EL TERCER REICH

Dissabte:

En el Reich:

A Polònia:

Després de tornar de Berlín, on el dia anterior havia pronunciat un discurs per al seu poble, Adolf Hitler va visitar el quarter general de l’Alt Comandament de l’Exèrcit per felicitar al mariscal Walther von Brauchitsch pel seu 60è aniversari. A la nit, durant al sopar, Hitler estava de molt bon humor i es va posar a parlar del futur de l’Alemanya oriental. Preveia que en els següents 50 anys s’establirien allí 5 milions de granges d’ex soldats que mantindrien unit el continent mitjançant la força militar. El dictador va dir que no concedia cap valor a les colònies i que podria arribar ràpidament a un acord amb la Gran Bretanya sobre elles i va concloure que el seu Mississipí havia de ser el Volga, no el Níger.

El president del Govern Uebelhor de Lódz va escriure una carta a Heinrich Himmler per indicar-li que la política contra els gitanos causaria un enorme problema econòmic i que era probable que els gitanos cremessin les matèries primes que estava processant l’Exèrcit.

A Alemanya:

Però no només amb els gitanos es preveien problemes per la política racista que es seguia, aquell mateix dia Reinhard Heydrich va manifestar que existia el perill de que en molts casos es reclamés, sobretot en el camp econòmic, la permanència del jueu com a força laboral imprescindible sense que ningú fes cap esforç per substituir-lo per cap altre treballador. Heydrich aquell dia es va referir al pla que hi havia per una evacuació total dels jueus dels territoris que havien ocupat.

Però la deportació de jueus i els assassinats que es cometien començaven a arribar a més oïdes. Aquell dia, Ulrich von Hasell va escriure en el seu diari, que Georg Thomas, l’oficial en cap de les adquisicions de les forces armades, li havia parlat en tornar del front oriental sobre les continuades crueltats repulsives, en especial contra els jueus, que afusellaven en massa.

A Lituània:

A Kaunas, tots els pacients, metges i infermeres de l’hospital del gueto, igual que els orfes de l’orfenat jueu, varen ser tancats a l’edifici, que poc després va ser incendiat. Els que varen intentar escapar varen ser disparats.

En el front oriental:

En el sector central:

Els atacs aeris soviètics continuaven amb la mateixa intensitat i aquell dia fins i tot el coronel general Heinz Guderian va escapar per ben poc durant un atac per part de diversos Pe-3. Com a resposta a aquells atacs, a primera hora els alemanys varen enviar 48 Stukas i 32 bombarders mitjans contra línies ferroviàries i moviments de tropes a la zona de Sumny-Lgvov-Kursk, on varen tallar les comunicacions entre els fronts de Briansk i Sud-oest.

Més al nord, la 128º Brigada Blindada soviètica va atacar a la 6º Divisió Panzer, que avançava cap al sud-est amb l’objectiu de rodejar el Front Oest a la zona situada a l’oest de Viazma. En l’atac, 15 carros de combat de la 6º Divisió Panzer varen quedar inservibles. Quan la situació era crítica pels alemanys, va aparèixer la Luftwaffe, que va aturar la 128º Brigada i varen impedir que els reforços soviètics arribessin a la batalla. En total, la 4º Flota Aèria va fer durant aquell dia 958 sortides.

A la Unió Soviètica:

Iosif Stalin va saber directament per Winston Churchill del calendari de combois que s’estaven enviant a Archangelsk.

Des de Japó, Max Clausen va enviar un missatge al govern soviètic per dir que un atac japonès sobre la Unió Soviètica era altament improbable. Aquesta va ser l’última transmissió de Clausen.

Davant la imminent arribada dels alemanys, els soviètics varen evacuar les indústries de la ciutat de Taganrog, en el sector sud. El material va ser transportat a Novosibirsk.

En els Estats Units:

El govern nord-americà va suspendre les seves entregues de petroli al Japó.

Tweet

Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

A la una de la tarda, Adolf Hitler va arribar a Berlín amb el seu tren. El primer que va fer en arribar a la capital alemanya va ser entrevistar-se amb el seu ministre de Propaganda Joseph Goebbels en el seu despatx de la Cancelleria. Hitler li va explicar que estava convençut de que si el temps era favorable destruirien l’exèrcit soviètic en dues setmanes. El seu plantejament no era del tot erroni sinó fos per la data en què estaven perquè en la doble batalla a Viazma i Bransk semblava que acabaria aviat en victòria alemanya. Quan va acabar la reunió, Hitler i Goebbels es varen dirigir al Sportplast (el Palau dels Esports de Berlín) amb motiu de la inauguració de l’obra de socors hivernal, on estava previst que Hitler fes el primer discurs des de que va començar l’Operació Barba-roja. L’últim discurs havia sigut el 4 de maig de 1941.

Quan varen arribar al Palau d’Esports una multitud de gent els estava esperant i, després dels aplaudiments del públic, Hitler va fer el seu esperat discurs on va defensar la invasió a la Unió Soviètica com un atac preventiu, tot i que va admetre que no havien tingut idea dels gegantescs que eren els preparatius que havien fet els soviètics contra Alemanya i Europa, ni la magnitud del perill. Va arribar a admetre que havien escapat pels pèls de que no només Alemanya fos aniquilada, sinó tot Europa. Però el dictador va afirmar que la campanya a l’Est estava a punt d’acabar i que els seus enemics no es tornarien a aixecar. També va explicar que s’havia vist obligat a entrar en la guerra pel bel·licisme de la Gran Bretanya i dels jueus, però va dir que estava confiat de que els seus enemics estaven a punt de caure. El públic es va mostrar en tot moment eufòric davant les paraules del seu líder i no paraven d’aplaudir-lo amb entusiasme i, durant el tram final, varen interrompre el discurs amb sonors aplaudiments. Al final, el públic del Palau es va posar dempeus i va dedicar-li una frenètica ovació. Aquella acció va emocionar a Hitler, però va tenir que marxar de l’acte. A les set de la tarda, quan va acabar l’acte, Hitler va ser dirigit a l’estació per tornar al seu quarter general de Rastenburg. Goebbels va acompanyar-lo en el trajecte a l’estació i, abans d’arribar-hi, varen rebre les últimes notícies del front. L’avanç estava anant millor del què esperaven.

A França:

A París, a la matinada, els cagoulards varen fer explotar una sèrie d’explosius per atacar objectius alemanys. A les 2:30 a la sinagoga de la rue des Tourelles, a les 3:40 a la rue Notre-Dame de Nazareth, a les 4:30 a la gran sinagoga de la rue de la Victorie, a les 5 i a les 5:15 a la rue Saint-Isaure. Aquests atemptats s’hi han d’afegir el d’una bomba a la rue Pavée i una altra en un oratori privat de l’avinguda Montespan. En total, dos soldats alemanys que feien ronda varen resultar ferits i les flames varen causar danys de consideració en els immobles.

En el front oriental:

En el sector central:

Mentre Hitler parlava de victòria, la 4º Divisió Blindada del Grup de Combat de Heinrich Eberbach, sota les ordres del coronel general Heinz Guderian, va arribar a Orel agafant desprevinguts als soviètics, que no varen tenir temps de destruir les fàbriques que quedaven. Els alemanys varen quedar al·lucinats en entrar a la ciutat amb els seus tancs i veure que els tramvies encara circulaven pels carrers amb tota la normalitat i que la xarxa elèctrica encara funcionava. Andrei Yeremenko i la resta de la comandància del Front de Briansk varen escapar per ben poc de la ciutat. La caiguda de la ciutat també va suposar el tallament de la comunicació telefònica amb el quarter general. 

El 2º Cos de l’Aire va atacar aquell dia l’aeròdrom del Kursk i la 2º Flota Aèria va dur a terme 984 sortides de combat i va notificar la destrucció de 679 vehicles soviètics. Tot i això, els soviètics varen continuar portant problemes des de l’aire i aquell dia va caure un dels grans asos de la JG 51, el brigada Heinrich Hoffmann. 

Més al nord del 2º Grup Panzer, la 10º Divisió Blindada del 4º Grup Panzer de l’Erich Hoepner va arribar a Ustrozheno, a 40 quilòmetres d’on es trobava el dia anterior. 

En el sector sud:

Els alemanys varen entrar a la ciutat de Zaporiyia, a 60 quilòmetres al sud de Denpropetrovsk. Tot i la conquesta, la major part de l’equip industrial de la ciutat estava fora, inclosa l’enorme siderúrgica Zaprotizhstal. 

Tot i les victòries alemanyes a la zona de Crimea, el 54º Cos d’Exèrcit va informar de que les forces aèries soviètiques havien sigut molt actives durant el dia i que havien patit greus pèrdues. 

A la Unió Soviètica:

A Moscou es va firmar un Protocol, vàlid fins el juliol de 1942, en què la Gran Bretanya i els Estats Units es comprometien a enviar a la Unió Soviètica tancs, avions i alumini canadenc.

A Estats Units:

El resultat dels científics britànics per desenvolupar la bomba atòmica es va comunicar oficialment al professor Conant. 

Tweet

Dijous:

En el front oriental:

En el sector central:

Adolf Hitler va llançar l’Operació Tifó i va ordenar en el comandant en cap Fedor von Bock atacar la ciutat de Moscou. D’aquesta manera, el gruix de l’exèrcit alemany va avançar cap a la capital soviètica, tot i que el 30 de setembre de 1941 el 2º Grup Panzer del coronel general Heinz Guderian ja havia començat a avançar-hi. Seguidament, Hitler va fer una proclama per la ràdio dirigida als soldats del front oriental, on els va dir que estaven davant de l’últim i poderós cop destinat a aixafar l’enemic a Moscou abans de que arribés l’hivern. Mentre Hitler feia aquell discurs, la Wehrmacht va arribar a la ciutat d’Orel, a l’est de Briansk, i la 2º Flota Aèria va efectuar un total de 1.387 sortides durant tot el dia per acabar amb l’artilleria soviètica. Un cop silenciada l’artilleria soviètica, el 3º Grup Panzer, al nord de Smolensk, va poder avançar amb rapidesa cap al sud-est i tallar la connexió entre els 19º i 30º del Front Oest. 

Per intentar frenar el Grup de Combat del coronel Heinrich Eberbach, al migdia els soviètics varen enviar 40 caces bimotor Pe-3 del 95 IAD i 60 caces del 27 i 120 IAP. En trenta minuts, els aviadors soviètics varen assegurar haver destruït 30 camions i 43 carros de combat. Els caces també es varen enfrontar amb la Luftwaffe. La 2º Flota Aèria va perdre un total de 18 avions en aquella jornada. Com a resposta a l’atac, els bombarders del 2º Cos de l’Aire varen atacar l’aeròdrom d’Orel. 

En el sector sud:

Amb el cel descobert, el 5º Cos de l’Aire va poder tornar a ajudar al 17º Exèrcit del general Carl-Heinrich von Stülpnagel, que portava dies aturat després d’haver sigut atacat pels bombarders soviètics. 

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín, a la Cancelleria del Reich, el ministre de Propaganda Joseph Goebbels preparava una visita d’en Hitler a la capital del Reich pel dia següent. Pel ministre aquella visita era molt important perquè el dictador encara no havia aparegut davant del públic des de que havia començat la campanya a la Unió Soviètica.

Segons l’Informe de Situacions de les Operacions Número 101, els alemanys havien assassinat a 35.782 jueus i comunistes a Kiev (33.771 a Babi Yar), Nikolaiev i Jerson, a la riba del mar Negre. 

A França:

A París, aquell nit es varen produir unes misterioses explosions a set sinagogues. Una de les sinagogues no va explotar perquè havia fallat la metxa i es va tenir que destruir el dia següent per, segons varen dir, motius de seguretat. Helmuth Knochen va culpar als antisemites francesos del bàndol de l’Eugène Deloncle, però al cap de poc es va saber a través d’un oficial del SD borratxo que el propi Knochen havia donat trenta grams d’explosius enviats des de l’Oficina Central de Seguretat del Reich de Berlín als atacants.

A Lituània:

A Zagaré, els alemanys varen metrallar 633 homes, 1.017 dones i 496 nens jueus. A 150 els varen disparar després de resistir-se quan els obligaven a sortir de la ciutat. A Butrimonys, els alemanys varen afusellar a 976 jueus. Una unitat especial alemanya va col·locar bancs en el patíbul perquè els ciutadans lituans poguessin veure bé l’execució. 

A Iugoslàvia:

Guerrillers serbis varen assaltar una columna de la 342º Divisió d’Infanteria motoritzada en el sector de Topola. Acte seguit de que es va saber d’aquell atac, el general de les tropes alpines Franz Boehme, governador militar plenipotenciari de Sèrbia, va fer afusellar com a represàlia a 2.100 jueus. 

A la Gran Bretanya:

Winston Churchill va llegir els missatges secrets alemanys sobre l’atac de l’Operació Tifó. 

En els Estats Units:

El govern nord-americà va rebutjar finalment mantenir amb Japó una conferència de pau per posa fi a la guerra a Xina.

Tweet

Dimecres:

En el front oriental:

Adolf Hitler va fer un discurs per la ràdio dirigit als seus soldats, on va anunciar-los el començament de l’última gran batalla decisiva de la guerra. La majoria de soldats els va encantar les paraules del dictador i varen combatre amb més entusiasme.

En el sector central:

Amb l’ordre d’avançar cap a Moscou, el 24º Cos blindat va ocupar Sevsk i avançaven a un ritme increïble fent cada dia 136 quilòmetres.

Mentre es pensava en conquerir Moscou i en acabar amb el bolxevisme, els alts caps militars començaven a donar instruccions cada cop més dures per satisfer els desitjos del govern alemany en la seva política expansionista i racista. Walther von Reichenau va ordenar als seus soldats del 6º Exèrcit que l’objectiu de l’Operació Barba-roja era l’eliminació radical de les influències asiàtiques que havien amenaçat a les cultures europees. Von Reichenau els va ordenar que lluitessin sense miraments i que la seva feina aniria més enllà dels deures militars perquè eren portadors d’una idea política. Wilhelm Keitel va ordenar als comandants que tinguessin sempre en reserva uns quants ostatges perquè poguessin ser ajusticiats tant aviat que es sabés que havia mort un soldat alemany.

En el sector sud:

El temps es va aclarir i els alemanys varen poder utilitzar la 2º Flota Aèria. Amb el suport dels Stukas, els alemanys varen ocupar les ciutats de Sevsk i el Grup de combat Eberbach, sota les ordres del coronel Heinrich Eberbach i format per elements del 4º Exèrcit Blindat, es va endinsar cap a Dmitrovsk-Orloski. Per culpa de l’avanç alemany, les comunicacions entre el 13º Exèrcit del Front Briansk i el grup d’operacions Yermakov varen quedar interrompudes.

A Crimea, els soviètics varen llançar entre 600 i 800 bombes sobre les posicions de la 46º Divisió d’Infanteria del 11º Exèrcit.

En el Reich:

En el Protectorat de Bohèmia i Moràvia:

A Praga, aquell dia els membres del Tribunal Suprem varen jutjar a l’Alois Elias, president del Protectorat de Praga i acusat d’haver col·laborat amb el govern txecoslovac a l’exili. A les deu del matí es va començar a llegir la sentencia, que duraria quatre hores, i que acabaria amb la condemna a la pena capital per crim frustrat d’alta traïció en connivència amb l’enemic.

A Holanda:

Els alemanys varen registrar 140.000 jueus holandesos.

A la Unió Soviètica:

A Moscou, davant la desesperació de veure’s aviat enfonsats pels alemanys, va començar una conferència per concretar l’ajuda nord-americana i britànica a la Unió Soviètica.

Tweet

Dimarts:

En el Reich:

A Ucraïna:

En el barranc de Babi Yar, a les afores de Kiev, els Batallons policials 45 i 303 varen continuar assassinant als jueus que havien sigut reunits a Kiev el dia anterior amb la falsa promesa de que els portarien a un lloc segur. Un cop acabada la massacre varen tirar calç viva sobre els cossos i la fossa es va cobrir de terra perquè ningú sabés què havia passat. En total varen morir en els dos dies 33.771 homes, dones i nens.

En el Protectorat de Bohèmia i Moràvia:

Reinhard Heydrich, com a Protector Interí a Bohèmia i Moràvia, va ordenar l’execució de 188 persones.

Al mateix temps, els primers magistrats del Tribunal Suprem es varen traslladar a Praga per jutjar a l’Alois Elies, que presidia el govern autòcton del Protectorat de Praga.

A Polònia:

A Auschwitz, els nazis varen començar la construcció de Birkenau, Auschwitz III.

A França:

El govern de Heinrich von Stulpnagel va aprovar el Codi dels Ostatges en què permetia considerar presoners a tots aquells ostatges que volguessin.

En el front oriental:

En el sector nord:

Les tropes finlandeses varen travessar les posicions soviètiques a Petrozavodsk, a la riba del llac Onega, envoltant d’aquesta manera la ciutat de Leningrad. 

En el sector central:

Els alemanys varen posar en marxa l‘Operació Tifó, l’atac sobre Moscou. Les 73 divisions del Grup d’Exèrcits del Centre es varen enfrontar a 85 divisions soviètiques, més 10 o 15 en reserva. El 2º Grup Panzer del coronel general Heinz Guderian va reprendre l’avanç des del sector Konotopo-Romny cap a Moscou en direcció a Briansk i Orel, però va començar a fer fred i els soldats alemanys no disposaven d’equips d’hivern per poder continuar avançant amb la mateixa energia. A més, l’espesa boira del matí no va permetre en els alemanys disposar de l’aviació, Tot i això, el Grup de combat Eberbach, sota les ordres del coronel Heinrich Eberbach, format pels elements de la 4º Divisió Blindada, va aconseguir un ràpid avanç contra una dèbil resistència soviètica. Al vespre, les forces del coronel Eberbach s’havien endinsat 25 quilòmetres en les defenses soviètiques.

En el sector sud:

El 1º Grup Panzer del Grup d’Exèrcits Sud del general Paul von Kleist va creuar els rius Dnièper i Samara en direcció a Rostov, al Don, i varen tallar immediatament una línia ferroviària vital pels soviètics. L’avanç cap a Rostov es va fer darrere de tres exèrcits soviètics.

A la Gran Bretanya:

Winston Churchill va anunciar a la Cambra dels Comuns que tota la producció britànica de carros de combat de la setmana que acabava d’acabar s’enviarien a la Unió Soviètica. Al mateix temps, lord William Beaverbrook es va comprometre a enviar a la Unió Soviètica tota la part que li corresponia a la Gran Bretanya de l’enviament que estava a punt de rebre d‘Estats Units: 1.800 caces, 2.250 carros de combat, 500 canons anticarro, 23.000 metralladores, 25.000 tones de coure, 27.000 tones de cautxú i 250.000 capots per als soldats. 

Tweet

Dilluns:

La matança de Babi Yar:

A Kiev, tal i com s’havia anunciat el dia anterior, es varen presentar 33.771 jueus en un punt concret de la ciutat, però la Wehrmacht i les SS no confiaven que fossin tants. Un cop tots reunits, els membres dels Batallons policials 45 i 303, sota les ordres del comandant de la ciutat Kurt Eberhardt, els varen portar a peu fins en una zona del cementiri jueu, que quedava situat en una llarga trinxera antitanc, a prop de la ciutat ucraïnesa de Babi Yar, molt a prop de Kiev. La gran majoria dels jueus varen confiar que les SS, comandades per Paul Blobel, col·laborador fidel de Heinrich Himmler, els deportarien amb tren cap algun altre destí. En el barranc de Babi Yar, se’ls va obligar a deixar tota la roba i l’equipatge que portaven. Els diners i els objectes de valor varen quedar sota la disposició del NSV (Organització Benèfica del NSDAP), perquè els entregués als alemanys o a l’administració de la capital ucraïnesa per ser utilitzats per quan es necessitessin.

Un cop els jueus despullats, la policia ucraïnesa els va dirigir cap al punt més alt del barranc i els van obligar a estirar-se de cara a terra per assassinar-los a trets sense contemplacions. Quan molts dels jueus van veure quin seria el seu destí, varen començar a cridar de pànic, però ja era massa tard, i se’ls va obligar de forma brutal a estirar-se damunt dels cadàvers per ser assassinats. Un cop morts, se’ls va tirar daltabaix del barranc per amagar a l’opinió pública el que havia passat. Acabada la massacre es va tirar calç viva sobre els cossos i la fossa es va cobrir de terra. Els membres dels Batallons policials varen tardar fins el dia següent a complir aquells assassinats. Aquella matança va provocar que alguns oficials de la Wehrmacht es queixessin, però tot i les queixes gran part d’ells varen acceptar-ho. La matança va ser ordenada pel general Walter von Reichenau, acceptada pel mariscal de camp Gerd von Rundstedt, comandant en cap del Grup dels Exèrcits del Sud, aprovada pel mariscal de camp Walter von Brauchitsch i elogiada pel propi Adolf Hitler.

En el Reich:

En el protectorat de Bohèmia i Moràvia:

A Praga va instal·lar-s’hi Reinhard Heydrich amb el títol de Segon Protector de Bohèmia i Moràvia, encara que pràcticament se li havia ordenat que exercís tots els poders. Heydrich va arribar-hi en companyia dels seus homes i es va negar a utilitzar el personal de l’antic protector Constantin von Neurath, a més va escollir entre els membres del RSHA un equip de confiança.

El dia anterior, Heydrich havia fet detingut al president del govern autòcton de Praga Alois Elias i aquell dia va ser acusat pel Obersturmbannführer SS doctor Hans Geschke, cap de la Gestapo local, d’haver col·laborat amb el govern txecoslovac a l’exili a Londres. L’endemà seria traslladat al Tribunal Suprem.

En el front oriental:

En el sector nord:

A Leningrad es varen desenvolupar plans per establir prioritats per l’activitat dels partisans en tota la regió. 

En el sector sud:

Els soviètics varen decidir evacuar Odessa i varen concentrar-se en la defensa de la península de Crimea.

A la Unió Soviètica:

El govern soviètic va ordenar l’evacuació a l’altra banda dels Urals de la fàbrica més gran de maquinària pesada de la Unió Soviètica, a Kramatorsk, al sud-est de Khàrkiv. 

En el bàndol Aliat:

Durant una conferència tripartit, Iosif Stalin, el ministre britànic lord William Aitken Beaverbrook i Averell Harriman, l’enviat nord-americà, varen determinar les modalitats de l’ajuda a la Unió Soviètica.

Tweet

Diumenge:

En el Reich:

A Polònia:

A la matinada, Adolf Hitler va explicar en els seus convidats que estava encontra d’una societat tancada on una persona segons els seu orígen (posició social) tenia més avantatges alhora d’ocupar càrrecs polítics. Hitler els va prometre que en un futur l’obrer alemany tindria les seves vacances, dies lliures i uns salaris que els permetrien poder viatjar per mar un o dos cops a la seva vida. Hitler també va criticar al poble espanyol quan va dir que el contrari del poble nord-americà els espanyols ja estaven satisfets amb unes poques olives al dia enlloc de treballar més per obtenir-ne més.

Aquell dia es va començar a construir el camp de concentració d’Auschwitz II, el de Birkenau, on moririen la majoria de les víctimes d’Auschwitz.

En el Protectorat de Bohèmia i Moràvia:

Tal i com es va acordar el dia anterior, les SS varen detenir el president del govern de Praga Alois Elias, acusat de col·laborar amb el govern txecoslovac a l’exili a Londres.

A Ucraïna:

Els alemanys varen preparar una matança de jueus a l’ocupada Ucraïna. La ciutat de Kiev es va omplir de cartells redactats en alemany, rus i ucraïnès en què es demanava a la població jueva presentar-se l‘endemà a un punt concret de la ciutat i amenaçaven amb la pena de mort a qui no s’hi presentés. El comunicat deia textualment:

Tots els zhidí que viuen a la ciutat de Kiev i als seus voltants hauran de presentar-se dilluns 29 de setembre de 1941 a les 8:00 del matí a la cantonada del carrer Mélnikov amb Dokterivski (prop del cementiri) amb documentació, diner, objectes de valor, vestits d’abric, roba de llit, etc… Tot zhidí que desobeeixi aquesta ordre i sigui, per tant, trobat en qualsevol altre lloc serà afusellat.

Molts dels jueus varen creure que els portarien amb tren a una altra ciutat i varen decidir presentar-s’hi on deien els alemanys. Però també hi va haver casos de jueus que varen veure el perill que corrien, com el d’una dona que amb un atac de desesperació en veure aquells cartells es va suïcidar juntament amb els seus fills ingerint verí o el d’una noia que es va tirar per la finestra de l’Òpera de Kiev.

A Kremenchug, l’alcalde rus, Vershovsky, va ordenar que fossin batejats diversos centenars de jueus amb la idea de protegir-los d’una futura matança. Els alemanys en saber de les intencions de l’alcalde el varen arrestar i afusellar. 

En el front oriental:

En el sector nord:

Entre les 17:05 i les 18:30, els soviètics varen enviar totes les aeronaus disponibles de la unitat 72 SAP/VVS SF, 26 caces i 9 bombarders, contra el pont sobre el riu Petsamojoki, a prop de Petsam, i altres objectius propers per on havien de passar les forces alemanyes i finlandeses que es dirigien al port de Murmansk. L’impacte de dues bombes de 250 quilograms va provocar el corriment de tres milions de metres cúbics de terra, que varen caure sobre els trenta metres que separaven les dues ribes. Aquest atac va causar una gran inundació i totes les forces invasores que es dirigien al port de Murmansk varen quedar aïllades a la riba oriental durant 10 dies.

En el sector sud:

A Crimea, el 54º Cos d’Exèrcit va informar que la superioritat soviètica des de l’aire els hi havia permès en els soviètics infligir greus danys als seus soldats i l’artilleria a través d’atacs aeris en onades, inclús a baixa altitud, amb bombes i metralladores.

En el nord de l’Àfrica:

La França Lliure va proclamar la independència de Síria i Líbia.

A Etiòpia:

Amb més de 1.000 morts entre les seves files i la falta de queviures i de condicions higièniques, els italians es varen rendir amb honors militars.

A l’Atlàntic:

Un comboi regular Aliat, el PQ-1, va sortir d’Islàndia carregat de subministraments militars i amb gran quantitats de les matèries primes vitals com cautxú, coure i alumini que havia sol·licitat el dictador Iosif Stalin. El comboi es va dirigir cap a la base naval soviètica de Poliarnoe, a prop de Murmansk.

Un submarí britànic va fer una emboscada al U-67 i al U-111 a prop de les Illes de Cap Verd, en aigües del litoral senegalès. Però el submarí no va tocar als dos U-Boots amb els seus torpedes, però sí que va tocar a un tercer submarí allí present.

Tweet

Dissabte:

En el Reich:

En el Protectorat de Bohèmia i Moràvia:

Adolf Hitler va destituir a en Constantin von Neurath com a Protector de Bohèmia i Moràvia per falta de fermesa i després de que aquest hagués presentat la seva dimissió el 23 de setembre de 1941, tot i que Hitler li havia rebutjat, i va ser substituït per Reinhard Heydrich. Von Neurath va ocupar transitòriament les seves funcions fins el 25 d’agost de 1943, quan va ser substituït pel ministre Wilhelm Frick.

Heydrich, ja com a Protector, es va reunir aquell dia amb el president del Tribunal Suprem, el doctor Otto Thierack, i varen acordar detenir al ministre president de Praga Alois Elias i fer-lo comparèixer davant del Tribunal Suprem perquè creien que col·laborava amb el govern txecoslovac exiliat a Londres. L’endemà seria arrestat.

A Polònia:

Des del quarter general de Rastenburg, es va anunciar que una victòria com l’aconseguida en aquella batalla, referint-se a la Batalla per Kiev, mai s’havia conegut fins llavors en la història.

A Lituània:

A la ciutat d’Eisiskes, els alemanys varen agafar a 3.446 jueus, 800 dels quals eren nens, i els varen conduir a foses excavades a propòsit en el cementiri jueu i, allí, varen ser afusellats amb les metralladores.

En el front oriental:

En el sector sud:

Les forces alemanyes varen capturar Perekop i, d’aquesta manera, Crimea va quedar aïllada de la resta sud de la Unió Soviètica.

A Etiòpia: 

Aquell dia va acabar la resistència italiana.

A Síria:

El general francès Georges Catroux va proclamar la independència de Síria.

En els Estats Units:

A les drassanes de Baltimore es va botar una embarcació mercantil de 10.000 tones, el Patrick Henry, el primer de les embarcacions Liberty.

Tweet

Divendres:

En el front oriental:

A la matinada, Adolf Hitler va explicar en els seus convidats que havia començat una batalla cruel per la conservació de l’espècie. El dictador no considerava persones els ciutadans de l’est.

En el sector nord:

El líder de la Divisió Blava, Augustin Muñoz Grandes, va rebre l’ordre d’en Hitler de fer lluitar la Divisió Blava al nord de la Unió Soviètica, en el Front de Leningrad. Muñoz Grandes va complir l’ordre d’en Hitler, tot i que volia dirigir-se a Moscou i va quedar decebut davant d’aquell canvi de rumb.

En el sector sud:

De dia, a la part ocupada de Kiev es va fer una reunió en el Palau dels Tsars, on hi varen participar el general de divisió i l’oficial al comandament de la ciutat, Kurt Eberhard, i diferents oficials de les SS i caps de la Wehrmacht per acordar executar a gran part de la població jueva que residia a la ciutat. La mesura va tenir el suport del mariscal i màxim representant de la Wehrmacht a Kiev, Walter von Reichenau, que ja havia planificat la matança dels jueus a la capital ucraïnesa. Després de la reunió, les tropes alemanyes varen provocar diferents incendis i explosions per tal de desviar l’atenció de la població perquè no veiessin com acabaven amb els jueus. L’encarregat de dur a terme aquells assassinats va ser la unitat del coronel Paul Blobel, que ja havia donat proves anteriorment de la seva eficàcia assassina. Aquesta unitat estava composta per membres de la Policia de Seguretat i del Servei de Seguretat (SD), així com també d’algun batalló de les Waffen-SS per missions especials i per la policia. Aquell mateix dia, el Batalló policial 64 va assassinar a Sajmiste a més de 6.000 jueus.

Tot i que la ciutat ja estava controlada pels alemanys des del 19 de setembre de 1941, la batalla encara continuava i aquell dia varen caure les últimes tropes soviètiques que encara lluitaven a l’est de la ciutat. El 2º Grup Panzer del comandant Heinz Guderian i l’Exèrcit Sud del mariscal Gerd von Rundstedt varen envoltar i aniquilar un total de cinc exèrcits soviètics i varen empresonar a 665.000 soldats soviètics. Els soviètics també varen perdre 28.419 peces d’artilleria i 411 carros de combat. Aquell cèrcol va ser el més gran de la Segona Guerra Mundial. Adolf Hitler es va mostrar eufòric quan va saber-ho i va dir que aquella batalla era la més gran que hi havia hagut a la Història.

Tot i que eren atacats pel 5º Cos Aeri, el Front Sud-oest de les VVS i els DB-3 varen tornar a atacar sobre el camp de batalla, al sud-est de Khàrkiv, contra el 17º Exèrcit del general Carl-Heinrich von Stülpnagel. Els Exèrcits 9º i 8º sota el comandament del tinent general Dimitri Riabishev varen atacar al mateix temps al 3º Exèrcit romanès, que cobria el flanc nord del 11º Exèrcit a Crimea. Els romanesos varen tenir que retrocedir. Tot i ser atacats des de l’aire, el 1º Grup Panzer del coronel general Paul Ewald von Kleist va iniciar el seu atac des del cap de pont de Dnepropetrovsk i va eliminar les dèbils posicions del 12º Exèrcit soviètic. La Divisió Totenkopf de les SS es va veure obligada a enviar per primer cop esquadrilles especials per aniquilar els carros de combat per atacar al T-34. Aquestes esquadrilles estaven formades per dos oficials i deu soldats que transportaven explosius, mines, granades i bombes en les seves bosses.

En el Reich:

A Polònia:

Heinrich Himmler va donar ordres de començar a construir un camp de concentració molt més gran a prop d’Auschwitz, a uns dos quilòmetres, a Birkenau, perquè allotgés a presoners de guerra soviètics per utilitzar-los com esclaus. Himmler tenia pensat empresonar-hi 200.000 presoners.

A Lituània:

Els alemanys varen reunir a 1.800 jueus del gueto del Kaunas per carregar-los en camions que els varen portar en un dels forts que hi havia a les afores de la ciutat i els varen assassinar.

A la Unió Soviètica:

A Moscou, el govern soviètic va reconèixer el Comitè Nacional de la França Lliure del coronel Charles de Gaulle creat a Londres el 23 de setembre de 1941.

A l’Àfrica:

La guarnició italiana d’Ulochefit, Abissínia, estava sense subministraments i va rebre l’ordre de cessar els combats i es va rendir.

Tweet

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

El govern alemany va intentar des de Berlín negar tots els rumors dels diaris britànics i nord-americans que deien que Alemanya pensava envair la Gran Bretanya.

A Polònia:

Al migdia, Adolf Hitler va explicar en els seus convidats que els soviètics tenien que ser eliminats perquè els considerava perillosos i va deixar clar que tenien que ocupar els territoris de l’Est per posar una frontera entre Europa i Àsia. El líder alemany va concloure la seva explicació explicant que era precís que Berlín sigués el centre d’Europa, una capital que sigués la capital de tots. A la tarda, el dictador va explicar que la Unió Soviètica seria una font de matèries primes i un mercat pels productes alemanys, i estava convençut que Europa voldria emigrar cap a l’Est enlloc de cap a Amèrica. Volia ocupar la Unió Soviètica per fer-ne una colònia alemanya on hi poguessin treure tot el rendiment sense tenir en compte la població autòctona.

A Iugoslàvia:

El general Franz Böhme li va dir a les seves tropes que la seva missió es tenia que dur a terme en un país que en el 1914 havien assassinat als alemanys i que ells eren els venjadors de les seves morts. Böhme va insistir en que havien de donar exemple intimidatori a Sèrbia, un càstig dur, i va afirmar que tot aquell que mostrés compassió estaria traint les vides dels seus companys i se li exigiria responsabilitats i hauria de respondre sense excepció davant un consell de guerra. 

En el front oriental:

En el sector sud:

El Grup d’Exèrcits del Sud va començar una ofensiva cap a Crimea.

El 5º Cos Aeri va iniciar una ofensiva de tres dies contra els aeròdroms del Front Sud-oest de les VVS als voltants de Khàrkiv i Bogodujov. Els alemanys es varen atribuir la destrucció de 43 aeroplans a terra.

A la Gran Bretanya:

La Luftwaffe va bombardejar la costa oriental d’Anglaterra.

En el Mediterrani:

Durant la nit, la Regia Aeronàutica va bombardejar l’aeròdrom de Mqabba, a Malta.

Tweet