30 d’abril de 1943
Divendres:
En el Reich:
En el Berghof, a Obersalzberg, Adolf Hitler es va entrevistar amb en Pierre Laval per obligar-lo a enviar més obrers francesos a Alemanya. Laval estava molt cansat de les pressions alemanyes perquè només feia 20 dies que els hi havien obligat a enviar a Alemanya 250.000 obrers. El juliol en varen enviar 170.000, però a l’agost Laval es va negar a enviar-ne més davant del comissari Fritz Sauckel. A la nit, Hitler va dictar a la secretària Traude Junge l’escrit que havia de pronunciar el dia següent en el Dia del Treball.
A Berlín, Joseph Goebbels va saber que el comandant militar en els Països Baixos, el general Friedrich Christiansen, havia publicat un decret en què ordenava tornar tots els antics soldats holandesos en els camps de concentració com a presoners, tot i que Hitler els havia alliberat prèviament. Goebbels també va saber aquell dia que l’Unió Club de Berlín va llançar rumors difamatoris contra ell i va ordenar a la Gestapo que realitzés una investigació.
La comissió que investigava els assassinat de Katin, dirigida pel cap dels metges alemanys, Leonardo Conti, amb l’ajuda de dotze metges de Bèlgica, Bulgària, Dinamarca, Finlàndia, Itàlia, Cracòvia, Holanda, el Protectorat de Bohèmia i Moràvia, Romania, Suïssa, Eslovàquia i Hongria, va dictaminar després d’estudiar les tombes que els afusellaments varen tenir lloc entre els mesos de març i abril de 1940, és a dir, quan els soviètics varen fer desaparèixer els camps on hi havien els oficials polonesos presoners.
Aquell dia els nazis varen obrir el camp de concentració de Bergen-Belsen.
L’oficial de les SS Edmund Veesenmayer va escriure un informe per avaluar la situació a Hongria i va dir que les autoritats hongareses consideraven als jueus com una garantia de protecció dels interessos dels hongaresos i que creien que, gràcies als jueus, podien demostrar que havien entrat en guerra juntament amb les potències de l’Eix per pura necessitat, però que a la pràctica havien ajudat als enemics a través d’un sabotatge ocult en no entregar als jueus.
A Espanya:
A dos quarts de cinc de la matinada, el submarí britànic Seraph va emergí al sud de la costa britànica i un gruo d’oficials seleccionats, que varen saber en l’últim moment què anaven a llançar, varen pujar a coberta amb un contenidor. Quan es trobaven a una milla de la costa de Huelva varen llançar el cadàver d’un indigent gal·lès anomenat Glyndwr Michael, que va ser vestit amb un uniforme d’oficial d’infanteria de marina i amb un armilla salvavides, i amb documentació i efectes personals, incloent-hi una carta i una fotografia d’una inexistent promesa, a nom del comandant William Martin. A la mà se li va lligar un maletí que contenia diversos documents, entre els quals una carta personal del segon cap de l’Estat Major Imperial, el tinent general Sir Archibald Nye, per ser entregada en mà al general Harold Alexander, comandant britànic al nord de l’Àfrica. A més, es va adjuntar un segon escrit d’en Lord Luis Mountbatten, el cap d’operacions combinades, dirigit a l’almirall Andrew Browei Cunningham, el comandant en cap de les operacions navals a la Mediterrània. Les dues cartes contenien indicacions precises per interpretar que el projectat atac sobre Sicília solament era una maniobra de distracció per ocultar un desembarcament a Grècia i una operació paral·lela a l’illa de Sardenya. Mentre era llançat a l’aigua, els oficials varen resar una breu oració per aquell home i després varen llançar una llanxa pneumàtica i un rem per agregar proves de que s’havia produït un accident aeri.
El fals comandant va ser trobat per un pescador anomenat José Antonio Rey a dos quarts de deu del matí a la llacuna del Pòrtil, a la platja de Bota, a Punta Umbria. Després de portar-lo a un terra, un jutge va aixecar acta del cadàver i la Comandància de Huelva en va informar al Ministeri de Marina i l’Alt Estat Major. En el cadàver se li va practicar l’autòpsia, que va confirmar que havia mort ofegat. De seguida, el govern espanyol va enviar un grup d’oficials, entre ells el comandant de cavalleria José Caruana Gómez de Barreda. Veient que havien picat a l’ham, per ressaltar la importància de la falsa documentació, l’agregat naval britànic, Alan Hillgarth, va reclamar amb insistència l’entrega del cadàver i el maletí. La falsa insistència dels britànics va convèncer al comandant Caruana de que es trobaven davant de valuosos documents i varen alertar a l’Abwehr de l’existència del cadàver i dels documents. Un tècnic alemany en agricultura alemanya que residia a la zona, Adolf Clauss, va ser el qui va informar a l’Abwehr d’aquell descobriment. Hores després, els documents ja estaven a disposició del responsable de l’Abwehr a Espanya, en Wilhelm Leissner, que va considerar que tenien un gran valor i va radiar un missatge a Berlín anunciant el contingut dels documents.
The URI to TrackBack this entry is: http://segonaguerramundial.blog.cat/1943/04/30/30-dabril-de-1943/trackback/