Home // 1944 // Octubre (Page 2)

21 d’octubre de 1944

Dissabte:

En el Reich:

En el quarter general de Rastenburg, un recuperat l’Adolf Hitler dels dolors estomacals, va rebre amb alegria a l‘Otto Skorseny, a qui havia cridat prèviament, i el va dur en el seu búnquer escassament il·luminat. El dictador tenia ganes de sentir la seva història de com havia entrat a Budapest el 16 d’octubre i el volia recompensar amb un ascens a Obersturmbannführer. Després de relatar-hi com havia entrat a la capital hongaresa, Skorseny es va posar dempeus per marxar, però en Hitler el va aturar i li va dir que tenia una missió reservada per ell molt important. Era l’ofensiva de les Ardenes i li va descriure amb tot detall la futura operació militar. Li va explicar que la missió seria la més important de la seva vida i se li va concedir poders il·limitats per preparar bé la seva missió.

En el front occidental:

Les forces del 1º Exèrcit nord-americà varen ocupar Aquisgrà, que era defensada fins aquell moment per les SS, després de deu dies de bloqueig. D’aquesta manera es va convertir en la primera ciutat alemanya conquerida. Abans de que entressin els nord-americans, el coronel Gerhard Wilck va enviar un missatge que deia que després dels combats i la lluita casa per casa, cos a cos, el grup de combat d’Aquisgrà se l’hi acabava la munició.


EL general Erskine va informar al comandant Dwight D. Eisenhower de que els subjectes díscols de la resistència belga que es negaven a entregar les armes superava en número als membres de la policia i la gendarmeria en una proporció superior de 10 a 1. Eisenhower va instar llavors a les autoritats belgues a prohibir la possessió d’armes sense autorització en zones de combat.

En el front oriental:

Les forces soviètiques varen la primera incursió a Prússia Oriental i es varen establir a la ciutat de Nemmersdorf. A la nit, l’exèrcit soviètic va matar a 72 dones i 1 home. La majoria de les dones varen ser violades, la de més edat tenia 84 anys. Algunes de les víctimes varen ser crucificades.

En el Pacífic:

Al sud de Filipines, les forces aliades varen continuar desembarcant en el golf de Leyte com el dia anterior.

19 d’octubre de 1944

En el front oriental:

Les tropes alemanyes varen evacuar Belgrad davant l’imminent arribada dels soviètics.

En el front occidental:

L’Alfred Helmut Naujocks, l’home que el 31 d’agost de 1939 va executar l’operació Himmler que consistia en fer veure que els polonesos estaven atacant Alemanya per així tenir un motiu per envair Polònia i d’aquesta manera va començar la Segona Guerra Mundial, va desertar i es va entregar a les forces nord-americanes. En aquells moments en Naujocks ignorava que el seu nom estava inscrit a la llista dels criminals de guerra.

A la Unió Soviètica:

A Moscou, a la tarda, després de passar 10 dies a la capital soviètica, el primer ministre Winston Churchill va marxar cap a Gran Bretanya després d’arribar a un acord amb el govern soviètic de com es repartirien l’Europa de l’est després de la guerra.

A Espanya:

A les sis del matí, un exèrcit format per uns 8.000 soldats antifeixistes va creuar la frontera francesa a l’altura de la Vall d’Aran per iniciar l’Operació Reconquesta, per tal d’alliberar Espanya de la dictadura franquista i proclamar la Tercer República. S’anomenaven UNE (Unió Nacional Espanyola) i bàsicament eren militars que havien participar en l’alliberament de França. Quan en Francisco Franco va saber la notícia es va exaltar molt, segons va dir més tard la seva germana Pilar, i va convocar un Consell de Ministres extraordinari en creure que eren totes les tropes aliades que volien expulsar-lo. L’Operació va fracassar.

18 d’octubre de 1944

Dimecres:

En el Reich:

El govern alemany va publicar, quan es complien 131 anys de la derrota de l’emperador Napoleó Bonaparte en la Batalla dels pobles, a a prop de Leipzig, en la que una coalició de forces liderades per en Blücher va alliberar el territori alemany de les tropes napoleòniques, el decret redactat per l’Adolf Hitler del 25 de setembre de 1944 per la creació de la Volkssturm, una milícia popular que havia de participar en la guerra i que va ser creada pel ministre Heinrich Himmler. Tots els homes alemanys de 16 a 60 anys varen ser cridats a lluitar. La intenció era invocar l’esperit de les guerres d’alliberació contra en Napoleó.


Aquell dia es va celebrar el funeral d’Estat pel mariscal Erwin Rommel a l’ajuntament d’Ulm. El fèretre del mariscal de camp estava cobert per una gran bandera amb l’esvàstica. El mariscal Gerd von Rundstedt, que representava a en Hitler en el funeral, va proclamar que el cor d’en Rommel pertanyia al Führer. Dirigint-se al desaparegut mariscal de camp, va dir:

El nostre Führer i comandant suprem t’envia a través de mi el seu agraïment i una salutació. 

Hitler aquell dia va anunciar que Rommel havia mort per les greus ferides que havia patit en l’accident de cotxe de feia mesos i va dir que amb ell havia marxat un dels seus millors comandants militars i que el seu nom havia entrat en la història del poble alemany. A més, va enviar un telegrama a la viuda, la Lucie, dient-li:

Senyora, li demano que accepti el meu condol… El nom del mariscal Rommel estarà sempre associat als heroics combats al nord de l’Àfrica.

Tot i aquests honors i lloances, el fill d’en Rommel, en Manfred, poc després va ser perseguit per les SS i el 1945 es va entregar al general Jean Marie Lattre de Tassigny, que el va tractar amb tots els miraments.


El retingut Miklos Horthy va viatjar a Alemanya en un tren especial acompanyat per l’Otto Skorseny i un escorta de l’exèrcit alemany. Passaria la resta de la guerra en el Schloss Hirschberg, a prop de Weilheim, a l’Alta Baviera, com un invitat d’en Hitler, tot i que de facto era un presoner. Aprofitant que no hi havia el regent, Adolf Eichmann va iniciar conversacions amb el líder de la Creu Fletxada Ferenc Szalasi sobre un nou procés de deportacions dels jueus. Aquesta vegada no se’ls volia enviar a Auschwitz, sinó a Alemanya per fer treballs forçats.

En el front occidental:

A Aquisgrà, el 3º Batalló del 26º Regiment d’Infanteria nord-americà va arribar al centre de la ciutat sota el comandament del tinent coronel John T. Corley. A les set del matí, mentre els morters nord-americans atacaven la línia alemanya al sud de les pistes de tennis, un M-12 va baixar per la Rolandstrasse juntament amb tancs i caça-carros, que varen obrir foc contra les cases del voltant del bulevard. 30 descàrregues del canó de 155 mil·límetres varen destruir el Palast-Hotel, el quarter general alemany a la ciutat, i el balneari del Kurhaud. Un batalló nord-americà va creuar la carretera i va entrar a la recepció de l’Hotel i varen matar a una dotzena de defensors en un violent intercanvi de granades. Heinrich Himmler va declarar que cada caseriu alemany seria defensat fins al final.


Dwight D. Eisenhower, Omar Bradley i Bernard Law Montgomery es varen reunir a Brussel·les. El comandant suprem va decidir que el 1º Exèrcit nord-americà centrés el seu objectiu en aconseguir un cap de pont a l’altra banda del Rin, al sud de Colònia, mentre que el 9º Exèrcit, que acabava d’arribar a la zona, s’encarregaria de protegir el seu flanc esquerre. Montgomery no li va agradar gens que es donés prioritat al 1º Exèrcit, però no va tenir més remei que acceptar-ho.

A la Unió Soviètica:

A Moscou va acabar la conferència començada el 7 d’octubre de 1944 entre el govern britànic i soviètic per parlar del repartiment de l‘Europa de l’est després de la guerra. El primer ministre Winston Churchill va cedir el control de Romania i de Bulgària a la Unió Soviètica, Hongria es repartiria meitat i meitat, i Grècia quedaria sota el control britànic.

A Grècia:

El govern grec va tornar a Atenes, que havia sigut alliberada el 13 d’octubre de 1944.

En el front oriental:

L’exèrcit soviètic va envair Txecoslovàquia. A Bulgària, l’exèrcit soviètic va alliberar Sofia, on hi havia arribat el 15 de setembre de 1944.

 

17 d’octubre de 1944

En el Reich:

Miklós Horthy, que havia sigut empresonat el 15 d’octubre de 1944, va ser traslladat al castell de Hirchberg, a l’Alta Baviera, per l’Otto Skorseny en el tren especial de l’Adolf Hitler. Quan varen abandonar Budapest varen ser molt pocs qui varen aixecar el braç per acomiadar-se del seu ex líder. En el castell, els nazis tenien ordres de tractar a en Horthy com un hoste d’en Hitler, però en realitat era un presoner. Se’l va privar de diners i d’objectes de valor, i va ser vigilat per uns centenar de membres de les SS i dotze agents de la Gestapo que anaven acompanyats per tres gossos policies. Amb en Horthy fora del poder, a Budapest el feixista Ferenc Szálasi, el cap de les Creus de Fletxes, va accedir al poder i va fer que el país es convertís en escenari de guerra.


Aquell dia es va celebrar el funeral d’Estat de l’Erwin Rommel, que s’havia vist obligat a suïcidar-se el 14 d’octubre.


Davant les diferències entre les sentències condemnatòries dels Tribunals militars contra els anomenats elements desintegradors i les mesures per mantenir la resistència a ultrança ordenades per en Heinrich Himmler, Ernst Kaltenbrunner li va escriure a en Himmler que proposava que per l’àrea de la justícia militar s’entreguessin tots els sumaris i sentències dels Tribunals militars a la Direcció general de Seguretat si es sol·licités i s’autoritzés l’assistència dels sectors de la SD als actes jurídics de les unitats militars estacionades en la seva zona jurisdiccional. A en Himmler no li va semblar una bona idea perquè es qüestionava l’Exèrcit

En el front occidental:

La 1º Divisió d’Infanteria aliada va lluitar contra les forces alemanyes, que es rendirien al cap d’unes hores, a la població d’Aquisgrà.


Bernard Law Montgomery li va escriure en el mariscal Alan Brooke que la Brigada Paracaigudista Polonesa havia combatut molt deficientment durant l’Operació Market Garden i els seus homes no havien demostrat cap predisposició a la lluita quan havien d’arriscar la vida. Monty li va deixar clar que no volia a aquesta brigada amb ell i demanava enviar-la a Itàlia perquè s’unís amb els demés polonesos. 

A la Gran Bretanya:

El govern polonès a l’exili va saber que la població que havia sigut evacuada de Varsòvia estava sent maltractada, tot i que els governs britànic i nord-americà havien declarat com a combatents als soldats de l‘Exèrcit clandestí polonès. Aquelles persones estaven en un estat extrem d’esgotament, i hi havia una gran quantitat de malats i de ferits que no rebien ni medicaments ni atenció mèdica. Els malalts més greus els deixaven al peu de la carretera exposats al fred, i milers d’ells dormien en ple camp sense aliments ni abrics. A més, les famílies varen ser dispersades.

16 d’octubre de 1944

Dilluns:

A Hongria:

Després de que el dia anterior el regent Miklos Horthy abdiqués com a regent, les tropes de l‘Otto Skorseny, acompanyades per unitats de carros de combat Panther i Goliath, varen entrar a les sis del matí a la ciutat de Budapest sense trobar-se resistència. Tot i això, abans, a les quatre de la matinada, el Brigadeführer SS Veesenmeyer ja havia anunciat al HSSPF Winkelmann que el regent Horthy entregaria el poder al líder Ferenc Szalasi.

En el front oriental:

El 3º Front de la Rússia Blanca, dirigit per l’Ivan Tscherniakowski, va penetrar Prússia Oriental i va arribar fins a Nemmersdorf, Goldap (la primera població important de la província) i fins als límits de Gumbinnen, i es dirigien ràpidament cap a Königsberg. En aquells moments les carreteres estaven plenes de refugiats que estaven atemorits per l’arribada dels soviètics. L’exèrcit soviètic estava a pocs quilòmetres del quarter general de Rastenburg, però l’Adolf Hitler es va resistir a marxar perquè no volia donar una imatge de feblesa.

En el front occidental:

A un quart de cinc de la tarda, el 30º Cos i el 7º Cos nord-americans es varen enllaçar al sud-est de Wurselen, encerclant la ciutat d’Aquisgrà, després de diversos dies de lluita contra els alemanys. Els alemanys prèviament varen ser capaços de posar precipitadament a la ciutat un batalló de les SS, l’artilleria de la 246º Divisió d’Infanteria, la 219º Brigada de Canons d’Assalt i alguns enginyers de combat.


En el bosc de Hürtgen, la 9º Divisió nord-americana es va tenir que aturar després de patir al voltant de 4.500 baixes, unes en combat contra la 275º Divisió d’Infanteria del generalleutnant Hans Schmidt i unes altres en no combat.

15 d’octubre de 1944

Diumenge:

En el Reich:

Bombarders Aliats varen bombardejar la ciutat de Braunschweig matant a 5.000 persones.

A Hongria:

A Budapest, pressionat pels soviètics, el regent Miklós Horthy va informar a l’enviat alemany Edmund Veesenmayer de que Hongria estava disposada a abandonar la seva aliança amb Alemanya i, a primera hora de la tarda, va anunciar públicament per ràdio que Hongria volia acabar amb la guerra i que acceptava les condicions d’un armistici que posessin els soviètics. EL general hongarès Lakatos també estava al darrere d’arribar a una pau per separat amb els Aliats. Però els alemanys, preveient el que passaria, varen actuar ràpid. Aquell matí de diumenge, els homes de l’Otto Skorseny varen fer una emboscada i, després d’un tiroteig de cinc minuts amb els guardaespatlles hongaresos, es varen endur al fill d’en Horthy enrotllat en una catifa i el varen carregar en un camió que els estava esperant. El varen transportar en un aeròdrom i el varen pujar en un avió amb destí a Viena. El seu destí final va ser el camp de concentració de Mauthausen. Quan l’almirall va saber que l’hi havien segrestat el fill estava reunit amb en Veesenymayer, que li va dir que el seu fill seria afusellat en el primer signe de traïció. El regent va protestar enèrgicament i nerviós, però, tot hi tenir el fill sota custòdia alemanya, va transmetre aquell missatge de la tarda. Quan va acabar el seu discurs, els homes del partit de la Creu de Fletxa varen ocupar l’edifici de la ràdio i varen retransmetre una contradeclaració en la que proclamaven que Hongria continuava lluitant contra la Unió Soviètica al costat d’Alemanya. A la nit, li varen dir a en Horthy que si dimitia i feia l’entrega oficial del govern a en Ferenc Szalasi, li concedirien l’asil a Alemanya i posarien en llibertat en el seu fill. Si no, ocuparien la ciutat per la força. Horthy va accedir davant de tanta pressió.

En el front oriental:

En el sector nord, l’exèrcit soviètic va ocupar Petsamo i va decidir perseguir als alemanys fins a les seves bases noruegues.

En el front occidental:

Soldats nord-americans de la 1º Divisió d’infanteria estaven a l’entrada est d’Aquisgrà acompanyats per carros M4 Sherman del 745º Batalló lluitant per fer-se amb el control de la ciutat. Com a resposta, a primera hora la 3º Divisió Panzergrenadier va arribar per l’est d’Aquisgrà per tal de trencar el setge de la capital de Carlemany. Els morters i sis batallons d’artilleria varen frustrar l’assalt inicial, però a trenc d’alba una dotzena de panzer es varen aturar en un prat sota els fortins. A les deu del matí diversos Tiger varen començar a pujar el turó de l’est de la ciutat a través d’una via de ferrocarril atacant als nord-americans amb el seus canons i les seves metralladores. Abans de les dues del migdia, quan la situació era molt complicada pels nord-americans, varen arribar uns caces P-47 i amb les seves metralletes varen disparar contra els alemanys. A les nou de la nit els alemanys varen tornar a atacar, però varen ser contraatacats per dos dotzenes d’homes de la Companyia G amb granades, subfusells Thompson.

A Itàlia:

Benito Mussolini va dir-los en els comandants de la Brigada Negre Aldo Resega que existia darrere els Alpins la república social italiana i que s’havia de defensar fins l’última província i fins l’últim poble.

A Grècia:

Les tropes britàniques varen desembarcar en El Pireu i varen entrar a Atenes. Però Grècia en aquells moments es trobava enmig d’una lluita entre els guerrillers ELAS, comunistes, i EDES, monàrquics.

 

14 d’octubre de 1944

Dissabte:

La mort de l’Erwin Rommel:

Per ordre de l’Adolf Hitler, el mariscal Erwin Rommel es va veure obligat a enverinar-se si no volia que la seva família tingués el mateix destí que ell. En Hitler va fer eliminar al mariscal Rommel perquè un dels opositors que havia conspirat contra ell en el complot del 20 de juliol de 1944 va mencionar, quan va ser capturat i torturat, el nom d’en Rommel, i en Hitler va ordenar que el seu mariscal es suïcidés perquè no volia que el poble alemany veiés a un heroi nacional involucrat en el cop d’Estat.

A les dotze del migdia, els generals Wilhelm Burgdorf i Ernst Maisel, vestits amb uniformes de generals de la Wehrmacht, i el major Rudolf Ehrenberger varen arribar en un petit cotxe de color verd amb matrícula de Berlín a la residència d’en Rommel, situada en el número 13 de Wippinger Steige, en el districte de Herrlinger, a prop d’Ulm, on es recuperava d’unes ferides en el crani del 17 de juliol de 1944. Un ajudant de camp va rebre aquells oficials que, sense treure’s els seus abrics, varen exigir veure el senyor de la casa. En Rommel estava esperant-los al costat de la seva dona, la Lucie, en el despatx. L’esposa d’en Rommel va preguntar-los si es quedarien a dinar, però varen rebutjar amb amargor la proposta i li varen dir que volien parlar d’un assumpte oficial amb el seu marit. Després de parlar una estona amb en Rommel, en Burgdorf va demanar-li parlar a soles i li varen citar les declaracions de diversos conspiradors empresonats que el senyalaven i explicaven que tots els indicis apuntaven a que ell era un traïdor i que havia d’assumir les conseqüències. A continuació, li va entregar la carta i la declaració d’en Caesar von Hofacker. Sabent quin seria el seu destí, en Rommel va preguntar si en Hitler coneixia l’existència de la declaració i en tenir resposta afirmativa es va aixecar d’un salt de la cadira i va començar a recórrer l’habitació nerviós cridant que era innocent i que no havia participat en l’atemptat. Després de demanar temps per reflexionar, es va deixar caure a la butaca resignat i va dir que assumiria les conseqüències perquè apreciava a en Hitler i que el continuava apreciant. En Hitler l’hi havia demanat a en Burgdorf que evités que en Rommel es disparés un tret i que l’hi oferís verí per què es pogués atribuir la mort al dany cerebral causat per l’accident de cotxe. A més, en Hitler l’hi havia promès un funeral amb tots els honors.

Als voltants de la una del migdia, en Rommel va entrar a l’habitació de la seva esposa per acomiadar-se d’ella. Li va explicar que sospitaven que estava implicat en el complot contra en Hitler i que alguns generals l’havien denunciat. Amb amargor, li va dir que en Hitler li havia demanat escollir entre enverinar-se o ser jutjat davant del Tribunal del Poble, i que havia escollit enverinar-se perquè els nazis diguessin que havia patit un accident de cotxe. Llavors, li va explicar en el seu fill Manfred els motius de per què es suïcidaria i vestit amb una guerrera amb el coll obert va buidar la seva cartera, va jugar una estona amb el dachshund de la família i després va baixar al jardí i va entrar a l’automòbil, que es va allunyar de la casa. Uns minuts més tard, en Burgdorf va aturar l’automòbil i li va entregar a en Rommel la pastilla que contenia el verí mortal. Poc després el mariscal de camp estava mort.

Al cap de 25 minuts, els generals alemanys varen trucar a la seva esposa notificant-li que el seu marit havia mort. Fins a última hora de la tarda la seva esposa no va anar a l’hospital per veure el cadàver del seu marit, on va observar que el seu rostre tenia una expressió de profund menyspreu. Llavors, la Lucie va començar a rebre missatges de condol. Entre ells n’hi havia un d’en Hermann Göering. Després de conèixer la mort del seu mariscal, en Hitler va demanar que es fessin homenatges per tot Alemanya per en Rommel i va enviar una corona de flors de dos metres abans inclús de que es confirmés la mort del mariscal. En conèixer la notícia, el dictador alemanya va exclamar: Un més dels veterans. 

En el Reich:

A Varsòvia, 12.000 habitants varen ser enviats al camp d’extermini d’Oswiecim.

En el front occidental:

El comandant suprem Dwight D. Eisenhower, que complia aquell dia 54 anys, i l’Omar Bradley varen viatjar a la ciutat belga de Verviers, a 30 quilòmetres al sud-oest d’Aquisgrà, on els combats eren casa per casa, després de passar la nit anterior a Verdun. Amb ells també s’hi afegirien els generals George Patton, Courtney Hodges i el comandant del recent creat 9º Exèrcit, el tinent general William H. Simpson, i el rei Jordi VI, que estava de visita al front. Després de dinar junts i de que el general Patton expliqués les seves experiències al nord de l’Àfrica, el monarca britànic va tenir que marxar. Poc després els comandants Eisenhower i Bradley varen tenir que marxar al sud, a través de les Ardenes, creuant les ciutats de Malmedy, Sankt, Vith, Vith i Bastonya, per després arribar a la ciutat de Luxemburg, el lloc de comandament del general Bradley. A l’Hotel Alfa, un edifici de set plantes, se li va preparar una festa sorpresa amb xampany, martinis i un pastís de quatre estrelles. L’orquestra va tocar fins a altes hores de la nit.


En el bosc de Hürtgen, després de patir dues fortes derrotes amb poques hores, la 275º Divisió d’Infanteria del generalleutnant Hans Schmidt es va veure obligada a replegar-se per organitzar-se. Els alemanys varen tenir la sort que la 9º Divisió nord-americana també estava esgotada per atacar-los.

A Hongria:

A Budapest, el regent Miklós Horthy va explicar en un missatge de ràdio a la nació hongaresa que la situació del país era insostenible després de que l’11 d’octubre de 1944 les forces soviètiques havien entrat al país, i va dir que s’havia vist obligat a sol·licitar l’armistici amb la Unió Soviètica per alliberar el país.

En el Pacífic:

La 3º flota nord-americana va acabar amb els bombardejos a Formosa després de destruir 200 caces japonesos, els aeròdroms i les instal·lacions portuàries.

13 d’octubre de 1944

Divendres:

En el front occidental:

Les tropes nord-americanes del 2º Batalló de la 26º Divisió d’Infanteria varen llançar simultàniament 1.000 granades sobre el terraplè del ferrocarril a prop de la Triererstrasse d’Aquisgrà, i després varen creuar les vies i varen entrar en el sancta santorum de la ciutat. Una guarnició de 5.000 soldats i policies defensaven la capital de l’emperador Carlemany amb l’ajuda dels guàrdies voluntaris de la policia de Colònia i els granaders de la 1º SS-Panzerkorps, que havia anat corrents a la ciutat per ordres del mariscal Gerd von Rundstedt. Els nord-americans varen avançar casa per casa d’est a oest.


Els alemanys varen llançar míssils V-1 i V-2 sobre la ciutat d’Anvers, danyant pintures del Museu de Belles Arts i matant o ferint a més de dues dotzenes de treballadors que treballaven a l’escorxador municipal. Un orfenat que servia també d’hospital va ser destruït, matant a 32 persones, inclòs un equip de quirúrgics i diversos orfes.

En el front oriental:

A Letònia, el cinturó defensiu alemany de Riga va caure i els soviètics varen entrar a la capital letona. Els alemanys que varen fugir varen quedar envoltats a Curlàndia fins al final de la guerra.

A la Gran Bretanya:

A dos quarts de set del matí, a Russell Gardens, al nord de Londres, va caure una bomba V-1, que va destrossar algunes cases sense gaires conseqüències.

A Grècia:

Les tropes aliades varen alliberar Atenes.

A Suïssa:

El Crèdit Suisse va posar 700.000 francs suïssos a disposició del Reichsbank per comprar escuts portuguesos.

12 d’octubre de 1944

Dijous:

En el front occidental:

L’Adolf Hitler va fer cridar al seu ministre d’Armament Albert Speer perquè volia que sigués present en una reunió estratègica. Hitler li va explicar que volia reunir a tots els efectius militars disponibles per fer una gran ofensiva al front occidental i li va demanar que organitzés a tots els obrers de la construcció perquè construïssin ponts per on passarien els seus soldats. Volia construir ponts encara que s’hagués d’interrompre les comunicacions ferroviàries. Mentre Hitler estudiava com fer una ofensiva, els alemanys començaven a defensar-se millor i ja no retrocedien al mateix ritme.


A la nit, el 3º Exèrcit nord-americà va abandonar la seva posició a la fortalesa del Fort Drian, mentre el general George Patton re-considerava l’estratègia per ocupar la ciutat de Metz.


En el bosc de Hürtgen, després de rebre reforços a les últimes hores, la 275º Divisió d’Infanteria del generalleutnant Hans Schmidt va llançar a les set del matí un atac amb el suport de l’artilleria pesada. Però l’avanç va ser frenat en sec pel foc nord-americà de la 9º Divisió d’Infanteria. A la tarda els alemanys ho varen tornar a intentar, però de nou varen fracassar.

En el Reich:

Per primer cop des del bombardeig del 9 d’octubre, a les quatre de la matinada va sonar l’alarma antiaèria a la ciutat de Dresden. Primer va sonar la petita i cinc minuts més tard la gran. Aquest cop no hi va haver cap atac. Els nord-americans varen atacar aquell dia les ciutats de Brunswick i Hannover.

A Grècia:

El país va ser alliberat dels alemanys.

En el Pacífic:

La Task Force 38 de la 3ª flota nord-americana va començar atacar Formosa destruint aeròdroms i instal·lacions portuàries. Els avions nord-americans varen obligar a l’aviació japonesa a quedar-se a terra, i els pocs avions que varen poder aconseguir volar varen ser interceptats i destruïts.

11 d’octubre de 1944

Dimecres:

En el Reich:

Els alemanys varen donar l’ordre en els seus soldats per arrasar la ciutat de Varsòvia, que havia quedat en ruïnes després de l’alçament civil de l’agost. Hans Frank va rebre l’ordre de que es portés a Alemanya totes les matèries primes, tèxtils i mobles que quedaven a Varsòvia abans de que es destruïssin.

En el front oriental:

Les tropes d’en Rodion Malinovski varen entrar a Hongria creant un ampli front. Mentrestant, el dictador hongarès Miklós Horthy va demanar, a través del mariscal Lázlo Faragós, traslladat a Moscou, l’armistici amb els soviètics a canvi d’acabar amb les hostilitats, la participació de les tropes britàniques i nord-americanes en l’ocupació d’Hongria, i la lliure retirada de les tropes alemanyes del seu país. El govern soviètic va acceptar les condicions de rendició i es va firmar un armistici preliminar.

En el front occidental:

El 9º Comandament Aeri Tàctic va bombardejar i metrallar la ciutat d’Aquisgrà durant dos dies.

css.php