Home // diari // 14 d’abril de 1945

14 d’abril de 1945

Dissabte:

En el Reich:

Adolf Hitler va fer arribar l’ordre del dia al Grup d’Exèrcits del Vístula perquè defensessin Berlín de l’arribada dels soviètics. Els va recordar en to d’amenaça que tot aquell qui no complís amb la seva feina seria tractat com un traïdor pel poble. Després, en un moment d’exaltació, va cridar davant de tothom que el destí havia eliminat el criminal més gran de la història, fent referència al president Franklin Delano Roosevelt.


A la nit, bombarders Aliats varen llançar un atac massiu contra la ciutat de Potsdam, destruint part de la vella ciutat, inclosa la Garnisonkir-Kardoff. Les restes mortals dels emperadors Frederic el Gran i Frederic Guillem I, que reposaven a la cripta de l’església, havien sigut tretes de la cripta una nit de febrer sota la llum d’unes veles per evitar que fossin saquejades. La destrucció de la ciutat va ser més gran de la prevista perquè un projectil va impactar en un tren de munició que es trobava aturat a l’estació.


Heinrich Himmler, que havia demanat al Obergruppenführer Karl Wolff que es reunís amb ell per parlar d’una capitulació amb els Aliats a través dels seus contactes amb els nord-americans, el va trucar novament en el seu quarter general a Gardasse. Himmler li va exigir en dues ocasions que es reunís amb ell, però Wolff en va fer cas omís. El Obergruppenführer va demanar consell a l’Allen Dulles, que li va recomanar que es refugiés amb la seva família a Suïssa, on no el podria atrapar Himmler. Però Wolff no va cas a aquest consell i, finalment, va decidir reunir-se amb el seu cap per saber què sabia dels seus contactes amb els Aliats a Suïssa.


Davant la desesperada situació del país, l’ambaixador Hiroshi Oshima va abandonar Berlín i es va dirigir cap al sud d’Alemanya. Abans, l’ambaixador va parlar per últim cop per telèfon amb el ministre Joachim von Ribbentrop.

En el front occidental:

A Alemanya:

Les tropes nord-americanes varen trencar la bossa del Ruhr, defensada pels soldats del comandant Walter Model, i varen alliberar les ciutat de Dessau i Bayreuth. A part, l’exèrcit nord-americà va creuar per diferents punts el riu Elba; la 83º Divisió d’infanteria el va creuar a l’altura de Kameritz, al sud-est de Magdeburg, i varen construir un pont capaç de suportar el pas dels carros de la 2º Divisió blindada, que varen passar a ritme continu durant tota la nit. La 5º Divisió blindada va arribar al riu en un front de 25 quilòmetres al voltant de Tagermünde. A més, el 9º Exèrcit va ocupar la ciutat de Wittenberge, a 100 quilòmetres de Magdeburg i els M4 Sherman del 745º Batalló de Tancs varen ajudar a la 1º Divisió d’Infanteria nord-americana a assaltar St. Andreasberg. Els nord-americans també varen ocupar aquell dia el poble de Gardelegen i a prop varen trobar-hi una granja encara en flames. Quan varen entrar-hi es varen trobar amb els cossos dels presoners que provenien del camp de Dora-Mittelbau que els alemanys havien cremat el dia anterior. Eren més de 1.000 persones.


Els Aliats occidentals semblava que podien arribar a Berlín en qüestió de dies, però el general Dwight D. Eisenhower va informar a l’Estat Major Combinat de que l’atac Aliat sobre Berlín tenia una prioritat menor i que s’havien de concentrar en assegurar les posicions en el nord, Noruega i Dinamarca, el sud, sud d’Alemanya i Àustria. Els caps d’Estat Major britànics varen quedar insatisfets amb aquells ordre, però varen reconèixer els arguments de l’Eisenhower.

A Holanda:

Tropes canadenques varen alliberar Arnhem, una ciutat desèrtica i en runes.

En el front oriental:

El 8º Exèrcit de guàrdies del general Vasili Chuikov va fer retrocedir la 20º Divisió Panzergrenadier. Aquella acció va fer enfurismar a en Hitler, que va ordenar treure les medalles a tots els membres de la Divisió fins que no haguessin recuperat el terreny perdut. A la nit, aprofitant la foscor, el 1º Exèrcit blindat de guàrdies va començar a moure les seves brigades a través del riu Òder.


A Viena, els alemanys varen ser expulsats del Brigittenau pels soviètics i la ciutat va ser ocupada definitivament. Els socialistes vienesos es varen reunir aquell mateix dia per configurar-se de nou en un partit i en aquesta sessió varen rebutjar la idea de denominar al seu grup amb el nom de Partit Socialdemòcrata i varen optar pel nom de Partit Socialista Austríac, SPÖ. Amb aquest canvi s’esperava que la gent oblidés que els socialistes havien aprovat l’Anschluss.

A Itàlia:

En el congost d’Argenta va començar l’ofensiva del 5º Exèrcit nord-americà en el nord del país. Precedides d’un bombardeig per part de 500 avions, la 1º Divisió Blindada i la 10º Divisió de Muntanya nord-americana, juntament amb la 1º Divisió brasilera, varen atacar entre Vegato i Montese, i varen avançar a bon ritme.

En els Estats Units:

A Washington es va celebrar el funeral d’Estat pel difunt president Franklin Delano Roosevelt. El fèretre del President va desfilar pels carrers de la ciutat mentre una multitud de gent es va concentrar a les voreres per acomiadar-lo per últim cop. Després del recorregut, el fèretre del President va reposar aquell dia a la Casa Blanca. En l’acte oficial a la Casa Blanca, el nou president Harry S. Truman va pronunciar un discurs en homenatge a en Roosevelt.

En el Pacífic:

A Okinawa, el 32º Exèrcit japonès va efectuar l’assalt final contra les tropes nord-americanes però, de nou, varen ser rebutjats.

Posted in diari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php
%d bloggers like this: