EL TERCER REICH

Dissabte:

En el Reich:

A Polònia:

En el quarter general de Rastenburg varen sortir les primeres diferències entre l’Adolf Hitler i els seus generals. El dictador havia sigut informat de la lamentable situació en que es trobava el Grup d’Exèrcits del Nord en el seu avanç cap a Leningrad i tenia clar que havia de canviar d’estratègia. En el comunicat deia que Erich Hoepner, Erich von Manstein i Georg-Hans Reinhardt coincidien en que la zona entre el llac Ilmen i el llac Peipus no era l’adequada per les operacions de les unitats blindades. A més, es ressaltava que la situació del cos del general Reinhardt no era còmode i que els soviètics havien incrementat l’activitat aèria en aquella zona. Per Hitler la ciutat de Moscou ara no tenia molta importància i creia que la Wehrmacht havia de canviar de rumb i dirigir-se al Sud, cap a Ucraïna i a Crimea, i cap al Nord, tal i com havia dictat en la Directriu número 33. Els generals, en canvi, donaven importància en conquerir la capital soviètica i creien que havien d’aprofitar l’avanç de Grup d’Exèrcits del Centre per arribar a Moscou. Hitler no els va escoltar i cada vegada els hi donava més ordres contràries a les seves opinions. Franz Halder, que no estava tan segur ara de la victòria, va escriure en el seu diari que la defensa soviètica s’estava tornant cada cop més aferrissada, amb més carros de combat i més avions.

A la nit, el dictador va explicar en el seu entorn que veia bé la monarquia com una forma de govern, això sí amb algunes condicions. Per ell era important que el poble veiés la figura d’un líder com un ídol, de fet ell mitificava la figura de Frederic II el Gran, i creia que la monarquia era important perquè en els països on s’havia abolit com a França ara eren països fracassats.

A Alemanya:

A la nit, nou bombarders de la RAF varen atacar en un atac sense importància la ciutat de Berlín.

A Ucraïna:

A Lvov, els ucraïnesos varen començar una sèrie de matances contra els jueus de la ciutat que var durar tres dies, durant els quals varen ser assassinats com a mínim 2.000 jueus. 

A la Unió Soviètica:

Les tropes del NKVD varen reunir a un miler de desertors d’un mateix regiments i en varen afusellar a 45. 

A França:

L’ex ministre de l’Interior del Front Popular, Marx Dormoy, va morir a conseqüència de l’explosió d’una bomba col·locada a la seva habitació, a Montélimar. La premsa, sotmesa a les consignes governamental del govern de Vichy, varen atribuir el crim als anarquistes i varen difondre la idea de que l’extrema esquerra no retrocedia davant l’assassinat d’un dels seus per excitar l’opinió pública contra el règim. En realitat, els culpables varen ser quatre extremistes de dretes, membres del Partit Popular Francès, que els tenien com a herois de la Revolució Nacional i finalment varen ser detinguts per aquell assassinat. El procés contra ells va seguir en curs fins el gener de 1943, data en que alemanys es varen fer amb la presó de Largentère i els varen alliberar per la força.

A Malta:

Bots torpedes de motor italians varen entrar al Gran Port de l’illa amb uns torpedes especials. Abans de que els homes que varen desembarcar poguessin trobar els seus objectius on pretenien atacar, els britànics els varen atacar; 15 d’ells varen morir i els altres varen ser capturats. 

En el Pacífic:

50.000 soldats de les forces japoneses varen desembarcar a la Conxinxina, a Indoxina, i varen entrar a Saigon.

En els Estats Units:_

El govern nord-americà, davant l’amenaça japonesa al sud-est d’Àsia, va bloquejar els béns japonesos que estiguessin al país, va prohibir l’exportació de gasolina amb elevada graduació d’octà, que era indispensable per l’aviació japonesa, va tancar el Canal de Panamà a les embarcacions japoneses i va mobilitzar les milícies filipines i Douglas MacArthur es v afer càrrec del comandaments de les forces nord-americanes en el Pacífic.

Tweet