EL TERCER REICH

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va estar d’acord amb que el front de la invasió a la Gran Bretanya hauria de ser estret, tal i com deia la Kriegsmarine, però situat en una zona més occidental, al voltant de Worthing. Això suposava que la invasió seria duta a terme pel Grup d’Exèrcits A.

A França:

A la tarda, agents de la Gestapo, acompanyats per algun policia espanyol, es varen presentar a la casa del president de la Generalitat a l’exili, Lluís Companys, que havia sortit amb la seva esposa Carme Ballester a caminar. Companys, tot i ser avisat de que l’esperaven, va dirigir-se a casa per rebre els seus futurs carcellers. Els alemanys varen regirar la casa i varen trobar-hi 70.000 francs, però, no satisfets amb la troballa, li varen demanar a l’esposa del President on era l’or que s’havia endut el President d’Espanya. Companya havia marxat a l’exili pràcticament sense res. El President va ser traslladat en un camió a la Komandatur per ser detingut i interrogat. 

En la Batalla d’Anglaterra:

La Luftwaffe va bombardejar amb 1.485 avions les bases aèries, les pistes d’aterratge i les instal·lacions aeronàutiques britàniques de la RAF. L’inici de l’ofensiva alemanya es va conèixer amb el nom clau del Dia de l’Àguila, el Aldertag. Un total de 46 avions alemanys van ser abatut per 13 de la RAF. Pràcticament tots els membres de les tripulacions alemanyes abatudes varen morir o varen ser capturades i, en canvi, els britànics només varen perdre set pilots. Però, tot i la duresa de l’atac, la capacitat britànica de construir nous caces no es va veure afectada per la falta d’organització de la Luftwaffe alhora d’atacar, ja que molts aeròdroms atacats tenien poca importància i, a més, per culpa del mal temps el comandament de la Luftwaffe va cancel·lar els atacs del matí, tot i que alguns bombarders no varen rebre a temps aquella ordre. Amb aquella ofensiva va començar la gran operació alemanya en la Batalla d’Anglaterra que va portar al cel britànic ser testimoni durant les següents quatre setmanes d’enfrontaments aeris.

A la França de Vichy: 

El govern de Vichy va aprovar una llei que excloïa de les funcions públiques als francmaçons, que varen ser posats a partir de llavors sota vigilància com a enemics de la pàtria.

A Itàlia: 

Galeazzo Ciano va convocar, sense consultar-ho a les autoritats militars, al general Visconti Prasca, que comandava les tropes destacades a Albània, per ordenar-li que es posés d’immediat a preparar una ofensiva a Grècia. Al mateix temps, Ciano va mobilitzar a la premsa italiana per preparar la invasió a Grècia.

Tweet

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

La Gestapo va detenir al director d’un conjunt d’hospitals psiquiàtrics a Württemberg, Paul Gerhard Braune, per haver-se queixat i haver demanat que s’aturés el programa Aktion T4.

En la Batalla d’Anglaterra:

Alemanya va continuar l’ofensiva aèria contra el sud de la Gran Bretanya, bombardejant els aeròdroms dels caces i sis estacions de radar d’alerta prèvia de la costa meridional britànica. Els alemanys comptaven amb 2.669 avions i els britànics només disposaven de 1.054 avions.

Tweet

Diumenge:

En la Batalla d’Anglaterra:

Els alemanys varen començar els atacs a gran escala contra els ports britànics i les estacions de radar.

En el Reich:

A Alemanya:

Els bisbes catòlics alemanys es varen reunir en una conferència a Fulda i varen dirigir una petició col·lectiva a Hans-Heinrich Lammers, el cap de la Cancelleria del Reich, per demanar-li que no es continués eliminant als malalts mentals. Però les supliques de moment varen ser escoltades. A més, els bisbes varen encarregar-li a Heinrich Wienken, de Càrites, que protestés formalment en persona.

El govern va suprimir i prohibir el telèfon a tots els jueus.

Tweet

Dissabte:

En el Reich:

Segons un informe del règim nazi, la majoria de la població opinava que la Gran Bretanya havia de ser destruïda com fos.

A Romania:

El govern romanès va introduir mesures antisemites.

Tweet

Dijous:

La Batalla d’Anglaterra:

A les nou del matí va començar la segona fase de la Batalla d’Anglaterra amb una sèrie d’intensos atacs contra objectius britànics. Els caces alemanys, que des del 24 de juliol de 1940 volaven permanentment el Canal de la Mànega per volar cap al sud-est d’Anglaterra, varen deixar de volar per deixar pas als bombarders. Centenars de bombarders alemanys varen travessar aquell dia el Canal de la Mànega i varen atacar les instal·lacions militars britàniques, però quan varen tornar a les seves bases varen veure que molts no havien tocat el seu objectiu i, a més, un de cada tres avions no havien tornat. Adolf Hitler va jurar que la Gran Bretanya seria destruïda i preveia que en cinc setmanes l’aviació i la marina britànica serien aniquilades.

En el Reich:

Hitler va nombrar al coronel Walter Warlimont perquè preparés les zones de desplegament a Prússia Oriental i a la Polònia ocupada pels alemanys per un futur atac contra la Unió Soviètica. 

A Espanya:

Francisco Franco va convocar l’ambaixador d‘Alemanya Eberhardt von Stohrer per explicar-li les condicions d‘Espanya per entrar a la guerra al costat d’Alemanya. El dictador espanyol li va demanar tenir la seguretat de que Espanya obtindria Gibraltar, el Marroc francès i la part oranesa d’Argèlia. A més, demanava assistència militar i suport econòmic, bàsicament desitjava gasolina i blat. Després de la trobada, l’ambaixador va escriure un memoràndum classificat com a màxim secret sobre les condicions del govern espanyol, que varen ser enviades a Berlín i que, més tard, varen caure en mans nord-americanes.

A la Gran Bretanya:

En el 10 de Downing Street es va celebrar una reunió del Gabinet de Guerra presidida pel primer ministre Winston Churchill on es va debatre la situació estratègica a Àsia.

A l’Àfrica:

Les forces que el govern de Sud-Àfrica havien enviat per ajudar els britànics, els Gloster Gladiator de l’Esqudró nª1, varen arribar al Sudan.

A Somilandia, els italians varen conquerir Hargueisa.

A Japó:

Els japonesos varen botar el cuirassat Yamato.

Tweet

Dimecres:

En el Reich:

Josef Bürckel va ser nombrat gauleiter de la Westmark, la Marca Occidental, que anava del Sarre al Palatinat, després de que Alsàcia i Lorena haguessin sigut annexionades al Reich.

A la Gran Bretanya:

Charles de Gaulle va firmar un acord amb el govern britànic sobre l’organització de les Forces Franceses Lliures.

A Suïssa:

Segona una carta secreta del consolat de Ginebra a Berna, diplomàtics alemanys establerts a Suïssa havien acordat concedir 3.000 francs suïssos al diari d’extrema dreta L’Action Nationale.

A Somilàndia:

Els italians varen ocupar Odweina.

Tweet

Dimarts:

En el Reich:

Adolf Hitler va fer saber en un edicte secret les raons que el portaven a considerar necessària l’Arma SS. Per Hitler, la dilatació del Reich requeria el manteniment d’una policia militaritzada governativa amb suficient capacitat per representar i aplicar l’autoritat del Reich en qualsevol situació interna.

En el camp de concentració de Mauthausen hi va arribar el primer comboi amb 392 republicans espanyols.

En la Batalla d’Anglaterra:

1.485 avions de combat alemany varen atacar les fàbriques aeronàutiques britàniques i les seves instal·lacions vitals per la guerra. Quan varen veure l’atac, la RAF no va tardar en respondre i es va produir una batalla aèria amb el resultat de 45 avions alemanys destruïts per 13 de britànics.

A la Gran Bretanya:

Aquell dia va arribar al país un contingent de pilots i tripulants de Rhodèsia del Sud.

A la Unió Soviètica:

Letònia es va convertir en una república soviètica.

Tweet

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

Adolf Hitler va demanar intensificar els atacs aeris contra la Gran Bretanya, però el mal temps va avortar l’atac previst. A partir d’aquell dia, la Luftwaffe va dedicar tots els seus esforços, segons la promesa del ministre Hermann Göering, per aniquilar l’aviació i la flota britànica.

Però Hitler tenia un altre pla a part d’eliminar als britànics. Els seus generals li varen anar presentant diferents plans per envair la Unió Soviètica. El general de divisió Erich Marcks va presentar un esborrany al general Franz Halder i calculava que si es llançava un atac amb 147 divisions alemanyes la victòria estaria assegurada amb només nou i disset setmanes. Marcks plantejava avançar cap al nord dels pantans de Pripet direcció Moscou per després avançar cap a la línia Arkàngel-Gorkie-Rostov per eliminar l’amenaça aèria. Estava convençut que les batalles decisives s’efectuarien en les primeres setmanes i que les forces blindades serien els actors principals. El Pla preveia l’ocupació del centres principals de l’economia soviètica a Ucraïna i la conca del Donets i les indústries armamentistes de Moscou i Leningrad.  Marcks va apuntar que els soviètics no atacarien i que havien d’esperar que el seu Exèrcit es mantingués a la defensiva. Per la seva part, Franz Halder va proposar una ofensiva en dues puntes, dirigida especialment contra Moscou, a més d’un atac secundari sobre Kiev.

El cardenal Adolf Bertram li va dir a August von Galen que l’evidència dels assassinats contra persones amb problemes físics i psíquics no era suficient per una protesta. El cardenal tenia por de que fossin perseguits. 

Tweet

Diumenge:

A França:

Philippe Pétain, François Darlan i el ministre d’Afers Exteriors, Paul Baudoin, es varen reunir secretament per pactar que si en cas de que l’exèrcit alemany ocupés la zona lliure, ocupant Vichy i desposseint a Pétain del seu càrrec de president, Darlan intentaria guanyar a l’Àfrica del nord per exercir l’autoritat governamental.

A la Gran Bretanya:

Aquell dia varen arribar més tropes australianes al país.

A l’Àfrica:

Les tropes italianes varen envair la Somàlia britànica.

Tweet

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

Joachim von Ribbentrop va enviar una carta a l’ambaixador a França, Otto Abetz, per determinar-li les seves funcions a França. Abetz havia d’orientar la policia secreta militar i la policia secreta estatal perquè vigilés la policia interior francesa, la premsa, la ràdio i la propaganda.

En una memòria de l’empresa I.G. Farben es deia que a través de la creació d’una gran esfera econòmica organitzada per ser auto-suficient i planificada en relació amb les demés esferes econòmiques del món es podria satisfer les necessitats industrials.

A la Unió Soviètica:

Estònia i Lituània es varen convertir en repúbliques soviètiques.

A l’Àfrica:

Benito Mussolini va ordenar llançar les seves tropes contra les colònies britàniques. D’immediat, sense pensar en les provisions per l’exèrcit italià, a l’Àfrica Oriental els italians, amb 17 batallons d’infanteria i amb àscaris al comandament del general Nasi, amb el suport dels carros M-11739 i l’aviació, varen envair Somlilandia, defensada per cinc batallons britànics i indis, a més del Camel Corps somali al comandament del general Goodwin-Austen.

A la Gran Bretanya:

Aquell dia va arribar-hi un contingent nombrós de tropes canadenques. Entre ells hi havia diversos ciutadans nord-americans que s’havien presentat com a voluntaris.

Tweet