Home // diari // 26 de setembre de 1941

26 de setembre de 1941

Divendres:

En el front oriental:

A la matinada, l’Adolf Hitler va explicar en els seus convidats que havia començat una batalla cruel per la conservació de l’espècie. El dictador no considerava persones els ciutadans de l’est.

En el sector nord:

El líder de la Divisió Blava Augustin Muñoz Grandes va rebre l’ordre d’en Hitler de fer lluitar la Divisió Blava al nord de la Unió Soviètica, en el Front de Leningrad. Muñoz Grandes va complir l’ordre d’en Hitler, tot i que volia dirigir-se a Moscou i va quedar decebut davant d’aquell canvi de rumb.

En el sector sud:

De dia, a la part ocupada de Kiev es va fer una reunió en el Palau dels Tsars, on hi varen participar el general de divisió i l’oficial al comandament de la ciutat, Kurt Eberhard, i diferents oficials de les SS i caps de la Wehrmacht per acordar executar a gran part de la població jueva que residia a la ciutat. La mesura va tenir el suport del mariscal i màxim representant de la Wehrmacht a Kiev, Walter von Reichenau, que ja havia planificat la matança dels jueus a la capital ucraïnesa. Després de la reunió, les tropes alemanyes varen provocar diferents incendis i explosions per tal de desviar l’atenció de la població perquè no veiessin com acabaven amb els jueus. L’encarregat de dur a terme aquells assassinats va ser la unitat del coronel Paul Blobel, que ja havia donat proves anteriorment de la seva eficàcia assassina. Aquella unitat era composta per membres de la Policia de Seguretat i del Servei de Seguretat (SD), així com també d’algun batalló de les Waffen-SS per missions especials i per la policia. Aquell mateix dia, el Batalló policial 64 va assassinar a Sajmiste a més de 6.000 jueus.

Tot i que la ciutat ja estava controlada pels alemanys des del 19 de setembre de 1941, la batalla encara continuava i aquell dia varen caure les últimes tropes soviètiques que encara lluitaven a l’est de la ciutat. El 2º Grup Panzer del comandant Heinz Guderian i l’Exèrcit Sud del mariscal Gerd von Rundstedt varen envoltar i aniquilar un total de cinc exèrcits soviètics i varen empresonar a 665.000 soldats soviètics. Els soviètics també varen perdre 28.419 peces d’artilleria i 411 carros de combat. Aquell cèrcol va ser el més gran de la Segona Guerra Mundial. Adolf Hitler es va mostrar eufòric quan va saber-ho i va dir que aquella batalla era la més gran que hi havia hagut a la Història.


Tot i que eren atacats pel 5º Cos Aeri, el Front Sud-oest de les VVS i els DB-3 varen tornar a atacar sobre el camp de batalla, al sud-est de Khàrkiv, contra el 17º Exèrcit del general Carl-Heinrich von Stülpnagel. Els Exèrcits 9º i 8º sota el comandament del tinent general Dimitri Riabishev varen atacar al mateix temps al 3º Exèrcit romanès, que cobria el flanc nord del 11º Exèrcit a Crimea. Els romanesos varen tenir que retrocedir. Tot i ser atacats des de l’aire, el 1º Grup Panzer del coronel general Paul Ewald von Kleist va iniciar el seu atac des del cap de pont de Dnepropetrovsk i va eliminar les dèbils posicions del 12º Exèrcit soviètic.

En el Reich:

El govern alemany va donar ordres de començar a construir un camp de concentració molt més gran a prop d’Auschwitz, a Birkenau.

A la Unió Soviètica:

A Moscou, el govern soviètic va reconèixer el Comitè Nacional de la França Lliure del coronel Charles de Gaulle creat a Londres el 23 de setembre de 1941.

A l’Àfrica:

La guarnició italiana d’Ulochefit, Abissínia, estava sense subministraments i va rebre l’ordre de cessar els combats i es va rendir.

Posted in diari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php
%d bloggers like this: