EL TERCER REICH

Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

Hermann Göering, seguint les ordres de l’Adolf Hitler, va donar ordres per la destrucció de la RAF i va aprovar un atac contra Londres per la nit del 24 d’agost de 1940. A més, Göering va aprovar en un memoràndum que els delegats del Reich en els països ocupats tenien que comprar accions de les empreses d’aquests països per part d’empreses alemanyes creades amb capital alemany i també tenien que impedir que les firmes dels països ocupats transferissin els seus títols de propietat a interessos a països neutrals com els Estats Units o Suïssa.

A la nit, des de Ràdio Bremen, William Joyce va dir irònicament en una transmissió pels oients britànics que la RAF estava massa ocupada llançant bombes sobre camps i cementiris d’Alemanya per disposar de temps per la Batalla de França.

L’Església continuava oposant-se als assassinats de les persones amb problemes psíquics o físics i, aquell dia, però, el conseller en cap del cardenal Adolf Bertram va advertir de que qualsevol acció imprudent i precipitada podria portar a la pràctica conseqüències nefastes pels assumptes pastorals i eclesiàstics. 

A Alsàcia: 

Els nazis varen obrir el camp d’internament i de trànsit de Schirmeck destinat a rebre presoners alsacians sospitosos de resistència o acusats del mateix delicte i d’oposició al nacionalsocialisme. Al mateix temps, els nazis varen obrir el camp de concentració de Gross-Rosen.

A Espanya:

Wilhelm Canaris es trobava en territori espanyol per examinar l’Operació Fèlix, la conquesta de Gibraltar. Després de treure’n les seves conclusions, va entregar-li en el mariscal Wilhelm Keitel un informe on parlava d’aquesta invasió. Canaris li va dir que s’havia d’enviar un batalló del Regiment Brandenburg a la regió d’Algecires passant per França amb el camuflatge adequat per no se descoberts. Llavors, va suggerir que els soldats viatgessin de paisà i amb camions per carreteres apartades per evitar els pobles. També aconsellava portar amb vaixell un altre batalló armat en un petit port espanyol a les proximitats de Gibraltar. Seguidament, les peces d’artilleria pesada i les seves municions serien enviades i instal·lades a Ceuta per bombardejar Gibraltar abans de l’entrada en acció de les tropes terrestres. Però, com que Ceuta no tenia grues suficientment fortes per desembarcar i col·locar els canons en el seu lloc, Canaris va suggerir utilitzar bombarders de gran radi d’acció de la Luftwaffe per deixar Gibraltar sota les bombes per neutralitzar la flota accionada.

A Suècia:

El rei Gustau V va oferir en secret els seus serveis tant a Hitler com al rei Jordi VI per establir contactes per una pau negociada. El rei britànic va anotar:

Fins que Alemanya no estigui disposada a viure en pau amb els seus veïns europeus, sempre serà una amenaça. Tenim que treure’ns de sobre el seu esperit agressiu, les seves màquines bèl·liques i les persones que han après a utilitzar-les.

A França:

A Clermont-Ferrand, el govern de Vichy va jutjar en absència a Charles de Gaulle per rebel·lió i va ser condemnat a mort.

En el Mediterrani:

Una força naval britànica va atacar la base naval italiana a l’illa de Sardenya.

A la Gran Bretanya:

William Aitken Beaverbrook va entrar a formar part del Gabinet de Guerra.

Tweet

Dijous:

La Directiva número 17:

En el Berghof, a Obersalzberg, Adolf Hitler va firmar la Directriu número 17 en què donava l’ordre d’intensificar la guerra aèria i naval contra la Gran Bretanya, la Verschärfter Luftkrieg. Hitler no confiava amb els anàlisis del ministre Hermann Göering, el comandant en cap de la Luftwaffe, de que la força aèria alemanya seria suficient per derrotar a la Gran Bretanya. Per això, Hitler va firmar unes ordres per tal de que la Kriegsmarine, la seva força naval, entrés en guerra a les costes britàniques. D’aquesta manera, el Blitz, el sostingut bombardeig aeri contra el Regne Unit per part de la Luftwaffe, no es portaria a terme per iniciativa pròpia, tal i com havia fet amb anterioritat, sinó que els atacs anirien coordinats amb la Kriegsmarine i sota les seves ordres. Hitler demanava però que s’acabés com més aviat millor amb l’aviació britànica, la RAF, i ordenava llançar la seva ofensiva principal contra la RAF el 6 d’agost de 1940, o en una data posterior la més pròxima possible, i creia que eliminar-la seria qüestió de 3 o 4 dies.La data en que començaria l’Operació portaria el nom clau del Dia de l’àguila. El Servei Secret britànic va conèixer aquest nom clau, però no sabia el seu significat. En aquesta ordre va ordenar que la Luftwaffe ataqués sobretot els ports que fessin de magatzems d’aliments i de provisions de l’interior del país i, per tant, la costa sud d’Anglaterra havia de ser menys atacada que la del nord perquè els seus ports no eren tan utilitzats com a magatzems. Així mateix, calia atacar les industries del país, tot i que també va demanar de mirar de fer tots els esforços possibles per evitar les pèrdues innecessàries de vides entre la població civil, encara que es reservava explícitament la prerrogativa de prendre personalment les decisions sobre l’ús dels bombarders per atemorir a la població. També va ordenar a la Kriegsmarine que ataqués, a part dels vaixells de guerra, els vaixells mercantils. La Wehrmacht va rebre la informació de que probablement el 15 de setembre de 1940 seria la data de la invasió d’Anglaterra.

Göering els va dir en els seus generals que Hitler l’hi havia ordenat aixafar la Gran Bretanya amb la seva Luftwaffe. Però Göering es va endur una bona sorpresa quan en l’informe d’un pilot alemany aquest afirmava que els Spitfire eren tant bons com els caces alemanys. Göering li va respondre:

Si és així tindré que posar al meu Inspector General de l’Aire davant d’un batalló d’afusellament.

Ernst Udet, l’Inspector General de l’Aire, va somriure amb amabilitat. 

En la Batalla d’Anglaterra:

A la Gran Bretanya, avions alemanys varen sobrevolar el Canal de la Mànega i varen llançar pamflets al sud d’Anglaterra on demanaven la pau. Per la seva part, el Fighter Command britànic va perdre aquell dia 39 pilots. Com a resposta, la RAF va bombardejar les fàbriques d’Essen.

A la Unió Soviètica:

El ministre d’Afers Exteriors soviètic,Viatxeslav Mólotov, va confirmar a Alemanya la neutralitat del seu país en la guerra.

En el Reich:

A Alemanya: 

Els bisbes catòlics varen presentar una queixa davant de Hitler pels assassinats que es produïen en els centres d’internament. L’arquebisbe de Fribug, Konrad Gröber, va escriure-li a Hans-Heinrich Lammers, el cap de la Cancelleria del Reich, que estaven disposats a sufragar totes les despeses que ocasionés a l’Estat les cures dels malalts mentals. Gröber el va advertir de la mala reputació que tindria el país si es sabés a l’exterior aquell assumpte.

Tweet

Dimecres:

En el Reich:

A Alemanya:

En el Berghof, a Obersalzberg, a dos quarts de dotze del matí Adolf Hitler va celebrar una conferència militar a la sala de reunions per parlar de si s’havia d’envair la Gran Bretanya o la Unió Soviètica. El cap de la Kriegsmarine, Erich Raeder, va reiterar que la seva Kriegsmarine no estaria en condicions d’atacar a la Gran Bretanya fins el setembre de 1940, i estava convençut de que si la Luftwaffe encara no controlava l’espai aeri britànic s’haurien d’esperar fins el maig de 1941, quan ell realment volia iniciar l’Operació. Veient aquesta realitat, Hitler va explicar que havia arribat a la conclusió de que la Gran Bretanya confiava plenament amb l’ajut de la Unió Soviètica i, que, per tant, s’havia de destruir primer els soviètics abans que els britànics. Hitler va creure que si atacaven la Unió Soviètica el maig de 1941 al cap de cinc setmanes ja haurien guanyat la guerra i per això va ordenar en el seu Exèrcit que augmentés el número de les seves divisions fins a 180 a partir de les aproximadament 100 que existien fins llavors. A continuació, Franz Halder va anunciar que la invasió es produiria a la primavera de 1941 i va anotar en el seu diari personal que Rússia havia de ser aniquilada. Una curiositat d’aquella reunió va passar quan Hitler va esperar que el cap de la Marina Erich Raeder, que estava encontra d’una possible invasió a la Unió Soviètica, abandonés la sala per poder anunciar les seves intencions d’atacar a la Unió Soviètica.

A Polònia:

A Cracòvia es va celebrar una important reunió per parlar de les deportacions del Warthegau a altres zones. Arthur Greiser va destacar les dificultats en què es vivia en el Wartheugau i va parlar de la massificació dels jueus, ja que la construcció del gueto de Lodz havia concentrat allí al voltant de 250.000 jueus, tot i que va declarar que era una simple solució provisional. Però Hans Frank li va dir que Heinrich Himmler, seguint les ordres d’en Hitler, l’hi havia assegurat de que hi hauria més deportacions al Govern General fins al final de la guerra. Greiser li va contestar que havia sentit dir a Himmler que es tenia la intenció de traslladar els jueus a algunes zones específiques d’ultramar. Després varen acordar que tots aquells jueus de Lódz haurien d’abandonar el Warthegau i estava previst que fossin deportats al Govern General.

A la Gran Bretanya:

Els alemanys varen llançar bombes al sud-est de Cornualles, Devon, Somerset, Gloucestersthire, el sud de Gales i Shropshire.

Sir Alexander Cadogan va declarar de que els alemanys no envairien a la Gran Bretanya, sinó que arremetrien a Gibraltar i Egipte, i va afegir que la intel·ligència britànica no tenia res que corroborés la teoria d’una invasió alemanya, tot i que va deixar clar que la intel·ligència britànica era terriblement dolenta.

En el Mediterrani:

Els britànics varen dur a terme l’Operació Prisa, que consistia en que del portaavions Argu, que havia salpat des de Gibraltar fins a un punt davant a la costa de Sardenya, desplegués 12 caces, que varen recórrer els 300 quilòmetres fins a Malta. Només va morir un dels pilots d’un dels 12 caces, el tinent Keeble, abatut en un combat aeri sobre el Gran Port de Malta. 

Tweet

El capità general Franz Halder i el mariscal de camp Walter von Brauchitsch, que s’encarregaven d’analitzar la possible invasió a la Gran Bretanya, estaven convençuts que no es podia transportar la Kriegsmarine a les illes britàniques en el temps que es requeria.

A Vichy, el govern de Vichy va crear les chantiers de la jeunesse, un noves quintes de nois joves, sota l’autoritat del general Joseph de la Porte du Theil.

A Londres, Winston Churchill li va enviar un missatge a Franklin Delano Roosevelt recriminant-li que no entenia per què, tal com estava la situació, no li enviava cinquanta o seixanta dels seus destructors més vells.

Tweet

Dilluns:

En el Reich;

Alfred Jodl, l’assessor militar de l’Adolf Hitler i el cap del OKW, es va reunir amb Hitler a la casa del Berghof, a Obersalzberg, per parlar de possibles operacions militars en el futur. Jodl li va insistir en dissenyar una invasió a la Unió Soviètica, i Hitler li va explicar que pensava que per guanyar la guerra tenia que aixafar primer als soviètics perquè desconfiava de les intencions del dictador Iosif Stalin. El dictador tenia por que els soviètics conquerissin més territori romanès l’hivern següent i ocupessin els territoris petrolífers romanesos que controlaven els alemanys. Per això, li va demanar si podia tenir l’Exèrcit a punt per aquella tardor per fer front a les intencions soviètiques, però Jodl li va descartar per raons pràctiques i Hitler va dir que aquest cas es necessitava una confiança absoluta. En seguit es va demanar a Wilhelm Keitel que dissenyés els plans per la invasió.

Després de la reunió, Jodl va informar al personal del OKW, a dos membres del personal d’en Walter Warlimont i el mateix Warlimont, que estaven assentat en el vagó restaurant del tren especial Atlas a l’estació de Bad Reichenhall, de les intencions de Hitler de desfer-se dels soviètics en un atac sorpresa pel maig de l’any següent per després a la tardor d’aquell any eliminar a la Gran Bretanya. Jodl sempre va creure que era possible una victòria ràpida contra els britànics, però els altres no els va fer cap tipus de gràcia el nou objectiu i es varen discutir durant una hora amb Jodl, que defensava aferrissadament que era millor lluitar ara contra el bolxevisme que més tard. Jodl els va respondre per tancar el tema:

Cavallers, no és una qüestió que estigui subjecte a debat, sinó un decisió del Führer! 

A més, Hitler va ser informat aquell dia per la Kriegsmarine de que no seria possible desembarcar a les costes britàniques fins la segona meitat de setembre i que ni tant sols llavors l’Armada alemanya seria capaç de prestar el seu suport, en cas d’un contraatac britànic prolongat des del mar.

En la Batalla d’Anglaterra:

80 avions alemanys van atacar el port de Dover, però els britànics van afirmar que havien abatut a 17 avions alemanys. Més tard, el ministre d’Aviació britànic va acusar als alemanys de fer servir els avions de la Creu Roja perquè volessin per sobre de la Gran Bretanya per observar possibles objectius. Els avions de la Creu Roja estaven autoritzats per volar per damunt de la Gran Bretanya per missions sanitàries, però no per missions militars. Es possible que Hitler o el seu equip de govern aprofitessin aquells avions per missions militars.

Tweet

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

En el Berghof, Adolf Hitler va donar l’ordre de que és construís un Exèrcit de 180 divisions amb un complement molt ampliat de 37 divisions blindades i motoritzades que havia d’estar a punt per la primavera de 1941.

A continuació, Hitler es va reunir amb Josef Tiso, el cap de govern Vojtech Tuka i el ministre de l’Interior eslovac, Mach, per dir-los que fessin entrar en vigor una legislació per acabar amb els drets de la petita minoria jueva d’Eslovàquia. Els tres varen acceptar el nomenament de l’oficial de les SS Dieter Wisliceny com assessor oficial en matèria d’afers jueus. 

El bisbe Clemen August von Galen va escriure-li en el cardenal Adolf Bertram, amb informació del pastor Friedrich von Bodelschwingh, que dirigia l’Hospital Bethel a Bielefeld, informació de les matances que duien a terme els nazis en els hospitals psiquiàtrics i l’instava a dur una postura moral sobre el tema. 

A Espanya:

Wilhelm Canaris i els seus col·laboradors, de retorn d’Algecires, es varen parar al poble de Biarritz per reunir-se amb el general Jorge Vigón, cap de l’Estat Major general de l’exèrcit espanyol, i el general Martínez Campos, cap del servei d’informacions espanyol, i després s’hi va afegir el general Wolfram von Richtofen. Canaris no els va amagar les dificultats que trobava en poder realitzar l’Operació Fèlix, la conquesta de Gibraltar, i sobretot patia per les conseqüències que podia patir Espanya. Llavors, Canaris els va preguntar si Francisco Franco mantindria la neutralitat d’Espanya, i els dos generals espanyols li varen respondre que Franco era poc comunicatiu i que ignoraven què pensava i quines eren les seves intencions. Vigón li va arribar dir que ell coneixia millor a Franco que ells i li va preguntar per què no era ell qui s’entrevistava amb Franco. Canaris li va respondre que ells no coneixien com era Joachim von Ribbentrop, i els va dir que si ell anés a veure a Franco sense avisar a Hitler Von Ribbentrop patiria un atac de colera contra ell i Heinrich Himmler faria que la Gestapo el vigilés. Estranyat, Martínez Campos li va preguntar rient per què deia que la Gestapo el perseguiria, i Canaris li va contestar amb serietat que el vigilarien perquè s’hauria reunit amb un jueu perquè els noms Franco i el cognom Bahamonde eren considerats noms jueus pel serveis de les SS. Després de veure que els generals espanyols es reien de la seva teoria, Canaris va dir que esperava poder fer aviat una visita el seu amic Franco i que creia que es podria agafar uns dies de vacances si la Gran Bretanya acceptava l’oferta de pau proposada per Hitler. Després, amb Von Richtofen, que acabava d’arribar a la reunió, varen estudiar la situació espanyola.

Tweet

Edmund Ironside va ser nombrat cap de la Guàrdia Nacional que es quedaria en territori britànic per si es produïa una invasió alemanya. Les seves tropes estaven mal armades i mal equipades ja que no tenien cap formació.

Tweet

Divendres:

En el Reich:

A les canteres del camp de concentració de Mauthausen va morir el doctor Edmund Bursche, ex decà de la Facultat de Teologia Protestant de la Universitat de Varsòvia, com a conseqüència del treball i les pallisses.

En els Estats Units:

El govern nord-americà va suspendre del tot les exportacions nord-americanes de fuel per l’aviació a Japó.

En el bàndol Aliat:

Costa de Marfil es va adherir a la lluita de Charles de Gaulle.

Tweet

Dijous:

En el Reich:

Adolf Hitler va ordenar que es fes efectiu el decret de la immediata represa de les obres de Berlín i Nuremberg, ja que creia que la victòria seria aviat i tenia ganes de que es pogués celebrar la victòria pels nous carrers i edificis que tenia planejat construir i dissenyar.

El ministre d’Economia del Reich, Walther Funk, va establir que la població dels països ocupats poguessin ser obligats a realitzar treballs forçats.

A la Gran Bretanya:

Winston Churchill, que estava al corrent que el dia anterior Washington havia autoritzat entregar més material bèl·lic, sobretot avions a la Gran Bretanya, va autoritzar a les forces poloneses que hi havia llavors a la Gran Bretanya, unes 14.000 persones, a rebre fusells nord-americans quan arribessin dels Estats Units.

El capità Philippe Leclerc es va posar a la disposició del general Charles de Gaulle.

En els Estats Units:

A Washington, els Estats Units varen restringir les exportacions de petroli i minerals, excepte a Gran Bretanya i a altres nacions americanes. La mesura es va dirigir especialment a Japó, que depenia fortament de les importacions d’aquests recursos. En conseqüència, la planificació estratègica japonesa va decidir dedicar una atenció més gran a les Índies Orientals holandeses i a Malàisia per alleugerir la seva escassetat de matèries primes.

A Japó:

Un informe mensual de la intel·ligència militar expressava respecte envers la força de resistència britànica en la Batalla d’Anglaterra. L’informe deia que l’opinió pública continuava donant suport a la política de línia dura del govern i, subratllava, l’aplaçament de la invasió del dictador Hitler, l’Operació Lleó Marí, perquè alemanys els faltaven efectius amfibis i no havien aconseguit imposar-se a l’aire.

Tweet

Dimecres:

En el Reich:

A Obersalzberg, Adolf Hitler es va reunir amb el general de la Luftwaffe, Wolfram von Richtofen, per explicar-li la necessitat d’Alemanya de conquerir Gibraltar. Hitler creia que si Francisco Franco estava disposat a procedir en l’atac, Alemanya li facilitaria armament, i si la Gran Bretanya l’ataqués estava disposat a enviar tropes alemanyes a Gibraltar. Llavors, Hitler li va ordenar a Von Richtofen que participés en les entrevistes que Wilhelm Canaris havia de celebrar amb l’Estat Major espanyol.

A Berlín, en una conferència ministerial, Joseph Goebbels va donar instruccions als seus col·laboradors perquè intensifiquessin encara més l’ambient bèl·lic en el poble alemany. S’havia d’abandonar la moderació de les últimes setmanes, però només s’havia d’atacar al poble britànic davant del poble alemany.

En el Carinhall, Hermann Göering es va reunir amb el Dr. Albert Plesman, cap de l’aerolínia holandesa KLM, en la que el nebot de Göering, Peter Göering, hi havia treballat com a pilot. Plesman volia convertir-se en el negociador informal del govern alemany i el govern britànic per restaurar la pau. Tenia el seu propi pla de pau que demarcava clarament esferes d’influència que s’estenien a l’Àfrica. Göering li va prometre que parlaria de la qüestió amb Hitler quan tornés de Berchtesgaden.

En el Canal de la Mànega:

A partir d’aquell dia fins el 8 d’agost de 1940 els caces alemanys varen sobrevolar la zona de forma permanent. Cada aparell de la Luftwaffe feia una mitjana de dues o tres sortides diàries amb l’objectiu de volar al sud-est d’Anglaterra.

A la nit, una embarcació torpedera alemanya va veure una embarcació mercantil francesa desarmada, el Mecknès, que havia salpat aquella mateixa nit de Southampton, amb 1.179 repatriats francesos del personal naval, amb la insígnia francesa il·luminada per un reflector, els costats il·luminats, igual que els ulls de bou, i va fer senyals amb la sirena per indiciat que estaven allà i varen transmetre per Morse el seu nom i la seva nacionalitat. Tot i indicar que eren francesos, els alemanys varen enfonsar la nau i 383 mariners francesos varen morir ofegats.

A la Gran Bretanya:

Espanya, Portugal i la Gran Bretanya varen firmar un acord tripartit per permetre intercanvis comercials en l’interior de l’àrea esterlina.

En els Estats Units:

El govern nord-americà va firmar un acord en virtut del qual els avions nord-americans es distribuirien segons les necessitats tant britàniques com nord-americanes. A més, s’estava calculant proporcions semblants per tots els fusells, carros de combat, canons de campanya, canons anticarro i munició. Aquest canvi havia de satisfer les necessitats bèl·liques britàniques fins a finals de 1941 segons un càlcul.

Tweet