EL TERCER REICH

Divendres:

En el front oriental: 

El Einsatzgruppe B va declarar haver matat a 45.000 jueus des de que va començar l’Operació Barba-roja. Aquesta xifra va augmentar quan es va completar l’estadística. A més, Franz Halder va anotar aquell dia que nombrosos presoners estaven morint per inanició cada dia i va afirmar que de moment no podien fer res per ells. 

En el sector central:

Heinz Guderian va visitar la 167º Divisió d’Infanteria i va poder observar que faltaven camises per la neu, grassa per les botes, roba blanca i pantalons que abriguessin. Després, va observar que la 112º Divisió havien robat abrics i gorres de pell als soviètics i solament eren reconeguts com soldats alemanys per les seves insígnies. Fedor von Bock, en el mateix sentit, va anotar que tots els exèrcits s’estaven queixant de les dificultats per tenir nous subministraments com aliments, municions, combustible i roba d’hivern.

En el sector sud:

A Khàrkiv, els partisans varen destruir diversos edificis de la ciutat, entre ells el quarter general alemany en el número 17 del carrer Dzhersinski. 

A Itàlia: 

El comte Galeazzo Ciano va rebre un informe del ministre Joachim von Ribbentrop on es queixava de que els obrers italians treballaven molt menys que els obrers alemanys.

A la Unió Soviètica:

A Moscou, l’ambaixador polonès Jan Kot es va reunir amb el dictador Iosif Stalin. L’ambaixador estava molt preocupat perquè trobava a faltar a uns 4.000 oficials polonesos i no sabia, com la resta del món, que aquests oficials havien sigut assassinats pels soviètics al bosc de Katin durant l’ocupació soviètica a Polònia. Kot li va explicar que havia dedicat molt de temps a la cerca d’aquells oficials i li va preguntar si havia alliberat a tots els presoners de guerra polonesos tal i com s’havia promès. Stalin li va contestar que miraria d’esbrinar què havia passat i li va preguntar si tenia les llistes exactes de les persones que faltaven. Kot li va dir que tenien tots els noms i, llavors, Stalin va agafar el telèfon i va ordenar que el posessin en comunicació amb l’oficina central del NKVD. El dictador soviètic va preguntar si havien sigut posats en llibertat a tots els presoners polonesos i després de rebre la resposta, no se sap quina va ser, va penjar el telèfon i li va comunicar que tots els oficials polonesos que es trobaven en territori soviètics havien sigut alliberats. A continuació, Stalin va parlar amb Kot de temes diferents.

Tweet

Dijous:

En el front oriental:

Les temperatures varen arribar a 20 graus sota zero i els soldats alemanys no estaven equipats per aguantar unes temperatures tan baixes. Davant les discrepàncies amb l’Adolf Hitler, Gerd von Rundstedt es va veure obligat a dimitir del seu càrrec com a comandant en cap del Grup d’Exèrcits del Sud. Però el mal temps i les discrepàncies dels alts comandants amb en Hitler no varen fer aturar l’ofensiva alemanya. En una conferència d’alt nivell del Grup d’Exèrcits del Centre, es va assignar a l’exèrcit blindat del coronel general Heinz Guderian l’objectiu de tallar les comunicacions orientals de Moscou ocupant Gorki, a 400 quilòmetres a l’est de la capital soviètica. En aquesta conferència tots es varen oposar als plans del general Franz Halder presentats el dia 7 de novembre de 1941 en forma de memoràndum i on es demanava un atac al sud de la Unió Soviètica. Els objectius eren clars pels comandants, havia de ser la conquesta de Moscou la màxima prioritat, i es va aprovar l’atac amb el coneixement de que existien problemes logístics i dels enormes perills que hi havia en avançar en condicions contràries climatològicament als seus interessos i sense cap possibilitats d’assegurar l’arribada de provisions.

En el sector nord:

El deteriorament de la situació a Leningrad va obligar a redir la ració a 300 grams per als obrers i 150 per a tots els demés.

En el Reich:

En una reunió entre els ministre Hermann Göering i l’Alfred Rosenberg amb el general de divisió Rudolf Gercke, comandant de transports de camp alemany, i altres diversos membres del Reichsluftfahrtministerium, el ministre de l’Aire va declarar el destí de les grans ciutats soviètiques, sobretot de Leningrad, no tenia cap importància per ell. Göering va afegir que en aquesta guerra hi hauria el número de morts més gran des de la Guerra dels Trenta Anys i va afirmar que si el cereals que requisaven no es podia transportar des d’Ucraïna s’havia d’utilitzar per alimentar als porcs. Göering no volia alimentar la població autòctona.

Heinrich Himmler rebia el seu habitual tractament del seu doctor Felix Kersten, quan el doctor li va treure el tema de la cacera del 27 d’octubre i li va dir que la següent vegada el també participaria com a tirador. Himmler li va confessar que creia que no tenia cap tipus de sentit organitzar caceres de faisans quan s’estava en guerra, però li va dir que com a mínim aquella cacera havia servit per veure que el ministre Galeazzo Ciano era un mentider i un traïdor. Kersten va aconseguir aquesta vegada després del tractament canviar les sentències de mort a cadena perpètua de dotze holandesos, disset alemanys, vuit francesos, tres alscacians i dos suïssos. Parlant dels suïssos, Himmler li va confessar que Hitler volia annexionar Suïssa com havia fet amb Àustria, regalant la part italiana als italians, però que el pla se’n havia anat a norris per culpa del dictador Benito Mussolini i el seu gendre Ciano. Després el doctor va ser convidat a sopar amb el propi Himmler i amb en Rudolf Brandt per continuar parlant de Suïssa. Himmler els va explicar que ara per ara no podien ocupar aquell país neutral perquè necessitaven els homes que estaven al front oriental.

A la Unió Soviètica:

20 alts oficials de l’exèrcit soviètic, entre ells el general Grigorly Savchenko i en Pavel Rychagov i la seva esposa, varen ser executats sense cap judici previ. Se’ls acusava de no obeir ordres.

En el Mediterrani:

Davant de les costes de Marroc, en aigües de Gibraltar, el U81 comandat per en Friedrich Guggenberger va atacar el portaavions Ark Royal i el Argus mentre tornaven de Malta després d’haver-hi dut caces. L’Ark Royal va ser greument danyat i va arribar a 40 quilòmetres de Gibraltar quan de sobte es va declarar un foc en l’embarcació que el va fer enfonsar juntament amb 70 avions.

Tweet

Dimecres:

En el Reich:

A Polònia:

Adolf Hitler es va reunir amb els seus generals per planificar la conquesta de Moscou, però el dictador no va tenir en compte alhora de determinar l’estratègia la temperatura. Aquell dia el termòmetre marcava -15 graus i era de preveure que amb l’hivern continuaria baixant dràsticament. Tot i això, al migdia Hitler va explicar en els seus invitats que el bolxevisme estava acabat i va afirmar que donarien en els russos tot el que necessitessin si treballaven, però va exclamar que si no treballaven anirien a un camp de concentració i se’ls privaria de l’alcohol. Després de fer aquesta reflexió, va explicar que el seu mite, Frederic II de Prússia, havia sigut exemplar per no haver deixat penetrar els jueus a la Prússia Oriental.

A Alemanya:

El Völkischer Beobachter va tornar a criticar en els seus articles a Franklin Delano Roosevelt i el varen definir com L’enemic jueu. 

A França:

El govern de Vichy va internar a Léon Blum, Édouard Daladier i Maurice Gamelin en un fort dels Pirineus.

En el front oriental:

En el sector sud:

En el Mar Negre, aquell dia va tenir lloc un fort combat aeri-naval entre el 4º Cos de l’Aire i la flota del Mar Negre. Els alemanys varen destruir el creuer Chervona Ukaina i  varen causar danys en els destructors Sovershenni i Bezposhadni. Els alemanys no varen patir cap baixa. 

A Japó:

El govern japonès va prendre la decisió d’intentar arribar a un acord amb Alemanya si la guerra contra els Estats Units es feia inevitable per tal de fer participar als alemanys en la batalla contra els nord-americans i aconseguir el compromís de no firmar la pau per separat.

A Finlàndia:

El govern finlandès va rebutjar una proposta nord-americana de firmar la pau amb la Unió Soviètica.

Tweet

Dimarts:

En el Reich:

A Berlín, Adolf Hitler va explicar en els seus invitats que el cristianisme estava basat amb nocions del passat de manera que ja no corresponia al nivell dels coneixements actuals. Per ell, els països amb una base cristiana com Itàlia i Espanya tindrien problemes per culpa de la seva religió. Després, Hitler es va reunir a la Cancelleria amb en Heinrich Himmler i varen parlar de l’eliminació dels jueus. Després de l’entrevista, Himmler va tornar deprimit al seu despatx, on va rebre tractament del doctor Felix Kersten perquè el tractés dels seus dolors estomacals. Himmler sabia que la missió que tenia per davant seria complicada i complexa. Kersten, en sentir per primer cop que es parlava de la Solució Final, va quedar horroritzat i el va avisar a en Himmler de que s’estaven equivocant. El líder de les SS es va mostrar prudent perquè tampoc les tenia totes.

El Grup D del SD estranger a la RSHA va anotar aquell dia la conversació telefònica del banquer nord-americà Stallforth amb la seva secretària Boensel. El banquer li demanava que comuniqués al senyor Ulrich von Hassell, anomenat en les negociacions Howe, que la seva proposta d’acabar amb en Hitler havia tingut molt bona acollida. A més, li demanava que li digués si li seria possible traslladar-se acompanyat d’una persona autoritzada a Lisboa per celebrar una reunió amb certs dirigents nord-americans.

En el Mediterrani:

Aquell dia va arribar a la zona del Mediterrani la 2º Flota Aèria del mariscal de camp Albert Kesselring i el comandament del 2º Cos de l’Aire amb l’objectiu d’atacar Malta. Aquell fet va deixar el 8º Cos de l’Aire del comandant Wolfram von Richtofen amb el control de totes les unitats de la Luftwaffe que quedaven en el Front de Moscou.

A França.

Aquell dia va morir el ministre de Guerra de Vichy, Charles Huntziger, en un accident d’avió.

Tweet

Dilluns:

En el Reich:

En el quarter general de Rastenburg, Adolf Hitler es va passar el dia reunit amb els seus invitats.

En el front oriental:

En el sector sud:

Els alemanys varen re-iniciar l’assalt a Sebastopol amb 60.000 homes, però es varen tenir que aturar al cap de deu dies.

Al mateix temps, en el Mar Negre, el creuer Mólotov s’estava enfrontant contra les tropes alemanyes a la zona de Feodosia, en el sud-est de Crimea, quan va ser atacat pels bombarders de la 6./Kg 26. El Mólotov va tenir que marxar per no ser destruït. 

En el nord de l’Àfrica:

Des d’Alexandria, un sòlid comando secret compost per 50 homes varen pujar a l’interior de dos submarins amb la missió de segrestar a l’Erwin Rommel a Líbia en l’Operació Flipper, que era comandada pel tinent coronel Geoffrey Keyes.

A l’Atlàntic:

Per primera vegada vaixells de guerra nord-americans varen escortar un comboi de tropes britàniques en el trajecte Canadà – Extrem Orient.

En els Estats Units:

A Washington, Franklin Delano Roosevelt va rebre l’ambaixador japonès Nomura i li va comunicar que les condicions del primer pla japonès de demanar als Estats Units que reconeguessin definitivament l’ocupació de la Xina del nord per part de Japó i els interessos japonesos en tot el sud-est asiàtic eren inacceptables.

Tweet

Diumenge:

En el Reich:

Durant aquell dia l’Adolf Hitler va expressar la seva ideologia imperialista explicant que els nous territoris ocupats hi havia més de 250 milions de persones que tenien que treballar per ell. Més endavant va donar les ordres de reclutar sense cap mirament als treballadors que fossin necessaris en els territoris ocupats perquè produïssin per Alemanya. Llavors, Hitler, que estava a Munic perquè el dia anterior havia pronunciat un discurs a la cerveseria Löwenbräukeller, va tornar al quarter general de Rastenburg, on hi arribaria a la nit.

El ministre Joseph Goebbels, que no creia que la campanya en el front oriental acabés en breu, va publicar un article en el Das Reich sota el títol Quan o com. El ministre va escriure que no tenien que preguntar-se quan arribaria la victòria, sinó que s’havien de preocupar de que arribés. Perquè arribés, va dir que es necessitava un gegantesc desplegament nacional de forces. Per augmentar el rendiment militar, pensava en una mobilització de la comunitat popular que agafés a tots els àmbits de la vida.

En una circular del cap de la Sipo i del SD dirigida a totes els departaments de la Policia de l’Estat, a tots els caps, comandants i inspectors dels camps de concentració, es deia que s’havia pogut comprovar que durant les marxes a peu de l’estació al camp hi havia presoners que s’havien desplomat d’esgotament hi havien mort, i va demanar que no es permetés fets com aquells perquè no es volia que la població sabés res dels camps.

En el front oriental:

En el sector nord, on no parava de nevar igual que en tot el front, l’exèrcit alemany dirigit pel mariscal Wilhelm Ritter von Leeb va conquerir la ciutat de Tikhvin, situada molt a prop de Leningrad, a la Unió Soviètica, i tancava d’aquesta manera l’accés a l’antiga capital dels tsars condemnant a la gent a morir de fam.

El mariscal Walther von Reichenau va dir-los taxativament en els seus soldats del 6º Exèrcit que havien començar a ser els venjadors per organitzar una guerra contra els seus enemics, a qui va anomenar bèsties assassines, sense escrúpols i va deixar clar que havien de tenir en compte que s’havien de tenir els mitjans per l’aniquilació d’aquests, a qui ara va anomenar assassins, i va afirmar que aquesta gent no s’adaptaven a ells.

Tot i les victòries, dins de l’Exèrcit les tensions augmentaven dia rere dia ja que es veia que el temps no els jugava cap favor. El general Heinz Guderian va enviar una carta a la seva dona on li va dir que havien subestimat als russos per l’extensió del país i la traïció del clima. El general va acabar la seva carta dient-li que era la revenja de la realitat.

En el gueto de Dünaburg, Letònia, 11.034 jueus varen ser eliminats pels alemanys.

En el Mediterrani:

A les quatre matinada, l’Armada italiana navegava amb un comboi de set vaixells cap a Líbia, però el comboi es va topar amb la Força K britànica liderada pels creuers lleugers Aurora i Penélope, a 140 milles a l’est de Siracusa. Els britànics varen disparar ràpidament amb els seus canons de 152 mil·límetres i durant mitja hora varen sembrar el caos dins dels italians. Els britànics varen enfonsar o varen danyar greument a set vaixells mercantils que sumaven 39.000 tones i un dels sis destructors de l’escorta italiana. A la una del migdia la Força K va arribar a Malta sense haver patit cap baixa i varen rebre les felicitacions de l’almirall Andrew Cunningham. Per la seva part, el comte Galeazzo Ciano va anotar enrabiat en el seu diari que els resultats eren inexplicables.

Tweet

Dissabte:

En el Reich:

A última hora de la tarda, Adolf Hitler es trobava aquell dia a la ciutat de Munic per fer un discurs a la cerveseria Löwenbräukeller per commemorar l’aniversari del putsch de 1923. En el discurs, el dictador va assegurar que els soviètics havien perdut 10 milions d’homes i del 60 al 75 % de la seva capacitat industrial. També va aprofitar el discurs per amenaçar als seus enemics dient que la guerra podria durar tot el temps del món però, tot i que va afirmar que duraria tot el 1942, va dir amb contundència que l’últim batalló que quedaria dempeus seria l’alemany. Llavors, va insistir en el tema de que els jueus eren els culpables de la guerra i va declarar que estava preocupat perquè sabia que darrere de la guerra hi havia el jueu internacional. Segons el líder alemany, els jueus havien enverinat als pobles mitjançant el seu control de la premsa, la ràdio, el cinema i el teatre, i va declarar que s’havien assegurat de que el rearmament i la guerra beneficiessin els seus negocis i els seus interessos financers. A continuació, va acusar a la Gran Bretanya d’estar sota la influència jueva per atacar al poble alemany i la Unió Soviètica de ser el més gran servidor dels jueus. Des de llavors, Hitler va dir que sabia que l’Estat soviètic estava controlat per comissaris jueus i que Iosif Stalin no era res més que un instrument dels jueus. A més, va ser molt crític amb el paper de la Gran Bretanya i va explicar que no tenia la intenció d’atacar als Estats Units, però els va amenaçar dient que si els seus vaixells de guerra nord-americans atacaven als submarins alemanys els dispararia sense contemplacions.

En un memoràndum alemany es varen exposar els objectius fonamentals de la política econòmica alemanya després de conquerir l’Europa de l’est. Segons el memoràndum, s’havia d’aconseguir els excedents productius més alts possibles a través d’una producció barata i d’un baix cost de manteniment de vida de la població autòctona, que només s’havien de centrar en poder subministrar per al Reich i els demés països d’Europa. D’aquesta manera es pensava no només satisfer la demanda europea d’aliments i de matèries primes, sinó també proporcionar al Reich una font d’ingressos que li permetés cobrir en unes quantres dècades una proporció significativa dels deutes que havia portat la guerra, lliurant d’aquesta manera gran part d’aquesta càrrega al contribuent alemany.

En el front oriental:

En el sector nord:

Els soviètics varen perdre la seva única via de provisions a Leningrad, envoltada per les tropes alemanyes des del setembre amb l’objectiu de deixar morir de gana a la població, la via ferroviària entre Tivjin i Volkovstroie, a la riba meridional del llac Ladoga, quan les 8º i 12º Divisions blindades varen destruir la línia. Aprofitant la foscor, els carros de combat de la 12º Divisió Panzer varen entrar en els ravals del sud de Tijvin. Els soviètics varen fugir en massa.

En el sector central:

A Rovno, els Batallons policials 96 i 320, continuant i acabant amb les matances del dia anterior a aquesta ciutat, varen assassinar un total de 21.000 jueus.

Per intentar frenar als alemanys, els soviètics varen crear el 10º Exèrcit que estava constituït per homes que en la seva majoria tenien entre 30 i 40 anys, el 65% sense entrenament militar.

A Itàlia:

Tot i que la victòria semblava a l’abast de les potències de l’Eix, el govern italià es va començar a preocupar quan varen saber les xifres sobre producció d’armament nord-americà. A més, aquell dia en el Mediterrani, entre Itàlia i Líbia, les forces aliades varen enfonsar un comboi de l’Eix.

En els Estats Units:

La preocupació italiana tenia els seus fonament, en els Estats Units l’expert nord-americà Vannever Busch va proposar a l’equip de govern del president Franklin Delano Roosevelt la construcció de la bomba atòmica.

Tweet

Divendres:

En el Reich:

A Alemanya:

Hermann Göering va celebrar una reunió amb els caps militars i els va donar més ordres sobre l’ús d’obrers russos pels treballs pesats en el Reich. El ministre va impartir directives que exigien l’explotació sense contemplacions dels civils russos i dels presoners de guerra com a mà d’obra. Göering va deixar clar que el lloc dels treballadors qualificats alemanys seria en la indústria d’armament, mentre els treballs més feixuccs i més qualificats serien per als russos. El ministre també va exigir que no hi hagués contactes entre russos i alemanys, ja que considerava que el treballador alemany sempre seria capatàs del rus. Entre els possibles càstigs, Göering va establir entre la supressió de les racions de menjar a l’execució per un batalló d’afusellament.

En una altra reunió, aquesta produïda en el Ministeri d’Afers Exteriors, es va parlar d’aprovar l’onzè decret promulgat a l’empara de la Llei de Nacionalitat del Reich que deixava en els jueus alemanys que estaven a l’estranger sense nacionalitat, inclosos els deportats.

El Völkischer Beobachter novament va treure titulars contra el president Franklin Delano Roosevelt.

A la Unió Soviètica:

A Moscou, Iosif Stalin va decidir celebrar el 24è aniversari de la Revolució amb la tradicional desfilada militar a la Plaça Roja de Moscou, que estava coberta de neu en aquells moments. Aquell acte públic per commemorar l’aniversari de la Revolució d’octubre semblava una autèntica bogeria perquè les tropes alemanyes es trobaven a només 48 quilòmetres de la ciutat. Però Stalin volia demostrar que volia i podia resistir a la ciutat, i també que podien fer vida normal. Va ordenar mantenir la normalitat per tal de que es veiés la capacitat de resistència del país. Des del Kremlin, Stalin va enviar un missatge radiofònic al poble soviètic i a l’Exèrcit en el que va parlar de la resistència soviètica i va mencionar figures importants de la Història soviètica com Alexander Nevsky, Mijaíl Kutuzov i Vladimir Lenin, a més va prometre que aviat arribaria l’ajuda britànica i nord-americana.

En el front oriental:

L’Estat Major va presentar el memoràndum sobre la segona ofensiva a l’Est. Els objectius, entre ells, hi havia l’ocupació de Maijop i un important fons de petroli en el Caucas. Les conquestes de Stalingrad i Gorki varen ser elaborats per en Franz Halder i el seu equip.

En el sector nord:

Tal i com havien promès feia dos dies, la Luftwaffe va bombardejar aquella nit la ciutat de Leningrad. A més de bombes incendiàries, els alemanys varen llançar mines marines d’una tona que varen causar greus danys. Una de les mines va travessar el gruixut sostre de la Fortalesa Pere i Pau i va matar a 13 persones. A l’estació de tren Finlàndia, varen saltar pels aires vagons plens de soldats, dones i nens a punt per ser evacuats. Una altra mina va impactar en el pont de ferrocarril a prop de Kushelevka i va interrompre el trànsit entre Leningrad i el llac Ladoga. Els alemanys només varen perdre un Ju-88 pilotat per l’alferes Harry Kollrarczig del KG 77.

Tot i la intensa nevada, la 8º i 12º Divisions blindades alemanyes varen ocupar Lipnaia Gorka, un petit poble situat a només 10 quilòmetres de Tivkin.

En el sector central:

Gràcies a les baixes temperatures i a la glaçada d’aquella nit, les tropes alemanyes varen poder tornar avançar cap a Moscou després de setmanes de lluita amb el fang.

A Bielorússia, els alemanys varen assassinar a 12.000 jueus a les a fores de la ciutat de Minsk i els varen enterrar en foses comunes per tal de deixar espai als jueus alemanys deportats. A Rovno, el Batallons policials 96 i 320  també varen assassinar als jueus de la ciutat entre aquest dia i el següent. En total els Batallons policials varen assassinar a Rovno 21.000 persones en dos dies.

En el sector sud:

En el Mar Negre, bombarders de la 6./KG 26 varen enfonsar l’embarcació de passatgers Armenia, que estava evacuant soldats i refugiats des de Sebastopol. De les 5.000 persones que anaven a bord només en varen sobreviure vuit.

En els Estats Units:

Franklin Delano Roosevelt va anunciar que els Estats Units ampliaven les ajudes de la Llei de Préstec i Arrendament a la Unió Soviètica, i que oferia un crèdit de mil milions de dòlars sense interessos a pagar en cinc anys a comptar a partir d’aquell dia fins al final de la guerra. Al mateix temps, el govern nord-americà va enviar un ultimàtum de deu punts al Japó.

Tweet

Dijous:

En el Reich:

A França:

Reinhard Heydrich, preocupat perquè havien demanat l’expulsió dels seus homes a França, Helmuth Knochen i i Hans Sommer, per haver participat en els atacs contra les sinagogues parisenques la matinada del 3 d’octubre, va dictar que el seu representant a París no havia informat d’aquella acció. Al final Sommer i el general Thomas varen ser expulsats, però Knochen va poder conservar el seu càrrec. 

A Alemanya:

L’actor Joachim Gottschalk i la seva esposa i la seva filla es varen suïcidar després de que les dues rebessin una ordre de deportació pel fet de ser jueva. 

A Itàlia:

Benito Mussolini li va escriure una carta a Adolf Hitler per respondre-li la carta que el dictador alemany li havia enviat una setmana abans. El dictador italià li va explicar que també creia que el bolxevisme estava eliminat, però que estava convençut de que els nord-americans intervindrien en la guerra amb un cos expedicionari a Egipte.

En el front oriental:

En el sector central:

A la nit, en tots els sectors del Grup d’Exèrcits del Centre varen baixar en picat les temperatures i va començar a gelar. A Moscou, els soviètics varen celebrar el 24è aniversari de la Revolució, tot i que tenien els alemanys a només 60 quilòmetres. A l’estació de metro Maiakovski es varen reunir com era costum els delegats del Soviet de Moscou, els representants del Partit, dels sindicats i de l’exèrcit. Allí, Iosif Stalin va pronunciar un discurs en el qual va declarar que durant els últims quatre mesos havien mort 350.000 persones, 378.000 havien desaparegut i 1.020.000 havien quedat ferides, però que els alemanys havien perdut a 4.500.000 dels seus homes. A més, va dir que estava convençut de que les reserves alemanyes s’estaven esgotant i que ells encara no havien començat a utilitzar-les. Llavors, va esmentar l’aliança amb la Gran Bretanya i els Estats Units i va dir que el règim soviètic s’enfortiria. En el final del seu discurs va exclamar que els alemanys volien una guerra d’extermini contra el poble soviètic, i que per tant a partir d’ara havien de matar a tot alemany que trepitgés el seu territori sense pietat.

Com el dia anterior, els alemanys varen bombardejar les grans fàbriques automobilístiques GAZ de Gorki. 

A Klimovichi, al sud-est de Maguilov, els alemanys varen dur a terme una altra massacre. Varen enviar als joves a treballar a la destil·leria mentre els policies, seguint instruccions dels alemanys, varen començar a treure a vells i nens jueus de les seves cases i els varen ordenar que agafessin objectes de valor i roba d’abric. Llavors se’ls varen endur en grups a garatges proper a un hospital per després portar-los a les afores de la ciutat, darrere del riu Kalinitsa, prop del vell aeroport. 900 persones varen ser executades a prop del riu. Els nens varen ser assassinats a cops de pala. Alguns soldats alemanys varen advertir a una noia jueva de 15 anys, Alla Levina, perquè escapés. Una nena petita, Faina Manevich, va aconseguir escapar-se de la mort en el fossat d’execució gràcies a que un major la va amagar entre el seu fusell i el seu braç.  

En els Estats Units:

El govern nord-americà va efectuar un crèdit de 10.000 milions de dòlars a la Unió Soviètica per compres dins de la Llei de Préstec i Arrendament.

En el Pacífic: 

L’almirall Fuchida va fer l’últim assaig general abans de l’atac de Pearl Harbor. L’atac va ser simulat des del més mínim detall: l’esquadra atacant estava composta per sis portaavions i 350 avions, i els vaixells que farien de blanc es trobaven a més de 300 quilòmetres, com estaria a Oahu. Els dos primers assajos anteriors havien anat malament, però aquest va anar tot bé.

Tweet

Dimecres:

En el Reich:

En el quarter general de Rastenburg, després de sentir uns comentaris racistes sobre la inferioritat racial de la classe baixa anglesa, Adolf Hitler es va exaltar i va tornar a atacar als jueus. El dictador va afirmar que aquella era la guerra més estúpida que havien començat els britànics i que, després de la derrota, es produiria un brot d’antisemitisme a la Gran Bretanya i va augurar que el final de la guerra portaria la caiguda del jueu. Llavors, va insultar als jueus acusant-los de falta de capacitat i creativitat en tots els aspectes de la vida menys en dos: mentir i enganyar. Va continuar el seu atac antisemita dient que tot edifici jueu s’enfonsaria si no se li permetia tenir seguidors i va exclamar que sempre havia dit que els jueus eren el diable més estúpids que mai havien existit. Tornant a insultar-los encara amb més força, va acusar als jueus de no tenir un verdader músic, un pensador i va afirmar que no tenien ni art ni res, i va tornar a exclamar que eren mentiders, falsificadors i uns impostor, i va afirmar que si havien arribat a algun lloc havia sigut per la simplicitat dels qui els rodejaven. Per acabar, va dir que si els aris no netejaven als jueus, aquests no serien capaços de veure la porqueria que els cobria als ulls i va afirmar de nou que podien viure sense jueus, però que ells, els jueus, no podien viure sense ells, els aris.

Martin Bormann va prohibir que els presoners de guerra soviètics fossin enterrats d’una forma digne.

En el front oriental:

En el sector nord:

La Luftwaffe va llançar milers de pamflets a Leningrad prometent celebrar l’aniversari de la Revolució Russa, el 7 de novembre, amb bombarders de terror. Però els soviètics, amb el general de divisió Aleksandr Novikov, al comandament de les forces aèries del nord-oest, es va anticipar a l’atac alemany i va atacar les bases dels bombarders alemanys.

En el sector central:

Una divisió alemanya va arribar a la carretera de Plavsk, a Tula, amb el seu Estat Major a cavall per la falta de carburant i per culpa del fang.

Els alemanys varen bombardejar les grans fàbriques automobilístiques GAZ de Gorki, tant de dia com de nit. El dia següent varen repetir l’acció.

A Japó:

Des de Tòquio, Hideki Tojo i uns quants ministres claus es varen reunir amb l’emperador Hirohito per revisar els plans militars, que ara incloïen el pla de Pearl Harbor de l’almirall Isoroku Yamamoto. Després de diverses deliberacions, tot el govern japonès va decidir que si els nord-americans no complien les seves condicions d’acceptar l’extensió de l’Imperi japonès abans de que acabés el mes, començarien les operacions militars contra Estats Units, Gran Bretanya i Països Baixos. A més, l’emperador va autoritzar l’atac sobre Pearl Harbor i ràpidament es va difondre el missatge. En seguit, a Hawai, en el port de Honolulú, l’embarcació japonesa Taiyo Maru, que des de l‘1 de novembre de 1941 estava al port per observar Pearl Harbor, va marxar cap a Japó.

A la Gran Bretanya:

L’Almirallat va rebre la notícia de que el portaavions Indomitable havia embarracat a les Índies Occidentals i que patia diversos danys. Tot i això, no varen aturar al Prince of Wales, que es dirigia a Singapur per defensar la ciutat fortalesa d’un possible atac japonès.

Tweet