2 de juny de 1933
Divendres:
En el Reich:
Obligat per les circumstàncies i a contracor, Hugo Junkers va firmar el traspàs de la seva empresa Junkers al Ministeri de l’Aviació, que li va prohibir oficialment dedicar-se a la fabricació d’avions.
Archive for diari
1 de juny de 1933
Dijous:
En el Reich:
El govern alemany va anunciar la llei per la reducció de l’atur, el pla Reinhardt, elaborat pel secretari d’Eastat del Ministeri de Finances Fritz Reinhardt. El govern va destinar 1.000 milions de Reichsmarks addicionals a obres públiques. Hjalmar Schacht, com a president del Reichsbank, va aconseguir els crèdits a curt plaç necessaris per dur a terme aquesta Llei. Dins d’aquesta Llei i havia una partida destinada a préstecs per matrimoni. Les parelles joves que volien casar-se podien demanar un préstec sense interessos de fins a 1.000 Reichsmarks sempre que la futura esposa hagués tingut una feina d’un mínim de sis mesos en els dos anys anteriors de la promulgació de la Llei. El més important era que ella tenia que deixar la feina quan es casés i es comprometre’s a no tornar-se a introduir en el món laboral fins que el crèdit fos retornat, excepte en el cas de que el seu marit hagués perdut la feina. A més, Alfred Hugenberg va introduir mesures que incloïen la cancel·lació d’alguns deutes del món agrícola.
El govern prussià va voler anar en línia amb el govern per tal d’eliminar els elements no desitjats del carrer i el ministre de l’Interior prussià va promulgar un decret per l’eliminació de la mendicitat pública.
Els empresari agraïts de que l’Adolf Hitler hagués destruït els representants de l’esquerre i els sindicats, permetent-los congelar aquell any els salaris dels obrers, li varen pagar a partir d’aquell dia trimestralment el 0,5% de les seves despeses salarials finançant la Donació Adolf Hitler de l’Economia Alemanya. En els següents anys aquest pagament va passar de ser voluntari a ser obligatori.
La Conferència Episcopal de Fulda va fer pública una carta pastoral on donava la benvinguda al despertar nacional i al nou propòsit d’establir una autoritat estatal forta, tot i que també va expressar preocupació per la insistència en la raça i l’amenaça que pesava sobre institucions catòliques.
El teòleg protestant i estudiós de la Bíblia, Gerhard Kittel, va pronunciar una conferència a Tublinga sota el títol el problema jueu (Die Judenfrage), que posteriorment es va publicar. Kittel va afirmar que els jueus eren uns éssers estranys dins d’Alemanya i declarava que l’emancipació i l’assimilació dels jueus a la societat alemanya havia permès infectar al poble alemany amb la seva sang i el seu esperit, fet pel qual, segons la seva opinió, tenia unes conseqüències nefastes. Kittel considerava quatre solucions a l’anomenat problema jueu: Rebuig al sionisme, la creació d’un Estat jueu a Palestina, rebuig a l’assimilació i l’extermini. Kittel va explicar sobre la seva última proposta que no encara no es podia dur a terme, però considerava que s’havia de separar els jueus del poble alemany.
La fiscalia del partit judicial Munic II va presentar una denúncia contra el comandant del KZ de Dachau, el Oberführer SS Hilmar Waekkerle, el metge del camp, el doctor Nuernbergk, i el secretari de direcció Mutzbauer, per encobriment d’assassinat. Heinrich Himmler es va veure obligat arran d’aquesta denúncia a acomiadar al seu comandant, però ell i Reinhard Heydrich es varen oposar encara amb més força a tota temptativa del fiscal per processar més casos semblants i varen prohibir l’entrada al camp de concentració en el Ministeri públic.
31 de maig de 1933
En el Reich:
L’Adolf Hitler va convocar als ministres i experts en economia a la Cancelleria del Reich i va saber en aquella reunió de que tots menys l’Alfred Hugenberg estaven a favor del programa del Secretari d’Estat del Ministeri de Finances, en Fritz Reinhardt.
30 de maig de 1933
Dimarts:
En el Reich:
Adolf Hitler es va reunir amb alguns dels líders del DNVP, que es volien queixar de la creixent pressió que patien perquè renunciessin a la seva autonomia. Enrabiat per aquelles queixes, Hitler els va cridar que deixaria que les SA obrissin foc i organitzar un bany de sang que duraria tres dies fins que no quedés res.
Ernst Röhm va afirmar que l’obligació de culminar la revolució nacionalsocialista encara estava pendent. El líder de les SA demanava una segona revolució. Röhm va afegir que altres podien celebrar la victòria, però que els soldats polítics que havien lluitat per ella tenien que agafar el control i no deixar-lo. Aquestes declaracions no varen agradar gens a diferents líders nazis.
Joachim von Ribbentrop va rebre el rang de Standartenführer de les SS i Heinrich Himmler es va convertir en un invitat habitual de la vila del comercial de xampanys, a la Lentze Allee número 9 del districte de Dahlem, a Berlín.
29 de maig de 1933
Dilluns:
En el Reich:
Adolf Hitler va presentar en els industrials el seu pla de construcció d’autopistes i, enmig de la reunió, va suggerir que les noves carreteres es tenien que tapar amb cobertes de formigó armat per protegir-les dels atacs aeris dels enemics, i va dir que el paviment havia de ser suficientment valent perquè els tancs i els blindats alemanys anessin direcció al front.
El govern alemany va aprovar la Llei de Confiscació de les Propietats Comunistes i d’aquesta manera varen ratificar legalment l’apropiació dels seus béns del 28 de març de 1933.
28 de maig de 1933
Diumenge:
A Txecoslovàquia:
Pràcticament tots els dirigents del Partit Socialdemòcrata alemany es varen traslladar a Praga, on varen reconstruir el comitè director del SPD i varen adoptar el nom de SOPADE (Sozial-demokratische Partei Deutschlands) per desmarcar-se dels representants del partit que s’havien quedat a Alemanya.
27 de maig de 1933
Dissabte:
En el Reich:
Martin Heidegger va pronunciar el seu discurs inaugural com a rector de la Universitat de Friburg, després de ser-ne elegit el 21 d’abril. Dirigint-se als dignataris nazis i als professors que havien anat a l’acte, va proclamar que la llibertat acadèmica ja no seria la base de la vida en la universitat alemanya, perquè aquesta llibertat no era autèntica, sinó només negativa. Va afegir que era hora de que les universitats busquessin els seus fonaments en la nació alemanya i que participessin en la missió històrica que estava complint en aquell moment. Al final de l’acte es va cantar el Horst-Wessel-Lied i es va fer la salutació romana en el quart vers.
26 de maig de 1933
Divendres:
En el Reich:
Adolf Hitler i Wilhelm Frick varen aprovar una llei per confiscar tots els béns i actius del partit comunista, que varen passar als estats federats. A més, el govern va ratificar la Llei contra les Malalties de Transmissió Sexual dels liberals aprovada l’any 1927. Les esmenes de la nova Llei no només tornava a criminalitzar la prostitució, legalitzada en la pràctica el 1927, sinó que es re-introduïa també la prohibició legal sobre la publicitat i educació sobre l’avortament i a les substàncies abortives.
Els jerarques de l’església evangèlica varen elegir a en Ludwig Müller com a bisbe del Reich. Müller va tenir el suport del sector nazi dels Cristians Alemanys i d’en Hitler, però tots els demés grups el varen rebutjar.
25 de maig de 1933
En el Reich:
L’endemà s’havia d’elegir qui havia de ser el nou bisbe del Reich, i l’Adolf Hitler, que volia que en Ludwig Müller fos l’elegit entre els jerarques de l’església evangèlica, li va donar públicament el seu suport i va expressar per ràdio el seu suport als sectors de l’església que es mostressin a favor de les noves polítiques.
24 de maig de 1933
Dimecres:
En el Reich:
En una reunió de dirigents nazis per parlar de les competències del Ministeri de Propaganda, que des de feia dies havien augmentat molt per l’ambició del ministre Joseph Goebbels, Adolf Hitler va defensar amb fermesa el criteri d’en Goebbels i li va donar el càrrec de la propaganda activa a l’estranger, deixant al ministre Constantin von Neurath, amb qui rivalitzava el ministre de Propaganda per les competències, sense aconseguir el seu objectiu de continuar encarregant-se de la propaganda a l’estranger.
El doctor Alfred Strauss, advocat de Munic, va ser assassinat per dos trets a la nuca després d’haver sigut torturat per les autoritats alemanyes. El metge que li va practicar l’autòpsia va observar que el cos presentava senyals de tortura de color negre i blava, així com sorprenents llagues.
La Lliga Gimnàstica Alemanya es va arianitzar.
