Home // diari // 28 de març de 1945

28 de març de 1945

Dimecres:

En el Reich:

Les tropes alemanyes que defensaven la ciutat de Küstrin varen abandonar la ciutat. Davant d’aquella notícia, l’Adolf Hitler va convocar una reunió a la Cancelleria del Reich, on hi varen ser present el general Theodor Busse, el general Heinz Guderian, l’Alfred Jodl, en Wilhelm Keitel, en Freytag von Loringhoven i el general Wilhelm Burgdorf. En la reunió, Hitler va comparar el derrotisme de la Wehrmacht amb el paper del gauleiter Karl Hanke en la defensa de Breslau, anomenant-lo el Nettelbeck de la guerra, i va al·ludir al valent alcalde Heinrich Georg en la pel·lícula de Veit Harlan. Després va recriminar al general Theodor Busse el fracàs de Küstrin, i en aquell moment Heinz Guderian va sortir en defensar del general Busse davant dels crits del dictador i li va dir amb to de ràbia que ell (Hitler) era l’encarregat de que les tropes rebessin la munició i va recordar-li que havia sigut un error no retirar les tropes de Curlàndia per defensar Berlín tal i com l’hi havia dit. Després de que Jodl informés de la situació en el front occidental, Hitler va demanar a tots els presents que abandonessin la sala i el deixessin sol amb el general Guderian i amb en Keitel. Un cop es varen quedar sols, Hitler li va dir en el general Guderian que la seva salut exigia que es prengués immediatament un permís perquè tenia por que el seu cor li fallés i, seguidament, li va donar sis setmanes de permís. Guderian li va respondre amb sarcasme que prenia nota del seu permís i Hitler li va preguntar en to de desconfiança on aniria. El general alemany li va contestar que no ho sabia. Keitel li va proposar que es dirigís a Bad Liebensetein, però Guderian li va respondre que era impossible perquè allí hi havien els nord-americans. Llavors va insistir recomanant Wolkenried, i Guderian va tancar la qüestió dient que el dia següent hi arribarien els nord-americans. Després, acompanyat per Keitel, va sortir de la sala i va tornar a Zossen. Els oficials de l’Estat Major a Zossen i els oficials del quarter general del Grup d’Exèrcits del Vístula varen quedar commocionats davant la notícia de que el general Guderian havia sigut rellevat. El general Hans Krebs, ajudant d’en Guderian, el va substituir. L’última o una de les últimes decisions que va prendre el general va ser ascendir a coronel i la concessió de la Creu de Cavaller al tinent coronel Heinrich Scherhorn, que estava a mans soviètiques però que pocs ho sabien perquè els soviètics els havien enganyat.


Durant aquell dia i els següents varen arribar a la Cancelleria informes del quarter general de l‘Albert Kesselring de que el front occidental estava donant mostres de desintegració en la regió de Hanau i Frankfurt am Main. S’hissaven banderes blanques, les dones abraçaven als soldats nord-americans que arribaven i els soldats alemanys es rendien. Després de veure que no hi havia cap possibilitat de victòria, Hitler va decidir quedar-se a Berlín fins al final. Al migdia es va reunir amb el ministre Joseph Goebbels, que el va pressionar perquè dirigís un discurs per la ràdio de deu o quinze minuts. Enmig de la conversa, Hitler li va explicar que estava esperançat pels nous avions Me-262. Goebbels no entenia en aquells moments per què Hitler mantenia en el govern homes com Hermann Göering o Joachim von Ribbentrop i li va demanar sense èxit fer retocs al govern. Després de la reunió, Joseph Goebbels va començar a donar instruccions a la seva premsa i ràdio perquè parlessin amb duresa dels Aliats occidentals, i va trucar al general Burgdorf per insistir-li en la necessitat de que Hitler parlés al poble alemany.


Martin Bormann va emetre l’ordre, amb la capçalera d’altament confidencial, de regularitzar la pràctica dels avortaments de les dones violades pels soviètics. Qualsevol dona que sol·licitava avortar per violació tenia que ser interrogada prèviament per un oficial de la Kriminalpolizei per saber si havia sigut forçada per un soldat soviètic. Després, Bormann va discutir amb l’Ernst Kaltenbrunner la idea de mantenir viu el concepte de crear la divisió Freikorps Adolf Hitler.

En el front occidental:

El comandant suprem Dwight D. Eisenhower va avortar el pla d’ocupar Berlín i va ordenar avançar cap a Leipzig. Eisenhower va fer arribar al mariscal Bernard Law Montgomery un missatge en què li deia que quan es reunís amb l’Omar Bradley a la zona de Kassel-Paderborn, el 9º Exèrcit tornaria a quedar sota el comandament de Bradley per atacar l’eix Erfurt-Leipzig Dresden per unir les seves forces als soviètics. En el missatge també li deia que la missió del seu 21º Grup d’Exèrcits era la de protegir el flanc nord de Bradley i que el general Jacob Devers protegiria el flanc dret. A Montgomery no l’hi va fer gens de gràcia el nou pla i el va definir com la bufetada d’Ike. Després, el comandant nord-americà va comunicar els seus plans de forma detallada i precisa al dictador Iosif Stalin. Eisenhower li va deixar clar que es dirigirien a Dresden i no a Berlín. Stalin li va agradar el pla del comandant nord-americà perquè ara tenia via lliure cap al seu objectiu, la capital alemanya, però en el primer ministre Winston Churchill i els caps de l’Estat Major britànic no els va fer gens de gràcia i varen considerar que l’Eisenhower s’havia excedit en la seva autoritat, ja que no desitjaven dirigir-se al sud deixant Berlín als soviètics. Ells volien avançar cap al Bàltic, pel nord, fins Berlín pel centre i el més lluny possible del riu Elba en tota la línia. A més, els alemanys s’estaven entregant en aquell front perquè sabien que la derrota era propera i pensaven que era millor ser derrotats pels nord-americans i pels britànics que pels soviètics. Amb el nou pla de l’Eisenhower, Bradley va ordenar al 1º Exèrcit que anés ràpidament cap al nord per reunir-se amb l’avantguarda del tinent general Bill Simpson, la 2º Divisió Blindada, mentre el 3º Exèrcit del general George Patton virava cap a Kassel, protegint el flanc dret del comandant Courtney Hodges.


A les tres de la matinada, després del combat del dia anterior a la població de Hammelburg, la columna nord-americana del 3º Exèrcit, que estava sent durament atacada pels alemanys, es va refugiar en el Turó 427, a només sis quilòmetres i mig al sud-oest d’Oflag XIII-B. La majoria de vehicles blindats varen tornar a Hammelburg amb una bandera blanca perquè no volien que fossin destruïts. Just després de les vuit del matí, la columna nord-americana va baixar del Turó 427 i varen ser atacats pel foc de tanc, artilleria, morter i metralladores. Poc després varen ser arrestats pels alemanys i varen ser duts a Hammelburg.


A Renània, els soldats nord-americans varen entrar a la ciutat balneari de Wiesbaden. Els defensors alemanys havien llançat prudentment les armes a l’aigua. Els nord-americans varen envoltar el centre de la ciutat amb filat d’espí i es varen allotjar a l’Hotel Rose.

En el front oriental:

A prop de Berlín va morir en combat el dirigent ministerial Alfred Ingemar Berndt. Per altra banda, els soldats soviètics varen ocupar la ciutat de Danzig, que va comportar conseqüències terribles per la població que no va poder escapar. Al sud del front, els soviètics varen arribar a la frontera austríaca. Per altra part, els ocupants del creuer de guerra alemany Gneisenau van enfonsar el seu propi creuer a Gotenhafen per no haver d’anar a lluitar.


Hongria la situació era molt complicada pels interessos alemanys, i Hitler va ordenar al ministre Heinrich Himmler que es dirigís a aquella zona per arrancar els galons als homes del Leibstandarte, ja que creia que no estaven fent la seva feina.

A la Gran Bretanya:

El primer ministre Winston Churchill va escriure en els caps d’Estat Major per dir-los que creia que s’havia de revisar la política de bombardejos contra les ciutats alemanyes perquè si no ho feien el final només controlarien un país amb ruïnes, i va afegir que el bombardeig a Dresden era un greu interrogant respecte a la política de bombardejos.

Posted in diari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php
%d bloggers like this: