans de quinze anys que estaven tancats als subterranis i estables de la família Horak. Abans de que vinguessin els alemanys per ajusticiar-los, el sacerdot Sternbech els va confortar amb paraules religioses. En el patí dels Horak és on es varen produir els afusellament en grups, de deu en deu. Aquest procediment va durar des de les primers hores del matí fins a les quatre de la tarda. Més tard es varen fotografiar els assassins davant dels cadàvers. Les 195 dones i els 98 nens del poble estaven tancats al col·legi quan varen executar als homes i no varen ser assassinats en un principi; les dones varen quedar internades al camp de concentració de Ravensbrück, excepte set dones que varen ser internades al camp de Theresienstadt, i quatre més que varen ser internades a l’Hospital de Praga perquè estaven embarassades. 42 d’elles varen morir com a conseqüència dels maltractaments que varen patir durant el trasllat. Els nens varen ser separats de les seves mares i varen ser traslladats al camp de Litmannstadt, on varen morir a les cambres de gas, excepte set nens que tenien menys d’un any; tres d’aquests nens varen ser enviats a Alemanya per ser germanitzats en famílies alemanyes. El nom del poble va ser esborrat de tots els registres.

En el front oriental.

En el sector central, els alemanys varen començar una contraofensiva en el front de Khàrkiv.

En el nord de l’Àfrica:

A Líbia, a la tarda, el grup de xoc de l’Afrikakorps, comandat pel coronel Baade, va aconseguir penetrar profundament les posicions principals franceses, al nord de Bir Hakeim, que portaven des del 2 de juny de 1942 envoltades per les forces de l’Eix. La 1º Divisió lleugera de la França Lliure d’en Marie Pierre Koenig defensava cada metre del seu terreny, però les seves pèrdues eren massa grans per resistir i, al vespre, es van veure obligats a fugir de Bir Hakeim cap a l’oest i es varen unir a la 7º Brigada britànica. Per animar a les seves tropes, Charles de Gaulle va enviar-li un telegrama a en Koenig dient-li que tot França els estava contemplant amb orgull.

A Japó:

En una conferència de l’Alt Comandament de planificació de guerra, la Marina japonesa va amagar la gravetat de les pèrdues de la Batalla de Midway. Només l’emperador Hirohito va ser informat en detall del què va passar i també va preferir amagar la veritat a l’Exèrcit i a l’opinió pública. A més, va fer que els planificadors militars continuessin elaborant els seus atacs pensant que la flota aeronaval japonesa encara era poderosa.

css.php