9 d’octubre de 1938
Diumenge:
En el Reich:
En un discurs a Saarbrücken, Adolf Hitler va dir que el judaisme internacional continuava amenaçador des de l’ombra i que ho feia en aquells moments com en el passat.
Archive for diari
8 d’octubre de 1938
A Viena, un centenar d’elements juvenils nacionalsocialistes varen assaltar al palau de l’arquebisbe Innitzer trencant les finestres i les portes per accedir a dins el recinte. Els sacerdots de seguida varen portar l’arquebisbe a una petita habitació de la capella i el varen intentar amagar. Els assaltants varen llançar fustes dins la capella i varen destrossar tot el que es trobaven pel camí amb barres de ferro i varen trencar les cadires, les taules, els canelobres, els quadres i les creus cristianes. Quan varen arribar a la capella varen trobar l’arquebisbe amagat i el varen arraconar fins a una de les finestres de l’habitació per tirar-lo. Però en aquells moments va arribar la policia i va fer fora els assaltants i es van limitar a disculpar-se. Després, un agent de la Gestapo es va disculpar a l’arquebisbe perquè els policies no havien intervingut com calia. Mentrestant, els assaltants, que varen poder marxar del palau sense ser arrestats, varen assaltar la casa del prebost Krawarik, a la Stefansplatz número 3, i el varen tirar per la finestra. Krawarik va ser traslladat a l’hospital amb doble fractura de maluc.
7 d’octubre de 1938
Divendres:
A Txecoslovàquia:
Aprofitant la crisi que vivia el país després de que Alemanya s’annexionés els Sudets, els dirigents dels partits eslovacs varen establir una regió autònoma dins del que quedava de Txecoslovàquia.
6 d’octubre de 1938
Dijous:
A Txecoslovàquia:
Després de dimitir el dia anterior com a cap d’Estat, Edvard Benes va abandonar Praga i es va quedar en la seva propietat de Bohèmia i Moràvia.
A Polònia:
Davant l’arribada d’immigrants jueus del Reich, el govern polonès va promulgar un decret en el qual invalidava tots els passaports que no s’haguessin segellat abans de finalitzar el mes amb un segell especial reconegut únicament a Polònia. El Ministeri d’Afers Exterior alemany es va irritar davant d’aquell decret.
5 d’octubre de 1938
En la crisi txeca:
Alemanya va ocupar els Sudets tal i com s’havia estipulat en la Conferència de Munic del 29 de setembre de 1938. A Praga, el president txec Edvard Benes va dimitir per la invasió alemanya en els Sudets.
En el Reich:
El govern alemany va aprovar l’obligació dels jueus de segellar el seu passaport amb una J vermella. Aquesta llei va ser signada per Werner Best.
A França:
El Parlament francès va expressar la seva confiança en el govern de l’Edouard Daladier per 535 vots a favor contra 75 en contra. Els vots contraris pertanyien als comunistes i alguns intransigents.
A Eslovàquia:
El Partit Popular Eslovac es va reunir a Zilina per formar un govern autònom eslovac sota el lideratge d’en Josef Tiso.
A la Gran Bretanya:
A la Cambra dels Comuns, tot i l’eufòria pel Pacte de Munic que semblava que evitava la guerra amb Alemanya, en Winston Churchill va advertir que havien patit un derrota total i absoluta, i va afirmar que estaven en plena catàstrofe d’una amplitud incomparable. En Churchill va explicar que tots els països de l’Europa central i de la vall del Danubi serien eliminats per la política alemanya, i que tot just els nazis acabaven de començar la seva campanya d’expansió. Com que en Churchill no formava part del govern, les seves paraules no varen ser escoltades.
4 d’octubre de 1938
Dimarts:
En el Reich:
L’arquitecte Albert Speer va comprar a Marie-Anne von Goldschmidt-Rothschild, una dona que provenia de família banquera jueva que aquell any havia fugit d’Alemanya cap a Nova York, una luxosa casa al voltant del llac de la illa berlinesa de Schwannenwerder per la insignificant suma de 150.000 Reichsmarks. El 1943, Speer es va vendre la casa a la Companyia de Ferrocarrils d’Alemanya per 389.506 Reichsmarks. L’arianització es produïa durant aquells mesos de 1938 a un ritme més accelerat i, per exemple, els comerciants jueus independents de Munic havien passat de 1.680 del mes de febrer a 666 del recompte d’aquell dia.
A Suïssa:
El Consell Federal Suïs va escriure una carta als seus consolats i delegacions amb instruccions perquè els jueus alemanys que sol·licitessin visats suïssos fossin avisats de que havien de treure els seus passaport amb el símbol J imprès en ells. En la carta es deia clarament que tenien un especial interès en que el símbol s’introduís ràpidament en els passaports de tals persones encara per expedir.
A França:
França va reconèixer el monarca italià Victor Manel III com a emperador d’Abisínia.
3 d’octubre de 1938
El conseller de l’ambaixada alemanya a Moscou, Werner von Tippelskirch, va enviar un informe a Berlín per explicar les conseqüències del Pacte de Munich sobre la Unió Soviètica. En l’informe explicava que creia que Iosif Stalin trauria les seves conclusions que el portarien a revisar la seva política estrangera, mostrant-se menys amistós amb la seva aliada França, i més positiu amb Alemanya.
A la Cambra dels Comuns, el primer ministre britànic, Neville Chamberlain, va dir que era la seva esperança i convicció que sota al nou sistema de garanties la nova Txecoslovàquia gaudiria de més seguretat que la que havia conegut en el passat.
2 d’octubre de 1938
Adolf Hitler li va dir a Joseph Goebbels que destruiria la resta de l’Estat txec quan pogués.
A Txecoslovàquia, els polonesos varen ocupar la regió de Teschen, on i vivia una minoria polonesa.
1 d’octubre de 1938
Després de que Adolf Hitler, juntament amb Joachim von Ribbentrop, Neville Chamberlain, Benito Mussolini i Édouard Daladier, firmés l’acord de Munic, Alemanya va ocupar la zona de parla alemanya de Txecoslovàquia, els Sudets. Les tropes alemanyes varen començar a ocupar el territori, i un contingent de soldats va creuar la localitat de Haidmühle, on la població els va saludar amb la salutació feixista i amb mostres d’alegria.
Aquell mateix dia, Hermann Göering va convocar al representant txec Mastny al seu despatx i li va dir que Hitler no seguiria tolerant a Edvard Benes com a cap d’Estat txec. A menys que dimitís, Alemanya no tindria pietat va dir Göering.
30 de setembre de 1938
El Pacte de Munic:
A la una de la matinada va acabar la reunió que havia començat al dia anterior entre els caps d’Estat i els ministres d’Afers Exteriors alemanys, italians, francesos i britànics. Durant la última reunió varen tornar a discutir sobre el mateixos temes de la reunió de l’Adolf Hitler i en Neville Chamberlain del setembre de 1938 a Bad Godesberg. Al final, es va acordar en un conveni amb sis documentes annexes redactats en quatre idiomes el dret d’autodeterminació dels Sudets, que significava la unió amb Alemanya, i en Hitler es va comprometre a ocupar la regió sense envair-la a partir de l’1 d’octubre de 1938 i acabaria l’ocupació de la regió el 10 d’octubre. A més, els alemanys varen aconseguir gràcies aquell acord la fàbrica txecoslovaca Skoda, que era una de les fàbriques més grans d’armament. Tot i que tothom sembla ser que va marxar content de la reunió, molts alemanys com en Joachim von Ribbentrop no estaven del tot satisfets perquè no es durien a terme els plans bèl·lics d’Alemanya. La reunió es va donar per acabada amb la firma del Pacte de Munic i d’aquesta manera es creia que s’evitava la guerra a Europa. En sortir de la trobada, en Hitler va baixar de les escales del Führerhaus, el seu edifici de Munic, amb pas solemne, en Mussolini en sortia satisfet i orgullós, en Neville Chamberlain en va sortir badallant i l’Eduard Daladier en va sortir indiferent però preocupat. Durant la nit, en Mussolini va rebre unes flors d’una membre de la Lliga de les Noies Alemanyes sota l’atenta mirada d’en Hitler i d’en Hermann Göering, que anava amb un vestit fosc i portava ben agafat el seu bastó. Per la cara, el dictador italià estava molt satisfet per la trobada.
Immediatament després de firmar al pacte, l’Eduard Daladier es va dirigir primer a l’hotel Regina Palast abans de dirigir-se a l’hotel Vier Jaheszeiten, per acomiadar-se d’en Chamberlain. Els dos caps d’Estat varen ser saludats per milers de persones que estaven contentes de que no hi hagués guerra. Davant d’aquell espectacle, en Daladier va decidir sortir al balcó i va ser acollit per una gran ovació. Però els nazis no els va agradar gens aquelles simpaties populars cap als líders britànics i francesos, i en Reinhard Heydrich va ordenar desallotjar la Maximilianstrasse. Mentrestant, la delegació txecoslovaca s’estava esperant a l’hotel Regina de Munic, que estava vigilat per la Gestapo, esperant notícies de la reunió. A dos quarts de dues de la matinada varen ser informat per la delegació francesa i per en Chamberlain que en Hitler ocuparia els territoris dels Sudets. La delegació francesa estava molt abatuda perquè sabien que tard o d’hora hi hauria un conflicte, però en Chamberlain estava molt adormit i no parava de badallar.
A Berlín, l’ambaixador francès l’André François-Poncet es va indignar molt quan va saber el resultat de la trobada i va cridar que aquesta no era manera de tractar als seus aliats, fent referència als txecoslovacs. Per la seva part, l’ambaixador txecoslovac es va posar a plorar. A Praga, el ministre d’Afers Exteriors txecoslovac va dir que ells no serien els últims en ser atacats i que després d’ells els hi tocaria uns altres.
De dia, en Chamberlain continuava preocupat per l’acord que havien arribat la nit anterior i a primera hora del matí va demanar una altra reunió amb l’Adolf Hitler en el seu domicili particular de la Prinzregentenplatz. El primer ministre es va dirigir a l’apartament pel centre de la ciutat en un cotxe descobert, i la gent el va poder saludar pensant que s’havia evitat la guerra. La reunió es va celebrar a dos quarts de dotze del matí, i en Chamberlain li va portar un tractat de pau entre els dos països escrit pel Foreign Office. Quan en Paul Schmidt li va traduir el document, en Hitler, que no li va fer cap gràcia aquell nou tractat, va acabar firmant l’acord de pau entre els dos països. Llavors, en Chamberlain va tornar a Londres com un triomfador. A l’aeroport de Hedston va ensenyar a tothom el pacte que havia aconseguit amb la firma d’en Hitler. La família reial britànica li va atorgar una rebuda d’heroi. Poc després es va dirigir al 10 de Downing Street on l’esperava una multitud. Després d’haver escoltat cridar a la gent Visca Neville i cantar For he’s a jolly good fellow, en Chamberlain, somrient, va pronunciar unes quantes paraules des d’una finestra del segon pis i va dir que la pau seria per totes les seves vides. A la tarda, en Chamberlain va ser rebut per la família reial, i desenes de milers de persones es varen concentrar davant les portes del palau de Buckingham fins que el primer ministre i la seva esposa varen sortir al balcó del palau acompanyats pels reis per correspondre les aclamacions de la multitud.
A França, en Daladier va marxar d’Alemanya aquell mateix dia i va emprendre el vol des de l’aeròdrom Oberwiesenfeld de Munic cap a París en el seu aparell Bloch 220 que portava el nom de Poitou. En arribar al camp Le Bourget, en Daladier va veure des del cel que s’hi havia concentrat una multitud i li va demanar en el pilot que aterrés a Villacoublay però finalment varen aterrar a Le Bourget per qüestions tècniques. Quan la delegació francesa va sortir de l’avioneta varen ser rebuts com uns herois pel poble francès, però en Daladier es va quedar molt sorprès per l’entusiasme de la gent perquè sabia que havien cedit davant d’en Hitler entregant-li el territori dels Sudets, i va pensar que tots eren uns estúpids. Llavors, es varen dirigir a la seu del Ministeri de Guerra, que era el despatx oficial d’en Daladier. En el Ministeri d’Afers Exteriors no paraven de rebre telegrames de felicitació. L’ambaixador nord-americà, en William Bullit, li va entregar en el primer ministre un enorme ram de flors.
A Itàlia, en Benito Mussolini va ser rebut a Florència pel rei Victor Manel III, que estava molt satisfet per l’acord que havien arribat.
Per la seva part, en Hitler estava eufòric i va comentar en el seu sector més proper que aquella havia sigut la seva primera conferència internacional, però poc després va assegurar que seria l’última. Pensant amb el tema, en Hitler no es va mostrar tant eufòric perquè en Chamberlain li havia espatllat la seva entrada triomfal a Praga i perquè va veure que la gent demanava la pau abans que la guerra.
