EL TERCER REICH

Dissabte:

En el Reich:

Adolf Hitler, segur d’ell mateix, es va reunir amb els Reichsleiter i gauleiters per pronunciar-los un discurs de dues hores. El dictador va admetre que la guerra contra occident era inevitable, però els va assegurar que al final ells serien els vencedors. Els va afirmar que llançaria un gran atac contra occident i contra la Gran Bretanya en quinze dies utilitzant tots els mitjans del seu abast, inclús atacs contra ciutats. Després de derrotar la Gran Bretanya i França tornaria a posar els seus objectius cap a l’est, va deixar clar. Va assegurar que els soldats soviètics estaven mal entrenats i mal equipats. Després d’ocupar-se de l’est, va afirmar que es dedicaria a tornar a Alemanya a l’estat que solia estar. Al·ludint al Sacre Imperi Romà Germànic de l’Edat Mitjana, va assegurar que crearia una Alemanya com aquella incorporant Bèlgica i Suïssa.

Joseph Goebbels estava ansiós aquell dia per culpar a en Winston Churchill de l’enfonsament de l’Athenia el 3 de setembre de 1939, però estava esperant que l’ambaixada alemanya a Washington confirmés la declaració de l’Anderson a Nova York. Després de que es confirmés, el ministre va autoritzar l’atac contra en Churchill per l’endemà.

A Holanda:

Franz Fischer va organitzar una primera entrevista en el poble holandès de Zutphen per tal d’evitar una guerra a occident. En la trobada s’hi varen presentar Walter Schellenberg, tot i que ho va fer sota el nom fals de capità Schaemmel, del servei de transmissió, agents del OKW, i tres agents britànics d’Holanda: el major Stevens, el capità Payne Best i el tinent Coppens. Els agents del Intelligence Service varen poder comprovar els anuaris de l’exèrcit alemany que els hi va entregar Schellenberg.

Tweet

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

Hermann Göering va firmar com a Plenipotenciari pel Pla Quadriennal unes directives que donaven instruccions per l’organització econòmica dels nous territoris orientals. En la directiva s’incloïa la completa incorporació de la indústria polonesa en el sistema econòmic d’Alemanya i la requisició de totes les matèries primes i maquinària que necessitava l’economia de guerra alemanya. Göering va declarar que les empreses que no siguessin absolutament necessàries per la subsistència bàsica de la població polonesa fossin transferides a Alemanya.

A Berlín, Joseph Goebbels va mencionar l’informe d’Anderson, que explicava definitivament, segons els alemanys, el secret del Athenia, enfonsat el 3 de setembre de 1939. Segons l’informe quedava demostrat que Winston Churchill l’havia enfonsat. Hores més tard, Goebbels va rebre instruccions de l’Adolf Hitler sobre com tractar aquell cas. El dictador estava content per haver sigut capaç d’haver enfonsat aquella embarcació.

En el camp de presoners de Stalag VII varen arribar els primers presoners. La gran majoria d’ells eren polonesos i ucraïnesos.

En el bàndol Aliat:

Gran Bretanya i França varen firmar un Tractat d’Assistència Mútua amb Turquia.

Tweet

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va aprovar la Directriu Número 7 en la que autoritzava en els submarins alemanys atacar a les embarcacions de passatgers que viatjaven en combois o sense llums. Wilhelm Keitel va transmetre aquell mateix dia la nova Directriu. A continuació, Hitler es va reunir amb Walther von Brauchitsch i li va explicar que tenien que impedir que la classe intel·lectual polonesa s’enfortís per tal de que no es convertís en el futur en un nou estament de lideratge i li va dir que volia que es mantingués un nivell de vida baix i que faria abandonar els polonesos dels territoris alemanys.

Els alemanys van modificar la data de l’Operació Cas Groc, la invasió a França, pel 12 de novembre de 1939. Pràcticament tots els alts comandaments alemanys pensaven que era massa d’hora per dur a terme una campanya com aquella.

A Berlín, el tinent Gunther Prien va donar una conferència de premsa per als corresponsals de Berlín per explicar com el 14 d’octubre de 1939 havia enfonsat al Royal Oak i havia burlat les defenses britàniques.

En el Protectorat de Bohèmia i Moràvia:

A Ostrava va sortir un tren amb més de 900 jueus per ser deportats a Polònia.

A Espanya: 

El govern del dictador Francisco Franco es va instal·lar a Madrid.

Tweet

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

A la Cancelleria del Reich, Adolf Hitler es va reunir amb Wilhelm Keitel, Hans Frank, Heinrich Himmler, Rudolf Hess, Martin Bormann, Hans Heinrich Lammers, Wilhelm Frick i Wilhelm Stuckart. El dictador va deixar clar que el Govern General seria autònom respecte al Reich i que els nous territoris del Reich havien de ser eliminats de jueus, polonesos i el què quedés de l’antiga Polònia, i va dir que l’Exèrcit, que havia mostrat més d’una crítica sobre com es duia a terme la conquesta, havia d’estar content de veure’s lliurat de la responsabilitat administrativa. Sabent el què volia del nou país conquerit, va deixar clar que només volien obtenir d’allí la mà d’obra i que no hi destinarien recursos en aquella zona, tot i que va dir que s’havia de deixar que prosperés l’economia polonesa, mantenint el transport i les comunicacions. Mostrant el menyspreu que sentia per aquella gent, va advertir que els mètodes no serien compatibles amb els principis normals i va parlar sobre una dura lluita racial que no permetia cap tipus de restriccions legals i obediència a principis d’una altra mena. Per acabar, el dictador va concloure que la intel·ligència i la duresa en aquesta lluita ètnica s’hauria d’efectuar en els camps de batall de Polònia, que la va descriure com: 

L’obra del diable.

Seguint les ordres de Hitler, el Departament Central del Reich va programar la liquidació de tots els elements polonesos que havien ocupat un càrrec de responsabilitat en el passat i que podrien liderar un moviment de resistència. Per actuar amb més eficàcia a Polònia, Hitler va separar les SS i la policia de demarcació dels jutjats militars a Polònia per la falta d’entesa amb la Wehrmacht respecte a certes mesures com la d’enviar els jueus a guetos.

A la nit, Keitel va parlar dels nous plans amb un coronel de l’Exèrcit que havia arribat a la Cancelleria. Li va comentar que els mètodes que s’utilitzarien a partir de llavors serien irreconciliables amb tots els principis que tenien. 

En el port de Wilhelmshaven, a les onze del matí, va arriba-hi el U-47 que havia enfonsat el 14 d’octubre de 1939 al Royal Oak a Scapa Flow. Tots els mariners del port sabien la gesta que havien acabat d’aconseguir els seus companys i varen rebre’ls amb la salutació feixista. Karl Döenitz va condecorar a tota la tripulació un cop varen atracar. Aquella gesta va ser utilitzada per la propaganda alemanya.

A Polònia:

A Lublin va arribar el primer tren carregat de jueus austríacs i txecs. Però l’Adolf Hitler va prohibir aquestes deportacions tan cap a l’est perquè no volia que quan envaís la Unió Soviètica aquella zona estigués plena de jueus.

En el front occidental:

Les tropes franceses es varen replegar en el Mosela.

Tweet

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler li va explicar al general Walther von Brauchitsch que havia perdut tota esperança en arribar a un acord amb Occident. Li va dir que els britànics només estarien disposats a parlar després de la derrota i que per tant els havien d’atacar com més aviat millor. Va calcular la data entre el 15 i el 20 de novembre.

A les dotze del migdia es va presentar a la Cancelleria del Reich l’explorador suec Sven Hedin, que s’allotjava a l’Hotel Kaiserhof des de feia un parell de dies. En entrar a la Cancelleria va ser rebut pel ministre de l’Estat Otto Meissner, que el va conduir cap al saló de recepcions. Poc després va ser rebut per en Hitler, que es va asseure després de saludar-lo en una butaca. A la reunió també hi eren presents en Meissner i en Walther Hewel. Hedin el va avisar només seure a la butaca que existia a Suècia una inquietud cada cop més gran davant l’interès de la Unió Soviètica cap a Finlàndia. Hitler li va contestar que tant Finlàndia com Suècia no havien de patir pels soviètics i li va assegurar que els russos feien comèdia en les seves exigències. L’explorador llavors li va preguntar què faria en cas de que els soviètics ataquessin als finlandesos i Hitler li va respondre que continuaria neutral. Canviant de tema, el dictador va dur la conversa cap a Àsia i li va preguntar la seva opinió sobre el Japó i la seva guerra amb Xina, així com les intencions de Japó en relació amb la Gran Bretanya. Hedin li va exposar algunes de les seves vivències a Japó de l’any 1908 i després li va parlar de l’Índia. Hitler en aquest punt va ser molt dur amb el govern britànic, i els va acusar de creure’s que podien guanyar a Alemanya. El líder alemany li va assegurar que aquesta vegada no els faltava de res en el país i que no caurien en les fams de la Primera Guerra Mundial. Li va dir que amb els U-Boots i els avions aixafarien la Gran Bretanya cop a cop. A continuació, Hitler li va assegurar que no entenia per què els britànics lluitaven contra Alemanya, ja que ells no desitjaven res d’Occident, li va manifestar, tot i que després va dir-li que el domini britànic sobre Europa havia acabat. L’explorador li va preguntar pel paper dels Estats Units en aquesta guerra i Hitler li va respondre que no els hi donaria temps a entrar-hi. El dictador li va afegir que estava disposat a negociar la pau amb els britànics i en aquell moment Hedin li va preguntar si consideraria participar en una conferència de pau promoguda pel rei de Suècia. Hitler li va respondre que sí, tot i que li va assegurar que creia que no tindria èxit i que hi hauria una guerra llarga en la qual ells estaven preparats tant militarment com econòmicament. Abans d’acabar la reunió, Hedin li va explicar que un jove britànic que l’havia visitat a Estocolm li havia proposat que ell, Hitler, viatgés a Londres. Rient, el dictador li va dir que no es posaria a la boca del llop. Quan s’aixecaven, Meissner li va preguntar a en Hitler com volia que s’informés a la premsa d’aquella trobada i el dictador li va preguntar a l’explorador suec si no l’importava que es publiqués una nota d’aquella entrevista. Hedin li va contestar que no tenia problemes en que es publiqués i va marxar cap al despatx d’en Meissner per redactar una carta pel rei de Suècia on recollien totes les opinions que s’havien dit a l’entrevista.

A Polònia:

Els alemanys varen ordenar a tots els polonesos que abandonessin el port i la ciutat de Gdynia.

Ludolf von Alvensleben, assistent de Heinrich Himmler, va assegurar en els seus homes d’una milícia de les SS que actuava a Polònia, que ara eren aquí (Polònia) la raça dominant i que siguessin implacables. Von Alvensleben va demanar eliminar tot el que no fos alemany i dificultés el treball de construcció.

A França.

L’Alt Comandament francès va ordenar en els seus soldats del 4º Exèrcit que abandonessin el Sarre per refugiar-se darrere la seguretat de la Línia Maginot.

Tweet

Diumenge:

En el Reich:

Erich Raeder va tornar a demanar ,igual que el 3 de setembre de 1939, el seu pla d’una guerra submarina contra la Gran Bretanya i l’enfonsament sense avisar dels vaixells mercantils britànics i dels països neutrals.

En el camp de concentració de Buchenwald varen arribar-hi 181 polonesos. Més de la meitat d’ells moririen els següents 10 dies pels maltractaments de les guàrdies de les SS.

Tweet

En el Reich:

Després de que l‘Ernst von Weizsäcker informés a la cúpula militar de la reacció de l’Adolf Hitler al discurs d’en Neville Chamberlain en el que rebutjava la seva oferta de pau, en Walther von Brauchitsch i en Franz Halder es varen reunir per tal d’evitar una ofensiva contra occident. L’Halder, que era partidari d’enderrocar militarment a en Hitler, va mencionar que ho bé atacaven a en Hitler o bé esperaven que hi haguessin canvis fonamentals. En Von Brauchitsch volia esperar, no tenia ganes d’efectuar una rebel·lió. Pensava utilitzar generals com en Gerd Rundstedt o en Walter von Reichenau perquè fessin canviar d’opinió a en Hitler.

A l’Atlàntic:

A les 0:27 de la nit, el submarí alemany U-47 comandat pel capità Günther Prien navegava per l’estret de Kirk a Scapa Flow, Escòcia, i va passar sense problemes les defenses britàniques; dues embarcacions enfonsades i plenes de formigó i diversos destructors. L’objectiu del U-47 era destruir el cuirassat Royal Oak, i es varen dirigir cap a l’oest en busca d’ell. Varen recórrer tres milles i llavors varen virar 180ª al nord per no topar-se amb les patrulles que cobrien l’estret d’Hoxa. Allí no varen trobar res. S’hi haguessin avançat una mica més abans de canviar de rumb haguessin vist quatre creuers lleugers britànics; el Belfast, el Caledon, el Colombo i el Dehli. Portaven minuts donant voltes per Scapa Flow quan a proa va començar a emergir la immensa mola del Royal Oak, i darrere seu hi havia el creuer Repulse. En seguit es varen preparar quatre tubs i, a uns 3.000 metres, a les 0:49 varen disparar dos torpedes contra el Royal Oak, un tercer contra el Repulse, però el quart torpede no va sortir perquè va fallar el mecanisme de disparar.Tots els llançaments varen fallar l’objectiu, però a la 01:04 el Royal Oak va rebre un fort impacte que a bord es va interpretar com una explosió. Aprofitant el desconcert dels britànics, a la 1:27, a 1.500 metres del cuirassat britànic, el capità Prien va ordenar virar per recarregar els tubs de proa i va llançar una nova salva amb tres torpedes des de proa contra al Royal Oak. Aquest cop varen encertar de ple. El primer torpede va tocar el costat d’estribord i va aixecar una gran columna d’aigua. Segons més tard ho varen fer els altres dos torpedes. El cuirassat britànic es va inclinar cap a un costat i i va començar a escorar a babord. En mig del caos els britànics varen encendre tots els reflectors apuntant al cel pensant que estaven sent atacats per bombarders alemanys. Al cap de 15 minuts es va enfonsar provocant la mort dels 833 oficials i mariners. Llavors, el U-47 va fugir amb cinc torpedes disponibles per no ser interceptat per la Marina britànica. A l’estret de Kirk la corrent era adversa i impedia el pas, pel que els alemanys varen utilitzar el canal que es trobava al sud, al costat de l’illa de Lamb, menys profund i més estret. A les 2:15, el submarí es va dirigir a tota màquina cap el Mar del Nord. En el seu interior, com excepció, la tripulació es varen beure unes cerveses per celebrar la gesta que havien acabat d’aconseguir. Pels britànics aquell dia es va recordar com el dissabte negre perquè no es va detectar el submarí alemany i perquè varen badar en no donar l’ordre en els tripulants del Royal Oak d’abandonar el cuirassat quan s’enfonsava. En canvi per Alemanya va ser una gran victòria i per aquella acció se li va donar al capità Prien la Creu de Ferro.

Tweet

En el Reich:

L’Adolf Hitler li va dir a en Joseph Goebbels que l’Exèrcit a Polònia estava sent massa tou i complaent, i que seria substituït el més aviat possible per una administració civil. Indignat, el dictador alemany va afegir que la única cosa que funciona amb els polonesos era la força perquè per ell Àsia comença a Polònia.

Per altra banda, l‘Ernst von Weizsäcker es va reunir amb en Franz Halder per parlar de com podien evitar de que en Hitler posés en marxa la seva ofensiva a Occident, que estava prevista en breu i no tenia el suport de la cúpula militar. Els dos pensaven amb la idea d’arrestar a en Hitler després de que ordenés l’ofensiva a Occident.

A la Gran Bretanya:

A la Cambra de Comuns, en Neville Chamberlain va rebutjar l’oferta de pau de l’Adolf Hitler i va qualificar les propostes del dictador alemany de vagues i ambigües, ja que no contenien cap al·lusió a com es podria reparar la injustícia comesa contra Txecoslovàquia i Polònia. Aquella declaració no li va fer gens de gràcia a en Hitler, que ja va veure que era inevitable aturar la guerra.

A Polònia:

A la ciutat polonesa de Zwierzyniec, el comandant militar alemany li va dir a l’alcalde que segurament es construiria un camp de concentració a Szczebrzezyn. Per la seva part, els alemanys varen difondre normes noves per la població; es va obligar als jueus d’entre 15 i 60 a presentar-se l’endemà davant de l’Ajuntament amb pales i escombres per netejar la ciutat. També se’ls va prohibir moure’s lliurement per la ciutat entre les sis del matí i les sis de la tarda, i les cases i pisos podrien ser inspeccionats per la policia en tot moment.

A l’Atlàntic:

A aigües escoceses, a les set de la tarda, la tripulació del submarí alemany U-47 comandat per el capità Günther Prien es varen començar a preparar per atacar imminentment després de penetrar la base naval britànica de Scapa Flow amb l’objectiu de destruir tot el què trobessin. A les onze de la nit, el submarí alemany va emergir, però en Prien no va veure clar atacar en aquell moment i va decidir tornar a submergir-se. Després, a les 23:31, varen emergir de nou i varen entrar a l’estret de Holm per encaminar -se cap al buit entre el Nunidian i el Seriano, dues embarcacions enfonsades, i en una zona plena de blocs de ciment. Per no aixecar sospites es varen apropar a poc a poc, deixant el Numidian a 15 metres a estribord, però, de cop, el U-47 va fregar el cable de l’àncora del Seriano i es varen tenir que aturar. Per llavors avançar es varen tenir que purgar els tancs i es varen obrir totes les ventilacions. En seguida ja varen veure el port de Scapa Flow.

Tweet

En el Reich:

El govern alemany va aprovar un decret on s’instaurava el marc administratiu dels territoris polonesos annexionats al Reich i es va crear el Govern Central, Generalgouvernement, amb capital a Cracòvia, que va quedar sota les ordres del nou governador de Polònia, en Hans Frank, que va tenir poders dictatorials en el país ocupat.

A Viena, els nazis varen expulsar els jueus de la ciutat.

A la Gran Bretanya:

El primer ministre britànic Neville Chamberlain va rebutjar, igual que el seu col·lega francès Eduard Daladier el dia anterior, la idea de l’Adolf Hitler del 6 d’octubre de 1939 de fer una Conferència europea per limitar les fronteres europees. Quan en Hitler va saber que el primer ministre havia rebutjat la seva proposta es va afanyar a anunciar que la Gran Bretanya havia rebutjat la pau que se l’hi havia ofert i, que, per tant, la guerra continuava.

A l’Atlàntic:

A prop de les illes Orcades, a l’extrem nord d’Escòcia, a les deu de la nit el U47, un submarí del tipus VIIB, va emergir. El submarí, sota les ordres d’en Günther Prien, tenia ordres d’en Karl Döenitz d’entrar a Scapa Flow i enfonsar tot el què pogués. Després d’observar la zona, en Prien va ordenar entrar per Kirk Sound, al nord de Holm Sound, que estava protegit per dues embarcacions enfonsades plenes de formigó i lligades amb gruixudes cadenes. Un cop varen entrar per una bretxa de 170 metres d’ample i 7 metres de profunditat es varen submergir per descansar.

En la crisi finlandesa:

El govern soviètic va començar a negociar amb Finlàndia per reclamar la cessió dels territoris de gran importància estratègica com l’istme de Carèlia.

Tweet

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín, Adolf Hitler es va reunir amb el ministre Joseph Goebbels per parlar de la situació en general. El ministre es va trobar amb un Hitler bastant tranquil i confiat amb ell mateix. Li va afirmar que la derrota d’Alemanya en la Primera Guerra Mundial només s’havia d’atribuir a la traïció i que aquest cop no perdonaria als traïdors.

Per Berlín va sortir el rumor de que el primer ministre Neville Chamberlain havia caigut. El corresponsal del Herald Tribune va informar que les dones del mercat estaven eufòriques davant d’aquell rumor que no era cert.

A Polònia:

A la ciutat polonesa de Zwierzyniec, els soldats alemanys, la majoria eren d’Àustria i alguns de Viena, varen apropiar-se de les cases més grans de la ciutat i varen obligar en els jueus a netejar la ciutat. La població va ser obligada a donar les seves armes i van haver d’informar si tenien alguna malaltia infecciosa. El toc de queda policial anava de les deu de la nit fins a dos quarts de sis del matí, i les grans restriccions les van patir la població jueva.

A França:

El cap del govern francès, Édouard Daladier, va rebutjar en un discurs la idea de l’Adolf Hitler del 6 d’octubre de 1939 de fer una Conferència europea per limitar les fronteres.

En els Estats Units:

L’economista Alexander Sachs es va reunir amb el president Franklin Delano Roosevelt, i amb una carta de l’Albert Einstein, amic de l’economista, va explicar-li en el President què era l’energia atòmica. Sachs li va explicar que aquesta energia podria ser immensament destructible. Roosevelt de seguida li va demanar que hi investiguessin.

Tweet