Home // 1939 // Setembre (Page 2)

20 de setembre de 1939

Dimecres:

En la Batalla per Polònia:

Adolf Hitler va ordenar bombardejar la ciutat de Varsòvia.


El 14º Exèrcit va informar en els seus comandaments superiors que s’observava gran intranquil·litat entre els soldats per les mesures, qualificades d’injustes, que prenia el grup d’acció de la unitat de les SS d’en Von Woyrsch en la zona de l’Exèrcit com afusellaments massius, particularment de jueus. L’informe deia que en els soldats els irritava, sobretot, que aquells homes haurien d’estar lluitant en el front enlloc d’assassinar a persones indefenses. Gerd von Rundstedt va anunciar que ja no toleraria en la zona de guerra a la unitat d’en Von Woyrsh i que cessarien les mesures antisemites que estaven en vigor a la zona de Katowice. 


Werner Mölders va abatre el seu primer avió, un caça P-36. Per aquella gesta va guanyar la Creu de Ferro de Segona Classe.

En el Reich:

A Alemanya, el govern alemany va prohibir en els jueus tenir aparells de ràdio i a partir d’aquell dia els va obligar a dipositar els seus diners en una compte de garantia de disposició restringida. Per altra banda, Reinhard Heydrich va encunyar l’expressió Tractament Especial per designar l’extermini físic d’éssers humans.


A Aquisgrà, el sergent britànic F. Letchard, artiller d’un Fairey Batlle, va destruir un Messerschmidtt 109 durant una patrulla, marcant la primera victòria aèria de la RAF en la Segona Guerra Mundial.

En els Estats Units:

El president Franklin Delano Roosevelt va enviar un missatge al poble nord-americà en què condemnava l’atac d’en Hitler a Varsòvia.

19 de setembre de 1939

Dimarts:

A Polònia:

Adolf Hitler va entrar triomfalment a la ciutat de Danzig, on la gent el va rebre amb gran entusiasme. Heinrich Hoffmann no va parar de tirar fotografies per immortalitzar aquell moment. A la tarda va pronunciar un discurs en què deixava clar que encara no tenia una idea clara de com seria la futura Polònia ocupada. Hitler va dir que els soldats polonesos havien lluitat valerosament, que la sots-oficialitat havia complert amb el seu deure, però els comandaments intermediaris els faltava intel·ligència, que els seus comandaments superiors havien sigut pèssims, igual que l’organització polonesa. El dictador va assegurar que no tenien un govern subornable com el 1918 i va deixar clar que mai capitularia. Al mateix temps, va demanar a França que deixés sola a la Gran Bretanya i va dir que els britànics en el tema de la propaganda eren uns aprenents, que tenien que aprendre d’ells, va exclamar. En parlar dels britànics, Hitler va dir que ja coneixien les ofertes que els hi havia fet arribar i va assegurar que tenia el gran objectiu d’arribar a una sincera relació d’amistat amb el poble britànic. Tot i això, Hitler va advertir que podria ser que molt aviat tinguessin que utilitzar una arma amb la que no els podrien atacar.

El dictador es va allotjar en el Casino-Hotel del centre turístic de Zoppot, un centre de vacances, on va exposar, davant un grup on hi havia els doctors Karl Brandt, Philipp Bouhler i Leonardo Conti, els seus plans per assassinar als dements de dins d’Alemanya. Varen discutir durant una bona estona el mètode més ràpid i menys dolorós per acabar amb ells. Hitler va atorgar a Bouhler i Brandt la plena responsabilitat per ampliar les facultats de determinats metges, de manera que poguessin matar a tots aquells que patissin una malaltia incurable després de fer una valoració del seu estat mèdic.


En la Batalla, les tropes alemanyes i soviètiques es varen trobar a Best-Litovsk. Aquella trobada simbolitzava que Polònia havia perdut la seva sobirania i a partir d’aquell moment estaria dividida pels alemanys i pels soviètics. Després d’aquella trobada, les tropes soviètiques es varen retirar fins a la línia de demarcació del Vístula, tal i com havien pactat amb els alemanys.


A Varsòvia, després de la Batalla de Bzura, els soldats polonesos que varen poder aconseguir fugir de la batalla varen entrar pel sud de la ciutat per col·laborar en la defensa polonesa davant les forces alemanyes que havien pogut mobilitzar 175.000 soldats i es preparaven per un atac. Diversos carros alemanys varen ser immobilitzats quan varen intentar per als suburbis de la ciutat. Les tropes alemanyes que varen avançar massa varen ser capturades, però els alemanys no deixaven de bombardejar.


En el Bàltic, els alemanys varen ocupar la base naval militar polonesa de la ciutat portuària de Gdingen.

A França:

Les primeres tropes britàniques, un cos d’Exèrcit, va desembarcar al país, tot i que no tenien previst entrar en acció.

18 de setembre de 1939

Dilluns:

A Polònia:

Les tropes alemanyes del 3º Exèrcit i 10º Exèrcit varen envoltar Varsòvia per l’est, capturant a un total de 120.000 homes. Per la seva part, les forces soviètiques varen avançar 100 quilòmetres a l’oest trobant molt poca resistència. El govern polonès, sabent que era impossible que poguessin resistir, varen escapar cap a Romania. Notant l’alè dels alemanys, membres de l’oficina de codis xifrats polonesos varen marxar cap a París amb el vital codi alemany de la màquina Enigma.

En el Reich:

A Sachsenhausen, els nazis varen torturar fins la mort al periodista  i sindicalista Lothar Erdmann.

A la Gran Bretanya:

Els britànics varen sentir per la ràdio a William Joyce transmetent per als seus compatriotes des de Berlín per dir-los que havien perdut la guerra.

17 de setembre de 1939

Diumenge:

A Polònia:

A les quatre de la matinada, la Unió Soviètica va envair per sorpresa l’est de Polònia tal i com havien pactat amb els alemanys. Iosif Stalin va anunciar que l’Estat polonès havia deixat d’existir i que per tant no es lligava a cap pacte de no agressió que havia firmat anteriorment amb el govern polonès. Viatxeslav Mólotov va declarar a Moscou que el govern polonès havia deixat d’existir i va dir que, per tant, s’havien donat ordres a les tropes soviètiques perquè ocupessin a l’est de Polònia.

Dos grups d’exèrcits es varen dirigir cap a la línia de demarcació. Uns 160 quilòmetres abans d’arribar es varen trobar amb tropes alemanyes que havien obert pas a l’est de Polònia. Els alemanys es varen retirar i varen entregar en els soviètics uns quants presoners de l’exèrcit polonès. L’avanç de l’exèrcit soviètic va ser senzill perquè només es van trobar amb algunes forces en els controls fronteres i algunes unitats de cavalleria que s’estaven agrupant. Milers de polonesos varen ser capturats per les forces soviètiques. Alguns polonesos varen preferir rendir-se abans als soviètics que als alemanys.


El 4º Exèrcit alemany, procedent de Pomerània, es va unir amb el 3º Exèrcit a Prússia Oriental per tallar el pas de Danzig i per deixar els polonesos sense sortida al mar. Per la seva part, el 10º Exèrcit alemany, sota les ordres del general Johannes Blaskowitz, va rodejar els polonesos a Cracòvia i Lódz, i un altre exèrcit alemany va envoltar la ciutat de Varsòvia. Les divisions blindades alemanyes, amb la seva brutal superioritat, varen sembrar el caos en els dispositius militars polonesos.

A França:

Preparant el país per la guerra, es va donar l’ordre de mobilització general on es convocada als homes de les forces armades franceses i de les seves colònies a lluitar contra Alemanya.

A l’Atlàntic:

El portaavions britànic HMS Courageous, de 22.500 tones, que estava de patrulla anti-submarina, va ser interceptat en els Western Approaches, en el canal de Bristol, per dos torpedes llançats pel U-29 comandat per l’Otto Schuhart. Després de tocar el portaavions, el submarí alemany va descendir immediatament a màxima profunditat. El portaavions es va enfonsar amb només 15 minuts i 515 homes varen morir. La resta, uns altres 500, varen sobreviure. Alguns dels supervivents van passar més d’una hora en el Mar del Nord on van mantenir la moral cantant cançons populars de l’època com Roll Out the Barrel i Show me the Way to Go Home. Llavors, les autoritats navals britàniques varen actuar ràpidament i varen retirar els portaavions de les seves activitats amb l’objectiu de conservar aquestes embarcacions per altres funcions marítimes. Karl Döenitz va mencionar en el seu diari que havia sigut un gloriós èxit.

16 de setembre de 1939

A Polònia:

820 avions alemanys varen descarregar 328 tones de bombes sobre les tropes poloneses causant-els-hi un greu efecte desmoralitzador entre els seus soldats, molts dels quals varen tirar les armes. Els comandants alemanys varen demanar a la Luftwaffe que ataqués als polonesos desarmats.

A França:

A París va morir l’ex líder del SPD i el líder del Sopade, l‘Otto Wels.

A Mongòlia:

Aquell dia va acabar la batalla de Jalkin Gol entre les tropes soviètiques i les tropes japoneses. Els japonesos varen sol·licitar el cessament de la guerra davant la imminent derrota. Dels més de 30.000 soldats del bàndol japonès, 8.500 varen morir i uns altres 10.000 varen resultar ferits, mentre els mongols i els soviètics varen perdre més de 6.500 vides i varen partir 15.000 ferits.

15 de setembre de 1939

Divendres:

En el Reich:

August Dickmann va ser el primer objector testimoni de Jehovà executat al camp de concentració de Sachsenhausen.

A Polònia:

A Varsòvia, el 3º Exèrcit del comandant Georg von Küchler va tancar l’accés a la ciutat des de l’est i varen iniciar una ofensiva. Només una franja de terra al llarg del riu Vístula, que comunicava amb el bosc de Kampinos, al sud de la ciutat, i amb Modlin, seguia en mans poloneses. A dins la capital, el general polonès Julius Rommel va rebutjar discutir una proposta de rendició formal dels alemanys. Per altra banda, els alemanys varen encerclar la ciutat de Kuno i la ciutat de Best-Litovsk, a 120 milles a l’est de Varsòvia, es va rendir.


A Jaroslaw, Adolf Hitler va observar a les forces alemanyes quan creuaven el riu San, al sud del país. En aquells moments els seus generals el varen informar que Varsòvia havia quedat rodejada i li varen aconsellar que deixés morir de gana a la gent. Hitler va rebutjar el pla i va ordenar bombardejar la capital polonesa fins que es rendís. Volia anar ràpid en acabar amb la campanya. 

A l’Atlàntic:

Els primers centenars de combois atlàntics britànics van sortir de Halifax, Nova Escòcia. Per altra banda, la tripulació de l’enfonsat U39, que havia sigut feta presonera pels britànics el dia anterior, va ser portada pel destructor Foxhound a Kirkwall, a les illes Orcades.

14 de setembre de 1939

Dijous:

A Polònia:

Les tropes alemanyes varen capturar la ciutat de Gdynia i Przemysl, al sud de Polònia, a la riba del San, on un terç de la població de 17.000 habitants eren jueus. 43 dels principals ciutadans jueus varen ser arrestats, colpejats i a continuació afusellats. Per la seva part, el 19º Panzer Grup del comandant Heinz Guderian tenia a l’abast Brest-Litovsk. Però els alemanys varen sobrepassar la línia Curzon, que s’havia establert com màxim punt de l’expansió alemanya, i el general Guderian va tenir que donar explicacions al comissari soviètic Vladimir Yulianovitch. Per corregir la seva errada, el general alemany li va proposar una desfilada conjunta entre alemanys i soviètics per mostrar que tot estava solucionat. La desfilada es faria el 22 de setembre. Per l’altre costat, les tropes poloneses sota el comandament del general Juliusz Zulauf varen arribar a Varsòvia després de retrocedir des de Narew. Però aquell dijous la Luftwaffe va bombardejar Varsòvia quan les sinagogues estaven plenes perquè era un dia sagrat per als jueus, ja que era l’Any Nou jueu. 


En una reunió, Reinhard Heydrich va explicar als caps de la Policia de Seguretat els seus punts de vista sobre el problema jueu a Polònia, afegint que les suggerències del Reichsführer serien presentades a l’Adolf Hitler, i que només ell podria decidir.

Aquell mateix dia i complint ordres des de dalt, els alemanys varen afusellar a la ciutat de Sieradz a 5 jueus i dos polonesos. A Czestochowa, el govern civil alemany va ordenar que tots els béns industrials i comercials dels jueus fossin entregats sense tenir que compte si el seu propietari havia fugit o no de la ciutat. A Piotrków es va publicar un decret que prohibia als jueus estar en els carres després de les cinc de la tarda. 

A l’Atlàntic:

A l’oest de les illes Hèbrides, el U-39 es va topar amb el portaavions britànic Ark Royal, el més modern de la flota britànica. Havia salpat de la base de Scapa Flow juntament amb sis destructors (Firedrake, Fowhound, Faulknor, Eskimo, Lung i Tribal) per buscar l’embarcació mercantil Faned Head, que estava sent perseguit pel U-30. A les tres de la tarda, el U-39 va disparar dos torpedes abans de submergir-se a major profunditat. Cap dels dos torpedes va tocar el seu objectiu. Després de fallar, el Foxhound, després el Faulknor i per últim el Lung, varen llançar les seves càrregues de profunditat de forma successiva per interceptar aquell submarí alemany. Les explosions varen danyar al U-39 i el capità Gerhard Glattes va ordenar pujar a la superfície per abandonar el submarí. Un cop varen sortir a la superfície, els tres destructors britànics els varen disparar sense contemplació, però varen cessar el foc quan varen veure que la tripulació abandonava el submarí i saltaven al mar. Tots, 44 homes, un d’ells ferit lleu, varen ser rescatats pels destructors abans de que el submarí s’enfonsés definitivament. Els presoners varen ser traslladats al Foxhound.

13 de setembre de 1939

Dimecres:

En el Reich:

Una circular aprovada pel govern contemplava l’assignació de botigues especials d’alimentació als jueus. En aquesta circular si podia llegir:

S’ha comprovat que, després de la introducció de vals de compra per aliments de primera necessitat, també fan cua els jueus davant de les botigues d’alimentació. Amb la seva sola presència, els jueus són una provocació. No es pot demanar a cap alemany que faci cua amb un jueu davant d’un establiment.

En la Batalla per Polònia:

La Luftwaffe va atacar en massa més al nord de Lódz. En el Bàltic va acabar la resistència polonesa en els voltants de la ciutat portuària de Gdingen després de que el cuirassat DKM Schleswig-Holstein ataqués el port polonès.


Una de les divisions de la Totenkopf de les SS, la Divisió Brandenburg, va posar en marxa el pla de neteja i seguretat, que incloïen, segons la seva pròpia font, l’arrest i afusellament de grans quantitat d’elements sospitosos, saquejadors, jueus i polonesos.

A França:

Eduard Daladier va constituir el gabinet de guerra i ell mateix va ocupar la cartera d’Afers Exteriors.

12 de setembre de 1939

Dimarts:

En el Reich:

En el vagó de treball del general Wilhelm Keitel en el tren de l’Adolf Hitler es va celebrar una conferència militar on hi varen assistir en Lahousen, el ministre Joachim von Ribbentrop, l’almirall Wilhelm Canaris, el propi Keitel i el general Alfred Jodl. En començar la reunió, el ministre Von Ribbentrop li va explicar a l’almirall Canaris els objectius polítics a Polònia, però el cap de l’Abwehr es va oposar a l’atac aeri previst a Varsòvia perquè creia que donaria una molt mala imatge a l’exterior. En seguit, Keitel li va respondre que aquella decisió l’havia decidit en Hitler i en Joseph Goebbels, i que ell no havia decidit res. Però Canaris, insatisfet amb la resposta, li va continuar criticant la decisió de bombardejar la capital polonesa i li va comentar que tenia coneixement de les execucions en massa que estaven planificant-se per Polònia i es va oposar a les pràctiques assassines de la Wehrmacht. Canaris li va dir que l’havien informat que els membres de la noblesa polonesa i els bisbes i sacerdots catòlics havien sigut senyalats per ser assassinats. Keitel li va insistir que aquelles decisions les havia pres el propi Hitler i que si la Wehrmacht no complia les ordres les SS, li va assegurar que la policia de Seguretat i altres organitzacions farien aquella feina. Per tancar el tema, Keitel li va aconsellar que si fos ell no es posaria en aquell tema i repetidament va dir que Hitler havia demanat una neteja política i que s’havia d’acabar amb la intel·ligència, la noblesa, l’Església i els jueus polonesos. A continuació es va parlar d’una possible col·laboració amb un grup ucraïnès i Canaris va ser elegit com l’encarregat de parlar amb aquell grup per provocar un aixecament a la regió de Galitzia amb l’objectiu d’exterminar els jueus i els polonesos. Després de la reunió, Canaris va baixar del tren i va parlar amb en Von Ribbentrop. El ministre d’Afers Exteriors li va dir que l’aixecament ucraïnès havia de provocar l’incendi de totes les finques dels polonesos i la mort de tot els jueus. Després, Canaris es va reunir amb Hitler, però no li va comentar res dels seus pensaments. Un cop acabada la reunió es va dirigir a Ilnau, a l’Alta Silèsia, per continuar queixant-se d’aquells assassinats i després va tornar a Berlín ben consternat.


El camp de presoners de Stalag II-A, en la regió de Meckenburg, al nord de Berlín, varen arribar els primers presoners polonesos. Els interns reclosos en aquest camp varen rebre un tracte sever.

A Polònia:

Uns quants soldats del general Wilhelm List estaven lluitant a prop de Lvov, mentre uns altres s’estaven movent cap al nord des dels seus caps de pont situats en el riu San. Veient imparable l’avanç alemany, els polonesos varen evacuar Gdynia.

En el front occidental:

A Alemanya, l’avanç dels soldats francesos en territori alemany va ser frenat en veure els francesos que ja era impossible una victòria polonesa a Polònia. Les avantguardes franceses varen arribar a la línia defensiva al voltant de Büblingen, Hinterwald, Uberwald i el Bosc de Wandt, a més havien ocupat la localitat de Brenschelbach.

A Escòcia:

A Kirkwall, l’espia alemany Alfred Wehring, que es feia passar per rellotger sota el nom fals d’Albert Oertel, va enviar un missatge a Berlín que deia:

Ha arribat el paquet. Espero una nova partida d’aquí un mes. Espero confirmació.

Aquelles paraules varen ser llegides per la Kriegsmarine i volia dir que la fortalesa de Scapa Flow podia ser atacada, ja que havia trobat una solució per penetrar la inexpugnable fortalesa. L’atac es produiria la nit del 13 d’octubre.

A l’Atlàntic:

A l’Atlàntic sud, tal i com estava establert, el Graff Spee va arribar a Pernambuc, Brasil, però no va rebre més instruccions durant les següents dues setmanes.

11 de setembre de 1939

Dilluns:

En el Reich:

Segons un informe del règim nazi, no hi havia raó per suposar que la població alemanya no deixés de creure que Adolf Hitler era un frustrat amant de la pau. La propaganda nazi venia a la gent que Hitler només buscava la pau i que les democràcies occidentals li buscaven la guerra. Tot i això, les esferes militars continuaven rebent informacions i notícies sobre la massacre de jueus organitzada per les SS en què havien tancat a un gran número de jueus a una sinagoga i havien sigut afusellats. El coronel Eduard Wagner va escriure en el seu diari que ara estaven donant una ordres implacables, del qual el seu esborrany havia escrit ell mateix. Wagner escrivia orgullós que no hi havia res millor que la pena de mort i que era l’única solució en els territoris ocupats.

A Polònia:

Les tropes alemanyes varen creuar el riu San direcció a Lemberg.

css.php