Home // 1939 // Març (Page 2)

21 de març de 1939

A Lituània:

El ministre d’Afers Exteriors, en Joseph Urbsys, va tornar a Kaunas després de reunir-se el dia anterior amb en Joachim von Ribbentrop a Berlín per explicar en el seu gabinet que l’havien amenaçat de bombardejar Kaunas si no entregava el territori de Memel a Alemanya. Els lituans, que no tenien ànims de lluitar, varen enviar una delegació a Berlín per negociar el retorn de Memel.

La crisi polonesa:

En Von Ribbentrop es va reunir amb l’ambaixador polonès Josef Lipzki per ordenar-li que organitzés una visita d’en Joseph Beck a Berlín i li va explicar que l‘Adolf Hitler estava perdent la paciència i que la premsa alemanya estava desitjant que se li permetés llançar-se a atacar als polonesos. El ministre alemany va repetir les peticions sobre Danzig i el Corredor. Però els polonesos no estaven disposats a seguir les ordres d’en Von Ribbentrop. L’exèrcit polonès va iniciar la mobilització general en resposta a aquella pressió diplomàtica ja que no estaven disposats a cedir el Corredor de Pomerània i menys de retornar la ciutat de Danzig a Alemanya.

20 de març de 1939

Dilluns:

En el Reich:

Joachim von Ribbentrop es va reunir amb el ministre d’Afers Exteriors lituà, Joseph Urbsys, a Berlín i el va amenaçar de bombardejar Kaunas si Lituània no complia l’exigència alemanya de tornar Memel a Alemanya immediatament com demanava la comunitat alemanya de la ciutat, dominada pels nazis.


Joseph Goebbels va fer cremar les aproximadament 5.000 obres d’art (1.004 pintures a l’oli i 3.825 aquarel·les, així com dibuixos i gravats) que quedaven de l’exposició de l’art degenerat de 1937 en el pati del parc principal de bombers de Berlín. La crema no va anar acompanyada de cap cerimònia formal ni anunci públic, i es va realitzar sense espectadors.

A la Gran Bretanya:

Sir Alexander Cadogan va escriure en el seu diari que creia que havien arribat a un cul-de-sac amb Alemanya i va explicar que sempre havien dit que sempre i quan Adolf Hitler pogués fingir que estava incorporant territoris alemanys al Reich ells fingirien que era acceptable, però que si passava a engolir a altres nacionalitats seria el moment de dir: Halt! (Alto!).

19 de març de 1939

En el Reich:

Després d’annexionar Txecoslovàquia i de passar un parell de dies a Viena, l’Adolf Hitler va tornar a Berlín. Tot i les gèlides temperatures varen sortir molts berlinesos als carrers per donar la benvinguda al seu líder. Quan el tren d’en Hitler es va aturar a la Görlitzer Banhof, en Hermann Göering el va rebre llegint molt emocionat un discurs. Llavors, milers de persones varen aclamar a en Hitler en el trajecte fins la Cancelleria del Reich. L’espectacle havia sigut dissenyat per en Joseph Goebbels. Es va muntar un túnel de llums compostes per reflectors al llarg de la Unter den Linden, després d’una exhibició de focs artificials. Després d’entrar a la Cancelleria, en Hitler va sortir al balcó per saludar a la multitud.

17 de març de 1939

Divendres:

En el Reich:

Adolf Hitler va abandonar el castell de Hradschin, a Praga, i va viatjar a Viena per redactar un tractat de protecció firmat per Alemanya i la independent Eslovàquia.


A Berlín, el Tribunal Superior de Justícia va rebutjar el recurs de la Therese Esser, l’ex esposa d’en Hermann Esser, d’anular el judici del 23 de desembre de 1938 en què es confirmava el divorci entre la parella.

A la Gran Bretanya:

A Birmingham, Neville Chamberlain es va preguntar en un discurs dur si aquest seria l’últim atac alemany a un Estat petit o si en vindrien d’altres o si en realitat era un pas en el camí d’un intent de dominar el món per la força. El poble britànic ho tenia clar i creia que era inevitable una guerra amb Alemanya. El ministre lord Halifax va donar instruccions a l’ambaixador a Alemanya Neville Henderson perquè informés al govern alemany que el govern britànic considerava la invasió de Txecoslovàquia anul·lava els Acords de Munic i que estava mancada de qualsevol base legal. D’aquesta manera s’acabava la política d’apaivagament del primer ministre.

16 de març de 1939

Dijous:

A Txecoslovàquia:

En el castell de Hradschin, al matí, l’Adolf Hitler va annexionar el Protectorat de Bohèmia i Moràvia al Reich alemany a través d’un decret, i va proclamar oficialment la constitució del Protectorat. Bohèmia i Moràvia varen conservar el seu govern autònom però havia d’estar sota les ordres dels alemanys. Durant aquell matí, el ministre Joachim von Ribbentrop va llegir per ràdio el decret on el qual s’annexionava Txecoslovàquia al Reich. El ministre va declarar que els territoris txecs a partir d’aquell moment passarien a ser coneguts com el Protectorat del Reich de Bohèmia i Moràvia. Les institucions democràtiques, entre elles el parlament, quedaven abolides, però continuaria una administració txeca liderada per l’Emil Hácha com a president i amb un primer ministre i un comitè de Solidaritat Nacional format per 50 membres designats.


Tal i com havien pactat amb els alemanys, Hongria va mobilitzar les seves tropes i va desplaçar les seves unitats cap a la frontera eslovaca fins que els alemanys varen ordenar que s’aturessin.

En el Reich:

L’ambaixador polonès Josef Lipski va trucar al ministre Hermann Göering per queixar-se de que feia cinc dies que intentava posar-se en contacte sense èxit amb el ministre Joachim von Ribbentrop o amb l’Ernst von Weizaecker i va protestar dient que tal tractament era intolerable en un moment en que Alemanya emprenia accions a Eslovàquia que afectaven de forma crítica a Polònia. Göering va esquivar el problema al·legant que acabava de tornar de vacances a Itàlia i que no estava el cas del què estava passant. Estava mentint.

15 de març de 1939

Dimecres:

La invasió de Txecoslovàquia:

Després de que a la matinada l’Emil Hácha hagués firmat davant l’‘Adolf Hitler, Hermann GöeringJoachim von Ribbentrop Wilhelm Keitel la independència d’Eslovàquia, al matí Hácha va abandonar Berlín amb tren i es va dirigir a Praga per explicar-li en el seu govern que s’havia rendit als alemanys i que havia firmat la pau el dia anterior. Per la seva part, el dictador alemany va nombrar a en Constantin von Neurath protector del nou protectorat de Bohèmia i Moràvia i també es va dirigir a Praga per proclamar la conversió de Bohèmia i Moràvia en protectorat alemany. Per arribar a Praga abans que Hácha, Hitler va manipular el servei de trens.

A les sis del matí, Keitel va ordenar a les tropes alemanyes ocupar Bohèmia i Moràvia, on ja estaven instal·lats alguns agents nazis en tots els punts estratègics per paralitzar tota resistència i controlar la policia txeca. Els nazis es varen afanyar a posar ordre a la seva nova conquesta perquè Hitler havia de fer la seva entrada triomfal a Praga posant fi a la independència de Txecoslovàquia. Era la primera vegada que conqueria territori no alemany al Reich. A les nou del matí, les unitats d’avantguarda varen entrar a la capital txeca, avançant lentament per carreteres bloquejades pel gel, enmig de la boira i la neu. L’exèrcit txec, tal i com se’ls hi havia ordenat, es varen quedar quiets en els seus quarters generals i varen entregar les seves armes. A Eslovàquia, els dirigents eslovacs varen afanyar-se a demanar protecció als alemanys després de que els canoners alemanys en el Danubi haguessin dirigit els seus objectius cap als edificis governamentals de Bratislàvia.

Al migdia, Hitler va sortir de la capital alemanya amb el seu tren especial fins a Leipa, un poble situat a uns 100 quilòmetres al nord de Praga. En el poble l’esperava una flota de Mercedes per anar cap a la capital txeca. Tot i que nevava sense parar, Hitler va fer part del trajecte a peu, amb el braç dret alçat per saludar als soldats alemanys. Quan va arribar a Praga, molta poca gent va sortir a rebre’l i els carrers estaven desèrtics. Els pocs que eren al carrer aixecaven els punys fent un gest de desafiament. Llavors, el dictador va avançar amb cotxe continuant passant casi desapercebut fins al palau reial, el castell de Hradcany. A l’antiga residència dels reis de Bohèmia, acompanyat per en Heinrich Himmler i en Reinhard Heydrich i protegit per la guàrdia de les SS d’en Walter Schellenberg, va rebre els notables de la petita comunitat de parla alemanya de la ciutat. Schellenberg va informar al cap de les SS Himmler que s’havia quedat sorprès de l’alta qualitat dels agents de la policia txeca i va dir que pensava incorporar-los a les SS. Amb en Hitler també varen viatjar a Praga els representants del Pla Quadriennal i del Ministeri d’Economia, que varen anar en molt de compte de no malmetre l’economia txeca.

A la nit, després d’un sopar improvisat perquè no s’havia preparat res, Hitler va preparar els termes del decret pel que s’establiria el protectorat alemany juntament amb el ministre Wilhelm Frick i el secretari d’Estat Wilhelm Stuckart.

La reacció dels diferents governs davant la nova conquesta alemanya:

A la Gran Bretanya, el parlamentari Winston Churchill es va mostrar indignat davant d’aquesta nova provocació alemanya, però en canvi els seus col·legues conservadors com lord Halifax i el primer ministre britànic Neville Chamberlain volien continuar preservant la pau encara que s’haguessin de fer més concessions a en Hitler. Churchill pensava que s’havia de reforçar la Royal Air Force (RAF) davant de l’augment militar alemany. Tot i això, va parlar amb l’alcalde nazi de Danzig, a Polònia, l’Albert Forster, i li va explicar amb aquestes paraules:

L‘augment d’una influència alemanya de tipus comercial a l’Europa danubiana no tindrà conseqüències, però qualsevol moviment violent portarà a la guerra.

Davant de les discrepàncies que estaven sortint entre el primer ministre i Churchill pel que fa a la política de no agressió que havia de mantenir el seu país, Chamberlain va decidir excloure’l del seu gabinet de govern. El gran temor dels britànics era un atac alemany a Polònia.


A la Unió SovièticaIosif Stalin aplanava el camí per un pacte entre russos i alemanys. D’una banda va nombrar a en Viatxeslav Mólotov ministre d’Afers Exteriors. Mólotov seria un dels artífex del pacte amb l’alemanya nazi, i de l’altra va destituir el dirigent soviètic més pro-occidental, Maxim Litvinov, que demanava reunions per poder fer un front comú contra en Hitler.


A Itàlia, la invasió d’en Hitler es va veure amb preocupació perquè no entenien que el dictador alemany volgués conquerir aquells territoris que no eren de la seva competència.


Hongria, gràcies a aquesta conquesta es va apoderar de l’Ucraïna subcarpàtica, Rutènia.

14 de març de 1939

En la crisi txeca:

Mentre la Wehrmacht es preparava a la frontera txeca per envair al país, l’Adolf Hitler, en Hermann Göering i en Wilhelm Keitel van preparar una trobada a la Nova Cancelleria del Reich amb l’Emil Hácha, el vell president de Txecoslovàquia. Aquesta trobada va ser demanada per l’Hácha davant de la més que possible invasió de la Wehrmacht al seu país. L’Hácha va viatjar a Berlín amb tren enlloc de viatjar amb avió per culpa dels seus problemes de cor, i va estar acompanyat per la seva filla i el Ministre d’Afers Exteriors Frantisek Chavalkovsky. Varen arribar a Berlín a les 20:40 després de cinc hores de viatge. Mentrestant, l’ambient era molt calent a Alemanya per preparar la invasió, grans titulars anunciaven que Moscou manejava els fils a Txecoslovàquia i que armava la fam roja. A més, s’informava sobre 50 ferits, seriosos incidents a Brünn i Brno, d’un atac a un gimnàs alemanys, de trets, baionetades de gendarmes txecs i altres atrocitats.

Abans de la trobada amb l’Hácha, en Hitler s’havia informat discretament de com es començaven a mobilitzar les tropes alemanyes en el territori txec i també es va informar dels problemes de cor que patia el president txec. Un cop l’Hácha va sortir de l’estació de trens es va esperar durant unes hores a l’hotel Adlon, on va ser rebut amb tots els honors i se l’hi va entregar una capsa de bombons a nom d’en Hitler. Mentre l’Hácha s’esperava impacient, en Hitler va sopar amb el seu ministre de Propaganda, en Joseph Goebbels, i junts varen mirar una pel·lícula. Després de fer-lo esperar fins a la una de la matinada, l’Hácha va ser rebut cordialment a la nova i impressionant Cancelleria del Reich davant d’en Joachim von Ribbentrop, en Walther Hewel, en Wilhelm Keitel, l’Ernst von Weizsäcker, l’Otto Meissner, l’Otto Dietrich i en Paul Schmidt. Enmig de la reunió, en Hermann Göering, que acabava d’arribar a Berlín de les seves vacances a San Remo i havia sigut informat per en Hitler de que els russos havien ocupat aeròdroms txecs incomplint l’acord de Munic, va entrar de cop a la sala on estaven reunits i va demanar amb mala educació que li portessin una cervesa. Després de l’arribada d’en Göering, en Hitler va començar a maltractar verbalment al president txec acusant-lo d’incapaç de solucionar la crisi que patia al seu país i li va demanar que deixés entrar al seu exèrcit pacíficament. Al principi l’Hácha s’hi va negar i va demanar a en Hitler que deixés que Txecoslovàquia continués sent un país independent i, a canvi, ell faria deixar les armes a l’exèrcit txec i seria fidel al règim nazi. L’Hácha encara confiava que tant França com la Gran Bretanya l’ajudarien tal i com li havien donat garanties en la Conferència de Munic del setembre de 1938, però tot i això no les tenia totes i tant ell com el seu ministre d’Afers Exteriors estaven immòbils a la cadira, tal i com va descriure dies més tard l’intèrpret d’en Hitler, el doctor Paul Schmidt. Llavors, en Hitler va donar per acabada la reunió, i en Göering i en Von Ribbentrop es varen endur a l’Hácha a la central telefònica insistint-li que prengués una decisió immediata. Schmidt, mentrestant, intentava trucar a Praga només per descobrir si la línia telefònica estava fora de servei. Mentre en Von Ribbentrop el cridava, i en Göering, impacient però relaxat per la cervesa que s’havia begut, el va amenaçar i li va descriure com la Luftwaffe bombardejaria Praga si no acceptava els plans d’en Hitler. En Göering mentia perquè estava informat de que la 7ª Divisió aèria estava immobilitzada a terra per culpa de la neu i no podria complir aquella amenaça. A continuació, la línia telefònica va ser restablerta, però quan l’Hácha va començar a parlar per telèfon a Praga es va tornar a tallar un cop més. En Von Ribbentrop estava molt furiós per tot el què passava i començava a cridar de males maneres i, davant d’aquella pressió, l’Hacha es va desmaiar a la seva cadira i en aquells moments tothom va pensar que s’havia mort. De seguida varen veure que encara respirava i en Hitler, que no volia que es morís a la Cancelleria ja que no es podia permetre davant de l’opinió pública que l’Hácha fos una nova víctima del règim com va ser el cas de l’assassinat d‘Engebert Dollfuss, va cridar de seguida al seu metge personal, el doctor Theodor Morell, i li va injectar una injecció amb una agulla hipodèrmica que li va donar en Göering, que el va reanimar però amb un mal estat. L’Hácha, confós per tot plegat, va donar l’ordre per telèfon a Praga de no resistir-se a la Wehrmacht i va firmar un acord a les 4 de la matinada en què posava el poble txec en mans d’Alemanya. Llavors es va tornar a restablir la línia telefònica amb Praga.

En acabar la reunió, en Hitler es va apropar a la seva secretaria Christa Schröeder, i li va dir: És el dia més feliç de la meva vida, la unió de Txecoslovàquia i Alemanya és un fet. Figuraré com l’alemany més gran de la història, i va fer un petó a la galta a la seva altra secretària, la Gerda Christian. Eren les quatre de matinada, i en Hitler ja no va anar dormir, de fet tampoc no ho podia fer sense somnífers, i varen celebrar en el seu despatx aquella victòria. Assentat a la seva butaca, en Hitler va demanar que s’enviés una carta a en Benito Mussolini per informar-lo d’aquella victòria i una proclama als txecs on explicaria el nou estat del país. Les tropes alemanyes van envair Txecoslovàquia a les sis de la matinada del dia 15 de març de 1939 que va passar aquell mateix dia a anomenar-se Protectorat del Reich de Bohèmia i Moldàvia, amb el baró Constantin von Neurath com a Protector i sota les ordres del ministre d’Afers Exteriors alemany Joachim von Ribbentrop. El ministre d’Afers Exteriors alemany va escriure un text en què explicava el programa alemany en què s’incloïa la incorporació de Bohèmia al Reich, el vassallatge d’Eslovàquia i la cessió de Rutènia a Hongria.

A Bratislàvia, al migdia, el sacerdot Josef Tiso va proclamar davant del seu Parlament la independència d’Eslovàquia sota la protecció del Reich alemany i va mostrar un text d’independència que havia escrit en Joachim von Ribbentrop el dia anterior. D’aquesta manera es va dividir Txecoslovàquia i els alemanys varen poder ocupar Bohèmia i Moràvia. A més a més, aquell dia es va declarar la independència d’Ucraïna subcarpàtica tal i com desitjava Polònia.

13 de març de 1939

En la crisi txeca:

El president de Txecoslovàquia, l’Emil Hácha, va viatjar amb tren cap a Berlín per entrevistar-se l’endemà amb l’Adolf Hitler per demanar-li que no envaís Txecoslovàquia. L’Hácha, un home gran i amb problemes de salut, va viatjar al costat de la seva filla que el cuidava en el viatge de cinc hores de tren.

Per la seva part, en Hitler es va reunir a Berlín amb el líder del Partit Popular Eslovac, en Jósef Tiso, a qui li va recriminar la seva passivitat en la qüestió txeca i el va amenaçar de que Hongria els devoraria sinó feia res. En Tiso li va prometre que el dia següent declararia la independència eslovaca, i perquè ho fes va rebre un document preparat pel Ministeri d’Exteriors alemany. Després en Tiso va tornar a Bratislàvia.

12 de març de 1939

Diumenge:

La crisi txeca:

L’Exèrcit de Terra i la Luftwaffe varen rebre l’ordre d’estar preparats per entrar a Txecoslovàquia a les sis del matí del 15 de març, però sense apropar-se a menys de 10 quilòmetres de la frontera fins aquell moment. Llavors, Adolf Hitler va ordenar al ministre Hermann Göering, que estava de vacances a San Remo, que tornés a Berlín d’immediat. A la nit, dos agents del SD varen recollir a en Josef Tiszo, primer ministre eslovac, i el varen traslladar a Berlín en un avió especial perquè proclamés la independència d’Eslovàquia de Txecoslovàquia, tal hi com volia en Hitler i es reunís l’endemà amb el dictador alemany. Durant aquell mateix diumenge, Hitler va anunciar-li al regent Miklos Horthy que tindria carta blanca per annexionar-se a regió del Càrpat-Ucraïna, sota poder txec en aquell moment, sobre la qual Hongria tenia velles aspiracions.

En el Reich:

El cap de la Marina, Erich Raeder, va fer un discurs en el primer Dia dels Herois on va lloar la figura de l’Adolf Hitler i va acusar el comunisme i els jueus d’estar al darrere de voler destruir el poble alemany.

En el Vaticà:

A la basílica de Sant Pere es va celebrar la coronació del cardenal Eugeni Pacelli amb el nom de Pius XII. L’ambaixador Joseph Kennedy va assistir a l’acte com a representant del president Franklin Delano Roosevelt. El futur president, John Fitzgerald Kennedy, va veure l’acte amb la seva família des del pòrtic exterior de la basílica.

11 de març de 1939

Dissabte:

En el Reich:

Adolf Hitler va persuadir al capellà Josef Tiso perquè s’encarregués de dirigir Eslovàquia com un país independent però sota el control d’Alemanya. El dictador va enviar a en Wilhelm Keppler perquè s’entrevistés un cop més amb el capellà Tiso perquè accedís a declarar unilateralment la independència.

css.php