EL TERCER REICH

Diumenge:

En el Reich:

Franz von Papen va fer un polèmic discurs a l’Auditorium Maximum de la Universitat de Marburg. Aquest discurs, que es faria famós pel seu contingut, va ser escrit pel seu ajudant Edgar Jung. Jung va tenir la precaució de revisar el discurs abans d’entregar-lo a en Von Papen, cosa que va provocar que Von Papen no tingués temps de corregir-lo, tot i que més tard va tatxar alguns punts que no li semblaven gaire clars. El vicecanceller estava decidit a llegir aquell discurs que seria crític amb el govern, però tenia por de la reacció d’aquest i es va mirar amb cara de preocupació al seu secretari Tschirschky. En el moment del discurs, a última hora del matí, l’aula magna estava plena de gent, i quan el vicecanceller va entrar a la sala tots els presents es varen posar dempeus. Quan va començar a parlar es va fer un silenci a la sala i el vicecanceller va engegar el seu discurs parlant del seu paper en la supressió del règim prussià de Weimar, i va deixar entreveure que si fos per ell restauraria la monarquia. Va recordar que sinó fos pels conservadors l’Adolf Hitler no hagués arribat mai al poder i es va queixar de les ansietats i la sensació d’inseguretat que viva el país per culpa de les tensions del règim amb el seu grup paramilitar, les SA, a qui les va criticar de voler fer una altra revolució dins del règim i els va titllar d’irresponsables i de marxistes. Seguidament va explicar la mala pràctica que es feia del sistema de propaganda i va afirmar que la grandesa dels homes no la feia la propaganda sinó que ho feia la Història. Un dels temes que més va indignar als nazis és que àmplies seccions del discurs estaven dedicades als problemes de la vida intel·lectual en el govern nazi. Els professors en aquell moment del parlament estaven sorpresos i plens d’estupor però, segons va afirmar Von Papen més tard, varen escoltar amb silenci les seves acusacions. Després de reconèixer la democràcia directe que representava el partit nazi, va dir que era l’hora de substituir la seva posició monopolista per una societat orgànica basada en estaments. Llavors, després de defensar la llibertat com un valor alemany natural, va defensar el caràcter de la seguretat i la llibertat de tots els sectors privats de la vida. Un cop va acabar el discurs, el públic de la Universitat no va parar d’aplaudir-lo i els periodistes varen trucar de seguida a les seves redaccions per explicar les paraules del vicecanceller. Tschirschky es va inclinar davant d’ell i els professors no varen dubtar en encaixar-li la mà. Més tard, Joseph Goebbels va fer prohibir les publicacions del discurs a la premsa nacional i va fer retirar i destruir les copies preparades per la difusió, però era massa tard i la notícia es va divulgar ràpidament, ja que el Frankfurter Zeitung va tenir temps de publicar alguns extractes en la seva edició de la tarda. Jung va intentar de totes totes que el discurs fos escotat més enllà dels alumnes de la Universitat iva enviar texts complets del discurs a l’estranger. Les premses del diari Germània varen imprimir també versions íntegres que varen ser remeses als representants diplomàtics i corresponsals estrangers.

Aquell discurs va donar molta feina en el número 8 de la Prinz Albrechtstrasse, la seu de la Gestapo. Hi va haver reunions i es va trucar al palau presidencial d’en Hermann Göering. Reinhard Heydrich va ordenar intervenir tota la correspondència sospitosa, sobretot aquella que provingués dels serveis del vicecanceller i que tingués com a finalitat el discurs de Marburg. Agents del SD i de la Gestapo varen transmetre les corresponents consignes a les oficines postals.

Mentrestant, l’Adolf Hitler havia de fer un  discurs en el congrés del Partit del districte de Turíngia celebrat a Gera acompanyat per dirigents del Partit. A un quart de nou del matí, el canceller va arribar a l’aeroport de Munic i allí l’esperava un D-260 reservat pels desplaçaments interiors. Tothom que va veure al canceller va notar que estava molt malhumorat i ningú sabia el per què. El motiu era que les reunions dels dies anteriors a Venècia amb el dictador Benito Mussolini havien anat francament malament per en Hitler perquè el dictador italià l’havia fet sentir com un ninot que no estava a l’altura del càrrec que ocupava. Deu minuts més tard, l’avió es va enlairar i a un quart d’onze d’aquell matí amb alguns dèbils bancs de núvols varen aterrar a l’aeroport de Leipzig, on l’esperava un automòbil. Els vehicles oficials es varen endinsar per la vall del Elster fins a Gera, ciutat d’importants fàbriques tèxtils i metal·lúrgiques. Des de primera hora d’aquell matí, les SS s’havien desplaçat fins allí en autocars i milers de persones estaven al carrer cantant alegres esperant que sonés l’hora de la concentració. El vehicle del canceller, que va ser aclamat per la gent, es va aturar a l’Hotel Victòria, situat a prop de l’estació, i va ser rebut pel gauleiter Fritz Sauckel. Després de saludar a la multitud, Hitler va entrar a l’hotel, on estava previst que parlés amb els comandaments del partit.

A la una del migdia, Hitler va aparèixer mentre començava una desfilada per la ciutat. Goebbels i Robert Ley estaven al seu costat en aquells moments. Fritz Sauckel desfilava al capdavant d’una formació composta per SA, Joventuts Hitlerianes, RAD, Motor-SA…. Uns 200.000 homes en total que desfilaven entre crits de Heil Hilter!. Totes les unitats es varen dirigir llavors a la Schützenplatz, on s’hi havien concentrat 70.000 persones. Unes salves de canó varen anunciar l’arribada del canceller i entre aclamacions va sonar la Badenweilermarsch. Pocs minuts després va aparèixer Hitler, que estava molt enfadat amb les paraules d’en Von Papen. El líder alemany va dir que el vicecanceller era com el pigmeu que s’imaginava capaç de parar amb unes quantes paraules la renovació gegantesca de la vida d’un poble. Passant a l’insult personal, Hitler va titllar de nan i de petit cuc al seu vicecanceller i el va amenaçar dient que tot aquell que critiqués, encara que tímidament, el govern es trobaria amb el puny de tot un poble. Sobre les seves paraules es podien sentir crits de Heil, Sieg Heil!. A continuació, les bandes varen tocar els seus himnes. En el seu torn de paraula, Goebbels va atacar als alarmistes burgesos conservadors com en Von Papen.

A Berlín es va celebrar una nova festa de l’aire a l’aeròdrom de Tempelhof. Milers de persones es varen reunir a l’aeròdrom, on el ministre Göering havia decidit oferir un immens glòbuls lliure a la ciutat. Com que era a Turíngia, Göering va delegar els seus poder en el Obergruppenführer SA Karl Ernst. Entre músiques i aclamacions, Ernst va batejar el globus amb el nom de Hermann Göering i seguidament va pujar a la barqueta per pilotar-lo. Centenars de mocadors i de braços fent la salutació romana varen saludar aquell vol.

Tweet

Dissabte:

En el Reich:

Adolf Hitler va marxar de Venècia, on s’havia reunit amb el dictador Benito Mussolini des del dia 14 de juny,  per tornar a Alemanya. Hitler va pujar al seu avió particular, el Immelmann, pilotat pel pilot Hans Bauer i que estava decorat amb els colors alemanys i italians, i s’entremesclaven en ell la creu gamada i els símbols feixistes. Després de que sonessin les bandes de música a les 7:50 del matí els avions es varen enlairar i dues hores més tard aterraven a l’aeroport de Munic, el Oberwiesenfeld. Allí també varen sonar les bandes, que interpretaven el Deutschland über alles i, com de costum, la Badenweilermarsch, la banda favorita del canceller. Hitler estava cansat, nerviós i decebut per tal i com havia anat la trobada. Els diaris, com el dia anterior, anaven plens de notícies sobre la trobada a Venècia. El canceller es va instal·lar a la Casa Parda, on va ser informat sobre el procés dels assassins del màrtir Horst Wessel, en Sally Epstein, de 27 anys, i en Hans Ziegler, de 32. L’altre assassí, anomenat Höller, ja havia sigut assassinat per les SA. Però Hitler es va inquietar de cop quan li varen comunicar que l’ambaixador francès André François-Poncet acabava de marxar de Berlín per passar dues setmanes a París. Hitler creia que l’ambaixador estava preparant un complot juntament amb les SA i diferents generals alemanys com en Kurt von Schleicher. Heinrich Himmler i Reinhard Heydrich no paraven d’enviar-li comunicacions perquè es posés en guàrdia contra les SA.

Tweet

Dijous:

A Itàlia:

Adolf Hitler va viatjar amb el seu avió personal a Venècia per reunir-se per primer cop amb el dictador italià Benito Mussolini. Aquell també va ser el seu primer viatge del canceller alemany a l’estranger A les 8:10 Hitler va arribar a l’aeroport de Munic, el Oberwiesenfeld, amb el seu Mercedes negre. Poc després, Wilhelm Brückner, Otto Dietrich, Julius Schaub i Heinrich Hoffmann, la seva vella guàrdia de Munic, varen baixar d’uns altres vehicles oficials. A l’aeroport ja els esperaven el ministre d’Afers Exteriors alemany, Constantin von Neurath,  l’ambaixador alemany a Itàlia Ulrich von Hassell, el Ministerialrat Thompson, el Legionsrat Von Kotze i el Oberführer que dirigia el servei de premsa de Baviera. El canceller va parlar amistosament amb el seu pilot particular, Hans Bauer, i després es va dirigir cap al seu avió personal, el Immelmann, amb matrícula 2.600. A les 8:20 l’avió es va enlairar seguit per un segon aparell que pilotava el pilot Schäbele i en el que viatjaven diferents experts alemanys. Hitler, com de costum, es va asseure al costat del pilot.

A les deu del matí els dos avions alemanys varen aterrar a l’aeroport Sant Nicolo, on els esperava Mussolini en companyia del seu gendre, el comte Galeazzo Ciano, el subsecretari d’Estat i secretari d’Estat de Premsa i Propaganda a més de membre del Gran Consell Feixista, Fulvio Suvich, i l’ambaixador d’Itàlia a Berlín, Vittorio Cerutti. Mussolini anava vestit amb un elegant uniforme i, en canvi, Hitler es va presentar amb un senzill impermeable i un barret de color crema. El dictador italià li va ensenyar a en Hitler la ciutat de Venècia.  A continuació, Mussolini i Hitler es varen embarcar en una llanxa motora escortada per una petita flota, i les embarcacions varen penetrar en la llacuna entre el soroll de les sirenes i els crits de la multitud que els va voler rebre. Unes llanxes torpederes varen rendir honors als dos caps d’Estat. Després de fer el Gran Canal es varen aturar en el Gran Hotel i els dos líders es varen reunir durant dues hores en la vila Pisani Di Stra. El dictador italià el va pressionar sobre el tema d’Àustria, on les intrigues dels nazis havien provocat molts problemes al país, i volia que els nazis no es fiquessin amb el seu país veí i aliat. Després li va aconsellar que frenés l’ala socialista del seu partit, fent referència a les SA. Hitler estava deprimit perquè pensava que Mussolini l’havia alliçonat, cosa que no suportava, i sabia que s’havia mostrat com un líder dèbil davant del dictador que més admirava. Per la seva part, Mussolini va sortir de la trobada decebut perquè pensava que havia fet com de professor i creia que Hitler no donava la talla pel càrrec que ocupava. A la nit es va donar un gran concert en el Palau dels Dogos de la ciutat italiana i el públic que va assistir a l’acte va ovacionar al dictador italià mentre ignoraven al canceller alemany.

En el Reich:

Davant el creixement de la deute externa, mentre les reserves d’or i de divises queien de manera imparable, el Reichsbank va imposar una moratòria de sis mesos en el pagament del deute extern a llarg i mitja termini.

Tweet

Dilluns:

En el Reich:

La protesta dels membres dels Cascs d’Acer contra les SA del dia anterior a Halle es varen transportar a Berlín. Però l’incident més greu va passar durant aquell dia a la ciutat prussiana de Magdeburg quan els membres dels Casc d’Acer es varen reunir per rebre al seu antic president, el ministre de Treball, Franz Seldte. Quan el ministre va arribar a la ciutat només el varen rebre els Cascs d’Acer i els representants de la Reichswehr. Quan el ministre es dirigia per parlar en el gran saló de la ciutat situat a prop de la Domplatz varen intervenir les SA per boicotejar l’acte i varen detenir durant unes hores al ministre Seldte. Els Cascs d’Acer i els membres de la Reichswehr varen intentar alliberar-lo a través del cap de la policia de la ciutat, en Schragmuller, però aquest era un general de les SA i no va fer res pel ministre. Hores més tard Seldte va ser alliberat. Tot i les greus desavinences entre les SA, el govern i la Reichswehr, el periodista Erich Seipert, que era un home ben informat i que generalment donava l’opinió del Govern, va publicar un article titulat: Sturmabteilung i desarmament, que donava a entendre que les relacions entre les SA, la Reichswehr i el NSDAP eren excel·lents i que tot anunciava un període de pau per Alemanya.

En el camp de concentració d’Oranienburg va morir l’escriptor Erich Mühsam.

Tweet

Diumenge:

En el Reich:

Hermann Göering va elaborar un festa d’inauguració, que no va ser l’única, de la seva nova casa de muntanya, el Carinhall, en la que hi varen assistir unes quaranta persones, incloent-hi els ambaixadors britànic, sir Eric Phipps, i nord-americà. Arthur Nebe va rebre l’ordre de protegir la mansió mentre s’efectuava la inauguració. Göering va arribar tard al lloc de quedada en la zona boscosa i quan va arribar amb el seu cotxe de competició anava vestit d’aviador amb les botes altes i amb un gran ganivet de caça. Primer va donar una conferència davant d’un micròfon sobre la fauna i la flora dels boscos alemanys i després va intentar que un dels seus bisons mascles fes una demostració d’aparellament amb algunes femelles, però va resultar un fracàs. Llavors, Göering va marxar deixant que els seus convidats anessin al Carinhall, on va tornar a rebre’ls però aquest cop els va rebre vestit amb calçat de tennista, pantalons blancs d’esport, camisa de franel blanca, jaqueta de cuir verda i amb el mateix ganivet de caça, i els va portar a la casa. Emmy Sonnemann, la parella d’en Göering, va estar present a la festa i estava asseguda en el lloc d’honor del banquet. Göering la va presentar com la seva secretària privada. Posteriorment, Göering els va ensenyar la casa i la cripta on hi havia la tomba de la seva primera esposa, la Carin, i allí mateix els va dir que en un futur reposarien les seves restes.

El Frankfurter Zeitung va publicar un comunicat de l’Ernst Röhm a les SA que deia que esperava que a l’agost les SA estarien preparades per complir amb les noves missions que el poble i la pàtria els demanessin. Seguidament va explicar que els enemics de les SA tenien esperances que desapareguessin, però va assegurar que rebrien la contestació adequada i va acabar el seu comunicat dient que eren i seguirien sent el destí d’Alemanya.

En el centre de la ciutat de Halle, al costat de la Universitat, es va inaugurar el museu de la Revolució nacionalsocialista.  Grups d’ex-combatents de l’organització nacionalista dels Stahlhelm, els Cascs d’Acer, es varen concentrar a l’entrada de l’edifici. En les escales de l’entrada, les SA, formats en dues fileres, varen prohibir l’entrada al museu de tots aquells que portessin insígnies que no fossin les del NSDAP. Llavors, els ex-combatents varen protestar, però les SA es varen mantenir fermes, tot i que els Stahlhelm els varen intentar apartar fins que va començar una baralla. Els Cascs d’Acer varen tenir que retrocedir finalment.

Tweet

Dissabte:

En el Reich:

Gran part del poble alemany estava molt cansat d’alguns membres del partit nazi perquè els veien com a homes corruptes que aprofitaven els seus càrrec per treure’n profit personal. Però aquest desànim no es veia reflectit amb la figura de l’Adolf Hitler i el poble creia sincerament que les qüestions desagradables se li amagaven i estaven convençuts de que si en Hitler sabés el què passava actuaria per beneficiar al poble.

El govern va aprovar una disposició, firmada per en Rudolf Hess, que deia que el SD seria l’únic organisme de la policia secreta de l’Estat. El SD va passar de ser un servei de seguretat de les SS a ser l’únic servei d’infomació del Partit.

Els diaris no varen donar cap tipus d’informació pel fet de que el dia anterior el Ministeri de Guerra en el Bendlerstrasse es va posar en estat d’alerta davant del perill d’un cop d’Estat de les SA. Durant aquell matí es varen retirar els cordons de soldats de l’edifici. Tot i que es va amagar a l’opinió pública el què estava passant, es varen produir baralles entre oficials de l’Exèrciti les SA.

En els Estats Units:

En el cinemes nord-americans va estrenar la primera pel·lícula de l’Ànec Donald.

Tweet

Dijous:

En el Reich:

Reinhard Heydrich i Heinrich Himmler varen estudiar com havien d’actuar contra les SA ara que Ernst Röhm havia anunciat oficialment que s’agafava un temps de vacances per una malaltia i es va retirar a Baviera. Durant la nit es va transmetre a la seu de la Gestapo el text d’un comunicat de l’Estat Major de les SA que es publicaria el 10 de juny que deia, entre altres coses, que les SA formarien part del destí d’Alemanya.  Heydrich va ser el primer en veure que podrien treure partit d’aquella proclama. Minuts més tard, els vehicles negres de la Gestapo es varen aturar davant la residència del ministre Hermann Göering. Himmler i Heydrich es volien reunir amb ell i li portaven el text de la proclama del cap de les SA. Llavors es va advertir a la Bendlerstrasse i després a la Cancelleria. Adolf Hitler un cop més va callar. Aquella actitud va portar incertesa en la Bendlerstrasse i es varen comunicar amb la seu de la Gestapo i el general Walther Reichenau es va reunir amb en Viktor Lutze i en Himmler, que amb aquest es va reunir un segon cop en el número 8 de la Prinz Albrechtstrasse.

En la carta pastoral del monsenyor Bertram, es revelava contra les heretgies paganes que el règim volia imposar a Alemanya, contra tots els atacs i acusacions calumnioses realitzats pels neopagans contra Déu, Crist i l’Església. La carta havia de ser llegida a les esglésies, però la direcció del clergat va canviar d’idea per por a represàlies.

Tweet

Dimecres:

En el Reich:

Adolf Hitler va confirmar la creació d’un exèrcit de 21 divisions d’un mida tres vegades més gran al de les Forces Armades de fins llavors.

La Gestapo tenia coneixements de que Ernst Röhm havia comunicat que pensava descansar durant un mes a Bad Wiessee per fer-se una cura termal a causa del seu reumatisme i de les molèsties que li ocasionaven les seves cicatrius i que volia convocar a tot l’Estat Major de les SA allí abans de que comencés un període de permís per precisar el futur del moviment.

Tweet

Dilluns:

En el Reich:

A Berlín, el president Paul von Hindenburg va abandonar per últim cop el seu palau. Von Hindenburg sabia que no li quedava gaire temps de vida, la seva salut havia empitjorat de cop quan a finals de maig de 1934 els metges li varen diagnosticar un càncer que per la seva avançada edat feia que li quedés molt poc temps. El President va baixar fins a la última planta amb el nou ascensor que ell mateix s’havia negat a instal·lar pel seu elevat cost. Von Hindenburg va tornar a la seva ciutat natal, Neudeck, per passar els seus últims dies a la seva mansió. Al cap de tres setmanes ja no es podia moure del llit, i només quan estava mitjanament bé el portaven amb cadires de rodes a la terrassa. El 2 d’agost de 1934 moriria. Otto Meissner va trucar a la Cancelleria per informar de la marxa del President i es va comunicar a l’Adolf Hitler que el vicecanceller Franz von Papen l’acompanyaria i es passaria uns dies amb ell a Neudeck. En l’estació central de la capital, la guàrdia va rendir els honors reglamentaris mentre el President pujava el tren.

Sabent que el President no li quedava gaire, Adolf Hitler va convocar una reunió, que va durar cinc hores. amb l’Ernst Röhm. La guàrdia va saludar al cap de les SA a l’entrada de la Cancelleria i després es va reunir amb el canceller. però el contingut de l’entrevista no es coneix del cert. Segons va explicar Hitler més tard, li va implorar a en Röhm que no comencés una segona revolució i li va assegurar que ell no tenia l’objectiu de dissoldre les SA. Llavors li va criticar els escàndols que provocava la seva pròpia conducta i la dels seus col·laboradors més pròxims i el va advertir que havia de moderar el comportament de la seva organització. Röhm, per acabar la conversa, li va assegurar que que faria tot el possible per administrar justícia, tot i que li va voler constatar que els rumors en qüestió eren incerts i exagerats. Cinc hores després, Hitler sortia de la reunió visiblement cansat i Röhm va marxar tot sol cap al seu vehicle. Aquella reunió no va agradar gens a la seu de la Gestapo perquè es temia per un acord entre en Hitler i les SA.

Tweet

Dijous:

En el Reich:

El govern va aprovar per llei que cap jueu o amb ascendència jueva no podia formar part de l’exèrcit alemany. Però molts oficials tenien ascendència jueva, ja que la gran part de la noblesa contava entre els seus avantpassats amb familiars jueus.

Tweet