EL TERCER REICH

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín, al migdia, Joseph Goebbels es va reunir amb Adolf Hitler per parlar de l’Església catòlica perquè havia llegit una carta crítica del cardenal de Bertram. Hitler, que es proposava contestar la carta, va dir-li que l’Església estava condemnada a desaparèixer perquè no es preocupava per avançar amb la ciència i, durant una bona estona, varen criticant durament el paper de l’Església. Goebbels, com sempre, va estar d’acord amb totes les paraules del seu líder.

Werner Naumann es va reunir amb Heinrich Himmler per dir-li que es proposava restringir el bolletí del SD pel seu efecte derrotista. El mateix Goebbels va escriure en el seu Diari que Himmler semblava disposat a suspendre els informes del SD i admetia que a llarg termini el farien passar per un derrotista. El SD feia temps que estava rebent queixes pels seus actes contra els gauleiter.

La RAF va tornar a bombardejar la ciutat de Duisburg.

A Polònia:

En el gueto de Varsòvia, un grup de combatents jueus armats varen aconseguir escapar de Varsòvia per les clavegueres.

A França:

A Limoges, els alemanys varen detenir al doctor Robert Levi, conegut com Primo Levi, i va ser traslladat a la presó de la Gestapo a la mateixa ciutat francesa. Després va ser deportat a diferents camps de concentració; Compiègne, Drancy, Auschwitz i, finalment, Mauthausen, on seria alliberat el 4 de maig de 1945 i repatriat el 19 de maig. Levi es va fer famós pel seu llibre sobre la seva vida als camps.

A Tunísia:

A les 7:52 es va proclamar oficialment l’alto el foc i es varen acabar els últims combats a la península de Mauin. Per part alemanya, el general Jürgen von Arnim, que havia sigut detingut el dia anterior, es va rendir als britànics i d’aquesta manera varen capitular les últimes forces alemanyes que encara lluitaven al nord de l’Àfrica. Només petits grups d’oficials d’Estat Major, especialistes en claus i comandos del Regiment Brandenburg, varen poder escapar o varen ser evacuats per mar a Itàlia. En el bàndol italià, el general Giovanni Messe va ser ascendit a general, però l’endemà es rendiria.

En els Estats Units:

A Washington va començar la Conferència Trident amb el president Franklin Delano Roosevelt, el primer ministre Winston Churchill i els membres de l’Estat Major. La Conferència, que va durar fins al 25 de maig de 1943, va decidir la invasió a Sicília i Normandia, i el bombardeig aeri de Ploesti.

A la Unió Soviètica:

A Moscou es va celebrar un congrés amb l’objectiu d’integrar els pobles eslaus dels Balcans a la lluita i a la causa comunista.

Tweet

A Berlín, al migdia, Joseph Goebbels va visitar a Adolf Hitler per parlar de diversos temes que els preocupaven. Primer van parlar de la situació a Tunísia, que era desastrosa pels interessos alemanys i l’endemà es rendirien. Llavors, Hitler va criticar durament la centralització administrativa de Berlín que proposava el Ministeri de l’Interior. La idea de Hitler era que els departaments del Reich tinguessin un número reduït de treballadors ben pagats. Després, quan la conversa es va relaxar, van parlar d’art i de cultura. Hitler estava molt satisfet dels projectes del professor Wilhelm Kreis pels monuments en honor a les victòries. Al final de la conversa, Hitler es va interessar per la família de Goebbels, i el ministre alemany es va lamentar que no pogués estar prou temps amb les seves filles.

A la tarda, Erwin Rommel va visitar a Joseph Goebbels per explicar-li com havia vist la derrota de les forces de l’Eix al nord de l’Àfrica. Rommel va dir-li que havia passat moltes nits sense dormir i que tenia el cor destrossat per la derrota a Tunísia, i li va manifestar que havien sigut derrotats per culpa de Benito Mussolini que l’havia apartat d’aquella batalla i no havia volgut posar en joc tots els recursos que tenia, en especial la flota italiana. Un cop va acabar la trobada, a mitjanit, Goebbels en va acabar molt content amb el mariscal alemany i pensava que si tots els mariscals tinguessin el mateix patró que Rommel no s’haurien de preocupar per l’aspecte militar.

Per altra banda, Alfred Jodl va qualificar la informació que havia rebut el 9 de maig de 1943 del fals comandant William Martin ( veure el 30 d’abril de 1943 ) d’absolutament convincent. D’aquesta manera es pot interpretar que Jodl es va creure la mentida dels britànics de que si els Aliats atacaven Sicília només seria només una maniobra de distracció per ocultar un desembarcament a Grècia i una operació a l’illa de Sardenya.

A Tunísia, els alemanys només resistien a les muntanyes, entre Zaghuan i Enfidaville. Però al migdia tot es va donar per acabat quan els Aliats varen detenir el comandant Hans-Jurg von Arnim i llavors la 10ª panzerdivision es va rendir en massa. Quan l’endemà es va declarar l’alto al foc els Aliats havien fet a 250.000 presoners.

A Washington, a la nit va arribar a la Casa Blanca Winston Churchill, que havia arribat aquell dia a Nova York a bord del Queen Mary, per reunir-se amb Franklin Delano Roosevelt en la conferència Trident que va durar fins el 25 de maig de 1943.

Al sud-oest d’Alaska, les tropes nord-americanes varen sobrepassar Kiska, fortalesa japonesa a les Aleutianes occidentals, i varen desembarcar a Attu.

Tweet

Al migdia, Adolf Hitler es va reunir amb Joseph Goebbels i Wilhem Frick entre altres durant unes hores. Hitler s’oposava rotundament a la proposta de centralització que volia el ministre d’Agricultura, Herbert Backe, i el ministre del Interior, Wilhem Frick, a qui Hitler va criticar durament. Després, Hitler va ordenar castigar durament el pintor Gerhardinger per negar-se a enviar els seus quadres a l’Exposició d’Art de Munich. A continuació, Hitler va explicar que estava decidit a destituir a Hans Frank com a governador de Polònia i posar en el seu lloc a Arthur Greiser.

A primera hora de la tarda, a la Cancelleria del Reich a Berlín, Adolf Hitler es va tornar a reunir amb el seu ministre de Propaganda, Joseph Goebbels, per explicar-li les ganes que tenia de que s’acabés la guerra per tornar a les seves vides normals i per tornar-se a ocupar de les belles arts, el teatre, el cinema, la literatura i la música. Els dos homes més importants del Reich es van assentar en el despatx de Hitler del segon pis. Hitler va quedar molt impressionat per les fosses comunes de Katyn descobertes pels alemanys. Tot i tenir una conversa calmada estaven els dos molt enfurismats amb els seus generals a qui els varen descriure com a unes persones deslleials, traïdores i contraries el nacionalsocialisme. Hitler va dir que ja no menjava amb ells perquè no els suportava. Després, va dir-li que havia parlat feia poc amb Erwin Rommel per la seva falta al nord de l’Àfrica, i li va comentar que havia pensat publicar un comunicat al poble per explicar que feia mesos que Rommel no era a l’Àfrica. Seguidament, Hitler li va comentar que no tenia les intencions d’imitar el procediment japonès de jutjar militarment i afusellar els aviadors enemics perquè tenia por de les represàlies britàniques. Després, li va explicar que s’oposava a la pujada d’impostos sobre les entrades de teatre i cinema. Llavors, Goebbels li va dir que volia nombrar a Albert Voegler president de l’Acadèmia Alemanya, cosa que Hitler va acceptar sense problemes. A continuació, Hitler li va expressar el seu entusiasme per tal i com quedaria la seva ciutat natal, Linz. Hitler volia construir grans edificis.

En el gueto de Varsòvia, les lluites varen disminuir considerablement, tot i que els jueus varen continuar oferint resistència. Per la seva part, la policia de seguretat va destruir un taller en que els jueus fabricaven explosius.

Al nord de l’Àfrica, l’exèrcit alemany es va rendir als Aliats a Tunis.

Tweet

A Berlín, al matí, Joseph Goebbels es va reunir amb Robert Ley, que aquest li va demanar tornar a la seva antiga comarca de Colònia-Aachen com a gauleiter. Però Goebbels no podia acceptar la demanda de Ley perquè sabia que Adolf Hitler no l’acceptaria. Després, Goebbels es va reunir amb Hitler juntament amb Wilhelm Frick, Bernhard Rust i Walther Funk per parlar de tota classe de problemes. Però Hitler estava molt cansat i només els escoltava sense obrir boca. En tota la conversa només va dir que la diplomàcia no tenia importància en temps de guerra. A la tarda, Hitler va discutir amb Martin Bormann, Ley i Goebbels per veure qui havia de ser el nou cap de les SA després de la mort de Viktor Lutze. Hitler volia nombrar a un home procedent de les mateixes SA o del Partit, però després de parlar-ne durant dues hores no en van elegir a cap perquè Hitler volia més temps per pensar-s’ho. Després, el ministre d’Agricultura, Herbert Backe, va informar a Hitler dels nous projectes, entre ells la reducció de 100 grams en les racions de carn a la població alemanya, que Hitler no volia reduir.

Aquell dia, Alfred Jodl va rebre els informes falsos del fals comandant britànic William Martin ( veure el 30 d’abril de 1943 ) amb una anotació del FHW, el departament encarregat d’avaluar les informacions de l’Abwehr sobre el front occidental, on considerava possible l’autenticitat dels documents que explicaven que un atac a Sicília només seria una maniobra de distracció per ocultar un desembarcament a Grècia i una operació a l’illa de Sardenya.

A Tunísia, els carros lleugers nord-americans, després de l’ofensiva del dia anterior, varen arribar al mar, i els nord-americans es varen obrir pas fins a Bizerta. Al matí, el comandant del 5ª Exèrcit Panzer, Von Varest, va informar a Hans Jürgen von Arnim que tot estava perdut. En el seu refugi a les muntanyes, Von Arnim, disposat a complir les ordres de Hitler de continuar lluitant fins l’últim home, va destruir els equips de comunicacions per no transmetre ordres de rendició, però la majoria dels soldats italians i alemanys ja entregaven les armes.

Tweet

Dissabte:

En el Reich:

A la Cancelleria del Reich, al migdia, l’Adolf Hitler va presidir el funeral d’Estat del líder de les SA, Vicktor Lutze, que havia mort en un accident de cotxe. La cerimònia va començar amb un discurs del ministre Joseph Goebbels i, un cop el ministre va acabar de parlar, Hitler es va aixecar de la seva cadira i va fer un breu discurs en record a en Lutze. En el final de l’acte se li va concedir la condecoració a títol pòstum de l’Ordre Alemany. Un cop acabada la cerimònia, la família d’en Lutze i la seva viuda, la Paula Lutze, van parlar amb el ministre Goebbels a la Sala de Mosaics. Mentrestant, a fora la Cancelleria, a la Wilhelmstrasse es va produir una impressionat desfilada fúnebre.

Després del funeral, Hitler va anar a dinar amb els Reichsleiters i els gauleiters. Després de dinar es va reunir amb els dirigents del NSDAP, les SA, les SS i les Joventuts Hitlerianes per explica’l-s’hi que no volia que es corregués tan amb els seus automòbils com s’estava posant de moda. Un cop acabada la reunió, Hitler va celebrar una conferència amb els Reichsleiters i els gauleiters per parlar de la campanya oriental. Els va explicar que les millors tropes que havien lluitat fins al moment havien sigut les SS, i va afirmar que si tota la Wehrmacht hagués sigut educada de mateixa manera que les SS la lluita en el front oriental hagués sigut diferent. Després va expressar, davant del ministre Joseph Goebbels i els altres convidats, que el Reich alemany arribaria un dia a dominar tot Europa, però que encara els i quedaven molts combats per aconseguir-ho, va afirmar el dictador. Hitler creia que havia perdut la Batalla de Stalingrad i la del nord de l’Àfrica per culpa del transport. El dictador va expressar que creia fermament que el final la victòria seria seva i que podrien reclamar el govern del món sencer, i es va comparar amb l’emperador Carlemany. A continuació va prometre que ell mai s’aliaria amb els soviètics, com li proposava el dictador Benito Mussolini, i va mantenir la seva idea de lluitar contra els jueus. Però Hitler va mostrar la seva preocupació davant les victòries japoneses al Pacífic perquè pensava que eren un greuge per la raça blanca.

A Tréveris, el ministre Alfred Rosenberg va visitar les oficines del NSDAP per explicar la situació en els líders locals i els va afirmar que s’estava alliberant Europa dels jueus, a qui va definir com a lepra, i va afirmar que aquelles accions es feien com una labor humanitària de neteja biològica. El ministre va afirmar que era millor que desapareguessin vuit milions de jueus que 80 milions d’alemanys.

En el gueto de Varsòvia, el líder de la resistència jueva, Mordecahi Anielewicz, es va suïcidar juntament amb els seus companys en un búnquer en el número 18 del carrer Milà en veure que les tropes alemanyes estaven acabant amb la rebel·lió i que no els quedava cap més sortida que la mort. Tot i la victòria alemanya, els alemanys varen quedar molt sorpresos en veure que en els subterranis del gueto els resistents jueus continuessin atacant amb fermesa i els rebessin amb foc de pistola i metralladora.

A Polònia, els nazis van tancar el camp d’extermini de Belzec.

A la fossa de Katin, la Creu Roja va trobar munició alemanya. És molt probable que aquella munició es tractés de munició venuda pels alemanys als soviètics durant el període del pacte de no agressió amb la Unió Soviètica.

En el nord de l’Àfrica:

A Tunísia, l’exèrcit alemany s’estava enfonsant davant l’ofensiva anglosaxona, i els carros lleugers nord-americans varen llançar un nou assalt. A Tunis, que havia sigut ocupada pels britànics el dia anterior, la població es va duplicar per l’arribada de refugiats de totes les parts del país.

A la Unió Soviètica:

Georgi Dimitrov, el líder titular del comunisme mundial, se li va ordenar des del Kremlin que deixés el seu càrrec. Dimitrov va organitzar immediatament una reunió del Comitè Executiu, on va concloure amb entusiasme que la Komintern havia sobreviscut als seus propòsits. El que va passar realment va ser que l’aparell central de la Komintern simplement es va transferir al Departament Internacional del Secretariat del Comitè Central del Partit Comunista de la Unió Soviètica i el nou director del departament no va ser altre que el propi Dimitrov. El que es volia amb aquell canvi era donar la impressió de que els partits comunistes de fora de la Unió Soviètica estaven actuant sense seguir instruccions de Moscou.

Tweet

Divendres:

En el Reich:

A Berlín, l’Adolf Hitler era a la ciutat per assistir al funeral del líder de les SA Viktor Lutze, que havia mort en un accident de cotxe. Abans de comencés les cerimònies, Hitler es va reunir amb el ministre Joseph Goebbels per parlar de les derrotes al nord de l’Àfrica i altres qüestions militars i polítiques. El ministre havia escrit aquell dia en el seu diari que els hongaresos tenien clar que una guerra no es podia guanyar només en paraules i que era evident que estaven al corrent de la debilitat alemanya i que, en conseqüència, s’estaven ajustant a ella poc a poc. Hitler li va comentar que estava amoïnat per la situació a Tunísia però, en canvi, a en Goebbels li amoïnava més com explicar al poble que l’Erwin Rommel no estava a Tunísia dirigint les tropes de l’Eix. Però, tot i les derrotes alemanyes al nord de l’Àfrica, Hitler encara estava de prou bon humor perquè estava content de la visita d’en Benito Mussolini a Obersalzberg de feia uns dies, i li va tornar a explicar que el dictador italià seria un aliat fidel, ja que estava obligat a lluitar al costat d’Alemanya. Després, Hitler li va assegurar que aviat posarien en marxa una ofensiva militar en direcció al Kursk, però li va expressar la seva preocupació pels bombardejos que patien les ciutats alemanyes i va culpar a les defenses antiaèries de la Luftwaffe de no contrarestar aquells atacs. Seguidament, li va comentar que li agradaria substituir a en Hans Frank com a governador general de Polònia per l’Arthur Greiser. A en Hitler no li agradava gens com s’havia gestionat el desallotjament del gueto de Varsòvia, però també pensava que Greiser podia substituir a en Lutze com a cap de les SA.

Després de la reunió, Goebbels va ser consultat pel doctor Theodor Morell per tractar l’èczema que patia, i el doctor li va aconsellar que marxés immediatament a Karlsbad per fer una cura d’unes quantes setmanes. Però Goebbels no podia permetre’s ni un dia de festa i no va fer aquella cura. Després de la reunió, Goebbels va culpar al ministre Hermann Göering per no haver aconseguit convertir-se en el sector influent d’en Hitler, tal i com desitjaven alguns jerarques nazis.

Després del funeral, Hitler va parlar davant dels Reichsleiter i els gauleiters, però no els va mencionar el què estava passant a Tunísia i no els hi va dir ni una sola paraula de que les tropes aliades ja havien penetrat en els voltants de la ciutat i que el port estava en poder dels britànics. En canvi, el dictador els va parlar de que el submarí era l’arma per tallar les artèries dels Aliats. Però la realitat era que els submarins alemanys, els U-Boots, ja no donaven els resultats que havien donat anys enrere. En un sol més havien perdut 41 submarins amb 1.136 homes

En el nord de l’Àfrica:

A Tunísia, els combats continuaven i la ciutat de Tunis va caure en mans del 8º Exèrcit britànic, i els nord-americans, amb l’Omar Nelson Bradley al capdavant, varen entrar a Bizerta, que havia caigut en mans franceses el dia anterior. A Tunis, els jueus alliberats es van treure l’Estrella Groga que els nazis els hi havien obligat a portar. Per altra banda, les forces aliades varen acabar de tancar en tres bosses les restes de les tropes del comandant Hasso von Manteuffel, que estaven sense municions i sense queviures.

Tweet

En el Reich:

A Berlín, l‘Adolf Hitler, que havia arribat a la capital per assistir al funeral d’Estat d’en Viktor Lutze, que havia mort en un accident de cotxe, es va reunir amb en Joseph Goebbels. El dictador li va admetre que la situació a Tunísia era desesperada per la impossibilitat d’enviar subministraments a les tropes.

A un quart de deu del matí, en Karl Döentiz va ordenar en els seus submarins que deixessin d’atacar al comboi ONS-5 d’en Peter Gretton, compost per 40 vaixells i escortat per dos destructors, una fragata i quatre corbetes, perquè després de 9 dies seguits atacant-los ja havien perdut 8 naus, i 7 més varen ser danyades i, en canvi, els Aliats només varen perdre 13 vaixells mercantils. A més, a l’Atlàntic els alemanys varen perdre cinc submarins.

Aquell dia, la revista Israelitischen Wochenblatt va publicar un article d’un testimoni ocular que explicava que la revista Der Stüermer enviava els seus redactors fotogràfics als diversos guetos de l’Est i que tots coneixien el que passava allà dins.

En el gueto de Varsòvia, els alemanys varen registrar les cases que havien sigut cremades per ells, i varen quedar molt sorpresos que d’entre les ruïnes trobessin en vida a 1.553 jueus, dels quals 356 els varen afusellar d’immediat.

En el nord de l’Àfrica:

A Tunísia, a primera hora del matí en Hans-Jurg von Arnim va comunicar a les seves tropes que darrere d’ells només hi havia el mar i a davant els seus enemics i, per tant, no els quedava més remei que avançar fins l’últim home. Per altra banda, els Aliats varen volar cap a les posicions alemanyes per saber el seu estat i quan varen tornar, abans de les nou del matí, varen informar de que no tenien res a bombardejar perquè no hi havia cap avió i no havien vist cap signe d’activitat. Però les tropes alemanyes estaven camuflades en les seves trinxeres, en el seu lloc de tir, sota un dens camuflatge. Però tot i els informes dels seus avions de reconeixement, els Aliats van mantenir l’ordre de bombardejar i, a la nit, les tropes de l’Harold Alexander, amb el suport de bombarders artillers i aeris, varen llançar una ofensiva general des de l’oest cap al sud. En el triangle format pels pobles de Sidi Salem, Sidi Abdallah i el punt Pierot, els alemanys varen continuar fortificant les seves posicions i a la nit varen ser atacats.

Aquell dia va caure Bizerta en mans franceses i, més lluny de Mateur, la 1º Divisió blindada nord-americana va destruir una dotzena de carros alemanys.

Tweet

Dimecres:

En el Reich:

Els alemanys van anunciar que havien enfonsat a 102.000 tones aliades al fons del mar.

Heinrich Himmler va tornar a rebre tractament del doctor Felix Kersten i li va parlar de la reunió del dia anterior amb els alemanys que vivien al Bàltic. El líder de les SS estava molt enfadat amb ells perquè no acceptaven l’autoritat del govern alemany i, fins i tot, va dir que hagués preferit que els russos els haguessin matat. Pensava en enviar-los a Arkhangelsk després de la guerra. Kersten li va recordar que molts d’aquells homes servien a l’exèrcit alemany i que centenars d’ells havien caigut, però Himmler va continuar amb la seva idea de que els alemanys del Bàltic els havien decebut.

Tweet

Dimarts:

En el Reich:

L’Adolf Hitler continuava a Munic estudiant com atacar als soviètics en l’Operació Ciudadela. El dictador es va entrevistar amb uns quants generals. Günther von Kluge i Erich von Manstein, que serien els encarregats de dur-la a terme atacant un pel sud i l’altre pel nord, volien posar en marxar l’Operació com més ràpid millor. Els dos sostenien que si no podien engegar aviat l’ofensiva era millor cancel·lar-la perquè perdrien el factor sorpresa. Walter Model va recomanar un ajornament fins a tenir més reforços, però Kurt Zeitzler era de la idea de que amb el carro de combat Tiger, que acabava de sortir de la fàbrica, i el nou Panther més lleuger es recuperaria la iniciativa. Hitler havia posat grans esperances en aquests dos carros i va donar suport a la idea del general Model d’atacar. Finalment, Hitler va posposar l’Operació Ciudadela fins a mitjans de juny.

A la nit, Heinrich Himmler va participar en una conferència sobre els alemanys que vivien en el Bàltic, en la que es va enfadar molt perquè pensava que no els hi havien agraït els esforços que havien fet per ells. Himmler opinava que, a part de la llengua alemanya, ja no tenien res més en comú amb els alemanys del Bàltic.

A la Unió Soviètica:

A Moscou, Iosif Stalin va ser entrevistat pels corresponsals dels diaris The Times de Londres i el New York Times. En l’entrevista, el dictador soviètic va dir que després de la guerra volia una Polònia forta i independent, i va assegurar que les relacions entre Polònia i la Unió Soviètica havien de ser bones i sòlides amb una aliança contra els alemanys.

A la Gran Bretanya:

En el port de Greenock, Winston Churchill va embarcar en el Queen Mary, una embarcació que transportava a 5.000 presoners de guerra, per salpar cap a Nova York.

Tweet

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler es va quedar tot el dia per Munic i després va tornar a la seva casa de muntanya, el Berghof, a Obersalzberg, per descansar.

En una conferència militar, Heinz Guderian i Albert Speer es van oposar a l’Operació Ciudadela, en canvi, Kurt Zeitzler i Günther von Kluge es varen mostrar entusiasmats amb ella. Per la seva part, Erich von Manstein va dir que potser ja havien fet tard per posar-la en marxa. Al final, varen acordar que el 13 de juny de 1943 posarien en marxa l’Operació.

El govern va anunciar que havien enfonsat a 415.000 tones aliades al fons del mar.

Joseph Goebbels va enviar una circular confidencial a la premsa alemanya exigint que es dediqués més atenció als atacs contra els jueus.

A Àustria:

En el Kommandostelle Bergwald, a Aigen, a prop de Salzburg, Heinrich Himmler va tornar a necessitar tractament del seu doctor Felix Kersten i li va confessar que el creixent número de baixes en el front oriental provocava grans mal de caps a Hitler. A més, li va explicar que aquelles baixes estaven desmoralitzant al poble alemany. A continuació, li va dir que després de la guerra canviarien les lleis matrimonials i demanarien matrimonis dobles per aquells homes que haguessin destacat en la guerra perquè poguessin tenir més fills. Els homes podrien tenir més d’una esposa, però les dones no podrien tenir més d’un marit. Kersten li va intentar voler fer veure que desmuntarien una institució basada en una llarga tradició en la cultura occidental i li va afirmar que les dones no acceptarien mai que els seus marits poguessin tenir una altra esposa. Himmler li va contestar que se’n farien a la idea i que només havien de deixar passar una o dues generacions. En cas de que no ho acceptessin, el líder de les SS estava disposat a concedir-li el divorci a l’esposa, però no obtindria cap ajuda econòmica del marit. Himmler també li va dir que aquests matrimonis funcionarien més bé en el camp que a la ciutat i li va explicar abastament que funcionaria com havia funcionat el seu programa Lebensborn. Durant dues hores li va parlar del seu programa i fins i tot es va acomodar a una cadira per explicar-li més bé. En preguntar-li el doctor qui pagaria les despeses dels matrimonis dobles, Himmler li va contestar que en gran part l’Estat, però només de forma indirecte. Amb el permís de contraure matrimoni doble, el candidat també rebria un nou càrrec ben pagat en l’administració estatal.

A Polònia:

En el gueto de Varsòvia, els jueus resistien com podien contra els atacs alemanys; les dones amagaven les armes sota les seves faldilles i no les ensenyaven fins que eren detingudes. Jürgen Stroop va declarar que aquelles dones preferien morir abans de ser detingudes.

En el front oriental:

En el sector sud:

Aquell dia va fracassar l’ofensiva alemanya en la regió de Kuban.

A Tunísia:

Les tropes aliades varen conquerir la ciutat de Tunis.

En el bàndol Aliat:

El general Frank Andrews, comandant nord-americà a Europa, va morir en un accident aeri. El general Jacob Devers el va substituir.

Tweet