EL TERCER REICH

Dilluns:

En el Reich:

Heinrich Himmler va ordenar en els comandants dels camps de concentració que recuperessin l’or de les dentadures dels cadàvers dels presoners. L’encarregat de complir l’ordre, coneguda com Operació Dent, va ser el tinent coronel de les SS Hermann Pook. L’or recollit s’entregava al Reichsbank i s’ingressava a l’Oficina Econòmica i Administrativa Central de les SS.

A la nit, els britànics varen tornar a bombardejar Berlín i varen deixar anar les bombes en algunes fàbriques importants del nord de la ciutat, una gran fàbrica de gas i dos grans dipòsits del ferrocarril. Joseph Goebbels en aquell moment estava sopant a l’Hotel Adlon amb el ministre Ramón Serrano Súñer i gran quantitat de dignataris i es varen tenir que refugiar en el refugi antiaeri de l’Hotel.

A Dakar:

Les tropes franceses de la França Lliure del coronel Charles de Gaulle varen intentar desembarcar a Dakar en l’Operació Amenaça per conquerir pacíficament la colònia francesa per conquerir l’Àfrica Occidental, però el governador, el general Boisson, es va negar a adherir-se a la seva causa. Els francesos de Vichy varen atacar les embarcacions britàniques. El cuirassat Richelieu va obrir foc amb els seus canons de 380 mil·límetres. Quan el creuer Cumberland i el vell cuirassat Resolution varen ser tocats el combat es va suspendre.

En el Pacífic:

Després de l’acord que havien arribat el dia anterior amb el govern de Vichy, els japonesos varen atacar Indoxina que es mostrava favorable a la causa del coronel De Gaulle.

En els Estats Units:

Els nord-americans varen construir el primer prototip del Jeep; els primers vehicles varen servir per l’Exèrcit per lluitar al front.

Tweet

Diumenge:

En el Reich:

A Polònia:

A Poznan, Arthur Greiser va informar a tots els oficials alemanys sota el seu comandament que restringirien les relacions amb els polonesos a les necessitats creades per qüestions econòmiques i de servei. A més, va advertir que els alemanys que tinguessin relacions amb un polonès s’exposaven a una presó preventiva i les poloneses que tinguessin relacions sexuals amb un membre de la comunitat alemanya serien enviades a un bordell. Precisament, aquell dia el periodista William Shirer va escriure des de Berlín que sabien que Heinrich Himmler havia penjat com a mínim a un polonès sense judici previ per haver tingut relacions sexuals amb una alemanya.

A Espanya:

Francisco Franco va escriure una carta per l’Adolf Hitler per explicar-li que estava d’acord en entrar a la guerra i ocupar Gibraltar, però el dictador espanyol va continuar demanant-li a canvi la sobirania de Marroc i l’ajuda material dels alemanys per una possible intervenció dels britànics a les illes Canàries. En acabar la carta, Franco li va assegurar que era indestructible i sincera la seva adhesió cap a ell, al poble alemany i a la causa per la que lluitaven.

A Indoxina:

El govern francès i japonès varen arribar a un acord perquè els japonesos poguessin desembarcar a Indoxina, que s’havia revelat contra el govern de Vichy i s’havia adherit a la causa del coronel Charles de Gaulle. D’immediat, les forces japoneses varen entrar a la colònia francesa, tot i que alguns francesos varen resistir contra els japonesos, que aquests pretenien evitar que Xina obtingués subministraments a través de la colònia francesa.

Tweet

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

Un funcionari alemany va explicar-li en el corresponsal William L. Shirer que la Gestapo estava matant a tots els pacients ingressats en els centres psiquiàtrics. Li va insinuar que un aeroplà alemany havia bombardejat l’Hospital Bethel, atacat el dia 19, perquè el seu director, Friedrich von Bodelschwingh s’havia negat a cooperar.

A Espanya:

Francisco Franco va escriure una carta per Ramón Serrano Súñer, que es trobava a Alemanya des del 13 de setembre de 1940 per negociar l’entrada d’Espanya a la guerra al costat d‘Alemanya, en què el felicitava per com havia conduït les entrevistes amb els alemanys i li va afirmar que aprovava la seva indignació davant de Joachim von Ribbentrop.

A Austràlia:

El primer ministre Robert Menzies va guanyar unes altres eleccions generals amb el Partit d’Austràlia Unida, tot i que el laborista continuava sent el partit més gran.

Tweet

Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

El doctor Hermann Pfannmüller va declarar amb orgull que el seu hospital, l’hospital públic d’Eglfing-Haar, estava lliure de jueus després d’haver matat o traslladat a l’últim dels pacients jueus ingressats. 

A Bèlgica:

Els nazis varen començar a utilitzar Fort de Breendonk, en un dels suburbis sud d’Anvers, com un camp de concentració de transit i d’internament quan l’oficial de les SS, Philip Schmidt, va rebre els 15 primers presoners belgues.

A Espanya:

Francisco Franco va rebre la carta que li va escriure Adolf Hitler el 18 de setembre de 1940, i es va posar molt content després de llegir-la perquè va creure que havia arribat a un acord amb Alemanya i que només faltaven uns serrells per acabar de firmar l’acord. Precisament, el govern espanyol va demanar al govern britànic que per arribar a acords es tindria que parlar al final de la guerra de Gibraltar. El secretari d’Estat, sir Samuel Hoare, va respondre que estaven disposats a parlar de qualsevol qüestió quan acabés el conflicte.

A la Gran Bretanya:

L’espia Wulf Schmidt, que havia sigut detingut el dia anterior per la policia britànica, va negar les acusacions cap a ell tot i les evidents proves contra ell i la falsa documentació que van trobar. Però tot va canviar quan va saber que havia sigut traït pels nazis i des d’aquell moment va confessar tots els fets i va acceptar treballar com a agent doble amb el pseudònim Summer.

A Iugoslàvia:

A la frontera iugoslava, les tropes italianes ho tenien tot a punt per atacar Iugoslàvia, però al final Benito Mussolini, instat per Hitler, va ordenar aturar qualsevol ofensiva.

A França: 

El professor Louis Rougier va ser rebut per Philippe Pétain per exposar-li la forma en què pensava dur a terme una missió per negociar amb la Gran Bretanya una entesa sense que els nazis ho sabessin. Pétain va estar d’acord amb la idea del professor amb la condició de que el secret havia de ser molt ben guardat, i li va dir que mai cediria als britànics la seva flota i les seves bases.

Tweet

Dijous:

En el Reich:

A Alemanya:

El govern alemany va ordenar interrompre la concentració estratègica de naus de transport i dispersar les ja existents, amb vistes a evitar atacs dels Aliats.

Els britànics varen bombardejar a mitjanit la ciutat de Bielefeld i una de les bombes va tocar l’Hospital Bethel, acabant amb la vida d’11 nens discapacitats i una infermera. Joseph Goebbels va dirigir-se a la premsa amb el titular Infanticidi a Bethel.

A Polònia:

A Varsòvia, els alemanys varen detenir a centenars de polonesos i varen ser enviats a complir treballs forçats. Alguns varen ser enviats a les canteres de Mauthausen i altres a les cel·les de càstig d’Auschwitz.

A Itàlia:

El ministre Joachim von Ribbentrop va viatjar a Roma per entrevistar-se amb Benito Mussolini i el comte Galeazzo Ciano per parlar de l’entrada d‘Espanya a la guerra. Von Ribbentrop els va explicar que Ramón Serrano Súñer li acabava de manifestar que Espanya estava disposada a entrar a la guerra a canvi de petroli, blat, matèries primes, unes armes especials i la garantia de que els territoris d’Orà i del Cap Blanc serien espanyols. El ministre els va deixar clar que Adolf Hitler estava disposat a acceptar les condicions de Francisco Franco per tal de que Espanya entrés en guerra i ocupés Gibraltar tota sola, tal i com volien fer-ho els espanyols. Mussolini també estava d’acord amb l’entrada d’Espanya a la guerra perquè veia que si es podien fer-se amb el control de Gibraltar, la Marina italiana podria sortir cap a l’Atlàntic sense problemes. Von Ribbentrop li va assegurar que podien ocupar Gibraltar en quatre setmanes amb tropes especials equipades amb armes especials i uns quants esquadrons d’avions si els espanyols no podien fer-ho pel seu compte. Tot i això, el ministre també li va explicar el seu temor de que Espanya volgués controlar Portugal i, per això, li va dir s’havia d’intentar portar a l’Oliveira Salazar a l’Eix.

A la Gran Bretanya:

A la nit, un delineant danès de pares alemanys i simpatitzant del nazisme, Wulf Schmidt, va ser llançat amb paracaigudes pels alemanys al municipi de Willingham perquè s’introduís com espia, però diverses desenes de soldats britànics el van detenir i el van traslladar al Camp 020. Més tard Schmidt va canviar de bàndol i, amb el nom clau de Tate, va treballar com a doble agent.  Schmidt va acabar rebent la Creu de Ferro de primera classe.

Un altre espia alemany, el gal·lès Arthur Owens, que en realitat havia estat treballant pels britànics des del començament de la guerra, va començar a transmetre una sèrie d’informes que recomanaven objectius pels bombarders alemanys. Aquests missatges els havia preparat el Servei Secret del Ministeri de l’Aire britànic.

En el bàndol Aliat:

Nova Caledònia es va adherir a la causa de Charles de Gaulle.

Tweet

Adolf Hitler va escriure una carta a Francisco Franco on li explicava que Espanya ja estava dins de la guerra per culpa del bloqueig britànic, i li va demanar que el primer que tenien que fer els espanyols era conquerir Gibraltar per assegurar les seves posicions en el Mediterrani i crear noves connexions amb el Nord de l’Àfrica. A canvi, Hitler es va comprometre en tot moment en ajudar-los per realitzar aquella operació i li va assegurar que guanyarien la guerra tal i com varen fer en la Guerra Civil espanyola.

A Egipte, els italians varen conquerir Sidi Barrani.

Tweet

Dimarts:

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín, Adolf Hitler va posposar la invasió a la Gran Bretanya fins al 27 de setembre de 1940. Més endavant la va posposar de forma indefinida perquè tenia por de perdre molts soldats, ja que sabia que no tenia l’èxit assegurat després de no eliminar la RAF. Estava convençut de que la millor manera de guanyar als britànics era aïllar-los del món i fer-los veure que havien de firmar la pau amb Alemanya. Hitler li va dir en el seu ajudant de camp, el tinent Karl von Puttkammer:

Conquerir França ens ha costat 30.000 homes. Durant una nit de travessia al Canal de la Mànega podríem perdre molts més i res ens garanteix que tindrem èxit. 

La Marina alemanya va anotar en el diari de guerra ultra-secret aquella posposició perquè no havien sigut capaços d’eliminar l’aviació britànica. Després, Hitler es va entrevistar, juntament amb el ministre Joachim von Ribbentrop, amb el ministre espanyol Ramón Serrano Súñer per negociar l’entrada d’Espanya a la guerra.

Per ordres de Hitler, el govern va aprovar un decret en el que es creava una agència central, l’Oficina Central Fiduciària per l’Est, la Haupttreuhandstelle Ost, en què es donava permís per embargar les propietats dels jueus i els polonesos en els territoris ocupats. Des d’aquella data fins al 15 d’abril de 1943 varen ser enviats procedents dels territoris ocupats de l’Oest, 92 vagons carregats d’unes 2.775 caixes enviades en 10 combois caps a diferents punts d’Alemanya. Les caixes contenien pintures, escultures, mobles històrics, objectes d’art menors… També aquell dia es va donar autorització a Alfred Rosenberg per apropiar-se de qualsevol material històric de valor que trobés a les biblioteques i a altres llocs.

Hans Hinkel, en una reunió en el Ministeri de Propaganda, va declarar que els jueus serien enviats a l’illa de Madagascar.

En la Batalla d’Anglaterra:

A les dues del migdia, Junkers Ju 88 varen atacar les fàbriques de Bristol, però quan tornaven varen ser atacats pels caces Spitfire de l’esquadró número 152 de la RAF. A dos de quatre de la tarda, una formació de Bf-109 va bombardejar la ciutat de Kent. Quatre d’ells varen ser destruïts pels britànics. Durant la nit, els alemanys varen llançar més de 350 tones de bombes a Londres, al sud de Gal·les i a Liverpool. A la capital britànica, el primer ministre Winston Churchill va anunciar que 2.000 civils havien mort i que 8.000 havien sigut ferits des del començament del Blitz fins el moment. Però els alemanys a Londres es varen trobar amb una oposició de caces poderosa. 

A la Unió Soviètica:

El diari oficial de l’exèrcit soviètic, l’Estrella Roja, va anunciar que durant els combats lliurats després del 17 de setembre de 1939 els soviètics havien capturat a 181.00 presoners de guerra polonesos, dels quals 10.000 eren oficials de l’exèrcit regular i de la reserva.

A l’Atlàntic:

Una embarcació britànica, el City of Benares, que es dirigia a Canadà va ser atacada pels alemanys amb torpedes. 75 nens britànics, a més de 217 adults, varen morir ofegats. Un nen d’onze anys, Colin Ryder-Richardson, va intentar rescatar a la seva mainadera perquè no s’afogués. Tot i que la mainadera va morir, el nen va rebre del rei Jordi VI la medalla al valor. Era la primera vegada que es donava aquesta medalla a algú tan jove. 

Tweet

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

Hermann Göering va anunciar, després de la derrota del dia anterior, que el Fighter Command havia quedat reduït a 177 avions, i va declarar que havien de seguir atacant perquè creia que en quatre o cinc dies els britànics es quedarien sense caces. En realitat, per aquella data, els britànics disposaven d’una força operativa de 656 avions, a més de que disposaven d’un gran número d’avions de reserva.

A Berlín, Joachim von Ribbentrop es va reunir amb el ministre Ramón Serrano Súñer per negociar l’entrada d’Espanya a la guerra. La trobava no va anar tan bé com les dues parts esperaven i només en va sortir de la reunió una oferta del dictador Francisco Franco de reunir-se amb Adolf Hitler a la frontera espanyola a l’octubre.

A França:

Des de la Gran Bretanya, pilots polonesos varen atacar els molls de Boulogne-sur-Mer per destruir les barcasses que els britànics temien que els alemanys utilitzessin per envair el país. 

A la Unió Soviètica:

Donald Maclean va enviar un informe a Moscou de 60 pàgines sobre un projecte que els britànics havien assignat el nom clau Tube Alloys. Aquest document convidava a pensar que el govern britànic havia pres seriosament la possibilitat de crear armes nuclears.

En els Estats Units:

El Congrés nord-americà va votar, per primer cop en temps de pau, una convocatòria obligatòria del servei militar.

Tweet

Diumenge:

En la Batalla d’Anglaterra:

Al matí, 230 bombarders i 700 caces es varen dirigir cap a Londres, Southampton, Bristol, Cardiff, Liverpool i Manchester. D’aquests, uns 100 bombarders Do-17 i 400 caces alemanys varen dirigir-se exclusivament a la ciutat de Londres amb l’objectiu d’atacar-la. Aquesta seria l’última gran ofensiva alemanya en territori britànic i, segons Hermann Göering, acabaria per sempre amb la RAF en 24 hores. L’objectiu era destruir el Comandament de Caça de la RAF.

L’Oficina Central d’Operacions de la 11º Brigada aèria britànica, encarregada de la protecció de la capital, no va parar de rebre des de primera hora del matí alarmes que senyalaven el pas de bombarders pesats sobre el Canal de la Mànega. Al cap de poc, avions de reconeixement alemanys varen sobrevolar Londres a gran altura i, en seguit, totes les esquadrilles britàniques disponibles varen donar voltes sobre la ciutat esperant instruccions mentre una altra formació, l’ala Duxford de Douglas Bader, formada per cinc esquadrons, va sortir en busca dels Do-17, a qui varen atacar amb molta duresa.

A la tarda, la ciutat de Londres va ser atacada per 158 Dorniers i Heinkels amb nombrosos caces d’escorta. Alguns d’ells varen ser destruïts abans d’arribar a la capital i altres varen ser forçat a donar mitja volta. 300 Hutricans i Spitfire es varen enfornat a ells sobre Londres. A Kent, la RAF va aconseguir frenar els alemanys al sud-est de la Gran Bretanya, amb 175 Hurricans i Spitfires del Grup II, i els esquadrons de Bader els varen ajudar a derrotar als alemanys. En veure que no podrien atacar i que havien de fugir, els bombarders alemanys varen marxar cap a la costa i varen deixar anar les seves bombes al sud d’Anglaterra. Contents per la victòria, els britànics varen radiar aquella nit que havien destruït 185 avions alemanys, amb una pèrdua britànica de 40. Però, en realitat, els alemanys varen perdre un total de 60 avions (34 bombarders i 26 caces) amb altres 20 bombarders greument danyats però amb capacitat per tornar a la seva base. Segons unes altres fonts, els alemanys varen perdre 43 avions durant aquella jornada. Per la seva part, els britànics només varen perdre 26 avions. Un dels avions alemanys abatuts va caure sobre el patí de davant de l’estació de trens de Victòria, a Londres. El seu pilot, Robert Zehbe, s’havia tirat en paracaigudes sobre Kennington. Estava malferit i va ser agredit per uns civils enfurismats, però va ser rescatat per les autoritats, tot i que va morir més tard com a conseqüència de les ferides. 

Aquella derrota va fer reflexionar a Adolf Hitler, que va decidir posposar la invasió a les illes britàniques, l’Operació Lleó Marí, indefinidament. Adolf Galland va escriure en el seu Diari que aquell dia no havien tingut èxit pel continu canvi d’ordres, per una falta de propòsits i per una gestió errònia per part del comandament militar. Aquell dia va ser conegut més tard com el Dia de la Batalla d’Anglaterra.

En el Reich:

El tinent coronel del OKW Bernhard von Lossberg va presentar un esborrany per un futur atac a la Unió Soviètica. L’esborrany plantejava que quatre forces d’atac: una d’ells sortiria des de Prússia Oriental i travessaria els Estats bàltics amb la intenció d’ocupar Leningrad; una altra, la més poderosa, dotada del gruix de les unitats blindades, avançaria cap a llevant des de Polònia Oriental per envoltar i aniquilar les forces soviètiques a Minsk i Smolensk per després conquerir Moscou; la tercera estaria situada a la regió sud-est de Polònia i la quarta estaria a Romania. Aquestes dues últimes s’unirien a Ucraïna per envoltar i aniquilar les forces soviètiques de la zona. 

Ramón Serrano Suñer va arribar a Berlín amb els seus col·laboradors, entre ells l’ambaixador alemany, per negociar l’entrada d’Espanya a la guerra.

Preparant una guerra llarga:

Les potències s’estaven preparant per un conflicte de llarga durada: Canadà va declarar que els homes entre 21 i 24 anys serien considerats aptes pel reclutament, i la Unió Soviètica va declarar el mateix en els homes entre 19 i 20 anys.

A Indoxina:

Els japonesos varen enviar un ultimàtum a França exigint la cessió de les seves bases naval a Indoxina. Principalment volien Vietnam del nord, tal i com havien firmat i establert el 29 d’agost de 1940, i varen amenaçar la capital, Saigon, actualment la ciutat de Ho Chi Minh, d’atacar-la.

Tweet

Dissabte:

En el Reich:

En una reunió amb els alts comandaments, Adolf Hitler va dir que un desembarcament a la Gran Bretanya amb èxit, seguit d’una ocupació, posaria fi a la guerra en poc temps perquè els britànics es moririen de gana. Però va assegurar que encara no es donaven les condicions propícies per la invasió i va posposar l’Operació Lleó Marí fins el 27 de setembre de 1940, tot i que va deixar clar que es continuaria atacant Londres. Llavors, el comandant en cap de l’Estat Major de l’Aire, el coronel general Hans Jeschonnek, li va demanar permís per començar atacs destinats a atemorir a la població civil britànica, però Hitler li va insistir en que els objectius havien de tenir una rellevància econòmica i militar, i que més endavant ja llançarien atacs per sembrar el terror.

A Egipte:

El 2ª Exèrcit italià, a les ordres del mariscal Rodolfo Graziani, va continuar penetrant des de Líbia en territori egipci i, des de les bases de Cirenaica, va llançar una ofensiva que, segons l’Estat Major de Benito Mussolini, els havia de dur sense problemes fins a Alexandria.

Tweet