17 de setembre de 1940
Dimarts:
En el Reich:
A Alemanya:
A Berlín, Adolf Hitler va posposar la invasió a la Gran Bretanya fins al 27 de setembre de 1940. Més endavant la va posposar de forma indefinida perquè tenia por de perdre molts soldats, ja que sabia que no tenia l’èxit assegurat després de no eliminar la RAF. Estava convençut de que la millor manera de guanyar als britànics era aïllar-los del món i fer-los veure que havien de firmar la pau amb Alemanya. Hitler li va dir en el seu ajudant de camp, el tinent Karl von Puttkammer:
Conquerir França ens ha costat 30.000 homes. Durant una nit de travessia al Canal de la Mànega podríem perdre molts més i res ens garanteix que tindrem èxit.
La Marina alemanya va anotar en el diari de guerra ultra-secret aquella posposició perquè no havien sigut capaços d’eliminar l’aviació britànica. Després, Hitler es va entrevistar, juntament amb el ministre Joachim von Ribbentrop, amb el ministre espanyol Ramón Serrano Súñer per negociar l’entrada d’Espanya a la guerra.
Per ordres de Hitler, el govern va aprovar un decret en el que es creava una agència central, l’Oficina Central Fiduciària per l’Est, la Haupttreuhandstelle Ost, en què es donava permís per embargar les propietats dels jueus i els polonesos en els territoris ocupats. Des d’aquella data fins al 15 d’abril de 1943 varen ser enviats procedents dels territoris ocupats de l’Oest, 92 vagons carregats d’unes 2.775 caixes enviades en 10 combois caps a diferents punts d’Alemanya. Les caixes contenien pintures, escultures, mobles històrics, objectes d’art menors… També aquell dia es va donar autorització a Alfred Rosenberg per apropiar-se de qualsevol material històric de valor que trobés a les biblioteques i a altres llocs.
Hans Hinkel, en una reunió en el Ministeri de Propaganda, va declarar que els jueus serien enviats a l’illa de Madagascar.
En la Batalla d’Anglaterra:
A les dues del migdia, Junkers Ju 88 varen atacar les fàbriques de Bristol, però quan tornaven varen ser atacats pels caces Spitfire de l’esquadró número 152 de la RAF. A dos de quatre de la tarda, una formació de Bf-109 va bombardejar la ciutat de Kent. Quatre d’ells varen ser destruïts pels britànics. Durant la nit, els alemanys varen llançar més de 350 tones de bombes a Londres, al sud de Gal·les i a Liverpool. A la capital britànica, el primer ministre Winston Churchill va anunciar que 2.000 civils havien mort i que 8.000 havien sigut ferits des del començament del Blitz fins el moment. Però els alemanys a Londres es varen trobar amb una oposició de caces poderosa.
A la Unió Soviètica:
El diari oficial de l’exèrcit soviètic, l’Estrella Roja, va anunciar que durant els combats lliurats després del 17 de setembre de 1939 els soviètics havien capturat a 181.00 presoners de guerra polonesos, dels quals 10.000 eren oficials de l’exèrcit regular i de la reserva.
A l’Atlàntic:
Una embarcació britànica, el City of Benares, que es dirigia a Canadà va ser atacada pels alemanys amb torpedes. 75 nens britànics, a més de 217 adults, varen morir ofegats. Un nen d’onze anys, Colin Ryder-Richardson, va intentar rescatar a la seva mainadera perquè no s’afogués. Tot i que la mainadera va morir, el nen va rebre del rei Jordi VI la medalla al valor. Era la primera vegada que es donava aquesta medalla a algú tan jove.
The URI to TrackBack this entry is: http://segonaguerramundial.blog.cat/1940/09/17/17-de-setembre-de-1940/trackback/