Home // diari // 23 de juliol de 1942

23 de juliol de 1942

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín, a la matinada, Adolf Hitler va dir davant dels seus convidats que l’armament que disposaven els soviètics era la millor prova del seu triomf. Tot i això, el dictador va lloar la figura de Iosif Stalin dient que el considerava un home intel·ligent, i creia que els seus plans econòmics eren molt millors que els dels països capitalistes. Seguidament, va dir que a Ucraïna no calia invertir-hi en la seva llengua, dient textualment:

Els cartells tenen que ser amb alemany, i si algú no sap què diu el cartell i travessa una via de tren i es mata per no llegir que el cartell posa no travessar la via, a nosaltres què ens importa!.

Hitler volia que aprenguessin alemany a l’escola per dominar-los millor, i en cap cas volia que els alemanys que anessin a viure a Ucraïna per colonitzar-la tinguessin relacions ni contacte amb la població autòctona.

De dia, Hitler estava convençut que era més fàcil atacar al sud de la Unió Soviètica i va ordenar posar en marxa la Directriu número 45, l’Operació Brunswick, en què s’ordenava que de forma simultània s’ataqués la ciutat de Stalingrad i el Caucas. L’Exèrcit, amb 180.000 soldats, es va repartir en dos grups:

  • El Grup d’Exèrcits A, sota la direcció del mariscal de camp Wilhelm List, que estava llançat en una operació per conquerir els camps petrolífers russos de Maikop, Grozni i Baku, se li va donar l’ordre d’ocupar el mar Negre, des de Novorossiysk fins a Batum, abans que la flota soviètica. List es veurà obligat a dividir les seves forces en dos: una columna cap al Craspi i una altra cap al Mar Negre.
  • El Grup d’Exèrcits B, format pel 6º Exèrcit de la Wehrmacht, amb l’ajuda del 4º Exèrcit Panzer i les tropes de subministraments romaneses, van rebre ordres d’atacar Stalingrad i arribar al Volga.

La nova Directiva, que era una continuació de l’Operació Blau, començava dient que en una campanya de poc més de tres setmanes s’havien aconseguit els objectius generals establerts pel flanc sud del front oriental i que només les debilitades forces soviètiques dels exèrcits del comandant Simon Timochenko havien aconseguit escapar del moviment en pinça i havien arribat a la ribera sud del Don. Tot i això, s’advertia de que tenien que tenir en compte que podien rebre reforços en la zona del Caucas. Però Hitler anava massa confiat en la victòria i va enviar les cinc divisions del mariscal de camp Erich von Manstein del nord de Crimea a Leningrad i va desplaçar dues divisions blindades, la Leibstandarte i la Grossdeutschland, a França perquè tenia por que es produís una invasió aliada a través del Canal de la Mànega.

El cap del Estat Major del OKH, Franz Halder, va escriure en el seu Diari que Hitler explotava sovint en un atac de ràbia i que criticava amb duresa l’Estat Major subestimant la capacitat dels seus enemics de forma intolerable i poc seriosa. Halder, després d’escriure que el lideratge del dictador es basava en les reaccions patològiques a les impressions del moment, va afirmar que Hitler s’estava convertint en un autèntic perill per la falta de comprensió en la maquinària de comandament.

A Polònia:

Aquell dia es va posar en marxa el camp d’extermini de Treblinka, on varen morir un total de 800.000 persones. El camp estava a prop de la principal línia ferroviària d’accés a Varsòvia. Aquell mateix dia es varen posar en marxa les cambres de gas del camp.


En el gueto de Varsòvia, el president del Consell jueu del gueto, Adam Czerniakow, es va empassar una càpsula de cianur davant l’impediment moral de proporcionar una llista de 6.000 persones destinades a morir en els camps d’extermini i per no tenir que prendre part en un transport de nens. Al costat del seu cadàver es va trobar una nota que deia:

S’exigeix de mi que mati amb les meves pròpies mans als infants del meu poble. No em queda res més que la mort.

Czerniaków va ser substituït com a president del Consell Jueu per Marek Lichtenbaum, que va seguir amb les deportacions que demanaven els alemanys.

En el front oriental:

En el sector central:

El Grup A va travessar el Döents i va reconquerir Rostov. Els alemanys tenien ocupat tota la zona que anava des de Voronezh, al nord de Khàrkiv, fins a Rostov del Don, a la costa meridional.

Posted in diari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php
%d bloggers like this: