EL TERCER REICH

Dimarts:

En el Reich:

A la Cancelleria del Reich, Adolf Hitler es va reunir amb el cap de la Kriegsmarine Erich Raeder per parlar de la invasió de Noruega. Des de feia setmanes Raeder tenia informes de l’almirall Wilhelm Canaris que asseguraven que els britànics tenien previst ocupar diverses bases al sud de Noruega, i va informar al dictador de la perillositat que hi havia si els britànics conquerien aquelles bases i li va demanar que considerés la possibilitat d’envair Noruega per protegir el transport de mineral de ferro des de les mines de Gällivare, al nord de Suècia, fins Alemanya, i establir una base de submarins a Trondheim. Després de reflexionar-hi una estona, Hitler va decidir ocupar Noruega i va ordenar en el OKW que comencés a planificar una invasió per a finals de gener de 1940. Tenia clar que havia de deixar de banda l’acord que tenia amb el govern noruec sobre la seva neutralitat en la guerra. 

Després, el dictador va cridar a set comandants en cap dels cossos de la Wehrmacht i al seu cap Wilhelm Keitel i els va llegir en veu alta el memoràndum que havia escrit el dia anterior sobre la situació bèl·lica mundial, així com la seva Directiva número 6 per l’estratègica bèl·lica a l’Oest. En cas de que la Gran Bretanya i també França no estiguessin disposades a acabar amb la guerra a curt termini, estava decidit a actuar de manera activa i ofensiva. Per la continuació de les operacions militars, Hitler va ordenar preparar una ofensiva a través de la zona belga, luxemburgesa i holandesa per derrotar a les forces armades franceses i guanyar un punt de partida pel desembarcament a la Gran Bretanya. Hitler els va explicar que gràcies al pacte amb els soviètics era possible atacar a la Gran Bretanya, tot i que va advertir que el pacte no seria per sempre. 

A continuació, Hitler es va tornar a reunir, com el dia anterior, amb l’industrial Birger Dahlerus i aquest li va demanar que transmetés a la Gran Bretanya els termes d’Alemanya per acceptar negociar la pau. Els termes varen ser: el dret d’Alemanya a fortificar la seva nova frontera amb la Unió Soviètica i el retorn a Alemanya de les colònies que tenia abans de la Primera Guerra Mundial, o territoris substituts adequats. 

En un dinar a la Cancelleria, Hitler va deixar clar a tothom que no sabia com reaccionaria Londres davant la seva oferta de pau del 6 d’octubre. Per ell havien d’esperar i deixar que les coses maduressin. A la tarda, Hitler es va dirigir en un míting popular al Palau d’Esports organitzat pel ministre Joseph Goebbels amb motiu de la inauguració de la primera obra de socors hivernal de la guerra. En el discurs, Hitler va demanar per últim cop en els britànics que arribessin a un acord de pau amb Alemanya.

El Gruppenführer SS Paul Hausser va començar a organitzar la divisió motoritzada VT, denominada més tard Das Reich, amb els regiments VT Deutschland, Germania i Der Führer.  

A Polònia:

A la ciutat polonesa de Zwierzyniec, els soldats alemanys varen obligar en els jueus a netejar la ciutat per humiliar-los.

A la Gran Bretanya:

Guy Liddell del MI5 va anunciar que 17 criptoanalistes polonesos buscaven asil a la Gran Bretanya. Bletchley Park no va fer gens de cas a la demanda polonesa, tot i que sabien que havien resolt alguns codis alemanys i russos.

Tweet

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín, Adolf Hitler va aprovar la Directiva Número 6 en la que ordenava començar els preparatius per una acció ofensiva contra el nord de la frontera occidental si els britànics es negaven a negociar la pau. D’aquesta manera autoritzava una campanya contra França violant la neutralitat de Luxemburg, Bèlgica i Holanda. Demanava que l’ofensiva havia de començar tan aviat com fos possible, i va anomenar aquesta operació el Cas Groc. El seu objectiu era assegurar el terreny holandès, belga i francès del nord com a base per una acció militar per aire i mar contra la Gran Bretanya. El dictador veia en la conca del Ruhr el seu punt dèbil i es volia avançar a un atac Aliat. Aquella ordre la va elaborar després de treballar-hi durant dues nits i l’havia redactat expressament ell mateix perquè sabia que la Directriu no tenia el suport de l’Exèrcit. A més, una directriu del OKW escrita per ordre de Hitler advertia del perill que suposava una guerra prolongada, ja que no es podria garantir els aliments i les matèries primes per la població al mateix temps que es garantia els mitjans per la prossecució de la guerra.

Durant aquell dia, Hitler es va reunir amb l’industrial suec Birger Dahlerus, que el dia 5 s’havia reunit amb el ministre lord Halifax. L’industrial el va informar que Gran Bretanya insistia en que es tornés a Polònia la seva condició d’Estat, que es destruís d’immediat totes les armes d’agressió i que es celebrés a Alemanya un plebiscit sobre determinats aspectes de la política exterior alemanya. L’endemà es varen tornar a reunir. 

Heinrich Himmler va donar la primera ordre de deportar els jueus i els polonesos no aptes per la germanització al Govern General polonès. Aproximadament eren mig milió de persones i aquesta ordre va ser supervisada per Walter Darre.

En una reunió presidida per Viktor Brack, on hi varen participar professionals mèdics favorables a la idea de matar als adults discapacitats, Herbert Linden, el funcionari del Ministeri de l’Interior responsable dels manicomis, va informar de que s’havien enviat impresos per identificar a les víctimes que mataven en els manicomis, ja que no se sabia com, qui i on es feien aquests assassinats. Parlant de quin hauria de ser el mètode per fer aquells assassinats, varen arribar a l’acord de que primer haurien de compilar una llista de totes les institucions que s’estaven ocupant dels malalts mentals, epilèptics i amb altres problemes mentals. El personal d’aquests centres haurien d’omplir informes que detallessin la naturalesa de la discapacitat de cada pacient. Després, professionals de la medicina examinarien aquelles notes i determinarien qui tenia que viure o morir. Viktor Brack va assegurar que la xifra total de víctimes es podia saber calculant una proporció matemàtica i la va estipular entre 65.000 i 75.000, però el problema era com els havien de matar. Brack va consultar al policia Arthur Nebe sobre el mètode més idoni per matar als discapacitat en gran número. Philipp Bouhler va enviar a tots els hospitals i metges una llista de tots els pacients senils, els que eren delinqüents psicòtics o no tinguessin sang alemanys amb, aparentment, fins estadístics. 

Tweet

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler, Hermann Göering i Rudolf Hess varen firmar un decret que annexionava quatre províncies de Polònia al Reich alemany: les zones occidentals de Silèsia, Posen, Prússia Oriental i la ciutat de Danzig varen quedar integrades al Reich i es varen crear tres grans districtes: la Gran Prússia Oriental, Danzig-Prússia Occidental i Posen.

A Polònia:

Un destacament de les SS va conduir al cementiri jueu a un grup d’una vintena de polonesos de la ciutat de Swiecie, entre ells diversos nens d’entre dos i vuit anys, i els varen afusellar. 150 soldats alemanys varen presenciar aquells assassinats i tres dels quals varen protestar davant del seu oficial metge, que aquest va escriure escandalitzat al propi Hitler d’aquells fets. Hitler aquell mateix dia va rebre una protesta del general Johann Blaskovitz molt semblant.

Tweet

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

Un dia després de que Adolf Hitler assegurés que tenia bones intencions amb els països veïns d‘Alemanya, es va ordenar al Grup de l’Exèrcit B que es comencés a preparar per si rebien una ordre especial per envair immediatament Bèlgica i Holanda si així ho exigia la situació política. A continuació va firmar un decret, ratificat per Hermann Göering i Wilhelm Keitel, en què es nomenava a Heinrich Himmler comissari del Reich per la Protecció de la Raça alemanya i se li va donar plens poders per instaurar a Polònia i a tots els territoris sota control alemany la reestructuració racial a través de l’expulsió i la repatriació. De seguida Himmler va deportar els grups racials que ocupaven territoris destinats a colons alemanys. Precisament, aquell mateix dia el seu assistent, Ludolf von Alvensleben, va informar de que 4.247 polonesos havien sigut sotmesos a les mesures més dures.

Tweet

Divendres:

Acaba la conquesta polonesa:

Aquell dia va acabar la resistència de l’exèrcit polonès. 694.000 homes varen quedar sota control alemany i 217.000 sota control soviètic.

En el Reich:

Adolf Hitler va pronunciar un discurs en el Reichstag on es va mostrar molt satisfet del pacte amb la Unió Soviètica, i va donar garanties de que Alemanya tenia bones voluntats amb els països veïns. El dictador va acusar als polonesos de maltractar i i d’exterminar a la minoria alemanya que viva a Polònia. Llavors, va explicar que volia celebrar una Conferència Europea que limités les fronteres de les nacions del continent, sobretot volia arribar a un acord amb la Gran Bretanya, i va acabar el seu discurs llançant una oferta de pau a les potències occidentals, i va repetir garanties d’amistat cap a Bèlgica i Holanda. El dictador va preguntar-se:

Per què fer una guerra a l’oest? Per la restauració de Polònia? La Polònia del Tractat de Versalles no tornarà a aixecar-se mai més.

Però Hitler en el seu discurs va insinuar que s’estaven duent a terme treballs de neteja i reassentament ètnic massiu com a preparació pel nou ordre de relacions etnogràfiques a l’antiga Polònia, i va parlar d’arreglar el problema jueu.

Tweet

Dijous:

En el Reich:

A Polònia:

Adolf Hitler va viatjar de Berlín a Varsòvia amb el seu tren especial, l’Amerika, per visitar les seves tropes i per presenciar una desfilada militar. Un cop acabada la cerimònia va tornar a Berlín amb avió. Quan era a l’aeroport els va dir en els periodistes presents:

Fixeu-vos bé en Varsòvia, perquè puc fer el mateix amb qualsevol ciutat europea. 

Durant aquell dia, Hitler es va reunir amb el gauleiter Albert Forster, que aquest es va queixar sobre les continues molèsties que li ocasionaven els militar a Prússia Occidental. Aquell mateix moment, Hitler va treure l’administració militar per posar-la sota les ordres del gauleiter Forster.

Tal i com s’havia decretat el 27 de setembre, els alemanys varen confirmar l’ordre de confiscar les propietats poloneses.

En la Batalla per Polònia:

Aquell dia va acabar l’últim atac alemany de la campanya polonesa a prop de la ciutat polonesa de Kock. La resistència polonesa va ser aixafada per complert: 217.000 soldats polonesos es van convertir en presoners dels soviètics i 693.000 dels alemanys. En total varen morir 70.000 polonesos i es calcula que 90.000 varen fugir del país. En canvi, els alemanys varen tenir 13.000 baixes i els soviètic al voltant de 750.

A l’Atlàntic sud:

El Graff Spee va interceptar una altra embarcació mercantil, el SS Newton Beech.

A la Gran Bretanya:

L’industrial suec Birger Dahlerus es va reunir a Londres amb el ministre lord Halifax per parlar d’una possible negociació amb Alemanya per firmar la pau. Quatre dies més tard l’industrial suec es va reunir amb Hitler.

Tweet

Dimecres:

En el Reich:

A Berlín, Adolf Hitler va aprovar un decret d’amnistia secreta per evitar que les SS siguessin acusades d’excessos contra la població, especialment contra els jueus i polonesos. Hitler justificava aquells actes indiscriminats com a represàlia per l’amargura causada per les atrocitats comeses pels polonesos.

Tweet

En el Reich:

L’Erich Raeder va estudiar el Pla Rosenberg, un pla en que l’Alfred Rosenberg havia planejat com ocupar Noruega, i va fer un qüestionari preguntant quins eren els punts a Noruega que podien servir de base i si es podrien trobar una resistència armada.

A la Unió Soviètica:

Tot i la aliança entre Alemanya i la Unió Soviètica, Iosif Stalin va explicar en una delegació letona que s’havien produït canvis i que es tenien que preparar per un possible atac alemany.

A Japó:

L’aviació xinesa va bombardejar la base naval japonesa de Hankow. Ningú s’imaginava aquell atac per la superioritat japonesa enfront a la xinesa.

A Panamà:

En la Declaració de Panamà, els Estats Units varen defensar tota l’Amèrica que queda al sud de la frontera canadenca com la zona de seguretat i varen reafirmar la Doctrina Monroe, llançant una severa advertència a les potències europees per què no violessin la zona.

Tweet

Dilluns:

En el Reich:

Adolf Hitler va declarar que volia que Polònia fos tractada com una colònia. A la zona de Wartheland, la part annexionada de l’oest de Polònia, es va fer una celebració per l’ocupació d’aquella zona, on hi va participar el gauleiter de la nova zona conquerida i governador del Reich, Arthur Greiser.

A Polònia:

Els alemanys varen fer l’últim atac de la campanya polonesa a prop de la ciutat polonesa de Kock. L’atac es va allargar l’atac fins el 5 d’octubre de 1939. Durant aquell dia va capitular el port de guerra de Holo. A Varsòvia, els polonesos varen tirar fotografies als presoners alemanys captius a la capital polonesa per tal de demostrar que encara podien resistir.

A la Gran Bretanya:

Tal i com varen fer el 2 de setembre, el Comitè Central comunista va sol·licitar de nou suport a l’esforç bèl·lic britànic, contradient d’aquesta manera el Kremlin, que demanava que els comunistes no donessin suport a la guerra, titllant-la d’imperialista.

Tweet

Diumenge:

En el Reich:

El comte Galeazzo Ciano es va entrevistar en privat amb l’Adolf Hitler per parlar de la guerra. Hitler, cansat de dormir poques hores, li va manifestar que estava convençut de que guanyaria la guerra. Respecte a la decisió d’Itàlia de no intervenir a la guerra, li va explicar que respectava la decisió del govern italià pensant que els seria més útil que entressin en un altre moment.

Joseph Goebbels va creure que Hitler estava convençut de la lleialtat del dictador Iosif Stalin i esperava augmentar la col·laboració amb la Unió Soviètica.

En el Carinhall, Hermann Göering es va reunir amb l’industrial suec Birger Dahlerus, que havia estat reunit els últims dies amb el govern britànic i sabia que els britànics no volien negociar amb el govern d’en Hitler. Varen parlar en el jardí de la casa, i Dahlerus li va preguntar directament si servia a Alemanya o a en Hitler. Göering, estranyat per la pregunta, li va demanar poder-se reunir amb ell l’endemà perquè s’havia de reunir amb l’almirall Wilhelm Canaris. No se sap què es va dir en aquesta reunió, però sembla possible de que Göering estigués al corrent de l’existència d’un moviment clandestí que planejava enderrocar a en Hitler perquè aquest era un objectiu que perseguia en Canaris.

A la nit, bombarders britànics varen sobrevolar la ciutat de Berlín, però enlloc de llançar bombes varen tirar pamflets per informar al poble berlinès de que, mentre a ells els obligaven a anar a la guerra amb racions de fam, els seus líders amagaven grans sumes de diners a l’estranger. En el pamflet es deia que Heinrich Himmler havia tret del país de forma clandestina 527.500 Reichsmarks. 

A Polònia:

Els alemanys es preparaven per conquerir Varsòvia, però abans va exigir dotze ostatges (10 cristians i 2 jueus) que respondrien amb la seva vida per qualsevol disturbi que es produís durant l’avanç. Finalment, el comandant de la fortalesa de Varsòvia va entregar formalment la seva guarnició vençuda al general Johann Blaskowitz. En entrar a la ciutat, els soldats alemanys es varen instal·lar a les cuines de campanya i es varen posar a repartir sopa i pa a la població. Milers de persones es varen apropar a aquestes cuines i els operadors alemanys varen filmar aquelles escenes. Un cop acabada la filmació, les cuines de campanya varen desaparèixer. 

Els últims soldats polonesos que seguien combatent a la península de Hel varen ser obligats a rendir-se. Tres destructors polonesos i tres submarins varen aconseguir escapar i es varen dirigir a ports britànics. 

Davant les crítiques entre els soldats i els generals sobre l’ordre del 21 de setembre de reassentar els jueus en guetos, l’Alt Comandament de l’Exèrcit va informar als Alts Comandants dels Exèrcits a Polònia que l’ordre II número 288/39 G. del 21 de setembre transmesa per en Reinhard Heydrich als grups d’acció només es podia revocar les mesures preparatòries i, per tant, no es canviaria l’ordre. En l’informe es deia que Heinrich Himmler havia cursat aquesta ordre de forma més explicita als grups d’acció. 

A la Gran Bretanya:

A Londres, Winston Churchill va pronunciar el primer dels discursos per ràdio que va pronunciar els diumenges per la nit durant la guerra. Aquestes emissions varen ser un èxit molt important i li varen fer guanyar una gran popularitat entre el poble britànic.

Tweet