Home // diari // 16 d’abril de 1945

16 d’abril de 1945

Dilluns:

Comença la Batalla de Berlín:

A dos quarts de sis del matí, hora de Moscou, els soviètics, amb el 1º Front de Bielorússia dirigit pel mariscal Gregory Zhukov, que havien creuat el riu Òder i la Lausitz, i es trobaven als turons de Seelow, i el 1º Front d’Ucraïna dirigit pel mariscal Ivan Koniev, que va avançar pel sud, en el Neisse, es trobaven a les afores de Berlín. Llavors, el general Zhukov va ordenar a les seves tropes que avancessin cap a la ciutat i varen disparar amb 300 canons als carrers de la capital alemanya mentre uns 22.000 canons ZIS-3 varen llançar una pluja de 2.450 càrregues camió contra les línies alemanyes. A més, el 2º Exèrcit de l’Aire va llançar un poderós atac. Immediatament després, 140 gegantescs reflectors es varen encendre al mateix moment que la infanteria i els blindats avançaven darrera l’artilleria per il·luminar el camí cap a la capital alemanya. Durant la primera descàrrega els alemanys, que es varen despertar a les trinxeres, es varen pensar que es tractava d’un altre Morgenkonzert, concert de matí. De seguida els suboficials varen veure que la cosa era seriosa i d’immediat varen cridar als seus soldats perquè es posessin als seus llocs. Però la reacció alemanya va arribar massa tard i la majoria d’aquells homes varen morir per l’artilleria soviètica o es varen rendir aprofitant el fum i el caos. Un cop els fusellers soviètics varen poder avançar, Zhukov va enviar a membres de la infanteria als camps de mines per treure les mines abans de que passés l’exèrcit regular. Però el terra va quedar tan fragmentat pels bombardejos dels canons anti-tanc i de l’artilleria soviètica que la infanteria va tenir problemes per avançar i, a més, varen patir per no ser tocats per les bateries Katiushka carregades en eñs camions. En veure l’error, Zhukov va començar a perdre la paciència i va ordenar als comandants de que complissin les seves ordres tal i com les dictava. Al migdia, Zhukov va decidir canviar el pla i va ordenar als exèrcits blindats avançar encara que la infanteria no hagués trencat la línia defensiva alemanya. A les tres de la tarda va trucar a la Stavka per parlar amb el dictador Iosif Stalin per informar-lo i aquest li va recriminar que havia subestimat als alemanys.

A la tarda, després d’un nou i intens bombardeig, Katukov va rebre l’ordre del mariscal Zhukov d’atacar amb el 1º Exèrcit blindat de guàrdies en direcció a Seelow, i el 2º Exèrcit blindat d’en Bogdanov tenia que tancar el sector de Neuhardenberg. Però de seguida es va imposar el caos degut als milers de vehicles blindats que es concentraven en el cap de pont. A més, els soviètics varen quedar perplexos per les sòlides defenses alemanyes i varen tenir que enviar els seus tancs per eliminar-les. Tot i el descontrol soviètic, la seva superioritat era més que evident i la línia alemanya va quedar trencada al nord de Küstrin, a la riba occidental del Òder, i la bretxa entre el 9º Exèrcit i el 4º Exèrcit Panzer es va fer encara més gran. Al final del dia els soviètics van perdre molts soldats pels múltiples errors que varen cometre com la mala organització, la falta de disciplina i les comunicacions, que eren defectuoses. Molts soldats varen morir a causa de la seva pròpia artilleria de suport. Tot i això, el 5º Exèrcit de xoc va informar que havia fet a 33.000 presoners alemanys.


Al sud de Berlín, al matí, les tropes del mariscal Konev es varen introduir al riu Neisse, envoltant els fortins de Kottbus i Spremberg, i varen fer creuar els primers tancs T-34 perquè ajudessin a la infanteria soviètica. Poc després del migdia ja havien col·locat el primer dels trenta-tres ponts de seixanta tones i varen començar a creuar-lo els membres de l’avantguarda del 4º Exèrcit blindat de guàrdies del general Lelyuschenko. Durant la tarda el gruix de les forces que quedaven en el marge oriental varen travessar el pont per continuar avançant. Les brigades de carros de combat tenien l’ordre d’anar el més ràpid possible per combatre el contraatac del 4º Exèrcit Panzer. En la part meridional del sector també havien creuat amb èxit el riu el 2º Exèrcit polonès i el 52º Exèrcit soviètic.

A la nit, els soviètics encara no havien aconseguit el seu objectiu de conquerir els turons de Seelow, i només un dels regiments de fusellers del general Vasili Chuikov havia arribat a les afores de la ciutat de Seelow, i alguns dels tancs d’en Katukov havien arribat al punt que havia establert. Abans de la mitjanit, Stalin es va enfadar quan Zhukov el va informar per ràdio que no havien aconseguit el seu objectiu. El dirigent soviètic el va responsabilitzar del fracàs perquè havia modificat el pla de la Stavka. Zhukov li va prometre que l’endemà trencarien les defenses alemanyes. Després, Stalin va parlar amb en Konev, que estava satisfet perquè havia aconseguit el seu objectiu d’estar a mig camí del riu Spree, i el va informar de que el seu 1º Front ucraïnès havia aconseguit el seu objectiu. Stalin el va informar de que Zhukov estava tenint problemes i li va ordenar que el 3º Exèrcit blindat de guàrdies d’en Rybalko i el 4º Exèrcit blindat de guàrdies d’en Lelyuschenko es dirigissin al districte berlinès situat a l’extrem sud-oest de la ciutat, a Zehlendorf.


A Berlín, els berlinesos que vivien els afores de la ciutat varen fugir de seguida que varen tenir notícies de l’arribada dels soldats soviètics i, com a contrapartida, l’exèrcit alemany va començar a destruir les infraestructures en la política de terra cremada. Des del búnquer, l’Adolf Hitler va ordenar defensar la capital fins l’últim dia amb durs combats als turons de Seelow. Va decidir que el general alemany Gotthard Heinrici fos l’encarregat de la defensa de la capital. En una proclamar general, Hitler va dir que per últim cop els juedobolxevics s’havien llançat en un atac amb les seves masses per intentar destruir Alemanya i exterminar el poble alemany. El líder alemany va buscar l’emoció del públic dient que els soldats que havien lluitat a l’Est ja sabien el què els hi passaria a totes les dones i els nens alemanys, afirmant que els homes i els nens serien assassinats, les dones i les nenes serien degradades a la condició de prostitutes de quarter, i que la resta marxaria a Sibèria. Les crides del dictador devien fer els seus efectes perquè les tropes soviètiques no s’esperaven que els alemanys fessin una defensa tan aferrissada, ja que creien que es rendirien sense combatre com havia passat en altres pobles i ciutats alemanyes i, de fet, esperaven conquerir la ciutat el dia 22 d’abril de 1945. Durant aquell matí va arribar a Berlín l’almirall Karl Döenitz per ser present en una reunió al búnquer i per ser informat dels nous plans. En la reunió, Hitler recorria amb la mà nerviosa el mapa que tenia davant seu senyalant els llocs on s’havien de defensar. Tothom tenia la impressió de que estava molt desgastat i que havia envellit molt malament. El dictador alemany ja no era vist amb els mateixos ulls que abans.


A les onze del matí, a les afores de Berlín, en el quarter general subterrani de Zossen es va produir una reunió entre els oficials de l’Exèrcit perquè volien saber quin era el pla d’evacuació. Alguns varen criticar que Hitler hagués dit que l’atac a Berlín era una maniobra de distracció. Heinrici va quedar horroritzat quan va saber que Hitler havia transferit tres divisions cuirassades al comandament de Ferdinand Schörner, ja que el comandant del 9º Exèrcit, en Busse, les necessitava en qualitat de forces de reserva destinades a contraatacs.


A la tarda, el ministre d’Armament Albert Speer a tenir la notícia de l’arribada dels soviètics a Berlín i va decidir va fugir cap a l’oest per no veure la caiguda del Reich i, en aquells moments, va decidir enviar un missatge de ràdio a l’Exèrcit amb l’objectiu de comunicar-los que no destruïssin les infraestructures i les fàbriques alemanyes i alliberessin a tots els presoners, inclosos als jueus. Però, al final, Speer no va poder parlar per la ràdio perquè els aparells radiofònics estaven fets malbé. Aquesta és una versió de Speer que l’explica en la seva autobiografia i s’ha d’agafar amb pinces, ja que aquests fets ho va explicar després de la guerra i es probable que no tingués la intenció d’enviar cap missatge i tot s’ho inventés per demostrar que ell volia la pau.


A la nit, els pilots dels caces alemanys varen celebrar un ball d’acomiadament a la capital en el que varen participar dones de la unitat de senyals. L’endemà aquests pilots varen pilotar els seus avions en atacs suïcides, Selbstopfereinsatz, contra els ponts construïts pels soviètics en el riu Òder.

En el Reich:

Sota les ordres d’en Hitler del dia anterior, el Gruppenführer de les SS Heinrich Müller va fer detenir al doctor Karl Brandt, acusat d’alta traïció per haver-se atrevit a entregar a en Hitler un informe sense maquillar sobre la catastròfica situació dels subministraments mèdics en el Reich, per haver intentat fugir a Turíngia, on els nord-americans ocupaven la zona, i on havia enviat la seva esposa, l’Anni, i a la seva filla. L’endemà, Brandt va ser condemnat a mort per un tribunal liderat per l’Arthur Axmann. Tot i la sentència, l’execució no es va produir, però després de la guerra els Aliats el varen sentenciar a mort perquè el varen responsabilitzar d’haver dut a terme assassinats per eutanàsia i experiments mèdics amb presoners.

En el front oriental:

El 5º Cos de muntanya de les SS, destacat al sud de Frankfurt del riu Òder, es va enfrontar al 69º Exèrcit soviètic i va aconseguir frenar-lo. Per la poca assistència mèdica dels soviètics, els oficials varen amenaçar a punta de pistola als presoners alemanys perquè evacuessin els ferits soviètics fins a la rereguarda amb reserves de munició.


En el mar Bàltic, a la nit, un submarí soviètic va enfonsar el vaixell hospital Goya matant a 7.000 refugiats. Només se’n varen salvar 165, i és el desastre més gran de la història marítima.

En el front occidental:

Les tropes aliades varen ocupar la conca del Ruhr i van aniquilar el Grup d’Exèrcits B. 325.000 soldats alemanys van ser fets presoners. Els carros de combat nord-americans havien arribat davant de Madeburg, Nuremberg i Stuttgart, i el 7º Exèrcit nord-americà del general Alexander Patch va ocupar Nuremberg. Per altra banda, les tropes britàniques atacaven Bremen i Lauenburg. A França,el general Edgard Larminat va alliberar Royan i la punta de Grave.


George Patton va ordenar ara que els habitants de la ciutat de Weimar havien de conèixer el que havia passat a Ettersberg, un camp annexa a Buchenwald. El dia anterior també va fer el mateix. Els seus soldats varen obligar a uns 1.000 ciutadans a formar en la Paulinenstrasse i els varen dur caminant cap al camp de concentració, a un quilòmetre de distància. Entre ells hi havia algun jerarca nazi de la ciutat. Els nord-americans portaven càmeres per filmar les seves reaccions; volien aconseguir tot l’efecte propagandístics possible. Les notícies de la inspecció del lloc es varen difondre fins i tot a Viena. De camí al camp els habitants de Weimar anaven tant tranquils, tenien conversacions normals i corrents, però quan varen arribar al camp i varen veure les muntanyes de cossos coberts de calç viva els va canviar la cara. Les dones varen començar a plorar i algunes es varen desmaiar. Els homes es tapaven la cara i giraven el cap.

En el bàndol Aliat:

Dwight D. Eisenhower va enviar un comunicat al general Antonov per confirmar-li que les forces occidentals respectarien les zones d’ocupació soviètica. Fins llavors els soviètics, inclús Iosif Stalin, estaven nerviosos perquè tenien la sensació de que els Aliats occidentals els estaven enganyant i creien que no respectarien les zones d’ocupació pactades. Al vespre, Antonov va enganyar als nord-americans dient-los que l’atac que havien començat el matí contra Berlín només era un reconeixement a gran escala del sector central del front per descobrir les defenses alemanyes.

A Itàlia:

En el congost d’Argenta, les divisions 78º i 56º del 8º Exèrcit britànic varen superar la Fossa Marina, un canal que s’estenia pel nord-est, des d’Argenta fins al llac Comacchio, amb una combinació d’assalts terrestres i amfibis. La línia alemanya va quedar fracturada i els Aliats varen travessar finalment el congost d’Argenta.

A Suïssa:

L’espia Roland Seth es va presentar a la delegació britànica a Berna i va sol·licitar una audiència amb el ministre. Davant del ministre, Seth li va comunicar la seva necessitat de volar a Londres d’immediat per informar al primer ministre Winston Churchill sobre una qüestió molt important. Portava una proposta de pau del ministre Heinrich Himmler, a qui havia conegut personalment uns dies abans a Munic com invitat de les SS sota el nom de Jan de Fries. L’estació de Berna va transmetre una senyal amb aquesta notícia, però els britànics, que no confiaven amb Seth, varen comunicar que s’impedís a l’espia britànic debatre les propostes de pau amb ningú .

En el Pacífic:

A Okinawa, la 77º Divisió d’Infanteria nord-americana va desembarcar a Le Shima, una petita illa a l’oest d’Okinawa, on els japonesos havien construït tres aeròdroms. En cinc dies de durs combats es varen apoderar de l’illa.

Posted in diari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php
%d bloggers like this: