Archive for diari

12 de novembre de 1939

Erich von Manstein, Gerd von Rundstedt i Heinz Guderian es varen reunir per estudiar junts els detalls d’un pla per envair França, Bèlgica i Holanda en un atac sorpresa massiu de l’exèrcit blindat. Però mentre examinaven la situació, Von Rundstedt va rebre un telegrama d’Adolf Hitler en què li deia que la seva missió era constituir un grup de divisions blindades per arribar per sorpresa a la riba occidental del riu Mosa, al sud-est de Sedan, i crear d’aquesta manera les condicions favorables per iniciar les següents operacions.

A Alemanya, el poble alemany va patir una gran commoció davant la severitat del racionament de roba quan es varen emetre les cartilles.

Per altra banda, Hermann Göering es va reunir amb el representant italià, Maigstrati, i li va confirmar la seva opinió de que la majoria dels alemanys estaven contents de que Hitler i Benito Mussolini haguessin acordat amistosament que Itàlia es mantingués neutral.

Aquell dia, Wilhelm Koppe, cap de les SS i de la policia, va emetre instruccions per què entre el 15 de novembre de 1939 i el 28 de febrer de 1940 es portés a terme la deportació en el Warthegau de, inicialment, 200.000 polonesos i 100.000 jueus.

Mentrestant, el primer ministre britànic, Neville Chamberlain, i Edouard Daladier varen rebutjar la mediació de pau del rei de Bèlgica, Leopold III, i la reina d’Holanda, Guillermina, del 7 de novembre de 1939.

Published in: diari on 12 novembre 1939 at9:12 Comments (0)

11 de novembre de 1939

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

Joseph Goebbels va celebrar el 38è aniversari de la seva esposa Magda Goebbels a la seva casa rural de Lanke tots dos sols.

A Polònia:

Es va produir la primera trobada entre la Gestapo i el Consell jueu de Lódz compost per trenta membres elegits per en Chaim Rumkowski. Els alemanys, sense intenció d’arribar a acords amb ells, els varen afusellar a tots menys a tres, entre ells Rumkowski, el dia següent. Rumkoski va rebre una forta pallissa quan va intentar ajudar els seus companys.


Aquell dia s’hauria d’haver celebrat el dia de la independència de Polònia, però els alemanys tenien previst fer un altre tipus de festeig. Varen dur a 350 polonesos d’un camp de treball prop de Gdynia al patí d’una presó a la ciutat de Wejherowo, on els varen ordenar cavar forats profunds. Després de dividir-los en grups, varen dur als primers polonesos a davant del forat i els varen afusellar, mentre obligaven als altres a observar els afusellaments i a esperar el seu torn. A mesura que anaven portant a cada grup a davant del forat i els afusellaven, els alemanys cridaven:

Visca Polònia!

Published in: diari on 11 novembre 1939 at13:46 Comments (0)

10 de novembre de 1939

Divendres:

En el Reich:

Georg Elser, l’autor de l’atemptat del 8 de novembre de 1939, va ser detingut en el poble de Kreuzlingen, a prop de Constança, quan es preparava per fugir cap a Suïssa. Se li va trobar una postal en què hi havia reflectit l’interior de la Bürgerbräukeller i a sobre la columna on hi va col·locar la bomba hi havia dibuixat una creu. Elser va ser dut a Berlín i va ser interrogat a la Prinz Albrechtstrasse, on també hi havien sigut conduïts els agents britànics Best i Stevens, detinguts aquests el dia anterior i acusats també de participar en l’atemptat. Els interrogatoris varen ser duts per en Reinhard Heydrich, en Heinrich Muller i en Walter Schellenberg. Elser estava tan atemorit que en prou feines podia parlar, però estava orgullós per haver construït un artefacte d’efecte retardat. Mentrestant, l’atemptat encara omplia les portades del Völkischer Beobachter que va sortir editat amb el titular: La miraculosa salvació del Führer. Els diaris alemanys també explicaven que el SD havia detingut als instigadors de l’atemptat. 


Joachim von Ribbentrop va contestar la carta de l’explorador suec Sven Hedin del 2 de novembre, en la qual deia que la filtració en el diari News Chronicle de l’entrevista entre ell i l’Adolf Hitler del 16 d’octubre es devia a un malentès i un error. El ministre li agraïa les seves explicacions i li va afirmar que aquell fet demostrava que els corresponsals britànics i les seves redaccions no deixaven passar cap oportunitat, en la seva campanya difamatòria, va assegurar textualment, per escriure falses interpretacions i falsedats. Von Ribbentrop va acabar la carta dient-li que tot l’episodi ja estava aclarit i li va demanar que no es preocupés perquè Hitler no estava enfadat amb ell, ja que tot es devia a una exageració del seu Ministeri d’Afers Exteriors.  

En la vida privada d’en Hitler:

Eva Braun va fer de madrina del bateig de la filla d’en Hermann Esser.

A Polònia:

Els nazis, per celebrar l’aniversari de la Nit del Vidres Trencats del 9 de novembre de 1938, varen cremar en forma de celebració les quatre principals sinagogues de la ciutat de Lódz. Policies i soldats alemanys, molts d’ells borratxos, varen gaudir humiliant i colpejant a jueus i polonesos. Alguns d’ells es varen enfrontar a la censura i la desaprovació dels seus superiors.

 

Published in: diari on 10 novembre 1939 at6:56 Comments (0)

9 de novembre de 1939

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

Després de l’atemptat del dia anterior, Eva Braun va parlar amb la seva germana petita, la Gretl, que s’havia quedat a Munic, i va saber de que el seu pare es trobava entre els nombrosos ferits de l’explosió. Encara quedaven molts dubtes sobre l’atemptat i a la nit el cap de la Kripo, l’Arthur Nebe, va sortir de l’aeroport de Doeberitz amb la comissió especial Atemptats per veure què havia passat realment a la Bürgerbräukeller. Nebe no va trobar gaire més que el que ja havien descobert els agents de la Kripo de la capital bavaresa. Només sabien que l’atemptat havia sigut planejat amb certa anticipació i que s’havia utilitzat una bomba amb una càrrega explosiva inferior a 10 quilograms i havia amagat l’artefacte en un pilar de ciment i acer revestit amb fusta.  

Com a conseqüència de l’atemptat, a primeres hores del matí en el camp de concentració de Buchenwald les SS varen agafar als jueus que havien sigut obligats a treballar a les canteres del camp i els varen tancar en els seus blocs. Pocs després, els comandants de tropa Planck, Jänisch i Wanstedt varen recórrer bloc per bloc i elegien a uns quants jueus sense tenir cap llista. En total varen agafar a 21 jueus austríacs i alemanys; la majoria d’ells, joves i valents. El més jove, Walter Abusch, només tenia 17 anys. Les SS llavors els varen treure fora del portaló i a la cantera els varen assassinar a trets. Tots els demés jueus varen ser tancats en els seus blocs durant cinc dies, en mig de la foscor i sense menjar ni beure. El quart dia se’ls va donar mitja ració.


Walther Schellenberg, que el dia anterior havia rebut ordres de detenir als dos agents britànics del MI6 en els Països Baixos, el capità Sigismund Payne Best i el comandant Richard Stevens, acompanyats per un oficial holandès anomenat Coppens, varen quedar en el cafè Backus, situat a prop de la frontera holandesa, a Venlo, tal i com havien acordat. En el moment que els britànics varen obrir la porta del seu cotxe, un Buick, va arribar un altre cotxe de les SS descapotable. Eren l’Alfred Naujocks i els seus homes que varen disparar contra el Buick. Els britànics varen respondre en seguit sense eficàcia. El tinent Coppens, que havia tret l’arma per defensar-se, va ser tocat per una bala. Quan la situació semblava controlada pels alemanys, Naujocks i un dels seus homes, anomenat Goetsch, es varen precipitar sobre el Buick i en varen treure a en Best, Stevens i el ferit Coppens. A continuació, els agents de les SS varen agafar el Buick i el varen portar a fora de la frontera amb els tres agents perquè no volien que se sabés que l’atac s’havia produït en territori holandès. El tinent Coppens moriria hores més tard a l’hospital de Düsseldorf. Els dos agents britànics varen passar la resta de la guerra en el camp de concentració de Sachsenhausen i varen revelar en els seus segrestadors tot el què sabien del MI6.

A Polònia:

La ciutat polonesa de Lódz va ser oficialment incorporada al Reich. Per tal de que veiessin qui eren els nous amos i més quan s’apropava el dia de la independència Polònia, l’11 de novembre, els alemanys varen detenir al carrer a diversos jueus i els varen fer destruir el monument a l’heroi nacional polonès, Kosciuszko. Els jueus, la majoria grans, no varen poder destruir el monument amb les seves mans i al final varen destruir-lo amb dinamita. 


A Varsòvia, els alemanys varen arrestar a un miler d’intel·lectuals polonesos, entre ells escriptors, periodistes i artistes. 


Odilo Globocznik va ser nomenat cap de la policia i de les SS del districte de Lublin, una de les zones on varen traslladar als jueus polonesos. Globocznik serà l’encarregat de fer-los assassinar més endavant. 

A Finlàndia:

Les negociacions entre finlandesos i soviètics es varen trencar, ja que els soviètics exigien que cedissin l’àrea situada al nord de Leningrad i la part occidental de la península de Rybachi a canvi d’una gran extensió de la Carèlia oriental. 

Published in: diari on 9 novembre 1939 at6:43 Comments (0)

8 de novembre de 1939

Dimecres:

L’atemptat contra Hitler: 

A les vuit del vespre, Adolf Hitler es trobava a Munic, concretament a la cerveseria Bürgerbräukeller, per fer un discurs per commemorar el fallit Putsch de Munic del 9 de novembre de 1923. Excepcionalment, ni Hermann Göering ni Heinrich Himmler varen assistir a l’acte commemoratiu, però sí Friedrich Braun, el pare d’Eva Braun, que es va barrejar amb els vells combatents, i Joseph Goebbels, que estava trist perquè s’adonava que la seva propaganda no donava els resultats esperats. Göering no va ser present a l’acte per motius de salut. Hitler va pronunciar el discurs a les 20:10, pocs minuts després d’entrar a la cerveseria i més d’hora de l’habitual per circumstàncies de la guerra, i el va acabar a les 21:07, més d’hora del previst, per agafar a les 21:31 un tren que l’havia de dur a Berlín. Durant tots els 20 minuts del discurs va criticar l’actitud de la Gran Bretanya. Goebbels va exclamar que aquell discurs seria una sensació en tot el món.

Al cap de 13 minuts, a les 21:20, de que hagués marxat, quan la majoria dels assistents marxaven cap a casa i només quedaven unes 100 persones per posar ordres, va explotar una bomba de rellotgeria col·locada per un treballador anti-nazi, Georg Elser, de Königsbronn, a Suàbia. La bomba estava situada en un recobriment d’una columna del soterrani de la cerveseria des del 6 de novembre de 1939, just darrere de la tribuna on havia estat Hitler uns minuts abans. Tot i no matar a Hitler, la bomba va matar a vuit persones (tres d’elles a l’acte i cinc altres varen morir més tard) que estaven presents a l’acte i en va ferir a 63, entre ells Friedrich Braun, a més de que va deixar la cerveseria molt malmesa, ja que el sostre i la galeria superiors es varen enfonsar, i les portes i les finestres varen salta pels aires per l’ona explosiva. La majoria de les víctimes varen creure en un primer moment que eren víctimes d’un bombardeig britànic. L’autor de l’atemptat va fugir de bon matí de Munic cap a Constança per després dirigir-se a Suïssa, però va ser detingut per la Gestapo i va ser internat en el camp de concentració de Sachsenhausen en qualitat de presoner especial de Hitler, sent assassinat el 9 d’abril de 1945 per ordres de Heinrich Himmler.

Hitler va tenir coneixement de l’atemptat quan estava tornant cap a Berlín amb tren, concretament en una parada que varen fer a Nuremberg i quan estava parlant amb Goebbels de que la confrontació amb l’Església tindria que esperar que acabés la guerra. Martin, el director de Seguretat a Nuremberg, va pujar al vagó i va explicar-los el què havia passat a la capital bavaresa. Hitler en un primer moment va pensar que era una broma, però quan va veure les cares dels seus acompanyants va entendre el què havia passat. El dictador va interpretar el fet de que hagués abandonat la cerveseria abans del previst com un acte de la providència i va sospitar del Servei Secret britànic. En el tren, Hitler també estava acompanyat per Eva Braun i la seva amiga Herta Ostermeier. Hi ha la possibilitat de que aquell atemptat fos un atemptat fingit. Hermann Göering li va dir a Karl Bodenschatz que si Hitler hagués mort, ell com a successor hagués aturat la guerra retirant les tropes de tots els territoris no alemanys. Tot i que en aquell temps part de la cúpula militar estava conspirant contra Hitler per la seva idea d’atacar el 12 de novembre de 1939 a Occident, tots ells varen quedar atònits en saber el què havia passat a la cerveseria.

En el Reich:

A Alemanya:

A Düsseldorf, al migdia va arribar-hi un destacament especial de dotze homes de les SS enviat per ordres de Himmler per garantir la protecció de Walter Schellenberg, que estava a Holanda negociant amb agents britànics del Intelligence Service amb qui s’havia reunit el dia anterior. El destacament va ser posat sota les ordres d’Alfred Naujocks, el mateix home que el 31 d’agost de 1939 havia simulat un atac polonès per tal de justifica la invasió a Polònia. Una hora després de l’explosió de Munic, Himmler va trucar a Schellenberg per informar-lo de l’atemptat i li va donar l’ordre de detenir als tres agents britànics amb qui s’havia de reunir l’endemà en el poble fronterer holandès de Venlo, a uns 60 quilòmetres de Düsseldorf, amb els homes de les SS que l’hi havia enviat. Sembla curiós que Himmler enviés aquells homes de les SS abans de que esclatés la bomba a Munic, i ja qui pensa que el líder de les SS sabia que aquell dia es produiria l’atemptat.

A Polònia: 

A Cracòvia es va produir una reunió en la que hi va ser present Wilhelm Koppe, el cap de les SS i la policia, per parlar sobre l’evacuació dels jueus i els polonesos del Congrés de les regions del Vell Reich, del Reich Gau de Danzig i Posen. 


En el balneari de Ciechocinek, els alemanys varen conduir a un grup de 50 oficials polonesos, que havien sigut fets presoners, pels carrers de la ciutat amb les mans al cap per ser afusellats.

Published in: diari on 8 novembre 1939 at5:37 Comments (0)

7 de novembre de 1939

Dimarts:

En el Reich:

Adolf Hitler, després de llegir un informe mèdic que desaconsellava meteorològicament la invasió a França pel 12 de novembre de 1939, es va veure obligat a tornar a modificar la data de l’operació Cas Groc per mitjans de desembre d’aquell any.

Els britànics i els francesos esperaven que Hitler ataqués aquella data perquè aquell  mateix dia el general Hans Oster va transmetre aquell dia la data al coronel Jacobus Sas, l’agregat holandès a Berlín, i aquest ràpidament va informar a britànics i francesos de les intencions dels alemanys.


A Berlín, en una recepció celebrada a l’ambaixada soviètica, Hermann Göering va lloar davant un grup de periodistes nord-americans com en William Shirer i en Lochner, els excel·lents avions que estaven fabricant a Alemanya, i va assegurar que les forces aèries dels Aliats no serien rival per ells encara que en aquells moments poguessin comprar avions als Estats Units. Quan se li va preguntar per què bombardejaven les embarcacions enemigues i no els seus ports, va respondre que eren humanitaris. Tots els periodistes varen riure davant d’aquella afirmació.


A Munic, a la nit, després de col·locar el dia anterior una bomba de rellotgeria en una columna de la Bürgerbraükeller per matar l’endemà a en Hitler i el seu entorn, Georg Elser va tornar a la cerveseria per verificar que tot anés bé. Va recolzar l’orella a la paret de la columna i va sentir el tic-tac. Curiosament, Heinrich Himmler, que el dia anterior li havia demanat en el seu metge personal Felix Kersten que anés a la cerveseria el dia del discurs, ara li va dir que no hi anés perquè era estranger.

A Holanda:

Walther Schellenberg, que utilitzava el nom del capità Schaemmel, es va tornar a entrevistar amb els agents britànics del Intelligence Service per intentar negociar la pau.

Els països neutrals:

El rei Leopold III de Bèlgica i la reina Guillermina d’Holanda varen dirigir un missatge als països que estaven en guerra per oferir-los ser mediadors per negociar la pau.

Published in: diari on 7 novembre 1939 at9:08 Comments (0)

6 de novembre de 1939

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler es va reunir amb el ministre Joseph Goebbels per explicar-li que l’ofensiva contra les potències occidentals es faria en breu. Però el dictador encara estava caldejat per la reunió que havia mantingut el dia anterior amb el general Walther von Brauchitsch i encara recordava les paraules del cap de l’Exèrcit en què li deia que l’Exèrcit no estava preparat per una ofensiva a Occident.

Al migdia, Hitler es va reunir amb Heinrich Himmler. Després de la reunió, Himmler es va reunir amb el seu metge Felix Kersten, ja que estava molt tens aquells dies i necessitava uns massatges, i li va dir que aniria a Munic, on Hitler hi pronunciaria uns discursos, i li va demanar que l’acompanyés. El metge va acceptar-ho. També li va prometre que li aconseguiria un bon lloc a primera fila per tal de que pogués sentir bé al dictador. Precisament, a Munic, Georg Elser va col·locar i programar en una columna de la cerveseria Bürgerbraükeller una bomba de rellotgeria per matar a Hitler i al seu entorn la nit del 8 de novembre de 1939.

A la nit, Hitler va anar al front per veure amb els seus propis ulls com estava l’Exèrcit. Va afirmar que l’Exèrcit no estava preparat perquè no volia lluitar i, enfadat, va dir que coneixia l’esperit del quarter general de Zossen, fent referència a la reunió amb Von Brauchitsch, i que el destruiria. En el quarter general de Zossen el clima era completament crispat, tal i com Hitler deia. Franz Halder, que conspirava contra Hitler i pensava arrestar-lo si decidia actuar contra Occident, va dir-li a Groscurth que l’atac contra Occident seguiria endavant i que no hi havia res a fer.

A Polònia:

Les SS varen detenir a 182 de professors de la Universitat de Cracòvia i d’altres institucions d’educació superior de Cracòvia. Tots ells varen ser deportats al camp de concentració de Sachsenhausen. Tot i que Otto Wächter va afirmar no haver sabut res d’aquella acció, més tard es va comprovar que era el ple responsable d’aquella deportació.

Published in: diari on 6 novembre 1939 at4:44 Comments (0)

5 de novembre de 1939

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

Franz Halder, com el dia anterior Walther von Brauchitsch, es va reunir amb Adolf Hitler en el seu despatx per parlar d’una ofensiva a occident. Igual que Von Brauchitsch, Halder no desitjava aquesta ofensiva i com el comandant suprem de l’Exèrcit va sortir de l’entrevista enfadat i deprimit. 

Al migdia, Von Brauchitsch estava a la Cancelleria del Reich esperant nerviós en els passadissos per enfrontar-se directament amb en Hitler per la decisió d’atacar a Occident. Si l’ofensiva continuava tirant endavant pel dia establert, el 12 de novembre, tenia que preparar un atac que ell no volia fer. Halder, que conspirava contra en Hitler, va esperar a l’avantsala mentre Von Brauchitsch i Hitler començaven a parlar. Poc després se’ls va unir en Wilhelm Keitel. La reunió va ser un desastre, no va durar més de vint minuts. Von Brauchitsch li va dir que els preparatius per atacar a Occident no estaven suficientment avançats per llançar una ofensiva tan aviat i el va advertir de que el més probable era que fracassés. Per justificar la seva predicció, va dir que s’havia demostrat que la infanteria era dèbil en l’atac contra Polònia i que sovint faltava disciplina entre els oficials i els soldats. Va afirmar que en el front hi havia símptomes semblants als de 1917-1918. Recordar-li la Primera Guerra Mundial va ser un greu error perquè va aconseguir l’afecte contrari que volia perquè Hitler va entrar en còlera i va cridar que volia proves concretes i va exigir saber quantes penes de mort s’havien executat. Llavors, Hitler va sortir de l’habitació enfadat, donat una puntada de peu a la porta i deixant el cap de l’Exèrcit atemorit i enfonsat. A dos quarts de dues , Hitler va donar l’ordre per preparar l’ofensiva. Veient que el dictador estava decidit en tirar endavant els seus plans, Halder va tornar al seu quarter general de Zossen i va ordenar que es destruïssin tots els documents relacionats amb la conspiració contra en Hitler.


El govern alemany va aprovar un decret que permetia perseguir legalment als grups considerats com paràsits.


A Munic, a la cerveseria Bürgerbräukeller, on el 8 de novembre Hitler hi havia de pronunciar un discurs en motiu de l’aniversari del putsch, entre les nou i les deu de la nit, Georg Elser, amb l’objectiu de matar al dictador, va entrar a la cerveseria amb el temporitzador ben empaquetat per la bomba amb mecanisme de rellotgeria que havia col·locat el 2 de novembre. Va caminar fins a la galeria i es va amagar darrere d’una columna fins que es varen apagar les llums i es va tancar la sala. Un cop va veure que no hi havia ningú, Elser es va dirigir al pilar i el va obrir a cops. Va col·locar-hi el temporitzador, va ajustar l’hora per les 9:20 del 8 de novembre, quan pensava que Hitler estaria enmig del discurs, i va marxar.  

A Polònia:

La Gestapo va detenir a 167 professors i conferenciants de la Universitat de Cracòvia i els va enviar al camp de concentració de Sachsenhausen, on 17 d’ells varen morir per tortures. Entre les víctimes hi havia el professor Ignatius Chrzanowski, el principal historiador de la literatura polonesa; el professor Michael Siedlecki, destacat zoòleg i antic rector de la Universitat de Vílnius; i el professor Stanislas Estreicher, catedràtic de Jurisprudència d’Europa Occidental. 

Published in: diari on 5 novembre 1939 at10:58 Comments (0)

4 de novembre de 1939

En el Reich:

Al matí, l’Adolf Hitler va fer cridar a en Walther von Brauchitsch, el comandant suprem de l’Exèrcit, per parlar d’una possible ofensiva a occident. En Von Brauchitsch no desitjava aquesta ofensiva i quan va acabar la reunió en va sortir pàl·lid i només va dir que no havia pogut fer res i que ningú s’hagués pogut defensar.

En els Estats Units:

Després del vot favorable del Congrés, els Estats Units varen aprovar en una esmena una nova llei de neutralitat, la Neutrality Act, pel conflicte europeu i va ser coneguda popularment amb el nom de cash and carry. Amb la nova aprovació s’autoritzava al govern a vendre armes als països bel·ligerants si aquests els pagaven al comptat i s’encarregaven ells mateixos de transportar-les. Però es va mantenir la prohibició sobre els préstecs a les nacions en guerra i, en una nova disposició, es va vetar a les embarcacions nord-americanes entrar en certes zones de combat que serien designades pel president Franklin Delano Roosevelt.

Published in: diari on 4 novembre 1939 at14:52 Comments (0)

3 de novembre de 1939

Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

Franz Halder va escriure en el seu diari que entre l’Estat Major Superior ningú creia que l’ofensiva a l’Europa occidental ordenada pel OKW tingués cap perspectiva d’èxit.

A Polònia:

La La Gestapo va cridar a 96 mestres i professors polonesos de la ciutat de Rypin. Tots ells varen ser arrestats i afusellats a l’escola mateixa o en els boscos dels voltants.

A Suècia:

Carl Goerdeler va viatjar a Estocolm per parlar en una xerrada a la Cambra de Comerç Sueca del comerç mundial sobre els mars amb Marcus Wallemberg i Gustav Carsel, entre altres. Aprofitant la seva estada a la capital sueca, Goerdeler va reunir-se durant tres hores amb l’explorador suec Sven Hedin en el seu despatx. L’ex alcalde de Leipzig li va dir que creia fermament amb la postura d’en Hermann Göering, que no desitjava la guerra, i li va afirmar que si no es firmava la pau aviat Alemanya estaria perduda, tot i que veia impossible acabar amb la guerra mentre Adolf Hitler continués al capdavant del govern. Goerdeler li va explicar que no creia en absolut una ajuda efectiva per part de la Unió Soviètica i estava convençut de que en un termini de dos anys Alemanya estaria en guerra amb la Unió Soviètica.

En els Estats Units:

A Washington, a instàncies del president Franklin Delano Roosevelt, el Congrés va revocar una clàusula de la Llei de Neutralitat, que, des del 1937, prohibia tant l’enviament d’armes nord-americanes a països bel·ligerants com la concessió de crèdits econòmics a països bel·ligerants que desitjaven comprar armes a Estats Units. D’aquesta manera, tant França com la Gran Bretanya varen poder comprar armes nord-americanes i es va establir a Washington un Consell de Compres anglès-francès, on hi havia al capdavant l’industrial canadenc d’origen britànic Arthur Purvis.

Published in: diari on 3 novembre 1939 at6:52 Comments (0)