Home // diari // 25 d’octubre de 1941

25 d’octubre de 1941

Dissabte:

En el Reich:

A Polònia:

Al matí, el comte Galeazzo Ciano va arribar al quarter general de Rastenburg, on va ser rebut primer pel ministre Joachim von Ribbentrop i després per l’Adolf Hitler, que l’esperava a l’entrada del barracó fortificat. Durant la reunió, Hitler li va explicar que el seu següent objectiu era conquerir el Caucas i que estava segur de que ja havien destruït gran part de l’exèrcit soviètic i del seu material bèl·lic. Hitler s’enganyava a ell mateix, ja que es pensava que la campanya a la Unió Soviètica havia acabat, però no era l’únic culpable de no mirar més enllà perquè els seus arguments varen convèncer al comte Ciano, que després de la reunió va trucar al dictador Benito Mussolini per explicar-li que havia trobat a un Hitler de molt bon humor, en bona forma, i li va comentar els plans i les previsions optimistes dels alemanys.


A la tarda, Hitler es va reunir amb Heinrich Himmler i amb Reinhard Heydrich. El dictador els va dir que s’havia de fer alguna cosa amb els jueus i els hi va deixar anar aquesta frase:

No són dolents els rumors que ens atribueixen un pla d’exterminar als jueus, el terror és una cosa saludable. La temptativa de crear un Estat jueu serà un fracàs. 

Després els va dir que els jueus, a qui va definir com a raça criminal, eren els responsables de la derrota alemanya en la Primera Guerra Mundial amb dos milions de morts a la seva consciència i, que, per tant, no podien queixar-se del tracte que rebien per part dels alemanys. Hitler va assegurar, a més de que la guerra acabaria amb l’eliminació dels jueus, que estaven escrivint la història de nou, des de la perspectiva racial, i va afirmar que la gent només reté del passat el que vol trobar-hi allí.


El doctor Wetzel, del Ministeri dels Territoris de l’Est Ocupats, va enviar una carta a Heinrich Lohse, un comissari del Reich en el Bàltic, afirmant-li categòricament que no existien objeccions a la gasificació d’aquells jueus no aptes per treballar.

A Alemanya:

Preveient una guerra de guerrillers entre els soldats alemanys i la població conquerida, els alemanys varen aprovar un decret que deia que l’enemic havia de ser aniquilat per complet, sense contemplacions ni misericòrdia, sota un total menyspreu i sense sentiments. A Berlín, en l’Informe de Situacions de les Operacions a la Unió Soviètica, es va registrar, entre altres execucions, la de 627 jueus que havien sigut afusellats a Shklov, a més de 813  persones amb problemes mentals i 3.000 jueus assassinats en el gueto de Vítebsk.

A Letònia:

A la ciutat de Riga, les tropes alemanyes van començar a deportar 30.000 jueus de la ciutat i de les poblacions veïnes en el gueto que havien construït en un barri de la ciutat. El gueto era molt petit per cobrir a tanta gent i estava envoltat per filferro perquè no escapessin. Qualsevol individu que s’acostes a la reixa de filferro corria el risc de ser disparat per un guàrdia, a més de que els guàrdies per la nit tenien autorització per disparar a l’atzar s’hi ho creien convenient. Mentre els jueus eren empresonats al gueto i deixaven buides les seves antigues cases, els nazis varen aprofitar-ho per confiscar les seves propietats i els varen robar tot el que els va interessar.

En el front oriental:

En el sector central:

Amb les victòries alemanyes, el Grup d’Exèrcits del Centre va tenir el camí lliure per arribar a Moscou, però l’avanç es va alentir per culpa del fang, cosa que va permetre al general soviètic Gueorgui Zhukov preparar-se per la defensa de la capital soviètica. Per altra banda, el 195º Regiment de la 78º Divisió d’infanteria alemanya, que es trobava a Ruza, va rebre l’ordre d’ocupar, a través d’un assalt Zvenigorod, la segona línia de defensa russa davant de Moscou. Mentrestant, la capital russa va ser atacada pels alemanys, que varen produir l’últim atac aeri contra la capital russa amb vuit avions.

En el sector sud:

A Ucraïna, les tropes de la Wehrmacht varen conquerir la ciutat de Khàrkiv. Aquesta vegada els soviètics varen ser més hàbils i just abans de que caigués la ciutat varen agafar tots els equipaments de les fàbriques i ho van transportar amb tren als Urals per construir-hi noves les fàbriques.

A la Gran Bretanya:

El Prince of Wales, amb el comandant Tom Phillips a bord, acompanyat de dos destructors, va salpar a alta mar amb l’objectiu d’arribar a Singapur per defensar-la de possibles atacs japonesos.

Posted in diari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php
%d bloggers like this: