Home // diari // 22 de març de 1945

22 de març de 1945

Dijous:

En el Reich:

Berlín, Adolf Hitler va convocar en una conferència d’armament al ministre d’Armament Albert Speer, amb qui havia tingut desavinences els últims dies. El ministre, per la seva part, no tenia gens de ganes d’anar a la reunió perquè sabia que no hi havia res a discutir, ja que tot estava perdut i va decidir que enlloc seu hi anés el seu subordinat, Karl Saur. En la reunió, Hitler va discutir futurs projectes d’armament de manera irreal i va ordenar que li presentessin més projectes sobre nous tancs i nous caces. A la nit, el ministre Joseph Goebbels i Watlher Hewel es varen reunir amb el líder alemany. Hewel els va explicar que els intents de buscar la pau amb els Aliats per part del ministre d’Exteriors Joachim von Ribbentrop havien fracassat perquè ho havia intentat amb els suecs enlloc de amb els britànics. Quan Hewel es va retirar, Hitler i Goebbels varen parlar durant dues hores més. El dictador va reconèixer la derrota en el Sarre, i va acceptar el seu error de nombrar massa tard a l’Albert Kesselring com a comandant en cap de les forces occidentals. Seguidament, va dir que gràcies a que el president Franklin Delano Roosevelt havia acceptat en la Conferència de Ialta les prestacions del dictador Iosif Stalin de deportar els presoners alemanys a camps de treball de la Unió Soviètica faria alimentar la moral dels soldats alemanys alhora de lluitar. Finalment, va afirmar que encara creia que la situació podria canviar i estava convençut que la coalició aliada es trencaria i que Alemanya tornaria a reforçar-se.


Gotthard Heinrici, que des del 20 de març de 1945 era el nou general en cap del Grup d’Exèrcits del Vístula en substitució del ministre Heinrich Himmler, es va presentar davant del seu predecessor en el quarter general de Prenzlau per saber com estava la situació del seu Exèrcit. El ministre li va descriure l’herència que li deixava, però quan Heinrici li va demanar que li aclarís la política a seguir en termes generals, Himmler es va mostrar cautelós. Després de reflexionar-hi, va agafar el braç del nou comandant general i el va dur fins a un sofà en un racó del despatx per dir-li a cau d’orella que havia arribat l’hora d’establir conversacions amb els seus enemics occidentals i li va confessar que ell personalment havia fet els primers passos.

Després, Heinrici va agafar un avió per dirigir-se a Bautzen per després anar al quarter general del general Heinz Guderian. Des de Bautzen va seguir el seu viatge en automòbil sota incessants atacs aeris per presentar-se davant d’en Guderian. Un cop es varen reunir, Heinrici es va trobar amb un Guderian esgotat i rendit, i, sense perdre temps, li va comunicar que havia sigut nombrat cap del Grup d’Exèrcits del Vístula i que necessitava en el Òder a un home que tingués verdadera experiència en la lluita contra els soviètics. També li va explicar que no podia continuar treballant amb en Heinrich Himmler perquè el considerava un incapacitat, i li va demanar fer els impossibles per impedir que els soviètics creuessin el Òder i ocupessin Berlín. Guderian li va contestar que dintre de mitja hora aniria amb automòbil a Berlín i li va demanar que l’acompanyés perquè el presentaria a en Hitler. En aquell moment ja no mostrava cap respecte cap a en Hitler. Heinrici li va contestar que preferia retardar l’entrevista amb en Hitler perquè volia ser present en la següent ofensiva contra els soviètics i li va preguntar si tenia noves informacions sobre la situació militar, pregunta que Guderian li va respondre que no.

En el front occidental:

Es va acabar l’Operació Veritable amb les tropes nord-americanes controlant el triangle Sarre-Mosela. No va ser fins la nit quan la població alemanya va ser informada per les notícies de que s’havia perdut l’última zona carbonífera que encara estava intacte.


A les deu de la nit, la 5º Divisió del 3º Exèrcit nord-americà comandat pel general George Patton va començar a creuar el Rin per Oppenheim, al sud de Magúncia, i a prop de Mannheim, sorprenent als soldats alemanys en els sacs de dormir, i varen entrar dins de territori alemany per establir caps de pont. De seguida els enginyers varen començar a treballar en construir els pontons. Un cop varen entrar i tenien la situació controlada, el general Patton va enviar un telegrama a l’Omar Bradley per dir-li que tot el món havia de saber que el seu 3º Exèrcit havia arribat abans que el del mariscal Bernard Law Montgomery.

En el front oriental:

Les tropes soviètiques varen trencar per la meitat la línia defensiva de Danzig-Gdynia, situada entre els dos ports. A més, la 25º Divisió de Panzergrenadier es va tenir que retirar del corredor de Küstrin deixant pas a l’entrada dels soviètics. A part, el 8º Exèrcit de guàrdies del comandant Vasili Chuikov va llançar un atac a Gut Hathenow, i llavors es va donar l’alarma a la 920º Brigada de canons d’assalt en formació i a la 303º Divisió d’infanteria d’en Döberitz perquè ataquessin a les formacions alemanyes. En seguit, els tancs T-34 varen començar a avançar i es va donar l’ordre perquè disparessin contra els alemanys.

A Egipte:

A El Caire es varen reunir diversos països del nord d’Àfrica i Orient Mitjà (Egipte, Aràbia Saudita, Líban, Transjordània, Iraq i Iemen) per fundar la Lliga Àrab. La Lliga va néixer amb el propòsit de fomentar el desenvolupament econòmic de la zona, resoldre les possibles disputes entre els Estats membres per mitjans pacífics i coordinar objectius polítics.

Posted in diari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php
%d bloggers like this: