EL TERCER REICH

Dissabte:

En el Reich:

A Ucraïna:

En el quarter general de Vinnitsia, Adolf Hitler va lamentar que per culpa de la guerra les autopistes del Reich havien tingut que deixar el seu color blanc pel color negre per camuflar-se de l’aviació aliada. Tot i això, estava obsessionat en construir una xarxa d’autopistes en els països ocupats.

A Polònia:

Heinrich Himmler va visitar per segon cop i últim dia el camp de concentració d’Auschwitz  i va ascendir al comandant del camp Rudolf Hoess. El cap de les SS va veure el camp càstig per als polonesos i va demanar que li ensenyessin algunes pallisses per poder determinar els seus efectes. A continuació es va dirigir al camp de dones i va conversar i discutir amb unes Testimonis de Jehovà sobre les seves creences. Al final de la seva visita, va insistir perquè s’ampliessin els barracons a Birkenau i la indústria d’armament dins del perímetre del camp, on es poguessin posar a treballar als deportats. Després, Himmler i el seu grup es varen dirigir a Katowice per volar cap a Lublin, on es varen trobar amb el SS-Brigadeführer Odilo Globocznik i el SS-Sturmbannführer Walther Schellenberg per planificar com continuar l’Operació Reinhard.

A Alemanya:

Els alemanys varen fer un vol de proves amb el nou caça Messerschmitt Me-262 i varen aconseguir fàcilment fer-lo arribar a una velocitat de 856 quilòmetres per hora.

A França:

A París, la policia francesa va donar per finalitzada la batuda començada el 16 de juliol de 1942, on varen detenir a 30.000 jueus, 4.000 d’ells nens, que varen ser traslladats al camp de Pithiviers. Allí es varen separar els fills dels pares i varen ser enviats als camps d’extermini.

A Rússia:

Els alemanys varen assassinar 600 jueus a Szarkosczysna, tot i que 900 varen aconseguir escapar als boscos propers. 

En els Estats Units:

Els Estats Units varen declarar la guerra a Hongria, Bulgària i Romania.

A la Gran Bretanya:

A Londres va arribar-hi una delegació política i militar nord-americana encara més poderosa de la que havia arribat a l’abril d’aquell any per reunir-se amb el govern britànic. Harry Hopkins i George Marshall varen arribar acompanyats per l’almirall Ernest Joseph King. Els nord-americans pressionaven per dur a terme algun tipus d’invasió a França aquell mateix any.

Tweet

Divendres:

En el Reich:

A Ucraïna:

En el quarter general de Vinnitsa, Adolf Hitler va explicar en els seus convidats que els soviètics havien canviat a la seva població les ràdios per radio-transmissors per tal de que no escoltessin les emissores estrangeres, i va lamentar i criticar que Joseph Goebbels, com a ministre de Propaganda, no hagués aplicat aquesta mesura a Alemanya, ja que creia convenient canviar les ràdios per radio-transmissors.

A Polònia:

Des del Feldkommandor Hochwald, Heinrich Himmler, que el dia anterior havia visitat a Hitler en el seu quarter, va escriure que el dictador opinava que no havien d’incorporar visiblement els territoris del Caucas a l’esfera alemanya, sinó només assegurar militarment les fonts de petroli i les fronteres. A continuació, acompanyat per Josef Kiermaier, el SS-Obersturmbannführer Werner Grothmann, Walther Würst i el doctor Felix Kersten, es va dirigir a l’aeroport de Lötzen i a un quart de quatre de la tarda aterraven a l’aeroport de Katowice, al sud de Polònia. Allí va ser recollit en cotxe per tres persones, un d’ells Rudolf Hoess, que va dur a Heinrich Himmler a visitar Auschwitz.

El líder de les SS va comunicar en els oficials de les SS del camp que la massacre a gran escala dels jueus europeus ja formava part de la política del Reich. A continuació, va inspeccionar les diferents etapes del procés que es feia a Auschwitz. En aquells moments varen arribar els 2.000 jueus procedents d’Holanda (es tractava del primer transport de jueus d’aquest país) i va observar la selecció que es feia de les víctimes a la rampa. En total varen seleccionar 1.531 treballadors que varen ser tatuats a l’avantbraç i després varen ser enviats als barracons de Birkenau. Els 449 jueus restants (la majoria gent gran, nens i malalts) varen ser enviats a la cambra de gas del Búnquer 2 i es varen incinerar els cadàvers. Després de veure l’operació, Himmler va ordenar el reassentament de més d’un milió de jueus del Govern General per finals de 1942. A la nit, el grup de Himmler es va dirigir a casa del gauleiter d’Oberschlesien Fritz Bracht. Hoess va observar que Himmler estava de molt bon humor i es mostrava molt sociable, especialment amb les dones. 

A França:

A la nit, els policies francesos varen continuar com el dia anterior buscant a la regió parisenca el màxim número de jueus per detenir-los per després portar-los a l’antic velòdrom d’hivern. En aquells moments n’havien detingut 13.000, però en total en varen detenir 30.000 jueus, 4.000 d’ells nens, que després varen ser separats de les seves famílies i varen ser deportats als camps d’extermini, entre altres el d’Auschwitz.

En la vida privada de Hitler:

Eva Braun va tornar a Alemanya després d’estar quatres setmanes a Itàlia de vacances.

En el front oriental:

En el sector sud:

En l’ofensiva d’estiu alemanya, els alemanys varen capturar la ciutat de Vorochilovgrad.

A Líbia:

Cap a les quatre de la tarda es varen reunir Albert Kesselring i el mariscal i comte italià Ugo Cavallero amb l’Estat Major de l’Afrikakorps per parlar de l’ofensiva del nord de l’Àfrica. Cavallero no feia cas a les queixes alemanyes de les dificultats que tenien en els proveïments, i el mariscal italià va prometre que els proveïments a l’Exèrcit arribarien aviat per barques i que pròximament es tornaria a posar en servei el ferrocarril que proveiria el front. A més, va assegurar que rebrien reforços per part de les unitats italianes. Però els alemanys no es varen creure les paraules de Cavallero perquè sabien que no era de fiar i preveien que els italians no complirien les seves paraules.

Tweet

Dijous:

En el Reich:

Adolf Hitler va abandonar el seu quarter general de Rastenburg per dirigir-se a un nou quarter general a prop de Vinnitsa, Ucraïna. Aquest nou quarter, que era més a prop de la línia de combats, es va conèixer amb el nom clau d’Home Llop, Wehrwolf. 16 avions amb els motors engegats varen esperar al dictador a la pista de Rastenburg per dur-lo a ell i en els seus col·laboradors en el seu nou entorn. Després d’un viatge de tres hores de vol, varen agafar els cotxes i per carreteres plenes de sots varen arribar finalment en els barracons humits. Hitler no si va sentir mai a gust en aquella zona, ja que feia molta calor i hi havia moltes mosques i mosquits, però les condicions de vida eren millors que a Rastenburg perquè els barracons eren de fusta enlloc de formigó. Franz Halder va agrair aquell canvi per la distribució del nou quarter, però les secretàries estaven menys contentes amb les seves habitacions més petites. Pel dictador la rutina va ser la mateixa que a Rastenburg. La primera visita que Hitler va rebre en el nou refugi va ser la del cap de les SS, Heinrich Himmler, i varen parlar de conquerir els pous de petroli del Caucas i, per tant, de la ciutat de Stalingrad. En privat, Himmler va comentar que acabava de viure el dia més feliç de la seva vida per haver pogut parlar amb en Hitler sobre l’exemple més gran de colonització que el món hagués vist mai i sobre el seu propi paper en aquesta empresa.

Durant aquell dia, Himmler va rebre tractament del doctor Felix Kersten, i li va confessar alegre que en una reunió amb en Hitler, el dictador s’havia mofat dels juristes. Opinava que haurien de ser rebatejats amb ell nom de protectors de juristes. Himmler li va explicar que a ell no li agradaven els advocats perquè els considerava uns lladres, atracadors i bandits emparats per la lleis, i li va dir que, si fos per ell, prescindiria dels juristes. Quan el doctor li va voler fer veure que no es podia viure sense juristes, el líder de les SS li va explicar que després de la guerra canviarien les lleis i el llenguatge jurídic de tal manera que qualsevol pogués entendre-ho fàcilment i no calguessin advocats. Himmler també li va explicar que Hitler havia mogut el seu quarter general a Vinnitsa, i que havien quedat que ell traslladaria el seu quarter general a Zjitomir, a certa distància al nord de Vinnitsa. Himmler hi viatjaria en breu i li va demanar en el doctor que l’acompanyés.

Després de reunir-se amb el viceministre de Justícia, Himmler va sopar amb el seu doctor i li va insistir en parlar del tema d’eliminar els juristes de l’Estat. Quan el doctor li va preguntar què en farien dels actuals juristes, Himmler li va explicar que el procés ja estava en marxa i que havien acabat amb el monopoli dels juristes. Després de discutir-se de si eren necessaris o no, Rudolf Brandt va entrar a la sala amb uns documents que Himmler havia de firmar. El líder de les SS es va retirar a treballar i Kersten es va quedar amb en Brandt per continuar parlant del mateix tema.

A París, els policies francesos varen dur a terme durant dos dies una gegantesca batuda en la regió parisenca per detenir a tots els jueus francesos. En total varen detenir a 3.031 homes, 5.802 dones i 4.051 nens, que varen ser traslladats a l’antic velòdrom d’hivern i després d’uns quants dies les famílies varen ser separades i deportades als camps de Beaune-la-Rolande i de Pithiviers abans de ser transferits a Drancy i, des d’allí, als camps d’extermini. Per altra banda, el Pariser Zeitung va sortir editat avisant que els familiars masculins més pròxims, germans polítics i cosins dels agitadors contraris a l’ocupació alemanya que hagin complert els divuit anys serien afusellats. Totes les dones unides als culpables pels mateixos graus parentius serien condemnades a treballs forçats, i els fills menors de 18 anys de totes les persones que haguessin condemnades per aquests delictes serien ingressats a una casa de correcció.

En els Estats Units:

El War Labor Board (Consell Laboral de Guerra) va dividir el Little Steel en un esforç per controlar la inflació salarial mentre durés la guerra.

Tweet

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

Heinrich Himmler va rebre de nou tractament del seu metge Felix Kersten, que aquest tenia ganes de tornar a parlar de la qüestió religiosa. Kersten li va preguntar per què un oficial de les SS s’havia manifestat en contra del cristianisme en l’enterrament d’un soldat mort. Himmler li va confessar que la majoria dels homes de les SS eren immadurs i li va explicar que la majoria de la gent creia que hi havia alguna cosa després de la mort. A continuació, el cap de les SS li va preguntar si s’havia adonat de que naixien més nenes que nens durant els temps de guerra. Entenent la pregunta, el doctor li va preguntar si creia en la reencarnació dins del propi grup, i Himmler li va respondre que no necessàriament, però que la idea de tornar a néixer dins del propi grup la trobava bonica. Per refermar-se, li va posar els exemples de Wolfran Goethe, Richard Wagner, Friedrich Hölderlin o Arthur Schopenhauer, que en algun moment de les seves vides havien parlat d’aquest tema, segons Himmler.

Els alemanys estaven enfurismats perquè a les províncies franceses no entregaven els jueus apàtrides que havien demanat. El Obersturmführer Heinz Roethke va anotar les paraules de l’Adolf Eichmann en les que deia que li semblava molt lamentable la situació francesa i que s’havia de reflexionar si s’havia d’ocupar tot França. Precisament, aquell dia varen començar les detencions de jueus apàtrides a França i la policia francesa havia recorregut als arxius recopilats amb anterioritat per identificar i començar les detencions de 27.000 refugiats jueus a la regió de París. 

A Holanda:

Els alemanys varen deportar els primers 2.000 jueus holandesos a Auschwitz. Els alemanys els varen dir que anirien a prestar servei treballant a Alemanya. 

A Rússia:

Els alemanys varen assassinar a un miler de jueus a Berza Kartuska. 

En el front oriental:

El mariscal Fedor von Bock va ser substituït com a comandant del Grup d’Exèrcits B en el front oriental pel capità general Maximilian von Weichs per ordres d’Adolf Hitler per no haver seguir avançant després d’haver conquerit Voronezh.

En el sector sud:

El 5º Exèrcit blindat del general Aleksandr Liziukov, que havia atacat al 4º Exèrcit alemany a Voronezh, es va haver de retirar a les seves posicions de sortida amb pràcticament la meitat de les baixes, abandonant d’aquesta manera Millerovo, sobre la línia ferroviària de Voronezh a Rostov, i Kamensk, on la línia ferroviària creuava el riu Donets. Preveient que els alemanys atacarien Stalingrad, li varen ordenar en el comandant Nikolai Tomskuschin que destinés el seu regiment d’artilleria de l’estepa de la ciutat a la protecció del quarter general del 62º Exèrcit. El seu superior li va dir que en cas de que quedessin envoltats salvés als seus homes abans que el seu equip.

A la Gran Bretanya:

Els criptògrafs britànics varen ampliar els seus coneixements sobre la clau Enigma del front oriental en descobrir la clau utilitzada per unitats antiaèries alemanyes pels seus missatges més secrets, que va rebre el nom en clau de Mostela.

Tweet

Dimarts:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler es va reunir amb Heinrich Himmler per parlar de la qüestió jueva, ja que després de la reunió el cap de les SS va ordenar accelerar el programa de matances.

A Alemanya:

El govern va decidir que els llocs fronteres del Reich s’havien d’eliminar tots els controls de duanes per tal de que els soldats de la Wehrmacht poguessin dur tota classe d’articles dels territoris ocupats a les seves cases. Adolf Hitler veia amb molt bons ulls que un soldat portés coses dels països ocupats a la seva família, i li va explicar a l’almirall Erich Raeder que quan un soldat portava alguna cosa del front oriental era un obsequi que a la pàtria li anava molt bé. A més, Hitler creia que a l’Est poca cosa hi havia de valor i que, per tant, l’únic que portarien els soldats a les seves famílies seria una mica de menjar. D’aquesta manera també augmentaven els saquejos en els països ocupats i empobrien a la població ocupada.

Durant aquell dia ja hi havien arribat obligats més de 1.600.000 obrers de l’estranger gràcies al programa o les ordres de Fritz Sauckel.

A Ucraïna:

El Batalló policial 320 va assassinar a més de 5.000 jueus a Kostopol.

A França:

Els francesos, obeint una consigna gaullista, varen manifestar en diferents llocs la seva nostàlgia de la llibertat. A Vichy es va fer una cerimònia on hi varen assistir Philippe Pétain i el president Pierre Laval en companyia d’alguns ministres. Però una altra cerimònia, aquesta no prevista en el programa, es va desenvolupar en la mateixa jornada en la capital provisional. Al voltant de l’estàtua de la República es varen reunir 500 persones per manifestar-se contra el govern i el règim.

A la Gran Bretanya:

Els britànics varen enviar a Moscou més detalls sobre els objectius que havien fixat els alemanys per tres dels exèrcits alemanys que estaven a punt d’entrar en acció en el sector sud del front oriental.

Tweet

Dilluns:

En el front oriental:

Adolf Hitler va ordenar atacs simultanis sobre Stalingrad i el Caucas, i va re-orientar al Grup d’Exèrcits B perquè es dirigís a Stalingrad, tot i que el va frenar perquè va enviar el 4º Exèrcit Panzer amb el Grup d’Exèrcits A de Wilhelm List per atacar al Caucas. Hitler creia que el Grup A no seria capaç de creuar el riu Don sense reforços. Coneixent el malestar del comandant del Grup d’Exèrcits B, Fedor von Bock va ser rellevat per Maximilian von Weichs. Von Bock havia criticat les últimes decisions de Hitler dient que els exèrcits alemanys no feien res més que conquerir territoris desèrtics.

Al mateix temps, l’Estat Major alemany va rebre un informe d’un agent d’intel·ligència a Moscou sobre una reunió secreta de la Stavka en què es deia que s’havia decidit evacuar totes les zones industrials importants en els Urals i a Sibèria i retirar totes les forces en el Volga i el Caucas per tal de que s’instal·lessin els alemanys i es veiessin obligats a passar l’hivern en zones inhòspites. Hitler va considerar erròniament aquest informe un engany. A més, aquell mateix dia Iosif Stalin va donar la seva conformitat a un pla elaborat per la Stavka per replegar les unitats soviètiques el més lluny possible del Volga per forçar als alemanys a passar el pròxim hivern a una regió descoberta.

En el Reich:

A Polònia:

En el petit poble de Józefów, a 80 quilòmetres al sud-est de Lublin, els alemanys van assassinar a 1.500 jueus. 500 membres del Batalló 101 de Reserva de la Policia van agrupar als jueus a les afores del poble, enmig del bosc, en grups de quaranta persones on els van afusellar durant 17 hores amb intervals per fumar cigarretes i un descans al migdia per menjar. Alguns d’aquests jueus que havien participat en la Gran Guerra, i uns quants havien sigut condecorats, van demanar clemència en record a la camaraderia que havien compartit a les trinxeres, però els alemanys els hi era igual i els van assassinar. Els alemanys es van estranyar de que cap mare estigués disposada a deixar els seus fills i, per tant, els varen matar junts. Només 12 membres del Batalló es van negar a complir les ordres perquè no els hi agradava matar nens. Tot i negar-s’hi no van ser castigats.

A Ucraïna:

A les deu de la nit, uns milicians ucraïnesos de les SS varen envoltar el gueto de Rovno i varen instal·lar-hi al voltant potents reflectors. Els milicians i les SS, dividits en petits grups, varen penetrar per les cases tirant a terra les portes o llançant-hi granades a l’interior quan les portes es resistien, obligant a la gent a sortir al carrer. Per fer-los sortir més de pressa els varen fuetejar i alguns els varen matar. Les dones varen cridar als nens perquè es reunissin amb elles, i els nens cridaven als seus pares. Un cop tots fora, els varen fer pujar en els vagons d’uns trens que els esperaven. En varen omplir fins a tres. Des de fora als vagons se sentien els crits de les dones i els nens demanant poder sortir i clemència. Uns quilòmetres més endavant el tren es va aturar en un lloc apartat i desèrtic on els alemanys hi havien cavat unes fosses. Amb el tren aturat varen fer baixar a tota aquella gent i els varen concentrar a prop de les fosses. Un cop els varen posar en fila, les SS els cridaven en grups de 20, 50 o 100 persones. Abans de ser executats se’ls obligava a despullar-se i se’ls conduïa al capdamunt de la fossa, on els esperaven uns quants homes de les SS armats per executar-los d’un tret al cap. Quan la fossa estava coberta de cadàvers se la cobria de terra. En total varen assassinar 5.000 persones.

A la Gran Bretanya:

Els britànics varen enviar a Moscou material seleccionat dels missatges alemanys d’Enigma que havien desxifrat. En un d’aquests missatges hi havia detalls sobre la línia defensiva que els alemanys pretenien defensar a la regió de Vorónezh, mentre feien avançar les seves forces blindades entre els Donets i el Don. 

Els britànics varen anunciar que en les sis setmanes anteriors els defensors de Malta havien abatut un total de 693 avions alemanys i italians, mentre que els avions britànics amb base a Malta havien destruït 190 avions alemanys i italians més. 

Tweet

Diumenge:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler va rebre al comandant de la Divisió Blava, Augustín Múñoz Grandes, en presència de Joachim von Ribbentrop. La conversa va durar més de dues hores i varen parlar bàsicament de temes polítics. A partir d’aquesta entrevista Hitler va veure a Muñoz Grandes com un possible substitut a Francisco Franco en el govern espanyol.

Franz Halder va advertir que en el front oriental preocupava que els soviètics haguessin reconegut les tàctiques del cercle alemany i estiguessin evitant els combats directes per replegar-se cap al sud. Però Hitler no opinava igual i creia que l’exèrcit soviètic estava al límit de les seves forces i insistia en avançar ràpid.

A la Unió Soviètica:

Andrei Vlasov, que encara lluitava al bàndol soviètic però després es passaria al bàndol alemany, va escriure aquell dia en la seva famosa Carta Oberta on deia que havia comprès que amb la victòria bolxevic no s’havia aconseguit cap d’aquelles coses que el poble rus havia combatut durant la Guerra Civil. Vlasov va deixar constància de que desapareixien els russos, que eren detinguts i afusellats sense judici.

Iosif Stalin va nomenar comandant d’un nou front al mariscal Simon Timochenko i li va ordenar la defensa de Stalingrad.

A Papua Nova Guinea:

Les forces australianes que avançaven des de Port Moresby varen arribar a Kokoda per impedir que els japonesos conquerissin més territori a Nova Guinea ocupessin la ciutat de Bina. 

Tweet

Dissabte:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler va emetre la Directriu número 43 en la que demanava la continuació de les operacions des de Crimea. Hitler volia que el 2º Exèrcit assegurés la defensa de Crimea i ajudés a preparar els preparatius perquè el Cos principal de l’Exèrcit passés per l’estret de Kerch a mitjans d’agost com a molt tard. L’objectiu d’aquesta operació era dirigir-se al sud-est i l’est de la Unió Soviètica. L’operació es va conèixer amb el nom de Blücher (secret).

A Alemanya:

Martin Bormann va informar als dirigents de les SS que per ordre de Hitler d’ara endavant sempre que es parlés en públic sobre la qüestió dels jueus havia que evitar tota menció a una futura solució total. Tot i això, es podria parlar del fet de que tots els jueus eren reclosos i destinats a forces de treball obligatòries. 

A Grècia:

Les autoritats militars alemanyes varen imposar treballs forçats a la població jueva masculina. Això va dur a la creació d’un comitè per intervenir entre alemanys i jueus. Un total de 18.000 jueus varen fer treballs forçats.

A Holanda:

Els líders de les esglésies catòliques i protestants varen enviar una protesta conjunta a Arthur Seyss-Inquart per oposar-se no només a l’assassinat dels jueus conversos al cristianisme, sinó també al dels jueus no batejats, la gran majoria. 

En el front oriental:

En el sector sud:

L’exèrcit alemany va ocupar Lisichansk, a la riba del Donets.

Tweet

Dijous:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, al migdia, Adolf Hitler va criticar que la premsa alemanya hagués publicat el viatge de l’Alfred Rosenberg a Ucraïna perquè creia que la població alemanya tindria esperances de que gràcies als camps ucraïnesos augmentessin les racions alimentàries individuals. A la nit, Hitler va tornar a manifestar la seva ideologia racista dient que no tenien perquè preocupar-se en l’educació ni en la higiene dels països ocupats de l’est. Durant aquell dia, Hitler es va reunir també amb Heinrich Himmler i varen parlar de què farien, un cop guanyada la guerra, amb els alemanys del Tirol del Sud italià. Els dos varen estar d’acord en que aquests ciutadans de parla alemanya havia que enviar-los a Crimea perquè colonitzessin la zona. 

En el Protectorat de Bohèmia i Moràvia:

Un comboi de jueus alemanys amb una edat avançada va arribar a Theresienstadt.

En el front oriental:

En el sector sud:

El OKH va posar en pràctica els seus plans que tenia dissenyat des de feia temps en què dividia al Grup d’Exèrcits del Sud en el Grup d’Exèrcits B dirigit pel general Fedor von Bock i el Grup d’Exèrcits A dirigit pel mariscal de camp Wilhelm List. El Grup A tenia que creuar el riu Don i avançar en el Caucas.

A Sebastopol, tot hi que feia dies que la ciutat havia sigut ocupada pels alemanys, guerrillers soviètics varen continuar lluitant esporàdicament fins aquell dia.

A la Gran Bretanya:

A Londres, en una conferència de premsa que va organitzar el govern polonès a l’exili i a la que hi va assistir Brendan Bracken, el ministre d’Informació britànic, es va informar als periodistes de que a Polònia els alemanys estaven duent a terme un pla d’extermini dels jueus.

Tweet

Adolf Hitler es va posar molt content quan va saber que les armes alemanyes havia aconseguit enfonsar a 32 dels 38 bucs del comboi britànic que es dirigien a Arkangel. Per aquest motiu, Hitler va fer públicar una caricatura de Franklin Delano Roosevelt en que el deixava molt malament.

Tweet