Home // diari // 30 de març de 1945

30 de març de 1945

Divendres Sant:

En el Reich:

L’Adolf Hitler estava molt desgastat, es passava el dia queixant-se dels seus generals i els seus tremolors a la mà esquerra anaven augmentant. Però, aquell dia, l’Eva Braun, que havia arribat a Berlín sense que ningú li demanés, li va explicar que estava decidida a estar al seu costat fins al final. En un primer moment Hitler li va demanar que tornés a Munic, però ella no li va fer cas i va viure des de llavors al búnquer, cosa que va animar la vida del dictador.

Però no tot eren alegries pel dictador aquell dia, el ministre d’Armament Albert Speer estava decidit a desobeir les ordres de l’Adolf Hitler de terra cremada, tot i que ja havia aconseguit que sigués menys agressiva. Speer va ordenar que els terrenys en obres de l’Organització Todt es preparessin per l’arribada dels soldats Aliats i va fer enviar combois d’aliments a les poblacions del Ruhr, a més de que va aturar la destrucció dels ponts, com els de l’Alta Silèsia.


El ministre Joseph Goebbels es va ocupar de la Wehrwolf i estava ansiós per assumir-ne el comandament. Al migdia, va rebre a en Robert Ley, que estava molt content perquè Hitler li acabava d’aprovar els plans de la Freikorps, però Goebbels li va fer passar de cop el bon humor dient-li que no estava gens d’acord en la creació d’aquell grup de guerrillers voluntaris, ja que creia que perjudicaria a les milícies que volia crear i li va demanar que canviés els seus plans. A la nit, Ley va modificar els seus plans de la Freikorps i va presentar els decrets modificats.

En el front occidental:

La situació era tant desesperada pels interessos alemanys que l’alcalde de Mannheim va anunciar telefònicament als Aliats la capitulació. Aquell dia, quatre columnes de la 3º Divisió blindada del 1º Exèrcit va avançar 72 quilòmetres des de Marburg cap a Paderborn. En la zona sud coneguda com Jammertal, Vall de les Lamentacions, els alemanys varen organitzar una emboscada amb tancs i Panzerfaust. Ràfegues de King Tigers varen tocar als blindats nord-americans. 17 Shermans, 17 camions semi-eruga i una petita flota de camions, jeeps i ambulàncies varen cremar, però els nord-americans eren més i a la nit els alemanys varen abandonar Paderborn. L’únic que varen aconseguir va ser fer emprenyar més als nord-americans, ja que a a més havien perdut el general de divisió Maurice Rose, i varen destrossar els pobles al sud de Paderborn cremant cases i executant als soldats alemanys ferits. 27 alemanys varen ser ajusticiats després de rendir-se i varen ser trobats més tard darrere del cementiri Etteln, i 18 més a Dörenhagen. Alguns nord-americans varen impedir als alemanys enterrar als seus morts.


A Baden, els nord-americans varen ocupar la ciutat universitària de Heidelberg.


Tot i la bona situació en què es trobaven per avançar cap a Berlín, el comandant suprem Dwight D. Eisenhower havia pres la decisió el 28 de març de concentrar totes les seves forces a l’Alemanya central i meridional, i d’aquesta manera va frenar l’avanç cap a Berlín deixant que els soviètics siguessin els primers en arribar a la capital alemanya, un nou pla que no va agradar gens als britànics que volien que el mariscal Bernard Law Montgomery arribés a Berlín. Davant les nombroses crítiques, el general George Marshall i els demés caps militars nord-americans varen escriure a l’Alan Brooke i als seus companys que Eisenhower era el millor jutge per prendre les mesures que oferís la perspectiva més ràpida per destruir als exèrcits alemanys o la seva capacitat de resistència.


Després de la derrota d’una columna nord-americana a Hammelburg el 28 de març, el general George Patton, l’ideòleg d’aquell atac fracassat, va declarar davant dels reporters que la columna pretenia ser un engany per confondre als alemanys sobre la direcció cap a on es dirigien i va concloure el seu parlament dient que ho havien aconseguit perquè els alemanys creien que es dirigien a Nuremberg.

En el front oriental:

Les tropes del mariscal Ferdinand Schörner, amb membres de les Joventuts Hitlerianes, varen aconseguir mantenir-se a les línies defensives de l’Alta Silèsia i a Curlàndia, i es varen poder defensar dels atacs soviètics en els combats mantinguts a Lauban, Silèsia. Però les tropes soviètiques del 1º Exèrcit polonès del general Berling sota al comandament del comandant Konstantin Rokossovsky tenien sota el seu poder la ciutat polonesa de Danzig, on varen fer 10.000 presoners alemanys i varen requisar 45 submarins en el port, després d’hissar la bandera soviètica a l’Ajuntament de la ciutat. A més, el 60º Exèrcit soviètic i el 4º Blindat de guàrdies varen ocupar Ratibor, i d’aquesta manera el 1º Front ucraïnès dominava pràcticament l’Alta Silèsia.


A Croàcia, els Aliats varen descobrir i bombardejar el camp de concentració de Jasenovac, però no el varen alliberar. El camp va ser liquidat pels propis nazis a principis d’abril.

En els Estats Units:

El president Franklin Delano Roosevelt es va traslladar amb tren a Warm Springs, Geòrgia, per reposar. El President estava molt desgastat; quan el varen portar amb limusina cap a la zona en prou feines estava conscient, i els que el varen veure van quedar impressionats pel seu estat de salut. El 12 d’abril moriria.

 

Posted in diari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php
%d bloggers like this: