Home // diari // 9 de novembre de 1938

9 de novembre de 1938

En la Nit dels Vidres Trencats:

El diplomàtic alemany Ernst von Rath, que havia patit un atemptat per un jueu el 7 de novembre de 1938, va morir a les quatre de la tarda per les ferides de bala. De seguida alguns nazis varen relacionar l’atemptat a qüestions de gelosia entre homosexuals. Per la seva part, l’Adolf Hitler estava a Munic per celebrar el dia de l’aniversari del putsch de Munic. Havia sigut informat dels aldarulls que s’havien comès a altres ciutats contra els jueus i dels disturbis contra els jueus de Munic, però va preferir que la policia de moments es quedés al marge. Al voltant de les set de la tarda la notícia va entrar en les redaccions a través de l’Agència Alemanya de Notícies. En un sopar en el Alten Rathausssaal, el vell Ajuntament de Munic, on la cúpula alemanya estava reunida per discutir sobre els assumptes militars, es va presentar un missatger que li va dir a l’orella que el diplomàtic alemany havia mort, circumstància que va enfadar molt a en Hitler. Llavors, el dictador alemany es va inclinar cap a en Joseph Goebbels, que estava assentat al seu costat, i varen començar a parlar del què havia de passar. Segons sembla va donar l’ordre de començar un pogromo general contra els jueus i va dir que els jueus tindrien que sentir la ira dels alemanys i va ordenar la detenció de vint a trenta mil jueus com a represàlia. Seguidament, en Hitler, que estava nerviós, va abandonar el banquet sense fer el seu habitual discurs i en el seu lloc en Goebbels va fer un discurs al final de la cerimònia, al voltant de les deu de la nit, expressant el seu odi cap als jueus. En acabar el discurs el Partit va expressar la seva fúria i en seguit va fer emetre el seu discurs per ràdio indicant que ja hi havia hagut actes de represàlia contra els jueus a Kurhessen i Magdeburg-Anhalt, i va acabar amb una proclama de venjança contra els jueus. De seguida els dirigents de les SA i del Partit es varen reunir en assembles i varen fer crides telefòniques des de l’hotel Rheinischer Hof a altres regions per començar a efectuar actes de venjança. A les 23:20, En Reinhard Heydrich estava a l’hotel Vier Jahreszeiten quan el varen informar de l’oficina de la Gestapo de Munic de que s’estaven provocant aquells aldarulls i que les SS havien d’actuar.

Quan en Goebbels tornava cap al seu hotel després de fer el seu discurs, les SA varen començar a sortir al carrer per fer els actes que ell havia instigat i la Strosstrupp Hitler, una brigada d’assalt, va sortir a provocar aldarulls en els carrers de Munic. De seguida es varen anar produint disturbis antisemites per tot Alemanya, i militants nazis forasters varen aparèixer juntament amb nazis locals per pronunciar discursos antisemites. En Hitler, segurament en veure que la revolta podria ser popular, va decidir que la policia es quedés al marge. D’aquesta manera el govern alemany va instigar a que hi haguessin atacs contra la comunitat jueva a les principals ciutats d’Alemanya i d’Àustria en l’anomenada Nit dels Vidres Trencats, la Reichskristallnacht, que va ser seguit per una forta multa pels jueus per pagar les destrosses provocades pels nazis. A mitjanit, les SA varen sortir als carrers per destrossar els comerços jueus, per cremar les sinagogues i varen colpejar i assassinar alguns jueus en represàlia per la mort del diplomàtic alemany. El resultat d’aquella venjança va ser la mort de 91 jueus, la crema de 1.000 sinagogues i es varen destruir 7.000 comerços. Segons alguns historiadors, l’Adolf Hitler va donar llibertat per destrossar les botigues, assaltar les cases jueves, cremar les sinagogues i detenir a jueus innocents. El nom de Vidres Trencats prové dels vidres dels aparadors de les botigues jueves que varen quedar al terra després de ser trencats. A Berlín, on també es varen cremar botigues, cases i sinagogues jueves, es varen deportar a 12.000 jueus. A Munic i va haver un espontani aixecament popular contra als jueus, es va saquejar i cremar els segons grans magatzems i es va destruir la vella sinagoga Herzog-Rudolf-Strasse. Veient que es complien els seus plans, en Goebbels va ordenar la destrucció de la sinagoga berlines a de Fasenenstrasse, al costat de la Kurfürstendamm. Alguns corresponsals de premsa estrangera varen enviar a les seves oficines dels seus diaris amplis relats de la crema de sinagogues, l’assalt a les botigues jueves, el maltractament als jueus i de la sortida dels nazis al carrer cridant: Juda Verrecke!.

Segons sembla i segons alguns testimonis, a l’última hora d’aquella nit en Hitler estava horroritzat i furiós per les notícies que l’hi arribaven sobre el què estava passant. A en Heinrich Himmler, que va criticar la gestió d’en Goebbels, li va semblar que en Hitler es sorprenia quan el seu ajudant, en Karl Wolff, el va informar de la crema de la sinagoga de Munic a dos quarts de dotze d’aquella nit. En Nicolaus von Below va creure que en Hitler no estava fingint estar enfadat.

En el Reich:

Abans de que comencessin els aldarulls, a Munic, en Heinrich Himmler va pronunciar el discurs que dirigia tots els anys als SS-Gruppenführern en una al·locució plena de divagacions on va dir que volia que les SS siguessin a totes parts un model de meticulositat i cortesia i consideració humana per tots els altres camarades nacionals. A més, el líder de les SS va dir que Txecoslovàquia, els Balcans i Palestina s’estaven fent antisemites i va demanar incendiar i aniquilar el que anomenava el país d’origen de l’antisemitisme.

Posted in diari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php
%d bloggers like this: