Home // diari // 29 de setembre de 1938

29 de setembre de 1938

La conferència de Munic:

Els líders d’Alemanya, Itàlia, Gran Bretanya i França es varen reunir a la Casa Parda de Munic per firmar el Pacte de Munic en el qual donaven a Alemanya el control del territori dels Sudets a canvi de que s’aturessin els plans de l’Adolf Hitler d’ocupar més territoris d’Europa. En la reunió i varen ser presents l’Adolf Hitler, en Neville Chamberlain, en Benito Mussolini i l’Édouard Daladier, i els ministres d’Afers Exteriors Joachim von Ribbentrop (Alemanya), l’ajudant Ernst von WeizsäckerGaleazzo Ciano (Itàlia), Fernand Leger (França) i Horace Wilson (Gran Bretanya).

A primera hora del matí, en Hitler va sortir de Munic per anar a buscar a en Mussolini a Kufstein, a l’antiga frontera austro-alemanya, per determinar amb ell les bases d’una acció comú en la conferència. Després de trobar-se varen viatjar amb tren des de Kufstein a Munic. Durant el trajecte varen parlar de que algun dia haurien de lluitar contra els francesos i els britànics i que per tant s’havien de preparar. Quan varen arribar a l’estació de Munic, es varen dirigir al modest apartament d’en Hitler a Munic, en el Koenisplatz, que tot i la modèstia hi havia quadres de gran valor. L’edifici, que l’anomenaven el Führerhaus, estava habitat per altres llogaters. Per la seva part, en Chamberlain va ser rebut a l’aeroport d’Oberwiesenfeld per en Von Ribbentrop i el conseller d’Estat de Baviera, en Christian Weber. El primer ministre i els seus col·laboradors es varen allotjar a l’hotel Regina. El primer ministre francès, l’Édouard Daladier, va ser rebut a l’aeroport per en Hermann Göering i es va allotjar a l’hotel Vier Jahreszeiten. Al matí, els ambaixadors francès i britànic varen arribar a Munic, i pocs minuts després va arribar al tren especial que portava a en Hitler i en Mussolini.

Al voltant de la una del migdia varen anar a arribant els líders de França i la Gran Bretanya al Führerhaus on els esperaven en Mussolini i en Hitler. El primer en arribar va ser el primer ministre britànic, i les SS varen anunciar la seva arribada acompanyat per en Von Ribbentrop. El primer ministre britànic va entregar el seu abric i va pujar les escales, que estaven adornades de flors, fins al despatx d’en Hitler on el varen saludar amb el Heil Hitler!, però en Chamberlain va respondre amb una inclinació de cap. En tots els passadissos hi havia soldats de les SS. En veure’l, en Mussolini no es va aixecar de la seva cadira per saludar-lo i, sota els focus del fotògraf Heinrich Hoffmann, en Hitler va allargar la mà a en Chamberlain. Al cap d’uns minuts, es va obrir la porta i va entrar a la sala en Daladier, que havia arribat tard perquè el seu secretari, en Léger, s’havia endarrerit i en Hitler el va saludar de la mateixa manera que en Chamberlain donant-li la mà. Sense cap més cerimònia, en Hitler va demanar-los que seguessin al voltant d’una taula rodona situada al costat de la xemeneia. En Hitler va seure com sempre d’espatlles a la finestra, en Chamberlain a la seva esquerre, i en Daladier i en Mussolini es varen asseure al sofà, a l’esquerre d’en Hitler. L’intèrpret Paul Schmidt no va parar ni un segon de traduir les conversacions. Durant la conversa, en Mussolini va presentar un document, escrit el dia anterior pels alemanys, on es prèvia una intervenció militar a Txecoslovàquia, tot i això tots els presents varen mostrar la seva oposició a un conflicte bèl·lic. Durant tota l’estona en Daladier no va prestar atenció a les paraules dels seus homòlegs perquè tenia clar que tard o d’hora hi hauria la guerra, i es va estar durant tota la reunió assentat a la seva cadira murmurant. Per la seva part, en Chamberlain va suggerir fer venir els txecs per parlar de la qüestió, però en Hitler ho va rebutjar, però més tard va acabar acceptant que un representant txec pogués estar a disposició dels participants en l’habitació del costat. La primera reunió va acabar a les tres del migdia per anar a dinar.

A fora l’edifici, una multitud de gent es va concentrar a la Koenigsplatz per saber quin era el resultat de la reunió. Els debats varen tornar a començar a dos quarts de sis de la tarda, i tal com havia promès en Hitler, dos representants txecs, el doctor Vojtech Mastny, el ministre txec a Berlín, i el doctor Hubert Masaryk, el ministre d’Afers Exteriors, varen ser introduïts sense cap cerimònia a l’habitació del costat. A en Hitler no li feia cap tipus de gràcia que en Mussolini, que entenia el francès i l’anglès, parlés amb els seus homòlegs sense els intèrprets i en canvi ell, que no sabia cap més idioma que l’alemany, necessités constantment el seu intèrpret. Es limitava a imitar a en Mussolini per fer veure que seguia les conversacions que no eren traduïdes. A les set de la tarda, un funcionari britànic va entrar a l’habitació on hi havien els dos representant txecs i els va anunciar que s’havia arribat a un acord general però que no els podia informar dels detalls. A les vuit del vespre es va tornar a interrompre la reunió per anar a sopar. En Hitler va convidar al banquet a tots els participants de la reunió, però només varen acceptar la invitació els italians. Els delegats francesos i britànics varen anar a sopar a fora. Al mateix moment, els traductors del Ministeri d’Afers Exteriors alemany i les delegacions estrangeres varen traduir i preparar les conversacions de la reunió.

A les deu de la nit, els representants txecs es varen reunir amb en Wilson, que els va comunicar de part del primer ministre els punts principals de l’acord que havien arribat i els va entregar un mapa de les zones dels Sudets que havien de ser evacuades immediatament pels txecs. Quan els dos txecs varen intentar protestar, el funcionari britànic els va tallar la paraula i els va dir abans de sortir de l’habitació que si no acceptaven aquella proposta es veurien obligats a resoldre-ho amb els alemanys, i que segurament els francesos els hi dirien al mateix que els hi deia però més brutalment. Poc abans de la mitja nit es varen tornar a reunir, i a la ciutat va començar a circular el rumor de que havien arribat a un acord, i la gent es va reunir a les cerveseries i en el parc de Maria Teresa per celebrar-ho. La reunió va acabar dos quarts de dues de la matinada de l’endemà quan en Mussolini va ratificar la cessió a Alemanya dels territoris alemanys dels Sudets, però amb la condició dels britànics de sotmetre a una comissió internacional la cessió i de fer plebiscits a la població local. Mentrestant, la delegació txecoslovaca, que esperava ansiosa el resultat de la trobada, es varen esperar a l’hotel Regina de Munich i van ser vigilats pels membres de la Gestapo.

 

Posted in diari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php
%d bloggers like this: