Home // diari // 30 de gener de 1941

30 de gener de 1941

Dijous:

En el Reich:

En el Sportplast de Berlín, els nazis varen fer un míting per celebrar la seva pujada al poder del 30 de gener de 1933. Davant d’una multitud de gent, una banda militar va avançar lentament i les tropes d’assalt varen creuar les portes de darrere de l’estadi i varen desfilar cap a l’escenari per ocupar el seu lloc sota l’àguila daurada. Darrere d’ells varen venir els abanderats amb els uniformes del Partit. Al cap d’uns minuts, la multitud es va aixecar dels seus seients quan varen veure entrar els líders del NSDAP acompanyats pels militars. A davant de tot hi havia els generals Walther con Brauchitsch, Wilhelm Keitel i Alfred Jodl, entre altres. A continuació van aparèixer Hermann Göering, que anava vestit amb un lluent vestit blau, Joseph Goebbels, que va entrar a poc a poc sense mirar ningú, Heinrich Himmler, Rudolf Hess, Robert Ley i, al final, Adolf Hitler, que va caminar amb fermesa fent la salutació romana sense parar de somriure a la gent. Mentre Hitler anava caminant cap al seu seient, el públic no parava de cantar els càntics del NSDAP i cridaven Heil Hitler. El dictador es va asseure en la primera fila de l’estrat posant els braços damunt la taula que tenia davant. Llavors, Goebbels, que es va quedar dret, va començar la seva locució dient que feia vuit anys el poble alemany havia decidit aixecar-se sota el lideratge d’una persona. A continuació, Hitler es va aixecar de la cadira per dirigir-se al centre de l’estrat per parlar i, en aquell moment, la multitud es va tornar a aixecar-se per aplaudir-lo. Un cop varen acabar els aplaudiments, Hitler va començar el seu discurs on va culpar els jueus de la guerra i els va amenaçar explicant que acabaria amb el seu paper a Europa. Després va dir que el seu programa des de sempre havia sigut abolir el Tractat de Versalles, i que ara trobava estúpid que la resta del món pretengués fer creure que no havia revelat aquest programa, ja que havia escrit i dit mil cops que el volia abolir. En cada punt culminant de les frases de Hitler, la multitud aplaudia o cridava un llarg Ooooooohhhh! o picaven amb els peus al terra.


L’arquitecte Albert Speer tenia massa feina acumulada i es va voler treure feina de sobre per centrar-se en la remodelació de Berlín i de Nuremberg, i va enviar una carta al Reichsleiter i líder sindical, el doctor Robert Ley, per explicar-li que renunciava del càrrec en la Bellesa del Treball (que tractava de millorar les condicions laborals dels treballadors en les fàbriques o empreses) i del càrrec d’inspector de les obres del Front Alemany del Treball.

A la Gran Bretanya:

Henry Hopkins va sopar amb el rei Jordi VI i amb la reina Isabel en el palau de Buckingham. Quan començaven a menjar va sonar l’alarma antiaeri, que advertia de la presència de bombarders alemanys, però ells varen continuar amb l’àpat. Però, en arribar al cafè i al porto, va sonar un timbre i el rei li va explicar a l’emissari nord-americà que tenien que anar al refugi antiaeri, on varen seguir conversant i la reina li va dir a Hopkins que el més important era l’estat d’ànim i la determinació del poble britànic.

A Líbia:

A la costa nord, a la Cirenàica, les tropes britàniques varen ocupar la ciutat de Derna.

Posted in diari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php
%d bloggers like this: