EL TERCER REICH

Dijous:

En el Reich:

El ministre d’Armament Albert Speer va escriure una carta al ministre de Propaganda Joseph Goebbels per queixar-se de que el seu Ministeri donava a l’opinió pública unes falses esperances amb unes noves armes que no existien i li demanava que rectifiqués la seva propaganda a la premsa diària i a les revistes tècniques. A partir de llavors, el ministre Goebbels, a contracor, va deixar de donar informacions sobre les noves armes, però els rumors continuaven encara amb més força dins les files alemanyes.

El ministre Hermann Göering es va reunir amb el general Kreipe, que havia sigut obligat a dimitir com a cap de l’Estat Major de la Luftwaffe, en el seu tren especial abans d’abandonar el quarter general de Rastenburg. Els dos homes varen parlar de la guerra i el seu resultat. Göering li va afirmar que les batalles vitals tindrien lloc en el Vístula, en el Òder i en el Weser, i esperava la falta d’unitat per part dels Aliats per poder vèncer. Kreipe li va demanar que intentés convèncer a l’Adolf Hitler perquè dialogués. El ministre va estar callar durant una bona estona i després de reflexionar-hi li va dir que no hi podia fer res, ja que del contrari perdria la confiança cap al dictador. Göering va deixar Rastenburg per va visitar la planta Messerschmitt per tal de discutir la possible conversió del nou caça a reacció en caça-bombarder.

A un quart d’una va sonar l’alarma antiaèria petita a la ciutat de Dresden i, poc minuts més tard, la gran. Tot i que es varen sentir dispars que provenien de fora la ciutat, Dresden no va ser atacada.

En el front oriental:

A Hongria, les forces soviètiques varen entrar en els suburbis de Budapest. Per la seva part, els alemanys varen instal·lar una línia defensiva en el Danubi, des de la frontera hongaresa fins a Vukovar.

A Iugoslàvia, la 2º Divisió Panzer va consolidar la seva posició al llarg del riu Drina, a l’oest de Belgrad.

En el front occidental:

Una divisió nord-americana va arribar al bosc de Hürtgen, al sud d’Aquisgrà, a prop de la frontera belga, per reforçar a les altres tropes que feia dies que combatien allí i per tal d’engegar una potent ofensiva aquell matí. Onze dies més tard aquesta divisió serà aniquilada. A les nou del matí, els soldats nord-americans de la 28º Divisió d’Infanteria varen sortir de les seves trinxeres per atacar als alemanys en direcció a l’est enmig d’una intensa boira. 11.000 projectils d’artilleria varen ser disparats en direcció al bosc, però aquella acció va ser contra-prudent pels homes del 110º Regiment d’Infanteria perquè no varen poder avançar per aquell bosc mig destruït i varen patir intensament el foc de les metralladores col·locades en els reductes de la Línia Sígfrid. Per l’esquerra, el 109º Regiment tampoc va tenir gaire sort perquè va anar a parar directament en un camp de mines i cobert per un intens foc d’artilleria pesada. En prou feines varen poder avançar uns quants metres. Amb aquests contratemps, pel centre el 112º Regiment d’Infanteria va atacar en direcció a la localitat de Vossenack, corrent cap a una estreta cresta sobre el barranc de 200 metres d’altura del riu Kall. El regiment es va veure obligat a obrir camí sota l’intens foc alemany provinent de prop de Richelskau. Els Sherman aquí varen ser claus per debilitar als alemanys, tot i que els Panzerfaust varen eliminar cinc Sherman. Varen disparar contra el campanar de l’església del poble, que havia sigut incendiat prèviament pels alemanys amb bombes de fòsfor blanc. Un cop ocupada la localitat plena de fum, l’oficial al comandament de la companyia va ordenar en els seus homes que cavessin trinxeres i tinguessin a punt els fusells.

Tweet