EL TERCER REICH

Dijous:

En el Reich:

A Polònia:

Els alemanys varen donar l’ordre als 150.000 jueus de Varsòvia que vivien dispersos per tota la capital que es traslladessin al barri de la ciutat amb predomini jueu, que seria tancat, amb el qual més de 400.000 jueus es varen veure obligats a malviure en un espai petit en el que abans hi vivien 250.000 persones. Els jueus que tenien que traslladar-se a aquest gueto només podien portar o una maleta de mà o una carreta. La resta de les seves possessions, els mobles pesats, els accessoris, cuines, estufes, forns… tenia que ser abandonat.

A Alemanya:

Un representant del Ministeri d’Economia va explicar que podrien agafar una postura en la qual podrien dictar el que havia de passar en el terreny econòmic a Europa per beneficiar únicament els interessos alemanys. Tot i això, el representant demanava tenir en compte les diferents nacions europees.

A França:

El Diari Oficial francès va publicar l’Estatut dels Jueus firmat pel mariscal Philippe Pétain. A partir de llavors, a la França de Vichy els jueus varen ser perseguits i varen perdre tots els seus drets com a ciutadans francesos. Segons l’Estatut, havia de considerar-se jueu tot aquell qui se li conegués tres ascendents de la mateixa raça o tingués l’esposa jueva. També es va dictaminar les professions o activitats que podien dur a terme els jueus. El preàmbul de l’Estatut deia:

En la seva obstinació de reconstrucció nacional, el govern, des del mateix principi, ha resolt estudiar el problema dels jueus, així com el de certs estrangers que, després d’abusar de la nostra hospitalitat, varen contribuir en no menor mesura a la nostra derrota.

A la Gran Bretanya:

Neville Chamberlain va deixar de formar nominal el govern britànic, tot i que des de finals de juliol ja havia deixat de ser-hi membre després de la seva greu operació de càncer d’estomac.

A Espanya: 

El president de la Generalitat Lluís Companys va ser traslladat de Madrid al Castell de Montjuïc, Barcelona, per ser jutjat per un tribunal militar. En entrar al Castell, el President tenia la camisa i els peus plens de sang.

Tweet

Adolf Hitler va exposar les seves idees sobre la sort del poble polonès a Hans Frank i a Martin Bormann, aquest va anotar tot el que deia Hitler, i a altres funcionaris que treballaven o treballarien a Polònia. Hitler va declarar que els polonesos havien nascut per fer els treballs més complicats i durs i que, per tant, era indispensable mantenir un nivell de vida baix a Polònia per impedir que s’elevés perquè cada any els volia utilitzar pels treballs necessaris pel Reich. Hitler volia sotmetre els polonesos a les seves normes i va dir que volia eliminar la noblesa polonesa, per molt cruel que semblés, perquè, segons ell, els polonesos només podien tenir un amo i aquest era els alemanys. No podien, segons ell, i no podien coexisitir dos senyors un junt a l’altra, i, per això, va dir que volia matar a tots els representants de l’elit i intel·lectualitat polonesa, i ho va justificar dient que era la llei de la vida.

Tweet

Dimarts:

En el Reich:

El govern alemany va aixecar la frontera entre el Reich alemany i l’ocupat protectorat de Bohèmia i Moràvia. Això feia que els ciutadans alemanys poguessin passar la frontera sense cap problema i poguessin comprar més barat i portar-ho al seu país. En el Protectorat els preus eren molt més baixos que a Alemanya. Els trens que tornaven del Protectorat anaven plens i els portaequipatges anaven atapeïts d’articles que s’havien comprat per als alemanys. Fins i tot els equipatges dels oficials i dels alts funcionaris portaven tot tipus d’articles cap a Alemanya. Gran part dels soldats que tornaven de permís a les seves llars tornaven amb un equipatge ple d’objectes de luxe que havien comprat a un preu molt baix.

Martin Bormann els va dir en els gauleiters que l’Adolf Hitler havia firmat una llei que deia que s’havia d’eliminar als malalts que el seu cas fos molt greu o incurable. Bormann va escriure que l’acció començaria en breu i que s’havien comès molts errors perquè només 30.000 havien sigut liquidats i va afirmar que esperava que 120.000 fossin eliminats.

L’Estat Major alemany del general Franz Halder estava de retorn al quarter general de Zossen per treballar intensament en la futura Operació Barba-roja. Precisament, aquell dia l’Exèrcit va començar l’Operació Otto, un programa de construcció i millora de totes les carreteres i línies ferroviàries que anaven a la frontera soviètica. Sobre el marge occidental del riu Bug es  va construir una línia Otto, utilitzant a polonesos i jueus com a treballadors forçats.

El govern va prohibir a partir d’aquell dia en els jueus sortir al carrer més tard que les vuit del vespre. Abans d’aquell dia tenien prohibit sortir més tard de les nou.

Tweet

Dilluns:

En el Reich:

Adolf Hitler va enviar una carta a Iosif Stalin per demanar-li que s’unís a Alemanya per atacar junts la Gran Bretanya. Precisament, aquell dia la Luftwaffe va fer el seu últim atac diürn a la ciutat de Londres.

Heinrich Himmler l’hi havia agradat tant la pel·lícula antisemita El jueu Süss, que va ordenar que tots els membres de les SS i de la policia la veiessin durant l’hivern.

A la Gran Bretanya:

Tres agents alemanys, dos homes i una dona, varen desembarcar davant la costa d’Escòcia, a prop de la petita població pesquera de Buckie. Els tres varen ser capturats al cap de poc i portats a judici. Els dos homes, Karl Drugge i Robert Petter, varen ser penjats.

Tweet

Diumenge:

En el Reich:

A Alemanya:

El doctor Felix Kersten va ser convidat a l’ambaixada italiana de Berlín pel comte Galeazzo Ciano després de sentir com el duc de Spoleto deia que el doctor li havia salvat les cames de forma miraculosa. Ciano li va proposar que examinés al baró Andres Geisser-Celesia di Vegliasco, que tenia certs problemes estomacals.  Després d’examinar-lo i de veure que el podria curar, va examinar al comte Ciano, que va resultar que també tenia certs problemes estomacals. Quan els italians varen saber que el doctor era finlandès es varen mostrar més amables amb ell, i Ciano li va proposar que es traslladés a Itàlia immediatament i li va oferir una càtedra a la Universitat de Roma. Però el doctor el va avisar de que ell es devia a Heinrich Himmler i que només el líder de les SS podia decidir a on podia anar. Ciano li va respondre que en parlaria amb ell.

En la Batalla d’Anglaterra:

Els alemanys varen tornar a atacar Londres, però la RAF novament va posar resistència.

Tweet

Dissabte:

En el Reich:

A Alemanya:

A Berlín, després de la firma el dia anterior del Pacte Tripartit, Adolf Hitler es va reunir amb el comte Galeazzo Ciano per explicar-li que havia decidit que Espanya no intervindria en la guerra perquè les pèrdues de la seva implicació eren més grans que els beneficis que podien portar. Hitler estava molt decebut amb el ministre de Francisco Franco, Ramón Serrano Súñer, que havia negociat durant tot el setembre de 1940 l’entrada d’Espanya a la guerra.

A França:

Els alemanys varen retirar de totes les llibreries franceses les obres de 842 escriptors, entre els quals figuraven obres de jueus, exiliats i patriotes franceses.

Tweet

Divendres:

El Pacte Tripartit:

Alemanya, Japó i Itàlia varen firmar el Pacte Tripartit a Berlín, a la Cancelleria del Reich, per pressionar a la Gran Bretanya a rendir-se. El Pacte que varen firmar les tres potències obligava a cada firmant a una ajuda recíproca en cas d’atac per part d’un país no implicat en la guerra de Xina i Japó o en el conflicte d’Europa. Japó va reconèixer el paper que corresponia a Alemanya i després a Itàlia en la reorganització d’una Europa sota el domini dels exèrcits de l’Eix, i amb un paper de la potència britànica re-dimensionat. Per la seva part, a Japó se li va atribuir un paper important com a potència a l’Àsia oriental i, a canvi, els japonesos es varen comprometre a lluitar contra la Unió Soviètica en cas de que aquesta ataqués a Alemanya. Per la seva banda, Alemanya  es comprometia a atacar als Estats Units en cas de que aquesta ataqués Japó. Gràcies aquest Pacte, a Japó se li va reconèixer la seva política a l’àrea del Pacífic i al sud-est asiàtic, i va tenir llibertat d’acció i la possibilitat de desencadenar la guerra contra els Estats Units o la Unió Soviètica.

Després de la firma, Adolf Hitler li va explicar en el ministre d’Afers Exteriors italià, el comte Galeazzo Ciano, que no tenia la intenció d’envair la Gran Bretanya, però Ciano, tot i sentir les paraules de Hitler, estava molt preocupat perquè creia que la guerra s’allargaria i va veure com l’ambient a Alemanya era molt més fred que el del juny. Durant aquell dia havia observat que a les botigues començaven a faltar productes. Tot i l’ambient fred que va copsar el ministre italià, els carres adjacents de la Cancelleria es varen omplir de gent, sobretot escolars, per celebrar el Pacte i per aclamar al seu líder.

Es diu que el firmant de la firma japonesa, l’ambaixador Saburu Kurusu, que estava casat amb una nord-americana, a més que la seva filla es sentia molt nord-americana, un cop va firmar el Pacte es va oblidar de que estava rodejat d’agents de Hitler que coneixien el japonès, i li va comentar en el seu conseller de l’ambaixada, que no creia que fes cap servei al seu país en firmar aquell Pacte. Poc després va ser substituït perquè, segons sembla, aquella frase va arribar a Hitler.

En el Reich:

A França:

Els jueus varen rebre l’ordre de portar marques especials en el document d’identitat i, si tenien una botiga, de posar un cartell groc i negre a l’aparador per anunciar que era un negoci jueu. A més, amb l’aprovació de Walther von Brauchitsch, els jueus que havien fugit a la zona no ocupada se’ls va prohibit tornar i totes les persones i béns jueus tenien que ser registrats amb antelació de la seva respectiva expulsió i expropiació.

Tweet

Dijous:

A Dinamarca:

El rei Cristià X va cabalgar amb cavall sense la seva guàrdia personal pels carrers de Copenhaguen el dia que feia 70 anys.

En els Estats Units:

El govern nord-americà va imposar l’embargament a la venda de ferralla de ferro i acer de totes les qualitats a Japó.

En el sud-est asiàtic:

Al nord del Vietnam, els japonesos varen desembarcar a l’illa de Tonquín després de l’ultimàtum del 15 de setembre de 1940 i de l’acceptació de Vichy el 29 d’agost de 1940.

Tweet

Dimecres:

En el Reich:

Ramón Serrano Súñer es va entrevistar amb l’Adolf Hitler abans d’anar cap a Itàlia per parlar amb el govern de Benito Mussolini. Al final, Serrano Súñer no va arribar a cap acord amb els alemanys per l’entrada d’Espanya a la guerra perquè els alemanys exigien establir bases a la costa atlàntica africana, controlar una de les Illes Canàries i no volien entregar a Espanya el control del Marroc francès que tan desitjava Francisco Franco.

A la nit, bombarders britànics varen tornar a atacar Berlín. Aquesta vegada l’atac va ser més intens i més prolongat, més de cinc hores. Els danys varen ser de poca consideració. 

A Noruega:

Josef Terboven va destituir del seu càrrec al Consell Administratiu i va instal·lar a Oslo un nou govern. Vidkun Quisling, que s’havia autoproclamat cap d’Estat noruec després de la invasió alemanya, es va convertir en cap de govern, tot i que no era res més que un titella dels nazis.

A Dakar:

Finalment va fracassar l’intent de desembarcar a Dakar de les tropes de la França Lliure de Charles de Gaulle que havia començat el 23 de setembre de 1940.

En els Estats Units:

El govern nord-americà va limitar les seves entregues de petroli al Japó i en va prohibir l’endemà l’exportació de ferralla. Els nord-americans estaven preocupats per les exigències japoneses al sud-est asiàtic. A més, els nord-americans varen anunciar una nova ajuda a Xina per ajudar al general Chiang Kai-Shek en la seva lluita contra Japó. 

A Àsia:

Els japonesos varen ocupar el nord d’Indoxina.

Tweet

Dimarts:

En el Reich:

A Berlín, Adolf Galland va sumar les Fulles de Roure a la seva Creu de Cavaller després de la seva quarantena victòria sobre l’estuari del Tàmesi. Adolf Hitler el va rebre a la Cancelleria del Reich i li va fer unes quantes preguntes sobre les seves impressions personals. El pilot no li va ocultar en cap moment la seva admiració cap als avions britànics i, per sorpresa de Galland, Hitler va coincidir en la seva opinió i li va declarar que sentia molt respecte cap als britànics i que li sabia greu veure’s obligat a lluitar amb ells en una batalla que acabaria amb una de les dues potències aniquilades. Després de sortir de la Cancelleria, Galland es va traslladar a Prússia Oriental com a convidat pel ministre Hermann Göering per passar uns dies en el seu pavelló de caça a Rominten. Més endavant les opinions de Galland no agradaran ni a Hitler ni a Göering.

A la tarda, en el palau de la UFA de Berlín es va estrenar la pel·lícula alemanya El jueu Süss, la segona pel·lícula difamatòria antisemita d’aquell estiu després de Els Rothschild. Joseph Goebbels, que s’havia assentat en els llocs d’honor junt amb les actrius Harlan i Marian i nombrosos dignataris del règim com l’Otto Meissner, en va cada molt content de la pel·lícula. A través d’una tergiversació deliberada d’un episodi històric, la pel·lícula presentava als jueus com perillosos i egoistes, entre altres coses. Però quan va acabar la pel·lícula, a la nit, avions britànics Wellington i Whitleys varen sobrevolar els cels de la capital alemanya. En sentir les sirenes antiaèries, la gent va córrer en seguit cap als refugis antiaeris i els canons antiaeris varen obrir foc. Durant aquella nit varen sonar dues vegades més les sirenes de Berlín.

Joachim von Ribbentrop es va reunir amb el ministre espanyol Ramón Serrano Súñer per negociar l’entrada d’Espanya a la guerra. Aquell dia, el govern alemany va enviar un telegrama a l’ambaixada espanyola a la Gran Bretanya per demanar-los si podien telegrafiar cada nit a Madrid les hores exactes de quan sonaven les alarmes aèries per després transmetre-ho d’immediat a l’ambaixada d’Alemanya a Madrid.

A Espanya: 

Coincidint en l’entrevista entre els dos ministres, el president de la Generalitat Lluís Companys, detingut el 13 d’agost, va ser traslladat a Madrid via Bordeus. El President va ser lliurat per la mateixa Gestapo a la Direcció General de Seguretat, on va maltractat deixant-lo pràcticament sense assistència i amb una dieta basada en pa dur, aigua i, de tant en tant, un plat de ranxo. 

Tweet