EL TERCER REICH

Dijous:

En el nord de l’Àfrica:

A Tunísia, a la matinada, després de que les unitats del general Hans Jürgen von Arnim es rendissin el dia anterior, el 1º Exèrcit italià del general italià Giovanni Messe es va rendir formalment. A partir de llavors, 250.000 soldats, entre alemanys i italians, varen deixar les armes i va ser la primera capitulació imposada a les tropes alemanyes des de Berlín des del començament del conflicte. A més va representar el número més gran de capturats fins la data pels Aliats, aproximadament la meitat d’ells alemanys i la resta italians. Només un 800 varen aconseguir escapar. Poc després, el general britànic Harold Alexander va informar al primer ministre Winston Churchill de la rendició total de les forces de l’Eix a Tunísia. Després, des de Londres, es va comunicar que s’havien capturat a 100.000 presoners de l’Eix, fet que pel ministre Joseph Goebbels era una bona notícia perquè pensava que era millor caure presoner que morir. D’aquesta manera es varen acabar les batalles al nord de l’Àfrica.

En el Reich:

A Berlín, al migdia, Goebbels es va reunir amb l’Adolf Hitler per parlar dels Protocols dels Savis de Sió, uns papers en el què es denunciava les suposades aspiracions jueves. Hitler estava convençut de que aquells papers eren certs, i va afirmar que tots els jueus eren igual a tot el món i va afirmar que un poble modern no li quedava més remei que eradicar als jueus i va afegir que la jueria internacional creia que es trobava a punt d’obtenir una victòria internacional, però va augurar que no passaria i que serien els pobles que havien combatut contra els jueus els qui dominarien el món. Després, Adolf Hitler es va veure obligat a convocar una reunió al quarter general de Rastenburg, a Prússia Oriental, amb els empresaris de la indústria bèl·lica per restablir el prestigi perdut per culpa del ministre de l’Aire, Hermann Göering, que es va voler ocupar de la indústria del Reich amb molt poca fortuna.

A la nit, la ciutat de Duisburg va ser bombardejada durament pels Aliats.

En el gueto de Varsòvia, els alemanys varen detenir gran part dels jueus que havien format part dels grups de combat.

A Croàcia continuaven les purgues pel control del govern que ja havien provocat més de 13.000 morts dels rebels.

A Espanya:

L’ambaixada britànica va rebre els documents per part de les autoritats espanyoles del major Martin,uns documents que deien que un atac a Sicília seria una maniobra de distracció per atacar Sardenya i Grècia. Tot era fals, inclús el major Martin no era res més que un vagabund anomenat Glyndwr Michael, que havia mort en ingerir verí de rates i que varen llançar a les costes espanyoles de Huelva fent creure que era un major i que duia aquells documents. L’operació d’engany va ser un èxit perquè els espanyols varen informar als alemanys del contingut d’aquells documents i aquests varen reforçar Sardenya i Grècia i varen descuidar la vigilància de les costes sicilianes.

Tweet