EL TERCER REICH

Dilluns:

En el front oriental:

En el sector central:

En el quarter general del mariscal Fedor von Bock, a Novy Borissov, Adolf Hitler es va reunir amb el mariscal parlar de la campanya a la Unió Soviètica. El mariscal, a qui Hitler va felicitar per la feina feta fins llavors, volia atacar la ciutat de Moscou el més aviat possible però, en canvi, Hitler preferia atacar abans la ciutat de Leningrad per la seva indústria i va afirmar que veia a Crimea com un dels objectius principals. Llavors, Hitler va dir que no tenia clar que faria després de conquerir Leningrad, si atacar Moscou (com deia Von Bock) o atacar Ucraïna. Von Bock li va comentar que es podia defensar la causa de la població dels països ocupats de forma amistosa, ja que estaven disposats a col·laborar. Llavors, Heinz Guderian i Hermann Hoth li varen explicar a en Hitler que els relleus i les reparacions imposades pel seu ràpid avanç portarien un temps a realitzar-se i varen demanar ralentí l’avanç, cosa que Hitler va acceptar. A continuació, Hitler els va comentar que farien un brutal atac cap a l’est, cosa que Von Bock li va encantar, perquè creia que els soviètics ja no tenien forces per aguantar.

El 2º Grup Panzer del comandant Guderian avançava amb força cap a Róslavl i el tinent general Vladimir Kachalov, comandant del 28º Exèrcit soviètic, va tenir sol·licitar a la desesperada suport aeri amb tots els caces.

En el sector sud:

Les SS armats i amb gossos varen treure a la força a molts jueus d’Ostrog, a la zona occidental d’Ucraïna, en direcció a uns camps. Quan els jueus varen arribar a un extens camp sorrenc, les SS els hi varen ordenar seure; els dit que els necessitaven per cavar fortificacions, però aviat va quedar clar que els volien matar. Els jueus varen esperar durant hores fins que, un grup darrere altre, els ordenaven despullar-se i els robaven tots els objectes de valor. Després els feien marxar fins a una fosa oberta i els afusellaven.

A la Unió Soviètica:

Iosif Stalin va enviar una carta al president Franklin Delano Roosevelt en la que li sol·licitava la seva ajuda per negociar amb els finlandesos.

Els soviètics varen traslladar a l’aeròdrom de Kagul, una illa d’Estònia, un primer grup de bombarders per atacar la ciutat de Berlín al cap d’uns dies.

A la Gran Bretanya:

A la base de Scapa Flow, a la nit va salpar el Prince of Wales amb el primer ministre Winston Churchill a bord per dirigir-se a Placentia Bay per reunir-se amb el president Franklin Delano Roosevelt.

Tweet

Diumenge:

En el Reich:

A Polònia:

Adolf Hitler va reconèixer que d’haver sabut del número de carros de combat amb què comptaven els soviètics, no hauria començat mai l’Operació Barba-roja.

A Alemanya:

Després de les manifestacions religioses a Münster per queixar-se de que les autoritats nazis estaven expropiant els edificis religiosos aprofitant els bombardejos, el bisbe Clemens August von Galen, des del púlpit de l’església Lamberti, a Münster, va anar més enllà en el seu quart sermó seguit crític. En primer lloc va tornar-se a referir a la detenció de religiosos i la confiscació de la propietat de l’Església. Acte seguit, per parlar dels jueus, es va referir a les llàgrimes que Crist havia vessat per Jerusalem i va insinuar que era absurd pensar que únicament havia plorat únicament sobre el poble que rebutjava la veritat de Déu, que havia renunciat a la llei de Déu i s’havia condemnat a errar fora de les terres de Palestina. Von Galen va explicar que el mateix destí amenaçava a Alemanya des de que es matava impunement a innocents considerats improductius. El bisbe es va queixar de que encara estigués en vigor l’article 221 del Codi Penal, que deia que els que mataven amb premeditació serien condemnats a mort per assassinat. El bisbe va explicar que l’hi havien assegurat que en el Ministeri de l’Interior i en les oficines del cap mèdic del Reich, el doctor Leonardo Conti, no amagaven que, en efecte, un gran número de malalts mentals havien mort a Alemanya i que molts altres trobarien el mateix destí. El bisbe va afegir que el Codi penal del Reich deia en el seu article 139 que aquells que tinguessin coneixement d’un crim i no informessin a temps a les autoritats serien castigats. Von Galen va explicar com ell el dia 28 de juliol de 1941 havia denunciat que es portaven malalts mentals de Mariental per matar-los però que no havia obtingut resposta de la seva denúncia. El bisbe, literalment, va dir:

Alguna comissió pot col·locar-nos en la llista dels improductius que, en la seva opinió, no mereixen seguir vivint. I cap policia ens protegirà, cap tribunal investigarà el nostre assassinat ni castigarà al culpable com es mereix. Qui podrà confiar en el seu metge a partir d’ara? Pot informar que el seu pacient és improductiu i rebrà instruccions per matar-lo. És impossible imaginar el nivell de depravació, de desconfiança general que s’estendrà per les famílies si aquesta paorosa doctrina es tolera, s’accepta o es segueix. 

Von Galen va recordar solemnement el cinquè manament: no mataràs, i evocava el just càstig d’aquell que infringien la llei sagrada. 

En el front oriental:

Erich Hoepner, el comandant del 4º Grup de Blindats, va ordenar que en el poble de Straschevo el terra quedés totalment arrasat perquè en els seus voltants els partisans havien atacat a alguns soldats alemanys.

En el sector sud:

El 1º Grup Panzer tenia que unir-se aquell dia al 11º Exèrcit al sud-est d’Uman per rodejar i atacar a dos exèrcits soviètics.

Tweet

Dissabte:

En el Reich:

A Polònia:

Adolf Hitler va parlar amb el seu entorn més íntim de la seva idea de crear una nova raça de dominadors. Hitler volia dominar tot el continent i controlar i seleccionar les persones per crear aquesta raça amb l’ajut de la policia i dels homes del NSDAP.

A Alemanya:

Heinrich Himmler va tornar a rebre tractament del seu metge Felix Kersten i li va parlar de les gestes realitzades per una de les divisions de les Waffen-SS a l’ofensiva de Yelnia, de la qual n’estava molt orgullós perquè havia eliminat a tots els seus contrincants i creia convençut que eren un exemple per les demés forces.

En el front oriental:

En el sector nord:

A la matinada, l’exèrcit alemany va ocupar la ciutat de Staraia-Russa, al sud del llac Ilmen. Al mateix temps, el ZG-26 va tornar a atacar l’aeròdrom de Tallin i es va atribuir la destrucció a terra d’unes 40 aeronaus soviètiques.

En el sector central:

Tot i que Himmler creia que l’ofensiva en aquesta zona anava bé, l’exèrcit soviètic va dur a terme una batalla de carros de combat que duraria 28 dies per fer retrocedir als alemanys del sortint de Yelnyia. Aquesta contraofensiva va aixecar la moral dels soviètics. Alguns alemanys ja començaven a preveure que la guerra s’allargaria més del previst i el general Franz Halder va començar a partir de llavors a pensar en la manera de proveir a les tropes alemanyes amb roba d’hivern. 

A la Unió Soviètica:

Aquell dia va arribar per primer cop material nord-americà per ajudar a l’exèrcit soviètic a fer front als alemanys.

Tweet

Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

El cap de la Gestapo i SS-Brigardeführer Heinrich Müller va dir en un missatge per als quatre Einsatzgruppen que havia que presentar-li a Adolf Hitler informes continus sobre els treballs dels Einsatzgruppen a l’Est. Per tant, Hitler sabia perfectament que aquells equips especials assassinaven sense contemplacions als civils classificats com a no desitjats quan l’exèrcit alemany els conqueria. Hitler havia sol·licitat en especial material visual interessant com fotografies, pancartes, fullets i altres documents sobre les operacions de les SS. Precisament, aquell dia Heinrich Himmler va enviar un missatge al 2º Regiment de Cavalleria de les SS, que actuava a les maresmes del Prípiat, de que afusellessin a tots els jueus i enviessin a les dones jueves al fons del pantà amb camions. El SS Obersturmbannführer (tinent coronel) Magill li va respondre que no era possible perquè el pantà no tenia suficient profunditat.

En el front oriental:

En el sector central:

Els soviètics varen començar una contra-ofensiva. Era evident que els alemanys no havien planejat bé l’Operació i ja es preveia que seria més llarga del que havien previst. A més, amb l’ordre de no avançar cap a Moscou, les forces del general Heinz Guderian varen continuar el seu atac cap a Rósavl.

En el sector sud:

Aquesta falta de preparació es copsava perfectament aquell dia en el sud, on les unitats d’avantguarda del mariscal Gerd von Rundstedt tenien entre una sisena i una setena part de la seva càrrega bàsica de munició. A més, el Grup d’Exèrcits del Sud havia perdut des de feia dies a la meitat dels camions i començava a faltar carburant.

En els Estats Units:

A Washington, el govern nord-americà va prohibir l’exportació de petroli a l’exterior, excepte a l’Imperi Britànic i als estats nord-americans. El país que es va veure més afectat per aquell nou decret va ser el Japó, que depenia completament de la importació de petroli. Volent agreujar més la crisi de petroli que patia Japó, el govern britànic i holandès varen prohibir exportar petroli a Japó.

Tweet

Dijous:

En el Reich:

En el despatx d’en Reinhard Heydrich, Hermann Göering va ordenar, a través d’un decret escrit segurament per l’Adolf Eichmann, a Reinhard Heydrich que posés en marxar la Solució Final per solucionar el problema que representaven les poblacions jueves a Alemanya i l’Europa ocupada. Tot i que el document portava la firma del ministre Göering, va ser escrit a les oficines de la Gestapo. En a l’interrogatori que se li va fer a l’Adolf Eichmann el 6 de juny de 1960 va dir que aquella ordre havia sigut dictada per l’Adolf Hitler i que havien participat en posar-la en pràctica Heinrich Himmler, Heydrich i Oswald Pohl. Precisament, aquell dia Himmler va viatjar a Riga en un viatge que es va convertir en una extensió d’assassinats en massa de jueus a Letònia i Lituània.

En el front oriental:

En el sector nord:

El Grup d’Exèrcits Nord va arribar al llac Ilmen i ja tenia el camí lliure cap a Leningrad. L’11º Cos soviètic, que portava dies sent envoltat per la 61º Divisió d’Infanteria, va quedar aniquilat i, aquell mateix dia, els finlandesos varen iniciar la seva ofensiva a Carèlia coordinats amb l’ofensiva alemanya en el front del Luga, al sud-oest de Leningrad. Els finlandesos varen rebre durant els següents dies contraatacs locals i varen patir greus pèrdues.

Els voluntaris espanyols, la Divisió Blava, varen jurar lleialtat al Führer en la lluita contra el comunisme.

A la Unió Soviètica:

Iosif Stalin li va dir a Harry Hopkins en el Kremlin, que la màxima debilitat de Hitler es trobava en les immenses quantitats de pobles oprimits que l’odiaven i els mètodes immorals del seu govern. El dictador soviètic li va afegir que aquests pobles i la infinitat de milions més en nacions que encara no havien sigut conquerides podrien rebre ajut dels Estats Units. 

A Romania:

A la ciutat de Kishiniov, a Bessaràbia, va concloure la primera massacre civil de cinc xifres de la Segona Guerra Mundial. Havien sigut assassinats més de 10.000 jueus. 

A Líbia:

El general Ludwig Cruewell va agafar el comandament de l’Afrikakorps, i l’Erwin Rommel es va fer el càrrec del Panzergruppe Afrika, una unitat d’infanteria i dues divisions panzer.

En els Estats Units:

En un dinar a Washington, el secretari de Marina Frank Knox va apostar contra el secretari del Tresor Henry Morgenthau que Hitler ocuparia Moscou i Leningrad en un mes. Els soviètics varen tenir coneixement d’aquella aposta el 5 d’agost.

Tweet

Dimecres:

En el Reich:

A Polònia:

Adolf Hitler estava molt cansat de que els seus generals com Franz Halder o Heinz Guderian, amb qui s’havia reunit el dia anterior, no opinessin igual que ell en la forma de tal hi com portava la guerra en el front oriental. Aquests discrepaven sobretot en la conquesta per Moscou perquè Hitler no li donava la importància que li donaven els generals i, per això, el dictador va publicar la Directiva Número 34 i va cancel·lar el Suplement a la Directiva número 33, la conquesta de Moscou. Basant-se en els forts reforços que havien rebut els soviètics que s’enfrontaven i resistien al Grup d’Exèrcit del Centre, Hitler demanava posar-se a la defensiva. La nova Directiva ordenava dividir l’Exèrcit per tot el territori soviètic i va aturar a les tropes del comandant Fedor von Bock mentre s’ocupava Leningrad i Ucraïna i es recuperava la idea de fer que el 3º Grup Panzer es dirigís al nord per ajudar al Grup d’Exèrcits del Nord. Hitler va ordenar que a les tropes soviètiques que combatien al nord-oest de Kiev havia que fer-les entrar en acció a l’oest del Dnièper i aniquilar-les. En el front finlandès, Hitler demanava que només hi haguessin les forces necessàries per una defensa i per donar la impressió de noves operacions ofensives. D’aquesta manera va frenar l’avanç alemany a la ciutat de Moscou paralitzant el Grup d’Exèrcits del Centre i concentrar-se en els flancs septentrional i meridional. Hitler volia conquerir l’interior d’Ucraïna amb els grans recursos industrials i agrícoles.

A Alemanya:

L’arquitecte Albert Speer va proposar al ministre d’Armament i Munició Fritz Todt paralitzar les obres que no tinguessin importància estratègica pel desenvolupament de la guerra. Speer volia que la guerra acabés ràpid perquè li dificultava en la seva feina de construir les grans obres del Reich. Però al ministre Todt no li va agradar la idea de Speer, ja que la campanya contra la Unió Soviètica era un èxit i tot feia pensa que la guerra s’acabaria aviat a favor dels interessos alemanys. Quan Adolf Hitler va escoltar les suggerències de Speer també les va rebutjar, ja que també creia que la victòria seria en qüestió de setmanes i pensava que no caldria paralitzar les construccions com per exemple la de les autopistes, les obres del Partit i els projectes de Berlín.

Walther Hoernlein, el comandant del Regiment d’Infanteria Grossdeutschland, va rebre la Creu de Cavaller com a comandant del regiment d’infanteria número 80.

Un destacat oficial de l’estat Major, el general Von Waldau, va destacar que a la Unió Soviètica havien fet 799.910 presoners i havien destruït o capturat a 12.025 carros de combat. 

A França:

A París, Carl-Heinrich von Stülpnagel va ordenar que no es fessin mesures col·lectives sense ordre ni concert, ja que el principal propòsit era sobretot capturar individus jueus i comunistes.

L’arquebisbe de Paris, Alfred-Henri Marie Baudrillart, va dir en el seu sermó que la guerra de Hitler era una noble empresa en defensa de la cultura europea.

A Ucraïna:

Els Einsatzgruppen varen compilar el 40è Informe de Situació de les Operacions a la Unió Soviètica: A Zhitomir havien afusellat a 180 comunistes i jueus; a Proskurov, 146 jueus; a Vínnitsa, 146; a Berdichev, 148; a Shepetovka, 17; a Chorostkow, 30. En aquest últim lloc, l’informe deia que la població local havia matat a 110 jueus. A més, la 1º Brigada de Cavalleria de les SS va indicar en la conclusió d’un informe que fins el final del període d’aquest informe, havien afusellat a 800 homes i dones jueves amb edats d’entre 16 i 60 anys per encoratjar el bolxevisme.

En el front oriental:

En el sector nord:

Els portaavions HMS Furious i HMS Victorious varen atacar els ports septentrionals de Krikenes, a Noruega, i Liinahamari, Finlàndia, respectivament. Quan el Furious va arribar al port noruec se’l va trobar desèrtic i un Albacore i dos Fulmar varen caure davant el foc antiaeri. L’operació del Victorious per la seva part també va ser un desastre, ja que els britànics varen ser atacats pels Messerschmitt Bf-110 i Bf-109

En el sector sud:

El 1º Grup Panzer va capturar la ciutat de Kirovograd, a 120 quilòmetres al sud-est d’Uman. 

A la Gran Bretanya:

A Londres, el primer ministre polonès Wladislaw Sikorski va firmar amb l’ambaixador soviètic Ivan Maisky un pacte entre els dos països on els soviètics renunciaven als reajustament territorials sobre Polònia firmats en el pacte Mólotov-Ribbentrop. A més, els soviètics acceptaven restablir les seves relacions diplomàtiques amb el govern polonès a Londres, a ajudar a reorganitzar un exèrcit polonès en territori soviètic sota les ordres de la Unió Soviètica i a concedir una gran amnistia a tots els ciutadans polonesos privats de llibertat en territori soviètic.

Tweet

Dimarts:

En el front oriental:

Adolf Hitler va ordenar a la 8º Flota Aèria del comandant Wolfram von Richtofen canviar d’immediat la 2º Flota Aèria pel sector dels voltants de Soltsi i el llac Ilmen, en el sector nord. Amb aquesta decisió es deixava sense suport aeri el Grup d’Exèrcits del Centre, que a partir de llavors va tenir més dificultats per arribar a Moscou. Aquella decisió de frenar l’avanç cap a Moscou continuava portant cua i Heinz Guderian es va reunir amb el dictador per fer-li canviar d’opinió. Hitler no el va voler escoltar.

En el sector central:

Els soviètics varen crear una nova línia de defensa entre Rzeh i Viazma per protegir Moscou. 

En el sector sud:

El 1º Grup Panzer va aconseguir obrir forat i va avançar només aquell dia 150 quilòmetres, ocupant tota la regió oriental dels voltant d’Uman, i quedant a només una vintena de quilòmetres al sud-est de Kiev.

En el Reich:

A Polònia:

Tal i com varen fer el març de 1940, els alemanys varen agafar els pacients amb trastorns mentals del gueto de Lódz per afusellar-los en un bosc proper. 

A la Unió Soviètica:

A Moscou, Iosif Stalin es va reunir amb el general Georgy Zhukov, que aquest li va proposar un atac contra el sortint de Yelinia i li va suggerir evacuar Kiev per salvar el Front Sud-oest. Stalin ho va trobar una estupidesa. En veure que el seu pla era rebutjat, Zhukov va quedar abatut i li va demanar que el rellevés del seu càrrec, petició que Stalin va acceptar. En el seu lloc hi va posar el mariscal Boris Chapochnikov, que va recuperar d’aquesta manera el seu anterior càrrec.

Stalin després es va reunir amb Harry Hopkins per parlar sobre l’ajuda nord-americana que anava en camí: 200 caces s’enviaven per vaixell a Archangelsk i un destacat expert en el maneig d’aquests aparells, el tinent Alison, ja es trobava a MOscou. 

A Indoxina:

El govern francès i el govern japonès varen arribar a un acord per la defensa comuna d’Indoxina després de que les tropes japoneses arribessin aquell dia a la base naval de Cam Ranh, a només 1.300 quilòmetres de Manila, Filipines, i de la base britànica de Singapur.

Tweet

Dilluns:

En el Reich:

A Alemanya:

Durant la tarda, d’Auschwitz va sortir un tren amb uns 500 presoners malalts cap a Dresden. Les SS els hi havien dit que deixaven el camp per poder recuperar-se a un altre lloc. Però els presoners varen ser enviats al centre d’eutanàsia de Sonnenstein, on varen ser assassinats amb monòxid de carboni. Varen ser els primers interns en ser assassinats a través del gas.

El bisbe Clemens August von Galen va denunciar en una carta certificada davant del jutge de Münster i el president de la policia a la mateixa ciutat, que es tenia la intenció de transportar els malalts de Mariental per assassinar-los. La seva denúncia no va ser escoltada i ni tant sols li varen contestar.

En el front oriental:

A la nit, en el quarter general del mariscal Fedor von Bock, a Novy Borissov, els mariscals Günther von Kluge i Fedor von Bock varen sopar junts i després s’hi va afegir l’assistent de l‘Adolf Hitler i cap personal de l’Exèrcit, Rudolf Schmundt, que els volia comentar els plans de Hitler d’eliminar la zona de Leningrad i la regió de matèries primes de la conca dels Dönets. Schmundt els  va remarcar que Hitler no li interessava la conquesta de Moscou. De fet, aquell dia havia sortit un memoràndum relatiu a les instruccions del dictador que deia:

L’aparició de forces enemigues noves i poderoses davant el Grup d’Exèrcits del Centre i en el seu flanc durant els últims dies ha convençut al Führer de que la idea d’operacions a gran escala que s’esbossava en la Directiva Número 33 ha de moderar el seu objectiu d’aconseguir la destrucció de les forces enemigues.

Von Bock, que volia ocupar la capital soviètica, va respondre-li que el que deia era bastant diferent del que es deia a la Directiva 21 del Comandament de l’Exèrcit i va afirmar que estaven flaquejant els nervis de qui carregava amb una gran responsabilitat, fent una al·lusió clara a Hitler. Von Kluge es va queixar de l’extensió i vulnerabilitat que presentava el seu flanc del seu 4º Exèrcit , i Guderian el va acusar d’haver malgastat l’ocasió d’avançar amb decisió a l’est consagrant part del seu 2º Grup Panzer a atacar les forces soviètiques a Smolensk.

En el sector central:

Davant la contraofensiva del comandant Simon Timochenko, la 2º Flota Aèria alemanya va tenir que fer aquell dia 696 sortides.

En el sector sud:

Heinrich Himmler va establir unes directrius per la 1º Brigada de Cavalleria de les SS per tal i com havien de tractar els habitants dels  pantans del Pripet. Himmler indicava que si la població vestia en termes nacional, era hostil, de diferent raça o eren criminals se’ls havia d’afusellar juntament amb tot aquell sospitós de donar suport als partisans, endur-se a les dones i als nens i confiscar i posar en lloc segur el bestiar i els aliments. Himmler també ordenava destruir els pobles. 

A la Gran Bretanya:

L’Estat Major d’Intel·ligència conjunta, el JIS, va publicar un informe que deia que tenint en compte que la campanya alemanya la Unió Soviètica acabaria amb una victòria alemanya, es produiria una pausa perquè l’exèrcit alemany es reagrupés i es posés en condicions abans de començar gran operacions en una altra part.

Tweet

Diumenge:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler va fer una anàlisi en què exposava que amb 250.000 homes ben dirigits podien dominar el front de l’est per sempre. Va creure que un cop conquerida aquella regió se’ls hauria d’educar per tal que poguessin viure decentment. D’acord amb la seves idees racistes, veia aquelles persones com analfabetes. Tot i que volia que visquessin decentment, també desitjava que una part de la població fos esclava dels alemanys i anhelava convertir Crimea en una colònia alemanya. Per aconseguir tal objectiu, el dictador va canviar les instruccions donades al 2º Grup Panzer del general Heinz Guderian i li va ordenar dirigir-se al sud-oest del Front Central a Gómel, a 250 quilòmetres al sud-oest de Smolensk.

Però no tothom opinava com Hitler, el mariscal Walther von Brauchitsch volia conquerir la ciutat de Moscou ràpidament i creia que aquest era l’objectiu principal de l’Exèrcit, però Hitler pensava que Moscou podia esperar. El dictador, durant la conversa d’aquell dia, també va parlar de la possibilitat de deportar a tots els holandesos cap als territoris conquerits de l’Est. Precisament, aquell dia li varen dir al nou comissari pels països bàltics i Bielorússia, Heinrich Lohse, que les persones que estaven tancades en els guetos sota el seu comandament rebrien només la quantitat d’aliments que li sobraven a la resta de la població i, en cap cas, més que el suficient per conservar la vida. Aquestes racions mínimes d’aliments havien de continuar fins que poguessin posar en pràctica mesures més intensives per una solució definitiva, es deia. 

Wilhelm Keitel, complint instruccions de Hitler, va encarregar a Heinrich Himmler el manteniment de l’ordre en els territoris ocupats de la Unió Soviètica amb plens poders per prendre les mesures que cregués millor sota la seva responsabilitats per tal d’assegurar l’execució de les ordres d’en Hitler.

A Letònia:

Al matí, a Preili, Letònia, els alemanys varen ordenar en els jueus del carrer Dvinskaya que es vestissin amb els seus millors vestits, que agafessin provisions i sortissin al carrer per ser conduïts a la sinagoga de la ciutat. Mentre eren fora de les seves cases, els alemanys ho varen aprofitar per registrar-les. A les dotze del migdia varen agafar als jueus i els varen tancar a la sinagoga. Mentrestant, un grup de joves varen rebre ordres perquè cavessin una fossa darrere del cementiri. A continuació, varen conduir a la sinagoga als jueus de dos carrers més. A dos quarts de quatre varen conduir a la força a tots els jueus a fora del cementiri i els varen afusellar. En total varen morir 250 persones.

A Iugoslàvia:

A Belgrad, com a represàlia per uns vehicles miliars destruïts per quatre atacs amb bombes, els alemanys varen reunir a 1.200 jueus per dur-los a un camp a les afores de la ciutat. Allí els varen dividir per les seves professions i varen declarar ostatge a una persona de cada deu. Als 120 ostatges els varen dur a part i els varen afusellar. A més, a partir d’aquell dia els serbis varen ser advertits de que se’ls faria responsables si proporcionaven un entorn d’ajut als rebels. 

En el front oriental:

En el sector nord:

La Wehrmacht va conquerir la ciutat de Tallin.

En el sector centre:

Soldats alemanys de la 20º Divisió Panzer, comandats pel general Heinz Guderian, l’arquitecte de la Blitzkrieg, varen dur els seus Panzers a conquerir els voltants de la ciutat de Smolensk aquell dia i derrotar al 28º Exèrcit soviètic. Van fer més de 300.000 presoners a la ciutat. El 93% de la ciutat estava destruïda i la Wehrmacht es va situar a tant sols 150 kilòmetres de Moscou. A més, els alemanys varen tallar les línies soviètiques de comunicació amb Viazma.

A la Unió Soviètica:

Un funcionari va llegir en veu alta a tots els oficials i soldats una ordre soviètica que sentenciava a mort a nou oficials soviètics d’alta graduació, entre els quals hi havia Pavlov, Klimovskikh i Korobkov. També varen afusellar, en aquest cas en secret, al general Pyadyshev, que havia organitzat la línia de defensa de Luga per Leningrad. 

Els alemanys varen tornar a atacar Moscou per cinquena nit. Joseph Goebbels va escriure que el Kremlin era un munt de runes que seguien cremant, però, en realitat, només havia caigut una única bomba a l’exterior del Kremlin i havia produït un profund cràter. 

A la Gran Bretanya:

La Luftwaffe va tornar a atacar Londres després de 10 setmanes sense haver atacat la capital britànica.

A Indoxina:

Les tropes japoneses varen començar l’ocupació al territori francès d’Indoxina.

Tweet

Dissabte:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg varen sortir les primeres diferències entre l’Adolf Hitler i els seus generals. El dictador havia sigut informat de la lamentable situació en que es trobava el Grup d’Exèrcits del Nord en el seu avanç cap a Leningrad i tenia clar que havia de canviar d’estratègia. En el comunicat deia que Erich Hoepner, Erich von Manstein i Georg-Hans Reinhardt coincidien en que la zona entre el llac Ilmen i el llac Peipus no era l’adequada per les operacions de les unitats blindades. A més, es ressaltava que la situació del cos del general Reinhardt no era còmode i que els soviètics havien incrementat l’activitat aèria en aquella zona. Per Hitler la ciutat de Moscou ara no tenia molta importància i creia que la Wehrmacht havia de canviar de rumb i dirigir-se al Sud, cap a Ucraïna i a Crimea, i cap al Nord, tal i com havia dictat en la Directriu número 33. Els generals, en canvi, donaven importància en conquerir la capital soviètica i creien que havien d’aprofitar l’avanç de Grup d’Exèrcits del Centre per arribar a Moscou. Hitler no els va escoltar i cada vegada els hi donava més ordres contràries a les seves opinions. Franz Halder, que no estava tan segur ara de la victòria, va escriure en el seu diari que la defensa soviètica s’estava tornant cada cop més aferrissada, amb més carros de combat i més avions.

A la nit, el dictador va explicar en el seu entorn que veia bé la monarquia com una forma de govern, això sí amb algunes condicions. Per ell era important que el poble veiés la figura d’un líder com un ídol, de fet ell mitificava la figura de Frederic II el Gran, i creia que la monarquia era important perquè en els països on s’havia abolit com a França ara eren països fracassats.

A Alemanya:

A la nit, nou bombarders de la RAF varen atacar en un atac sense importància la ciutat de Berlín.

A Ucraïna:

A Lvov, els ucraïnesos varen començar una sèrie de matances contra els jueus de la ciutat que var durar tres dies, durant els quals varen ser assassinats com a mínim 2.000 jueus. 

A la Unió Soviètica:

Les tropes del NKVD varen reunir a un miler de desertors d’un mateix regiments i en varen afusellar a 45. 

A França:

L’ex ministre de l’Interior del Front Popular, Marx Dormoy, va morir a conseqüència de l’explosió d’una bomba col·locada a la seva habitació, a Montélimar. La premsa, sotmesa a les consignes governamental del govern de Vichy, varen atribuir el crim als anarquistes i varen difondre la idea de que l’extrema esquerra no retrocedia davant l’assassinat d’un dels seus per excitar l’opinió pública contra el règim. En realitat, els culpables varen ser quatre extremistes de dretes, membres del Partit Popular Francès, que els tenien com a herois de la Revolució Nacional i finalment varen ser detinguts per aquell assassinat. El procés contra ells va seguir en curs fins el gener de 1943, data en que alemanys es varen fer amb la presó de Largentère i els varen alliberar per la força.

A Malta:

Bots torpedes de motor italians varen entrar al Gran Port de l’illa amb uns torpedes especials. Abans de que els homes que varen desembarcar poguessin trobar els seus objectius on pretenien atacar, els britànics els varen atacar; 15 d’ells varen morir i els altres varen ser capturats. 

En el Pacífic:

50.000 soldats de les forces japoneses varen desembarcar a la Conxinxina, a Indoxina, i varen entrar a Saigon.

En els Estats Units:_

El govern nord-americà, davant l’amenaça japonesa al sud-est d’Àsia, va bloquejar els béns japonesos que estiguessin al país, va prohibir l’exportació de gasolina amb elevada graduació d’octà, que era indispensable per l’aviació japonesa, va tancar el Canal de Panamà a les embarcacions japoneses i va mobilitzar les milícies filipines i Douglas MacArthur es v afer càrrec del comandaments de les forces nord-americanes en el Pacífic.

Tweet