Home // diari // 15 d’abril de 1945

15 d’abril de 1945

Diumenge:

En el Reich:

L’Adolf Hitler estava convençut de que els soldats soviètics atacarien per Saxònia per tal d’impedir que els nord-americans arribessin abans que ells a Berlín. Llavors, va promulgar una Ordre Bàsica en què el Reich es dividiria en dues zones: el nord seria governat per l’almirall Karl Döenitz i el sud pel mariscal Albert Kesselring. Després, des del búnquer de Berlín, va emetre la seva última ordre en els soldats del front oriental en què els demanava que lluitessin a mort contra els jueus bolxevics que desitjaven eliminar Alemanya. Va denunciar les atrocitats que cometien els soviètics com les violacions, assassinats i deportacions, i va demanar que ningú es retirés dels combats sota amenaça de ser executats a l’acte, sigués quin sigués el seu rang militar. En acabar la seva proclama, el líder alemany va afirmar que Berlín encara era Alemanya, que Viena ho tornaria a ser i que Europa no seria mai dels soviètics. A continuació, en el seu entorn, va dir que el destí s’havia emportat el criminal més gran de tots els temps, fent referència al president Franklin Delano Roosevelt, que aquell dia va ser enterrat. Joseph Goebbels, afirmant la confiança d’en Hitler, en el seu penúltim article en el Das Reich, va dir que ara els alemanys tenien que resistir conta un enemic que va definir com a sanguinari i venjatiu tant a l’est com a l’oest.

En un moment de tranquil·litat, l’Eva Braun va dir-li a en Hitler que el seu cirurgià, el doctor Karl Brandt, es traslladava amb la seva família a Turíngia, cosa que va fer irritar de males maneres a en Hitler. De seguida va cridar enrabiat que el doctor havia elegit expressament aquell lloc que estava a punt d’ocupar els Aliats occidentals. Enfadat, va demanar al secretari Martin Bormann que investigués el cas i li va demanar que entrevistés a l’Eva i el doctor Stumpfegger, el cirurgià de les SS que havia substituït a en Brandt. Mentrestant, l’Eva va anar traslladant tot el seu mobiliari a una habitació propera a la d’en Hitler en el búnquer de la Cancelleria del Reich. L’Eva, igual que les secretàries d’en Hitler, tenien por de ser atrapades vives pels soviètics i varen fer practiqués de tir amb pistola en el patí en ruïnes del Ministeri d’Afers Exteriors i, a vegades, desafiaven als oficials del búnquer a competir amb elles. L’Eva era conscient de que no en sortiria en vida però, segons li va dir a la seva amiga Herta Ostermayr, era molt feliç d’estar al costat d’en Hitler en aquells moments.


Martin Bormann va enviar una circular als dirigents polítics del NSDAP per dir-los que Hitler esperava que controlessin la situació en els Gau i que si era precís ho fessin amb extrema brutalitat. Però tothom sabia que era qüestió de dies que tot acabés i la cúpula nazi s’estava enfonsant psicològicament. El ministre d’Afers Exteriors Joachim von Ribbentrop, que havia intentat sense èxit negociar una pau separada amb els Aliats occidentals, vivia en un ambient de bogeria. La seva dona es va comprar vestits de nit per lluir en les festes nazis que creia que es farien.


A Hamburg, bombarders canadencs varen enfonsar el submarí alemany U-103, que havia aconseguit enfonsar 237.000 tones d’embarcacions aliades.

En el front occidental:

El 12º Exèrcit del general Walter Wenck va llançar un contraatac a prop de Zerbst contra la 83º Divisió d’infanteria nord-americana, que el dia anterior havia creuat el riu Elba. Però el contraatac va ser rebutjat. Tot i això, a primera hora del matí, el comandant del 9º Exèrcit nord-americà, Simpson, va rebre ordres per presentar-se davant del general Omar Bradley en el quarter general del seu grup d’exèrcits situat a Wiesbaden. Quan Bradley el va anar a rebre a l’aeròdrom li va comunicar mentre  Simpson baixava de l’avió, que el 9º Exèrcit s’havia d’aturar en el riu Elba i que tenia ordres de no avançar cap a Berlín. Indignat, Simpson va preguntar qui havia ordenat aquella ordre, i quan li varen respondre que l’ordre venia d’en Dwight D. Eisenhower va quedar atordit i va tornar al seu quarter general per comunicar la nova ordre en els seus comandants i soldats. Per la seva part, els soldats nord-americans lluitaven a Chemnitz i Saxònia, i les tropes franceses varen ocupar Baden-Baden. Davant la superioritat aliada, el comandant en cap de la divisió de blindats Lehr es va rendir davant dels nord-americans i Walther Model va dissoldre formalment el seu Grup d’Exèrcits B i va renunciar a la seva graduació.


Els Aliats occidentals anaven alliberant els camps de concentració. Les tropes de l ’11º Divisió Blindada del 2º Exèrcit britànic van alliberar el camp de concentració de Bergen-Belsen, on hi havia 40.000 presoners en un complex dissenyat per 8.000. Aquells presoners estaven en un estat de salut molt delicat i 14.000 d’ells moririen els dies següents per l’epidèmia de tifus a un ritme de 1.000 cada dia. Des de gener havien sobreviscut a base de sopa aiguada, 400 grams de pa de sègol i remolatxa farratgera. Durant els últims quatre dies no havien rebut ni menjar ni aigua, i s’havien vist obligats a menjar-se els cors, els fetges i els ronyons dels morts. Un soldat va explicar que havia vist a una dona agenollada al terra mossegant un fèmur humà. A més, es van trobar 13.000 cadàvers mig enterrats pels voltants del camp amb quaderns de llibres i guants de pell humana. 2.000 d’aquests cadàvers omplien un pou en el perímetre sud i altres estaven amuntegats en piles de quatre de fons al voltant de l’hospital. Els morts varen ser transportats en bulldozer a pous o tombes col·lectives per guàrdies alemanys descalçats, fustigats per Tommies i colpejats a cops de culata. Els britànics els varen dir en els presoners alliberats que s’haurien de quedar un temps més al camp perquè la guerra no havia acabat i els varen deixar amb els soldats hongaresos per vigilar-los. Ràpidament varen treure cadàvers dels barracons perquè el camp estava superpoblat.

El camp va ser capturat intacte perquè Heinrich Himmler ho havia demanat per la seva pròpia estratègia de rentat de cara.


En el camp de concentració de Buchenwald, els Aliats varen continuar obligant als ciutadans alemanys que vivien al voltant del camp a veure’l per tal de que poguessin observar el terror del nazisme i perquè es sentissin culpables del què havia passat. Tot i això, en el missatge transmès aquell diumenge a l’església de Weimar, durant la homilia pronunciada pel superintendent Kuda, afirmava que els ciutadans de Weimar no sabien res. En el camp de concentració de Dora Mittelbau, les tropes nord-americanes varen entrar-hi sense trobar resistència, i es varen trobar centenars de cadàvers pel terra que havien sigut assassinats per les SS abans d’abandonar el camp l’1 d’abril de 1945.

A més, un batalló de la 102º Divisió d’Infanteria nord-americana va trobar a fora de Gardelegen, a 40 quilòmetres al nord de Magdeburg, un graner de maó que cremava lentament a més de 1.000 cossos de presoners polítics, jueus i altres reclusos que havien sigut evacuats dels camps del voltant de Nordhausen. Quan les columnes de presoners varen arribar a Gardelegen, centenars d’ells ja havien sigut executats, i els alemanys varen tancar la resta en el graner, que prèviament havia sigut cobert de palla i sacs de patates molls de gasolina. Una ràfega de fusell, metralladora i foc de Panzerfaust amb 50 granades varen cremar el graner, mentre les víctimes suplicaven clemència en rus, polonès, francès, hongarès i holandès. Alguns varen cantar La Marsellesa, la Internacional o l’himne nacional polonès Quan varen arribar els nord-americans, les flames ja ho havien arrasat tot. De les 1.016 víctimes del graner incendiat molt poques varen poder ser identificades.


A prop de la frontera txeca, les forces nord-americanes varen alliberar la petita ciutat de Penig, a prop de Chemnitz, on varen trobar un camp de concentració. En vida varen trobar uns quants jueus hongaresos i varen imposar d’immediat el toc de queda.

En el front oriental:

Els soldats soviètics varen observar les posicions alemanyes per si els hi arribaven reforços o feien algun canvi d’última hora. Per altra banda, un soldat de l’exèrcit soviètic capturat pels alemanys al sud de Küstrin va confessar que la gran ofensiva a Berlín començaria a primera hora de demà.


A Iugoslàvia, les forces iugoslaves varen començar una ofensiva per penetrar al sud d’Àustria.

A Àustria:

A Viena es varen tornar a restablir les comunicacions, tallades des del 8 d’abril, amb la publicació del Neues Ósterreich amb el suport dels comunistes.

En els Estats Units:

A Hyde Park, al matí va ser enterrat el president Franklin Delano Roosevelt, mort el 12 d’abril de 1945, en el jardí de la seva vella mansió familiar a la riba del Hudson, el mateix lloc on va néixer. En l’acte hi havia l’Eleanor Roosevelt i els demés membres de la família, el president Harry S. Truman i la seva esposa, els caps de les forces armades, membres del Tribunal Suprem, del gabinet i del Congrés, i també veïns. L’acte només va durar deu minuts i no hi va haver discursos, sinó simplement la lectura de la Paraula de Déu. Un grup de cadets de West Point varen disparar tres salves per acomiadar-lo i una corneta va tocar a silenci. Després de que tothom marxés, la senyora Roosevelt va tornar al lloc, on els treballadors estaven omplint de terra la tomba del seu marit. Una hora més tard va pujar al tren presidencial del president Truman per dirigir-se a Washington. Curiosament era el dia de l’aniversari de la mort de l’Abraham Lincoln.

Posted in diari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php
%d bloggers like this: