Archive for diari

28 de juliol de 1942

Dimarts:

A la Unió Soviètica:

Iosif Stalin va dictar l’Ordre 227, la coneguda ordre Ni un pas enrere!. El dictador soviètic no volia que els alemanys arribessin a la ciutat de Stalingrad i estava disposat a fer tot el que calgués per aconseguir-ho, però veia com l’exèrcit soviètic només s’estava retirant davant la superioritat alemanya. Per evitar que els seus soldats i els seus generals es rendissin o fugissin, va dictar aquesta ordre que portava penes de mort a qui fugís o es rendís sense una ordre seva. En els primers dos mesos que va estar en funcionament aquesta ordre es varen afusellar a 1.000 persones. Però aquella ordre també va portar confusió dins l’exèrcit soviètic. El comandant Nikolai Tomskuschin, que s’ocupava de la protecció del quarter general del 62º Exèrcit a Stalingrad, el 15 de juliol de 1942 l‘hi havien ordenat que en cas de quedar envoltat pels alemanys pensés primer en la vida dels seus homes. Quan va sentir aquell dia per Radio Moscou i per boca de Stalin aquesta nova ordre va quedar confós sobre què havia de fer en cas de quedar atrapat pels alemanys.


A Moscou es va rebre un document del NKVD des de Londres que confirmava que els britànics no obririen el segon front durant aquell any.

En el Reich:

A Ucraïna:

Al migdia, en el quarter general de Vinnitsia, Adolf Hitler va demanar que les 100.000 tones de cereals (dos milions de sacs) obtingudes a Morosovkaya es transportessin a Alemanya perquè se’n beneficiessin els obrers de la indústria pesada.

A Alemanya:

A les cinc de la matinada, Heinrich Himmler va tornar al Feldkommando Hegewald de veure a Hitler el dia anterior. El líder de les SS va escriure en el SS-Hauptamt, Gottlob Berger, el cap de l’Oficina Central de les SS, per comentar-li que s’estaven netejant de jueus les zones ocupades de l’Est i que Hitler l’hi havia carregat sobre les seves espatlles la implantació d’aquesta ordre tan complexa. A continuació, Himmler va rebre tractament del doctor Felix Kersten i li va explicar com havia anat la reunió amb el dictador i li va dir que la terra fèrtil d’Ucraïna seria repartida únicament entre els membres de les SS. La resta de les forces armades no rebrien res, ja que creia que no havien fet prou per la victòria. Himmler li va oferir una casa en el doctor en aquelles terres, però Kersten la va rebutjar dient que no volia viure en terres russes, ja que un cop acabés la guerra volia tornar a Finlàndia i comprar-hi una illa.

A tres quarts de quatre, Himmler i el seu entorn varen viatjar amb avió cap a Finlàndia, però abans el cap de les SS tenia prevista una visita a Estònia i fer nit a Reval (Tallin) perquè havia quedat amb el Obergruppenführer Karl-Siegmund Litzmnann, el comissari general d’Estònia. Himmler es va allotjar en el petit castell de Katarinenthal, mentre que la resta del seu grup es va allotjar a l’Hotel León Dorado. El grup del cap de les SS estava format pel SS.Obergruppenführer Karl Wolff; Grothmann, el seu consell militar; el doctor Kersten i el conseller de justícia Kirrmayer. Durant el sopar que es va fer en honor al cap de les SS en el castell, on es va servir de primer truites amb patates, de segon filets de porc amb guarnició i bombe glacée de postres, Himmler li va dir a Litzmann que havien d’exigir més treball al poble estonià per enviar més aliments a Alemanya, però Litzmann creia que no era possible, ja que havien arribat al seu límit. Himmler no hi estava pas d’acord i li va assegurar que Hitler tenia pensat desplaçar el poble estonià a Arkhangersk. Heinrich Möller, el cap de les SS i de la policia d’Estònia a Reval, va entrar a la conversa i va donar tota la raó a Himmler, a més de que li va dir que els estonians s’havien mostrat contraris als alemanys. Quan va arribar la senyora Litzmann i es va asseure al costat de Himmler la conversa va canviar radicalment i Wolff i Möller es varen asseure a una cantonada per continuar amb la seva conversació.


En el camp de concentració de Dachau es va efectuar un experiment mèdic que consistia en provar a quina altura bullia la sang d’una persona. Segons l’informe d’aquell dia, s’arribava a la conclusió que a 21 quilòmetres d’altura encara no es produïa l’ebullició. Per dur a terme l’experiment, es va dur a uns presoners en el carrer entre el bloc 5 i la barraca del costat, on s’hi havia col·locat un vehicle d’experiments. El vehicle consistia en una caixa alta i tancada sobre rodes, en la que s’hi havien muntat aparells per mesurar la pressió, la temperatura i l’altura. Un electrocardiògraf indicava l’activitat del cor de la víctima. Després de que els presoners morissin en l’experiment se’ls procedia immediatament l’autòpsia. El doctor Rascher va poder comprovar un cop realitzada l’autòpsia que el cor del mort encara bategava i, a partir de llavors, va organitzar tota una sèrie d’experiments mortals per saber quant de temps continuava actiu el cor després d’haver provocat la mort.

A Rússia:

A la regió de Leningrad, els pagesos russos locals i els partisans varen matar a Adolf Beck, un funcionari alemany, i varen cremar els seus graners. La mort de Beck va aixecar la moral dels partisans en tota la regió de Dno i de Pskov.

A Bielorússia:

El Batalló policial 322 va assassinar als jueus de la ciutat de Minsk. Entre aquest dia i el 30 de juliol varen assassinar a més de 9.000 persones.

A Polònia:

En el gueto de Varsòvia es va establir una Organització Combatent Jueva formada per homes i per dones per tal d’evitar les deportacions al camp d’extermini de Treblinka.

En el front oriental:

En el sector sud:

El 6º Exèrcit del general Friedrich Paulus va arribar a la corba oriental del Don i tenien previst efectuar aviat l’atac a Stalingrad pel nord, però la 4º Divisió de Panzer, que havia creuat el Don al sud de Rostov i havia entrat a la ciutat de Bataisk, estava massa lluny d’on estava el 6º Exèrcit per ajudar-los.

Published in: diari on 28 juliol 1942 at5:09 Comments (0)

27 de juliol de 1942

Dilluns:

En el Reich:

A Ucraïna:

En el quarter general de Vinnitsia, Adolf Hitler es va indignar sobre la notícia de que els caps alemanys que lluitaven a Crimea mantenien contactes amb la població autòctona. Per Hitler aquella gent eren uns inútils i creia que no valia la pena mantenir-hi contactes. Hitler es va reunir aquell dia amb Heinrich Himmler i varen parlar sobre la divisió de la Rússia europea després de la victòria. Hitler li va assegurar que la resistència soviètica ja estava derrotada i que ara havien de planificar la divisió de la Unió Soviètica.

A Alemanya:

Des de Tòquio es va informar a l’ambaixador Hiroshi Oshima de que no atacarien a la Unió Soviètica. Oshima havia contemplat aquesta possibilitat.

En el front oriental:

En el sector central:

Els soldats soviètics varen tenir que fugir dels voltants de la ciutat de Rostov quan els soldats alemanys varen creuar el riu Don al sud de Rostov i varen entrar a Bataisk.

Published in: diari on 27 juliol 1942 at9:16 Comments (0)

26 de juliol de 1942

Diumenge:

En el Reich:

Al migdia, Adolf Hitler va indicar sobre uns grans mapes l’avantatge que suposava que els soviètics haguessin organitzat la prospecció i l’extracció sistemàtica del petroli del seu territori. Hitler es va mostrar partidari de la utilització del carbó per mitjà de gasogens com a combustible.

A Alemanya:

La RAF va bombardejar la ciutat d’Hamburg.


Heinrich Himmler va escriure, en resposta a un intent d’Alfred Rosenberg d’interferir en la qüestió jueva, que els territoris orientals ocupats quedarien lliures de jueus perquè Hitler li havia ordenat i, en conseqüència, no permetria intromissions de ningú.

A Àustria:

Un contundent telegrama enviat des del Vaticà en el comissari del Reich Arthur Seyss-Inquart protestava per les deportacions. El telegrama va ser llegit en totes les esglésies del país. Però la protesta no va tenir l’èxit esperat i, en conseqüència, centenars de jueus que s’havien batejat en l’Església catòlica varen ser deportats durant els següents 15 dies a Auschwitz.

En el Pacífic: 

La flota que havia de desembarcar a Guadalcanal a l’agost, amb 75 embarcacions de transport en les que hi viatjava la 1º Divisió de marines al comandament del general Vandergrift, es va reunir a Fiyi sota les ordres del vicealmirall Fletcher, que dirigia l’Operació Watchtower, la invasió a Guadalcanal, des del portaavions Saratoga.

Published in: diari on 26 juliol 1942 at9:02 Comments (0)

25 de juliol de 1942

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

En el Feldkommando Hegewald, a les nou del matí, Heinrich Himmler va rebre el seu habitual tractament del doctor Felix Kersten abans de que anés a veure a l‘Adolf Hitler. Himmler li va explicar en el doctor que havia decidit que viatjaria a Finlàndia, tal i com Hitler volia, per ajudar aquell país. El cap de les SS volia que el doctor, ja que era finlandès, l’acompanyés i el pogués ajudar amb els seus contactes. Kersten li va remarcar que Finlàndia tenia que continuar sent un país independent, però Himmler no era de la mateixa opinió i el va advertir de que la independència només duraria fins que Hitler pensés que ja no els era útil. Després de la guerra, Finlàndia formaria part del Reich, va afirmar. Quan el doctor li va recordar que encara no havien guanyat la guerra i que els Estats Units disposaven de grans reserves i d’una indústria molt potent, Himmler li va assegurar que els nord-americans no feien treballs de qualitat i li va afirmar que només volien que els nord-americans entreguessin els jueus. A continuació, Himmler li va explicar que Hitler creia que la guerra ja estava guanyada tant en la teoria com a la pràctica. Després de parlar un altre cop de Finlàndia, Himmler li va dir que Hitler es lamentava de no haver conquerit Suècia quan Noruega havia sigut envaïda. En l’opinió del cap de les SS, la campanya contra Suècia hagués durat deu dies i la Luftwaffe hagués llançat tantes bombes sobre Estocolm que hagués quedat reduïda a cendres. Himmler creia que seria senzilla una operació com aquesta perquè gran part dels socialistes suecs estaven del bàndol alemany. Quan va acabar el tractament, el doctor es va atrevir a preguntar-li què passaria amb la població de les noves zones de l’est, i Himmler li va explicar que segurament anirien a l’interior de la Unió Soviètica i els que es volguessin quedar no tindrien problemes perquè es convertirien en ciutadans alemanys, però no serien admesos com a ciutadans del Reich. Els que es volguessin quedar, a més, haurien de ser avaluats per un comitè especial de la raça i ciutadania, va dir-li en el doctor.

A la Unió Soviètica:

Per tal d’aixecar els ànims de la població, els soviètics varen fer desfilar per Leningrad a diversos presoners de guerra alemanys. 

En els Estats Units:

El president Franklin Delano Roosevelt va aprovar, després de discutir-ho amb el primer ministre Winston Churchill, l’Operació Torch, el desembarcament Aliat al nord de l’Àfrica que s’efectuaria el 8 de novembre de 1942. Alguns col·laboradors del President es varen oposar al pla perquè el veien massa arriscat.

Published in: diari on 25 juliol 1942 at15:55 Comments (0)

24 de juliol de 1942

Divendres:

En el Reich:

L’Adolf Hitler va tornar a lloar davant de tothom al dictador Benito Mussolini, dient que el dictador italià havia creat noves indústries, construït escoles i hospitals. Per Hitler, el gran mèrit d’en Mussolini era que havia sigut el primer en combatre contra el bolxevisme.


Heinrich Himmler, acompanyat pel doctor Felix Kersten, entre altres, va viatjar de Berlín a Zjitomir, el nou quarter general d’en Himmler. Aquest quarter havia sigut abans una acadèmia militar soviètica, a certa distància de la ciutat. El quarter va ser anomenat Feldkommando Hegewald.

En el front oriental:

El Grup d’Exèrcits A alemany va conquerir la ciutat de Rostov.

En el Mediterrani:

Les forces de l’Eix varen acabar amb els bombardejos a l’illa de Malta, bombardejos que havien començat l’1 de gener de 1942. Ara l’illa ja la tenien sota el seu control.

A l’Atlàntic:

La Força Aèria Hondurenya, la FAH, va veure un submarí alemany i el va atacar amb bombes de 60 lliures. Aquest és l’únic enfrontament registrat oficialment entre un país centreamericà i les forces de l’Eix.

 

Published in: diari on 24 juliol 1942 at8:50 Comments (0)

23 de juliol de 1942

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín, a la matinada, Adolf Hitler va dir davant dels seus convidats que l’armament que disposaven els soviètics era la millor prova del seu triomf. Tot i això, el dictador va lloar la figura de Iosif Stalin dient que el considerava un home intel·ligent, i creia que els seus plans econòmics eren molt millors que els dels països capitalistes. Seguidament, va dir que a Ucraïna no calia invertir-hi en la seva llengua, dient textualment:

Els cartells tenen que ser amb alemany, i si algú no sap què diu el cartell i travessa una via de tren i es mata per no llegir que el cartell posa no travessar la via, a nosaltres què ens importa!.

Hitler volia que aprenguessin alemany a l’escola per dominar-los millor, i en cap cas volia que els alemanys que anessin a viure a Ucraïna per colonitzar-la tinguessin relacions ni contacte amb la població autòctona.

De dia, Hitler estava convençut que era més fàcil atacar al sud de la Unió Soviètica i va ordenar posar en marxa la Directriu número 45, l’Operació Brunswick, en què s’ordenava que de forma simultània s’ataqués la ciutat de Stalingrad i el Caucas. L’Exèrcit, amb 180.000 soldats, es va repartir en dos grups:

  • El Grup d’Exèrcits A, sota la direcció del mariscal de camp Wilhelm List, que estava llançat en una operació per conquerir els camps petrolífers russos de Maikop, Grozni i Baku, se li va donar l’ordre d’ocupar el mar Negre, des de Novorossiysk fins a Batum, abans que la flota soviètica. List es veurà obligat a dividir les seves forces en dos: una columna cap al Craspi i una altra cap al Mar Negre.
  • El Grup d’Exèrcits B, format pel 6º Exèrcit de la Wehrmacht, amb l’ajuda del 4º Exèrcit Panzer i les tropes de subministraments romaneses, van rebre ordres d’atacar Stalingrad i arribar al Volga.

La nova Directiva, que era una continuació de l’Operació Blau, començava dient que en una campanya de poc més de tres setmanes s’havien aconseguit els objectius generals establerts pel flanc sud del front oriental i que només les debilitades forces soviètiques dels exèrcits del comandant Simon Timochenko havien aconseguit escapar del moviment en pinça i havien arribat a la ribera sud del Don. Tot i això, s’advertia de que tenien que tenir en compte que podien rebre reforços en la zona del Caucas. Però Hitler anava massa confiat en la victòria i va enviar les cinc divisions del mariscal de camp Erich von Manstein del nord de Crimea a Leningrad i va desplaçar dues divisions blindades, la Leibstandarte i la Grossdeutschland, a França perquè tenia por que es produís una invasió aliada a través del Canal de la Mànega.

El cap del Estat Major del OKH, Franz Halder, va escriure en el seu Diari que Hitler explotava sovint en un atac de ràbia i que criticava amb duresa l’Estat Major subestimant la capacitat dels seus enemics de forma intolerable i poc seriosa. Halder, després d’escriure que el lideratge del dictador es basava en les reaccions patològiques a les impressions del moment, va afirmar que Hitler s’estava convertint en un autèntic perill per la falta de comprensió en la maquinària de comandament.

A Polònia:

Aquell dia es va posar en marxa el camp d’extermini de Treblinka, on varen morir un total de 800.000 persones. El camp estava a prop de la principal línia ferroviària d’accés a Varsòvia. Aquell mateix dia es varen posar en marxa les cambres de gas del camp.


En el gueto de Varsòvia, el president del Consell jueu del gueto, Adam Czerniakow, es va empassar una càpsula de cianur davant l’impediment moral de proporcionar una llista de 6.000 persones destinades a morir en els camps d’extermini i per no tenir que prendre part en un transport de nens. Al costat del seu cadàver es va trobar una nota que deia:

S’exigeix de mi que mati amb les meves pròpies mans als infants del meu poble. No em queda res més que la mort.

Czerniaków va ser substituït com a president del Consell Jueu per Marek Lichtenbaum, que va seguir amb les deportacions que demanaven els alemanys.

En el front oriental:

En el sector central:

El Grup A va travessar el Döents i va reconquerir Rostov. Els alemanys tenien ocupat tota la zona que anava des de Voronezh, al nord de Khàrkiv, fins a Rostov del Don, a la costa meridional.

Published in: diari on 23 juliol 1942 at4:20 Comments (0)

22 de juliol de 1942

Dimecres:

En el Reich:

A Polònia:

Adolf Hitler va criticar que els soldats italians ja no eren lluitadors i va afirmar que s’havien convertit en uns vividors, tot el contrari del que pensava dels soldats caucàsics.


Els alemanys varen començar el trasllat dels jueus del gueto de Varsòvia als camps d’extermini, tot i que el dia anterior un oficial de les SS li havia dit en el president del Consell Jueu, Adam Czerniaków, que no es cregués els rumors de les deportacions. L’especialista en deportacions de les SS a la zona, Hermann Höfle, va cridar a Czerniaków i als demés líders jueus que quedaven per una reunió. En la trobada, un jove intèrpret jueu de Czerniaków, Marcel Reich-Ranicki, mecanografiava l’acte mentre sonava el val El Danubi blau de Richard Strauss, que les SS feien sonar a través d’un gramòfon portàtil situat en el carrer, li varen ordenar a Czerniaków que entregués a les quatre de la tarda a 6.000 persones. Si no complia, els alemanys l’havien amenaçat de que la seva esposa seria la primera de ser afusellada. Czerniaków l’endemà se suïcidaria.

Al mateix temps, les SS ucraïneses varen rodejar els murs del gueto i varen col·locar cartells amb la següent notificació:

Tots els jueus que no treballen en indústries alemanyes, industries d’armament o en l’administració del gueto, hauran d’abandonar-lo.

Molts jueus varen intentar amagar-se perquè sabien el què els esperava.

A Alemanya:

Otto Thierack, que volia ser nomenat ministre de Justícia, va convidar al ministre Joseph Goebbels a pronunciar una conferència davant els membres del Tribunal Popular, en la que es va criticar que els jueus poguessin continuar seguint apel·lant a un tribunal. Després de la conferència, el ministre va anunciar la deportació de 40.000 jueus que vivien a Berlín.

A França:

Els arquebisbes i cardenals francesos, que s’havien reunit el dia anterior per debatre si tenien que denunciar o no la deportació dels jueus a l’Est, varen enviar una carta a Philippe Pétain per criticar el maltractament dels presoners de guerra, especialment en el Vél d’Hiv.  

A Croàcia:

Antre Pavelic va condecorar amb la medalla de plata de la corona del rei Zvonimir, amb Fulles de Roure, a cinc oficials alemanys, entre ells Kurt Waldheim, un dels oficials que va col·laborar en la deportació dels jueus. 

En el front oriental:

En el sector sud:

El 4º Exèrcit Panzer va creuar el riu Don i va conquerir la ciutat de Rostov. A Crimea, els soviètics varen començar una ofensiva amb el suport de tancs lleugers BT-5.

En el Pacífic:

Els japonesos varen desembarcar al nord-oest de Nova Guinea per Gona i Buna. El seu objectiu era avançar cap al sud i ocupar Port Moesby per la pista de Kokoa.

En el mar del Carib:

Els alemanys varen enfonsar l’embarcació colombiana El Roamar. 

Published in: diari on 22 juliol 1942 at8:24 Comments (0)

21 de juliol de 1942

Dimarts:

En el Reich:

A Ucraïna:

En el quarter general de Vinnitsia, Adolf Hitler va emetre la Directriu número 44, les Operacions en el Nord de Finlàndia. L’objectiu era tallar la ruta del nord que unia la Unió Soviètica amb els britànics. A més, Hitler va ordenar que es preparés una ofensiva per la tardor amb el 20º Exèrcit de Muntanya i la 5º Flota Aèria.

A Polònia:

Un oficial de les SS li va dir a l’Adam Czerniaków, el president del Consell Jueu del gueto de Varsòvia, que podia tranquil·litzar a la població del gueto perquè, segons l’oficial, les històries de les deportacions no tenien fonament. Mentia descaradament i aquell mateix dia la Policia de Seguretat va començar a detenir en presència de Czerniaków a integrants del Consell i a altres representats per mantenir-los com ostatges perquè tots els demés col·laboressin.

A Alemanya:

Igual que el dia anterior a la Universitat de Munic i continuant irritat perquè havia sigut declarat culpable de corrupció el mes de març, Hans Frank va fer ara un discurs a la Universitat de Heidelberg on va defensar l’eliminació dels estats policials. Frank va dir que sempre protestaria contra la detracció del Dret i del jurisconsult i que l’indignava que es degenerés i s’ataqués a una professió per pura malvolença i permanent crítica. Estava buscant que l’acomiadessin de governador. 

A Bielorússia:

A Nieswiez, els jueus varen aixecar-se contra les forces alemanyes per tal de no ser assassinats. Pràcticament tots varen ser abatuts. Un dels que va escapar, Shalom Cholawski, va arribar als boscos i va establir un campament familiar de jueus i va crear una unitat de partisans jueus per atacar les línies de comunicacions alemanyes. 

A França:

Els cardenals i arquebisbes francesos es varen reunir per si havien de denunciar o no les deportacions de jueus. Al final varen decidir no fer res i es varen limitar l’endemà a enviar una carta a Philippe Pétain per criticar el maltractament dels presoners. 

En el front oriental:

En el sector sud:

A Stalingrad, preveient que serien atacats, els soviètics varen organitzar a tota la població en un frenètic esforç per construir un anell defensiu fortificat al voltant de la ciutat mentre la Stavka intentava reforçar la petita guarnició militar.

En els Estats Units:

L’almirall William Leahy es va convertir en el cap de l’Estat Major personal del president Franklin Delano Roosevelt. En aquest càrrec va prendre importants decisions militars.

En el Pacífic:

A la nit, les forces japoneses varen envair el nord de Nova Guinea i varen establir fortificacions al llarg de la costa en els pobles de Buna, Gona i Sanananda després de desembarcar 16.000 homes.

Published in: diari on 21 juliol 1942 at8:15 Comments (0)

20 de juliol de 1942

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

Wilhelm Keitel va firmar una ordre en què ordenava marcar amb un ferro candent als presoners que s’obstinaven a sobreviure. La marca havia de tenir la forma d’un angle d’uns 45 graus hi havia de ser marcada sobre la natja esquerre. També es va fer amb un bisturí i tinta xinesa.


Theodor Dannecker va trucar a Adolf Eichmann perquè li digués que tenia que fer amb els nens jueus francesos. Eichmann li va contestar que els nens també se’ls podia deportar cap a l’est, però només quan s’hagués resolt el tema del transport.


Hans Frank va pronunciar un discurs a la Universitat de Munic on va dir que també era important en la guerra el postulat de la cultura jurídica pel desenvolupament de l’ordre nacional i va afirmar que seria erroni jutjar per les aparences, com si el Dret no tingués protecció en l’Estat. Frank va volar deixar clar que el Dret era la guàrdia personal del poble, no únicament la força. Frank havia sigut acusat al març de corrupció, sobretot la seva dona, i estava indignat de que l’haguessin declarat culpable. 

A Polònia:

A Lublin, Heinrich Himmler, que tenia previst en breu tornar a Berlín, va sopar amb el seu doctor Felix Kersten i li va explicar que Vidkun Quisling li havia informat de que la unitat de les SS noruegues havien sigut batejades amb el nom de SS germàniques noruegues. A més, Quisling li havia dit que l’únic manera de preservar la llibertat de Noruega i la seva existència era com a part de la comunitat germànica mundial. Segons Himmler, Adolf Hitler s’havia posat molt content en sentir tot allò. Quan Kersten li va preguntar si aquest imperi seria governat des de Berlín, Himmler li va contestar que no i que Hitler tampoc ho volia. El líder de les SS li va indicar que es governaria a través de les Waffen-SS.

A Holanda:

Tot i que les autoritats alemanyes l’havien advertit que no ho fes, l’arquebisbe d’Utrecht Johannes de Jong va fer que la seva carta pastoral es llegís a tot Holanda. La carta es referia directament a la persecució dels jueus i afirmava que les esglésies holandeses se sentien profundament commocionades per les accions dutes a terme contra els jueus en els Països Baixos. Va afirmar que els havien prohibit participar en la vida normal de la societat i que, a més, havien tingut notícies de deportacions al territori alemany i les seves dependències. La carta acabava dient que era una decisió contrària al més sentit moral del poble holandès i va explicar que les esglésies instaven als alemanys a no executar tals mesures.


En el gueto de Varsòvia, el Consell de jueus va rebre l’ordre de seleccionar a 60.000 compatriotes que havien de ser destinats a batallons de treball amb l’objectiu de lliurar el gueto de tots els elements improductius. Aquell dia varen arribar a Varsòvia, sota el comandament del cap superior d’assalt de les SS Trumann, companyies de les SS Reinhard Heydrich procedents del camp d’extermini de Lublin per tal de desmantellar el gueto.

A Ucraïna:

A Kiev, segons un informe del cap de la Policia de Seguretat i del SD, a primera hora del matí del diumenge havien netejat les cases en busca de treballadors i s’havien endut un total de 1.645 persones que no tenien la documentació en regla. Tot i que la batuda va permetre detenir a tres polítics que estaven en cerca i captura, no es va aconseguir complir l’objectiu proposat. Finalment només es varen endur a 255 dels detinguts perquè la resta o bé va aconseguir presentar la documentació necessària o estaven massa malalts per treballar.

A Bielorússia:

Els alemanys varen començar l’Operació Àguila contra els partisans de la regió de Chechivichi. 


A Kletsk, diversos centenars de jueus que estaven a punt de ser assassinats, varen cremar el seu gueto i varen intentar escapar. La majoria varen ser assassinats pels alemanys amb les seves metralladores. Els que varen poder escapar es varen unir als partisans del líder Moshe Fish. 

 

Published in: diari on 20 juliol 1942 at9:27 Comments (0)

19 de juliol de 1942

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

En el Berghof, a Obersalzberg, Adolf Hitler va criticar a la gent que era supersticiosa ja que encara recordava una frase que havia sentit el desembre de 1941 quan s’havien retirat a les portes de Moscou i en què li deien que Alemanya havia començat la campanya a Rússia un 22 de juny igual que Napoleó. Hitler va explicar que havia pogut contradir aquella frase fàcilment perquè la campanya de l’emperador Napoleó no va començar fins el 23 de juny. De fet, Hitler tenia raó, a les 10 de la nit del dia 23 de juny de 1812 l’exèrcit de l’emperador francès va creuar el riu Niemen.

A Polònia:

De visita a Polònia, a Lublin, Heinrich Himmler va tornar-se a reunir amb Odilo Globocznik per planificar la posada en marxa de l’Operació Reinhard. Himmler va ordenar matar a tots els jueus de Polònia en finalitzar l’any excepte els que estiguessin en condicions de treballar. Segons Himmler, era necessari netejar tota la zona i aquell mateix dia li va escriure en el Obergruppenführer SS Friedrich -Wilhelm Krüger, el cap de la policia en el Govern General, que s’assegurés que el reassentament de tota la població jueva acabés abans del 31 de desembre. Precisament, Adam Czerniaków, president del Consell Jueu del gueto de Varsòvia, va escriure en el seu diari de que corrien rumors sobre una deportació.

Published in: diari on 19 juliol 1942 at8:02 Comments (0)