EL TERCER REICH

Dissabte:

En el Reich:

A Polònia:

Després de tornar de Berlín, on el dia anterior havia pronunciat un discurs per al seu poble, Adolf Hitler va visitar el quarter general de l’Alt Comandament de l’Exèrcit per felicitar al mariscal Walther von Brauchitsch pel seu 60è aniversari. A la nit, durant al sopar, Hitler estava de molt bon humor i es va posar a parlar del futur de l’Alemanya oriental. Preveia que en els següents 50 anys s’establirien allí 5 milions de granges d’ex soldats que mantindrien unit el continent mitjançant la força militar. El dictador va dir que no concedia cap valor a les colònies i que podria arribar ràpidament a un acord amb la Gran Bretanya sobre elles i va concloure que el seu Mississipí havia de ser el Volga, no el Níger.

El president del Govern Uebelhor de Lódz va escriure una carta a Heinrich Himmler per indicar-li que la política contra els gitanos causaria un enorme problema econòmic i que era probable que els gitanos cremessin les matèries primes que estava processant l’Exèrcit.

A Alemanya:

Però no només amb els gitanos es preveien problemes per la política racista que es seguia, aquell mateix dia Reinhard Heydrich va manifestar que existia el perill de que en molts casos es reclamés, sobretot en el camp econòmic, la permanència del jueu com a força laboral imprescindible sense que ningú fes cap esforç per substituir-lo per cap altre treballador. Heydrich aquell dia es va referir al pla que hi havia per una evacuació total dels jueus dels territoris que havien ocupat.

Però la deportació de jueus i els assassinats que es cometien començaven a arribar a més oïdes. Aquell dia, Ulrich von Hasell va escriure en el seu diari, que Georg Thomas, l’oficial en cap de les adquisicions de les forces armades, li havia parlat en tornar del front oriental sobre les continuades crueltats repulsives, en especial contra els jueus, que afusellaven en massa.

A Lituània:

A Kaunas, tots els pacients, metges i infermeres de l’hospital del gueto, igual que els orfes de l’orfenat jueu, varen ser tancats a l’edifici, que poc després va ser incendiat. Els que varen intentar escapar varen ser disparats.

En el front oriental:

En el sector central:

Els atacs aeris soviètics continuaven amb la mateixa intensitat i aquell dia fins i tot el coronel general Heinz Guderian va escapar per ben poc durant un atac per part de diversos Pe-3. Com a resposta a aquells atacs, a primera hora els alemanys varen enviar 48 Stukas i 32 bombarders mitjans contra línies ferroviàries i moviments de tropes a la zona de Sumny-Lgvov-Kursk, on varen tallar les comunicacions entre els fronts de Briansk i Sud-oest.

Més al nord, la 128º Brigada Blindada soviètica va atacar a la 6º Divisió Panzer, que avançava cap al sud-est amb l’objectiu de rodejar el Front Oest a la zona situada a l’oest de Viazma. En l’atac, 15 carros de combat de la 6º Divisió Panzer varen quedar inservibles. Quan la situació era crítica pels alemanys, va aparèixer la Luftwaffe, que va aturar la 128º Brigada i varen impedir que els reforços soviètics arribessin a la batalla. En total, la 4º Flota Aèria va fer durant aquell dia 958 sortides.

A la Unió Soviètica:

Iosif Stalin va saber directament per Winston Churchill del calendari de combois que s’estaven enviant a Archangelsk.

Des de Japó, Max Clausen va enviar un missatge al govern soviètic per dir que un atac japonès sobre la Unió Soviètica era altament improbable. Aquesta va ser l’última transmissió de Clausen.

Davant la imminent arribada dels alemanys, els soviètics varen evacuar les indústries de la ciutat de Taganrog, en el sector sud. El material va ser transportat a Novosibirsk.

En els Estats Units:

El govern nord-americà va suspendre les seves entregues de petroli al Japó.

Tweet