EL TERCER REICH

Divendres:

En el Reich:

A Ucraïna:

En el quarter general de Vínnitsia, Ucraïna, Günther von Kluge va visitar a Adolf Hitler per demanar-li que retirés dues divisions blindades de l’ofensiva contra Sujinichi per utilitzar-les contra l’amenaça d’un contraatac soviètic a la zona de Rhev. Novament, Hitler va rebutjar la proposta del seu general i va insistir en que s’havien de reservar per l’ofensiva de Sujinichi. Enfadat, Von Kluge li va dir enrabiat i decebut:

Vostè, el meu Führer, assumeix per tant la responsabilitat d’això. 

A Holanda:

Les autoritats alemanyes varen deportar 987 jueus a Auschwitz. 

En el front oriental:

En el sector sud:

Amb una intensa calor, els soldats alemanys ja havien travessat uns vint quilòmetres més a l’est del riu Kuban, en el Caucas. El 6º Exèrcit va atacar el cap de pont de Kalach, a la riba occidental del Don, i va atrapar al 62º Exèrcit soviètic.

A Egipte:

En el Caire, a la tarda, Winston Churchill va decidir que el comandant Neil Ritchi, que tenia el comandament del 8º Exèrcit, havia de ser substituït pel general Gott, i que Claude Auchinleck, encara que no li caigués bé, havia de substituir a Harold Alexander, que va anar-se’n a l’equip del general nord-americà Dwight D. Eisenhower per encarregar-se de l’Operació Torxa. Però, a la tarda, li varen comunicar que el general Gott havia resultat mort per l’enemic quan es dirigia amb avió cap a El Caire per gaudir d’una tranquil·la tarda de descans. Curiosament, Gott va fer la mateixa ruta que l’avió de Churchill havia seguit un dia abans. Llavors, el primer ministre va nomenar al general Bernard Law Montgomery en el lloc del difunt Gott i, per tant, va debilitar encara més l’equip d’Eisenhower, ja que Montgomery formava part de l’equip del comandant nord-americà.

A Guadalcanal:

A les vuit del matí, 18.700 homes de la 1º Divisió d’Infanteria de Marina nord-americana, amb el general Alexander Archer Vandergrift al capdavant, van desembarcar a les dues platges de Guadalcanal, una illa de l’arxipèlag de les Salomó del sud, a Tulagu, i a les illes de Tulagi, Florida, Tananbogo i Gavuth, en l’Operació Atalaya. Amb aquest desembarcament va començar la contra-ofensiva nord-americana al Pacífic contra les tropes japoneses. Els nord-americans van desembarcar a Guadalcanal perquè van saber que els japonesos estaven construint una pista aèria per impedir el trànsit aeri entre els Estats Units i Austràlia, que havia de ser el següent objectiu dels japonesos. Abans de fer els desembarcaments, les embarcacions aliades varen bombardejar les platges mentre els avions atacaven a les posicions japoneses. Durant l’Operació de desembarcament només avions japonesos amb base a Rabaul, sota el comandament de Sayoshi Yamada, varen atacar a les forces amfíbies en diverses ocasions. 

Tot i els avions japonesos, els nord-americans varen desembarcar a Guadalcanal 11.000 marines. Quan la guarnició japonesa de terra va veure als nord-americans desembarcant varen quedar molt sorpresos i varen fugir cap a la densa jungla, la zona de Punta Creu, que estava infectada de malària. De seguida els nord-americans varen córrer cap a l’aeròdrom, el seu objectiu. Per dur a terme aquells desembarcaments, els nord-americans varen utilitzar la llengua basca com a codi secret a través d’un oficial destinat en el quarter de transmissions de San Francisco, que era d’origen mexicà, però de pares bascs. Els nord-americans utilitzarien el basc a Guadalcanal per emetre diverses ordres de combat i en les descripcions que efectuaven els avions que sobrevolaven l’illa.

A l’illa de Tulagi, on hi varen desembarcar 3.000 marines, allí si que els japonesos hi varen posar més resistència amb 1.500 soldats japonesos armats amb fusells, granades i ganivets, però pràcticament tots van morir perquè els ràiders anaven previnguts i varen disparar-los des de molt a prop. Els japonesos, seguint el seu costum, preferien morir abans que entregar-se vius. Els nord-americans varen destruir 15 hidroavions durant aquella operació, però varen perdre en aquella illa a més de 150 homes. A les deu de la nit, Tulagi i Gavutu es trobaven en mans nord-americanes i només alguns japonesos aïllats disparaven sense rumb contra els nord-americans.

A la Gran Bretanya:

El científic alemany Klaus Fuchs es va nacionalitzar britànic i va jurar lleialtat a la corona britànica. 

Tweet

Dijous:

En el Reich:

A Ucraïna:

Adolf Hitler va fer un monòleg davant dels seus convidats per explicar-los, entre altres coses, que va ser fatal per Europa el moment en que Pere el Gran, el tsar de Rússia, havia fundat la ciutat de Sant Petersburg, i va explicar que volia fer desaparèixer aquella població de la superfície de la Terra, igual que Moscou, enviant la resta de la població a Sibèria. Seguidament, va manifestar el seu desig de fer servir els eslaus pels seus interessos, i va amenaçar a qui volgués preocupar-se de la sort d’aquella gent en enviar-los en els camps de concentració. Després, va acabar el seu monòleg dient que les noies ucraïneses tenien una mica de sang alemanya pel fet de que tenien nens amb els ulls blaus i rossos, i creia que aquestes noies podien integrar-se en el Reich.

A Alemanya:

A Berlín, Hermann Göering va presidir una reunió amb els comissaris dels territoris ocupats del Reich i amb els comandants militars en el Saló Hermann Göering del Ministeri de l’Aire de Berlín. El ministre els va exigir un augment de les contribucions al Reich de les regions ocupades, i va declarar que no havien enviat les tropes alemanyes a aquells països perquè treballessin per ells sinó per extreure’n tot el possible per tal de que pogués viure el poble alemany. Va exclamar que això que feien en altres temps s’anomenava saqueig, però que ara, en aquells dies, les coses s’havien suavitzat i per aquest fet ell propugnava el saqueig absolut i total. Amb un to alt i enrabiat, va dir que no l’importava que la població autòctona dels països ocupats es morissin de gana i els va posar l’exemple de França, dient que a França havia enviat l’any passat 550.000 tones de gra de blat i ara en demanava 1,2 milions de gra. El ministre va afegir que enviaria una legió a França per comprar tot el que es trobés a les botigues i en els grans magatzems i que faria portar tot el que s’hagués adquirit en els aparadors de les botigues alemanyes perquè el poble alemany les pogués comprar. Llavors, li va preguntar a Lohse si podia subministrar 30 milions de tones de mantega, pregunta que Lohse li va contestar afirmativament. Després, li va preguntar si podia subministrar la mantega a les tropes de la Wehrmacht, i Lohse li va explicar que es podia fer perquè s’havia reduït la població després d’haver eliminat a milers de jueus. Els jueus, a part, rebien un 15% menys de mantega que la resta dels alemanys. En acabar la reunió, Göering va dir que tenia molta feina per fer i moltes responsabilitats i que per això no tenia temps per llegir cartes i notificacions en què l’informaven de que no li podien subministrar el què demanava. Per aquest fet, va explicar que si no podien donar-li el què desitjava hauria de crear agències que li donarien. Per acabar, va lloar la figura del comissari Fritz Sauckel dient que el que havia fet en tan poc temps per reunir tants treballadors de tot Europa i dur-los a les seves fàbriques amb tanta rapidesa era una gesta única.

En general la cúpula nazi va veure amb bons ulls no alimentar a la població dels territoris ocupats, i en molts territoris, com a la petita Sèrbia, es varen endur 100.000 tones de blat i cereals. Adolf Hitler també va exigir no alimentar els territoris ocupats i, així, li va fer saber en el comissari del Reich per Ucraïna, Erich Koch, explicant-li que Ucraïna tenia que subministrar tot el què li fes falta a Alemanya sense tenir en consideració les necessitats dels ucraïnesos. A Ucraïna sobretot es varen robar grans quantitats de blat.

Després de parlar Göering va ser el torn de l’Alfred Rosenberg, que va voler recordar que l’emancipació dels jueus s’havia produït en el segle XVIII sota el lema de l’humanitarisme i va voler deixar clar que aquell fet havia sigut un error de filòsofs aparats de la realitat i dels bons sentiments d’àmplies capes de la societat. Rosenberg no va dubtar en dir que ara estaven exterminant jueus, a qui va descriure com a porqueria, i va definir aquest procés com un fenomen humanitari. Aquest punt va anar acompanyat per forts aplaudiments del públic. Llavors els va recomanar llegir el llibre Die November-Köpfe per ser més determinant alhora d’eliminar-los per tal de deixar Alemanya i Europa sense jueus. Aquest altre punt també va anar acompanyat de més aplaudiments.

Oswald Pohl va escriure una ordre en els comandants dels setze camps de concentració ordenant que el cabell tallat a les víctimes havia de ser recollit per ser utilitzat per la indústria alemanya per les babutxes dels submarins. Pohl ordenava que el cabell de les dones havia de ser desinfectat, recollit i emmagatzemat, i que el cabell dels homes només tenia valor si superava els vint mil·límetres de llarg.

A Rússia:

Heinrich Himmler i el seu grup varen tornar amb avió a Zjitomir i Feldkommando Hegewald, via Mogilev, després d’haver viatjat a Finlàndia. Himmler estava molt orgullós per haver rebut la Gran Creu de la Llibertat finlandesa, amb l’espada i llaç vermell. Va ser la 15è persona en rebre aquesta alta condecoració establerta pel mariscal Gustav Mannerheim, que havia sigut el primer en rebre-la, durant la Guerra Civil finlandesa de 1918. El SS-Hauptsturmführer Werner Grothhmann i el seu guardaespatlles , el SS-Obersturmführer Josef Kiermaier, també varen rebre condecoracions finlandeses.

El comandant de les forces alemanyes que servia la unitat holandesa, el general Kraus, va escriure a Göering per dir-li que tenien a milers d’holandesos en els regiments de transport de l’est i que la setmana passada un dels regiments va ser atacat. Kraus també li va assegurar que els holandesos havien fet més de 1.000 presoners i que se’ls hi havia concedit 25 creus de ferro. 

En el front oriental:

En el sector sud:

El 17º Exèrcit alemany va capturar la ciutat de Tikhoretsk mentre el 1º Panzer va travessar el riu Kuban.

A la Gran Bretanya:

El general nord-americà Dwight D. Eisenhower va ser nomenat comandant en cap de totes les forces aliades. En aquells moments els nord-americans preparaven la invasió al nord de l’Àfrica, l’Operació Torch.

A Nova Guinea:

Les tropes japoneses varen ocupar Kokoda.

Tweet

Dimecres:

En el Reich:

A Ucraïna:

En el quarter general de Vinnitsia, Adolf Hitler va explicaren el seu entorn que preveia que la guerra acabaria aviat perquè pensava que quan haguessin tallat l’enllaç petrolífer de Murmansk amb el sud acabaria la guerra contra la Unió Soviètica. Pel que fa a l’altra banda, va dir que creia que només enviant la meitat dels seus soldats a França acabaria amb tot el conflicte. A la tarda, Hitler va dir, en presència de l’Albert Kesselring, que segons els estadistes en els últims temps Rússia extreia el 92% del seu petroli del Caucas i, per aquest fet, en aquella zona la població estava molt ben alimentada. Al Hitler va rebre informes del servei secret de Vínnitsa, on es deia que les pinces del 6º Exèrcit estaven a punt d’envoltar a dos exèrcits soviètics i el 4º Exèrcit Panzer va confirmar l’ocupació de Kotelnikovo, un nus ferroviari situat a 118 quilòmetres al sud-oest de Stalingrad. El dictador estava tan exultant que durant el sopar d’aquella nit va dir a tots els presents que la Unió Soviètica estava a punt de col·lapsar-se.

A Polònia:

A Auschwitz, durant aquell dia va arribar el primer transport amb jueus de Bèlgica. Eren un total de 998 homes, dones i nens. Després de la selecció, 426 homes i 318 dones varen ser registrades en el camp i, la resta, 254 persones, varen ser assassinades a les cambres de gas. A part dels que varen arribar aquell dia en el camp, els nazis varen gasejar a més jueus fins arribar a la xifra de 704.

En el gueto de Varsòvia, els alemanys varen deportar al camp d’extermini de Treblinka a tots els nens que vivien en els orfenats i altres llars infantils. 

A França:

A París, uns homes amagats darrere d’una tanca de l’estadi Jean-Bouin varen llançar dues granades contra un grup de soldats alemanys que s’entrenaven a la pista i, en conseqüència, en varen matar 8 d’ells i en varen ferir a 13.

Un submarí japonès va atracar als corrals de Lorient.

En el front oriental:

En el sector sud:

Els alemanys varen passar el riu Kuban a Kropotkin i es varen dirigir cap a Armavir, al Caucas. El 1º Exèrcit Panzer del general Paul von Kleist va capturar la ciutat de Stavropol i Voroshilovgrad, Ucraïna.

A la Unió Soviètica:

A Moscou, a la nit, Iosif Stalin es passejava pel seu despatx esperant notícies de Stalingrad. De sobte, Andrei Yeremenko va trucar de Stalingrad i li va parlar d’una situació optimista, però el dictador soviètic sabia que a uns centenars de quilòmetres al sud-oest els carros alemanys es dirigien a la ciutat. Durant aquell dia, Stalin va rebre un missatge del president Franklin Delano Roosevelt on li confirmava que Japó no atacaria a la Unió Soviètica.

A Egipte:

Winston Churchill continuava a El Caire abans de viatjar a Moscou. 

A l’Atlàntic:

Un comboi de 36 embarcacions tornava a Gran Bretanya quan va ser atacat per U-Boots davant la costa de Terranova. L’escorta del comboi va enfonsar a un dels submarins, però no es va poder evitar que cinc embarcacions mercantils fossin atacades per torpedes durant tres minuts. Més tard es va enfonsar un altre submarí alemany, però també es varen enfonsar sis embarcacions mercantils més. 

Tweet

Dimarts:

En el Reich:

A Ucraïna:

En el quarter general d’Ucraïna, Adolf Hitler va recordar alguns dels moments que li havia tocat viure com a soldat d’infanteria a la Primera Guerra Mundial, i creia convençut de que s’hi organitzaven viatges a França per visitar els escenaris on s’havien produït els combats de la Gran Guerra tindrien més d’un milió de visites. A continuació, Hitler va rebre el mariscal de camp i comandant en cap del Grup d’Exèrcits del Centre, Günther von Kluge, que li volia demanar dues divisions més, però Hitler només l’interessava avançar cap a Moscou a qualsevol preu i no el va escoltar amb atenció. Quan va acabar la reunió, Von Kluge estava furiós amb el dictador, ja que veia que no l’escoltava i li va dir que havia de ser ell qui havia d’assumir tota la responsabilitat. El mariscal va marxar de la reunió bruscament.

A Alemanya:

Wilhelm Keitel va firmar l’ordre de que tots els paracaigudistes Aliats capturats havien de ser entregats al SD.

A Polònia:

A Auschwitz varen arribar els primers jueus de Bèlgica, tots ells immigrants i refugiats.

A Egipte:

Al matí, Winston Churchill va arribar al Caire de camí a la Unió Soviètica. El cap de l’Estat Major General, sir Alan Brooke, el va informar de que si les forces alemanyes tenien èxit en la seva ofensiva en el Caucas i des d’allí aconseguien convertir-se en una seriosa amenaça pel Golf Pèrsic, podria ser necessari pensar en abandonar Egipte i el nord de l’Àfrica per traslladar-se al Golf. Brooke li va explicar que no podien perdre els jaciments petrolífers d’Abadan i Bahrein, ja que Gran Bretanya experimentaria una reducció del 20% de la seva capacitat militar.

Tweet

A Nova Guinea, tot i la dura resistència australiana, els japonesos varen arribar a Kokoda.

Tweet

Diumenge:

En el Reich:

A Polònia:

Kurt Gerstein, un expert en desinfeccions de l’Institut d’Higiene de les SS, va arribar al camp d’extermini de Belzec i va estar present en l’arribada d’un tren carregat de jueus procedents de Lvov. Tots varen ser assassinats a les cambres de gas. Gerstein va quedar consternat i, tot hi no renunciar del seu càrrec ni demanar el trasllat, va informar a l’exterior del què estava passant en aquests camps. 

En el front oriental:

En el sector sud:

Els alemanys varen capturar la ciutat de Kotelnikovo, a 118 quilòmetres de la ciutat de Stalingrad, i tenien una carretera que anava directe a la ciutat.

A la Unió Soviètica:

Després d’haver rebut el dia anterior l’encàrrec de fer-se càrrec de les defenses de Stalingrad, a les oficines de la Stavka, a uns metres del Kremlin, el general Andrei Yeremenko va estar tot el dia estudiant els mapes de Stalingrad i la zona del seu voltant. Observant amb atenció els detalls topogràfics entre els rius Don i Volga va treure la conclusió que els alemanys haurien de concentrar la major part de les seves forces en aquell estret pont, on el Don i el Volga s’apropen més un de l’altre. Després de seleccionar el nucli d’un Estat Major va tornar amb Iosif Stalin per mantenir una reunió. Però a diferència del dia anterior, el dictador soviètic estava més nerviós i no parava de fumar de la seva pipa. Stalin va escoltar primer com el mariscal Alexandr Vasilievski l’informava sobre les activitats del dia i després va parlar amb Yeremenko. El general discrepava amb la idea de dos fronts russos a la mateixa regió. Però quan li explicava els seus motius de queixa, Stalin va rebre una trucada procedent del sud. Quan va tornar amb ells estava inquiet i va rebutjar les propostes de Yeremenko dient que s’havia de deixar tal i com s’havia dissenyat el pla de defensa de Stalingrad. El dictador li va ordenar llavors en el seu general que es fes càrrec del front del sud-est i rebutgés al 4º Exèrcit Panzer que es dirigia al Volga des de Kotelnikovo. Descontent per aquesta missió, Yeremenko va preguntar si podia comandar el front de Stalingrad entre la part nord de la ciutat i més allà del Don. Descontent i enfadat, Stalin li va dir que en parlarien en el futur i, quan estava omplint de tabac la seva pipa, Yeremenko va marxar. Quan Stalin el va veure marxar per la porta el va advertir que prengués mesures dràstiques per fer respectar la disciplina en el front.

Tweet

Dissabte:

En el Reich:

A Ucraïna:

Adolf Hitler va traslladar el 4º Exèrcit Panzer amb el Grup d’Exèrcits per conquerir Stalingrad. L’11º Exèrcit va rebre ordres similars. Aquesta ordre va afectar seriosament l’avanç al Caucas. A la tarda, parlant d’altres temes, Hitler va explicar en els seus convidats que acabava de llegir un llibre sobre Espanya i els va dir que el caràcter dels espanyols no tenia res a veure amb el dels nord-americans, però, tot i això, va criticar els dos caràcters. Pel dictador, els nord-americans vivien com porcs en un porqueria de model, el capitalista. Del poble espanyol va dir que era una mescla de sang gòtica, franca i mora, i el definia com un poble anarquista i valent que havia viscut l’època més intel·lectual durant l’època àrab, i va augurar que tard o d’hora a Espanya hi tornaria haver una revolució per eliminar l’Església. Del dictador Francisco Franco va dir que sense la seva ajuda no hagués pogut guanyar la Guerra Civil espanyola i va admetre que estava decebut amb ell perquè no li reconeixia la seva ajuda i, en canvi, li agraïa a Isabel II la Catòlica, a la que Hitler considerava la més gran prostituta de la Història. Continuant criticant al govern espanyol, va atacar durament al ministre Ramón Serrano Súñer, qualificant-lo d’esperit dolent que volia preparar el camí per la Unió Llatina i el definia com l’enterrador de l’Espanya moderna.

A Polònia:

A Cracòvia, en una conferència general del Partit en el Districte de Galitzia, el governador Hans Frank va assegurar que sobre la qüestió jueva només volia dir una cosa: que ho arreglarien ells i que cap jueu tornaria entrar a Alemanya.

A la Unió Soviètica:

Iosif Stalin estava molt preocupat per reforçar la ciutat de Stalingrad i va ordenar en el general Andrei Yermerenko que es reunís amb ell en privat. A la nit, el cotxe del general es va aturar a l’entrada de les habitacions privades del Kremlin i Yermerenko en va sortir coix per dirigir-se a peu al despatx del dictador. Stalin el va rebre amb molt d’efecte preguntant-li què li feia la seva ferida de la cama. Després de quatre paraules més sobre la salut del general, Stalin li va oferir el comandament d’un dels fronts del sud. Yermerenko va acceptar i Stalin el va enviar al quarter general de la Stavka, situat a uns metres de distància, perquè s’informés de la situació.

En el front oriental:

En el sector sud:

Els alemanys varen arribar a Salsk i varen tallar la línia ferroviària entre Novorossisk i Stalingrad.

A Suïssa:

El periodista jueu Benjamin Sagalowitz, que dirigia l’Agència de Premsa jueva-suïssa, va informar al representant de Ginebra del Congrés Jueu Mundial, Gerhart Riegner, del genocidi dels nazi. Aquest va informar una setmana més tard, el 8 d’agost, al membre del Parlament de Londres, Sidney Riegner, i al rabí de Nova York, Stepehn Wise, president de l’Assemblea de Jueus Americans, del que l’havien informat.

A la Gran Bretanya:

Winston Churchill estava a punt de viatjar a Moscou per reunir-se amb Stalin per parlar de futurs plans. Abans de marxar, el primer ministre li va assegurar en el rei Jordi VI que tenia poques esperances en la reunió.

Per tal d’enganyar als alemanys en els verdaders punts de desembarcament en la futura Operació Torxa, una branca de la Secretaria del Gabinet de Guerra, amb el nom aparent de Secció de Control de Londres i dirigida pel coronel John Bevan, va presentar una sèrie de plans de guerra amb la intenció que els alemanys reforcessin altres llocs. Es varen posar en marxa tres operacions que no existien. L’Operació Sol, contra Narvik i Trondheim; l’Operació Enderrocament, contra Calais i Boulogne-sur-Mer, i l’Operació Kennecott, contra el sud d’Itàlia, Grècia i Creta.

A Egipte:

El 8º Exèrcit britànic s’estava preparant per una ofensiva, que començaria el 23 d’octubre de 1942, i en aquella data ja havia rebut 41.000 homes de reforç, més de 1.000 tancs i 9.000 vehicles de tota classe.

Tweet

Divendres:

En el Reich:

Heinrich Himmler va deixar Helsinki i va volar cap al quarter general de Mannerheim.

Tweet

Dijous:

En el Reich:

Els alemanys varen deportar tots els jueus de la ciutat de Münster, la gran majoria gent gran.

A Minsk, el Batalló policial 322 va continuar i acabar amb la massacre dels jueus de la capital bielorussa. Entre el 28 de juliol i aquest dia varen assassinar a més de 9.000 persones.

En el front oriental:

Alfred Jodl va anunciar en el seu personal del OKH que el destí de Crimea es decidiria a Stalingrad, i que es tenien que desviar el Grup d’Exèrcits A i el B al sud del Don.

A Finlàndia:

A Helsinki, Heinrich Himmler va organitzar una recepció a l’ambaixada alemanya a la que varen ser invitats el president Risto Rity, el ministre d’Afers Exteriors Rolf Witting i altres membres del govern. En el jardí de l’ambaixada, Himmler li va dir en el ministre Witting que pensava que Alemanya i Finlàndia s’havien de repartir Suècia. Finlàndia es quedaria la part nord, mentre que Alemanya s’annexionaria la part sud i el centre de Suècia. Quan Himmler li va dir que Finlàndia es convertiria en una Gran Finlàndia després de la guerra, Witting, que s’havia reunit amb el metge Felix Kersten i aquest l’havia avisat de que Himmler volia l’entrega dels jueus finlandesos, el va interrompre per contestar-li que Finlàndia no tenia plans tan ambiciosos i que només desitjava viure en pau. Llavors, el líder de les SS li va assegurar que després de la guerra Finlàndia només tindria un veí, Alemanya. Witting li va insistir que el poble finlandès mai acceptaria repartir-se Suècia. Abans de deixar la conversa, Himmler li va dir que només li transmetia la idea de l’Adolf Hitler per ajudar Finlàndia. En el líder de les SS se li va dir que totes les decisions, com l’entrega dels jueus, s’hauria de debatre en l’assemblea del Parlament, que es convocaria el mes de novembre. Himmler no va tenir més remei que acceptar-ho.

Tweet

Dimecres:

En el front oriental:

En el sector sud:

Adolf Hitler va donar la contraordre al 4º Exèrcit Panzer de que ataquessin Stalingrad des del sud. Aquell mateix dia, els alemanys varen arribar a Proletarkaia, a la porta del Caucas.

En el Reich:

A França:

En el domicili de Karl Oberg, es va arribar a un acord entre la policia francesa, representada per Bousquet, i la policia alemanya, representada per Oberg. Aquell acord s’anomenaria acord Oberg-Bousquet i es limitava les atribucions de la policia alemanya i es reconeixia la independència de la policia francesa. A partir de llavors, els francesos pendents de judici per delictes polítics varen ser jutjats pels tribunals del país i se’ls va aplicar la Llei francesa. La policia alemanya només podia reclamar els autors d’atemptats directes contra l’Exèrcit i les autoritats d’ocupació. A més, les persones capturades pels alemanys no podien ser objectes de represàlies ni se’ls podia retenir en qualitat d’ostatges. Aquest acord es firmava en el dia que unitats de les Waffen-SS, que grans unitats havien sigut traslladades d’orient a occident, desfilaven per París provocant una forta impressió als parisencs.

A Polònia:

A Auschwitz va arribar-hi un comboi on viatjaven els jueus que havien sigut capturats pels francesos els dies 16 i el 17 de juliol de 1942. Només baixar dels vagons varen ser sotmesos a la immediata selecció.

En el gueto de Varsòvia, els alemanys varen parar una trampa als jueus quan els varen oferir tres quilograms de pa i un quilogram de melmelada de regal per cada família que s’oferís voluntària per viatjar a l’est. Hi varen haver milers de voluntaris, ja que es passava fam. Tots varen rebre el pa i la melmelada, però varen ser portats al camp d’extermini de Treblinka.

A Finlàndia:

Heinrich Himmler i el seu grup varen agafar un avió que els va dur de Reval en el camp d’aviació de Helsinki, on hi varen aterrar a dos quarts de deu del matí. El líder de les SS volia negociar amb els finlandesos l’entrega dels jueus finlandesos. Durant el vol, Himmler va començar a patir dolors estomacals i Felix Kersten el va tenir que tractar. Un cop varen aterrar, Himmler va anar a veure el president Risto Ryti i la seva esposa Gerda i varen dinar junts. Degut al malestar del líder de les SS, el dinar va durar poc i el grup va tornar a l’hotel. Al mateix temps, Kersten, que volia evitar l’entrega dels jueus, es va reunir amb el ministre d’Afers Exteriors, Witting, i li va explicar com podia frenar els plans de Himmler. Se li havia de dir que tenia que esperar que se celebrés la primera assemblea del Parlament, que s’havia de convocar pel novembre, per prendre aquella decisió. Himmler va accedir a esperar fins novembre.

A la Unió Soviètica:

Iosif Stalin va crear un nou cos militar perquè dirigís les operacions en el camp, l’Ordre de Suvorov, que rebia el nom del general de Catalina la Gran que va creuar els Alps el 1799. Stalin també va aprovar una ordre militar pels comandants de regiment, batallons i companyies que demostressin valor i bon lideratge en la batalla. La condecoració va rebre el nom de l’heroi medieval Alexander Nevsky, que havia impedit una invasió teutònica.

A la Gran Bretanya:

Davant les deportacions de jueus, Ràdio Orange, des de Londres, va protestar des dels seus micròfons:

Tant sols digueu-nos: De quina manera ajuda a l’esforç bèl·lic alemany reunir a milers de jueus polonesos indefensos i liquidar-los a les cambres de gas? De quina manera ajuda a l’esforç bèl·lic arrancar d’un país a milers de jueus holandesos?

A Nova Guinea:

Després de quatre dies de combats a la selva, els japonesos varen ocupar Kokoda i varen foragitar als australians.

Tweet