2 de maig de 1943
Diumenge:
En el Reich:
A Alemanya:
Al matí, Adolf Hitler va marxar cap a Munic per visitar la Gran Exposició del Art Alemany, a la Casa de l’Art Alemany, que s’inaugurava al juliol. Quan Hitler va arribar a la ciutat va anar a la seva residència, a la Prinzregenplatz, el pis on s’havia suïcidat la seva neboda Geli Raubal el setembre de 1931. Després va anar a dinar a l’Osteria Bavaria, un petit local on freqüentava sovint, amb dos ajudants, el doctor Theodor Morell, la secretària Traude Junge i la viuda de l’arquitecte i constructor de la Casa del Art Alemany Paul Ludwig Troost. La viuda del doctor Troost va conversar tota l’estona amb Hitler i li tenia tanta confiança que fins i tot li va dir en to de broma que no viuria molts anys si seguia alimentant-se de vegetals i no es menjava un bon tros de carn. Després de dinar, que no va durar gaire estona, Hitler va pujar amb els seus dos ajudants i amb el doctor en els cotxes que l’esperaven i va tornar cap a la seva residència per descansar.
Viktor Lutze va morir a l’hospital de Potsdam quan l’estaven operant de les ferides que va patir en un accident de cotxe.
En el seu article en el Das Reich titulat En quina situació estem?, Joseph Goebbels va afirmar que havien passat les dues terceres parts inicials de la guerra i que podien viure dels èxits obtinguts fins llavors. Goebbels es va atrevir a dir que en la perifèria de la direcció bèl·lica encara eren, aquí i allà, una mica xacrosos. El ministre deia que els èxits dels seus enemics havien sigut modests i de caràcter relatiu, i va afirmar que els alemanys, malcriats per la seva llarga sèrie de triomfs, reaccionaven amb excessiu susceptibilitat qualsevol revés, mentre que l’enemic, acostumat als cops, s’animava en excés dels mínims èxits perifèrics. L’article bàsicament predicava voluntat de resistència i paciència, dient per exemple que estaven on feia tres anys no havien esperat estar. El ministre demanava als seus lectors no fer cas a la propaganda enemiga per engegar aviat una nova ofensiva que els havia de dur a la victòria final.
En el Kommandostelle Bergwald, a Aigen, a prop de Salzburg, Heinrich Himmler tornava a tenir dolors estomacals i va fer cridar al seu doctor Felix Kersten, que estava uns dies de descans a Königsee, i li va explicar com havia anat la reunió del dia anterior amb Hitler.
A Espanya:
En el cementiri de La Soledad de Huelva, les autoritats espanyoles varen enterrar amb honors militars al fals major Martin, trobat mort a les costes espanyoles el 30 de maig. En realitat, el major no era un major sinó un vagabund anomenat Glydndwr Michael, que havia mort en ingerí verí de rates i que els britànics varen fer passar per un major i que duia unes cartes molt importants que deien que un atac a Sicília seria un engany per tal d’atacar Sardenya i Grècia. Per fer més creïble aquella farsa, la suposada xicota del major Martin va enviar des de Londres una corona de flors i el diari Times va publicar el nom del major Martin en la secció dels caiguts en combat. Curiosament, des del 1943 sobre la làpida del fals major Martin sempre hi havia un ram de flors per honrar la seva memòria. Ningú sabia qui posava aquelles flors i el misteri va acabar el 19 de març del 2002 quan una senyora anomenada Isabel Naylor Méndez va ser condecorada amb la Medalla de l’Imperi Britànic a la Casa Colon de Huelva per l’ambaixador britànic Peter Torry. Ella durant tots aquells anys havia anat regularment a la tomba del fals major. El seu pare, un enginyer mecànic britànic que treballava a les mines de Riotinto va agafar la costum d’anar cada setmana al cementiri per deixar-hi un ram de flors a la tomba. Quan va morir el senyor Naylor va ser la filla qui va agafar el relleu i va continuar amb el ritual sense que ningú li ordenés.
