Home // diari // 24 de març de 1945

24 de març de 1945

Dissabte:

En el Reich:

Alemanya estava sent destrossada i era evident per tothom que la situació era irreversible, però molta gent encara creia que l’Adolf Hitler es reservava una arma miraculosa que canviaria el rumb de la guerra. El que era sorprenent és que membres del govern, com el ministre d’Economia, en Walther Funk, també confiaven en aquelles armes que no existien. Mentre el poble esperava ansiós, en Hitler no parava d’ordenar que es destruïssin les infraestructures i tot el que sigués útil pels Aliats dins del territori alemany, condemnant d’aquesta manera al poble alemany a una reconstrucció més lenta i més dolorosa. A més, va ordenar reiteradament evacuar la població de les zones de l’oest cap a l’interior perquè aquests s’estaven rendint als nord-americans. Tot i la confiança de part de la població en les noves armes, les Oficines de Propaganda del Reich varen informar de que la majoria de la població ja no creia en la victòria.

En el front occidental:

Dins l’Operació Plunder, els highlands del 21º Grup d’Exèrcits del mariscal Bernard Law Montgomery i la 3º Divisió canadenca, un total de 300.000 homes, varen continuar com el dia anterior creuant el baix riu Rin, a les proximitats de la ciutat de Wesel, sense trobar-se resistència i varen arribar al nord del territori del Rhur. Soldats britànics varen assaltar l’est del riu Rin a la localitat de Rees i varen capturar a 3.000 alemanys. Al mateix temps, bombarders i l’artilleria varen atacar totes les bateries alemanyes i varen inutilitzar els canons antiaeris mòbils de 20 mil·límetres. Llavors, es varen utilitzar els planadors per transportar a més homes a l’interior, dins les files alemanyes. Però els planadors no varen tenir la mateixa sort que els soldats de terra perquè dels 400 de la 6º Aerotransportada, només 88 varen aterrar intactes. 32 varen ser destruïts a terra per l’artilleria alemanya i les bombes incendiàries. Una quarta part dels pilots britànics de planadors varen morir. Més de 50 planadors nord-americans varen ser destruïts pel foc de l’artilleria o quan varen impactar contra arbres o pals. Tampoc varen tenir sort els nous C-46, que varen entrar en acció aquell mateix dia, De 73 pilotats pel 313º Grup de Transport de Tropes, 19 varen ser destruïts i 38 varen patir danys. Els investigadors varen descobrir que 14 dels perduts eren inflamables per culpa dels tancs de gasolina.

Just després de la una del migdia, quan les divisions aerotransportades varen acabar l’atac de tres hores, onades de B-24 de la 8º Força Aèria varen sobrevolar el camp de batalla llançant 600 tones de munició, gasolina i altres provisions des d’una altura de 30 metres. Però a aquella altura els quadrimotors eren un blanc fàcils pels alemanys i 15 de 240 varen ser destruïts i altres 104 varen resultar danyats. Al final, les unitats de terra de l’Operació varen entrar en contacte amb les tropes aerotransportades.

Tot i aquells contratemps per part de l’aviació, l’Operació anava bé i el comandant suprem Dwight D. Eisenhower, el primer ministre Winston Churchill i l’Alan Brooke es varen reunir a la ribera per presenciar com els seus homes travessaven el Rin. Al final del dia el primer ministre va tornar al campament del mariscal Montgomery. D’un excel·lent humor, creia que la victòria estava a tocar, Churchill va estar durant al sopar recitant La vida de les abelles, una oda del belga Maurice Maeterlinck. Després de sopar, juntament amb els mariscals de camp es varen aixecar de la taula i varen caminar cap a la caravana de mapes per escoltar els oficials britànics sobre els progressos de l’Operació. El general Brereton, comandant del 1º Exèrcit Aerotransportat, va qualificar aquell dia d’èxit formidable, oblidant el prop de 3.000 baixes amb més de 460 morts que havien patit les dues divisions aerotransportades i haver perdut aparells C-46, B-24, i uns 300 C-47 varen quedar danyats i altres 30 destruïts. Les tripulacions dels transports de tropes varen patir 357 baixes més, més de la meitat morts o desapareguts.

Al mateix temps, els homes de la 5º Divisió del 3º Exèrcit del general George Patton tenien un cap de pont de vuit quilòmetres de profunditat i pel matí 13 batallons d’infanteria nord-americans defensaven la riba est en un font de 13 quilòmetres. Patton va ordenar als tres cossos del 3º Exèrcit que correguessin cap a Giessen i s’unissin al 1º Exèrcit.

En el front oriental:

En les primeres hores del matí, els soviètics varen fer la seva entrada a Neisse, una població d’Alta Silèsia amb uns 40.000 habitants. L’exèrcit soviètic va penetrar en tromba la vila i es va dirigir en els convents per violar a les religioses. Els soldats, amb els oficials al capdavant, feien llargues cues davant de les seves víctimes. A la nit, moltes monges i dones de totes les edats varen ser forçades més de 50 cops. Les que s’hi oposaven eren assassinades o humiliades.

A Hongria, el front alemany va ser destrossat pel 3º Front d’Ucraïna del comandant Fiodor Tolbujin, que va avançar més de 100 quilòmetres dins del territori que havia sigut controlat pels alemanys. Les tropes d’en Josef Dietrich es trobaven atrapades a prop del llac Balaton, però varen aconseguir escapar amb el seu Exèrcit blindat.

A Birmània:

El nou 1º Exèrcit xinès es va unir a la 50º Divisió xinesa a prop de Hsipaw, posant fi a la campanya en el nord de Birmània.

En el Pacífic:

El cuirassat nord-americà USS Missouri va disparar salves contra la costa d’Okinawa.

Posted in diari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php
%d bloggers like this: