Home // diari // 21 de juliol de 1944

21 de juliol de 1944

Divendres:

Les conseqüències de l’atemptat de l’Operació Valquíria:

A la una de la matinada ja es va donar per acabat el cop d’Estat que havia patit l’Adolf Hitler el dia anterior i els conspiradors que encara vivien varen ser tancats a les cel·les de la Gestapo de la Prinz Albrechtstrasse. Però a la casa del ministre Joseph Goebbels de Berlín l’activitat continuava; el ministre no parava de donar ordres i va fer detenir al comandant militar de Berlín per està al costat del complot. Durant aquella hora va ser executat el coronel Claus von Stauffenberg i més tard les seves restes van ser exhumades per les SS. Avui en dia es desconeix on són. El general Friedrich Fromm es va voler mostrar com una víctima davant de la cúpula nazi i es va dirigir a la casa d’en Goebbels demanant poder parlar amb en Hitler per explicar-li la seva versió dels fets. Tot i que alguns no volien, el final Fromm va poder parlar amb en Hitler, però a partir de llavors ningú va confiar més amb el general i es va ordenar que sigués vigilat per un soldat en tot moment. En aquelles hores de la matinada, el ministre de l’Interior Heinrich Himmler, que estava desaparegut des de que s’havia reunit amb en Hitler el migdia a Rastenburg, també es va dirigir a la casa d’en Goebbels per explicar-li tal com havia viscut l’atemptat. A partir d’aquell dia Goebbels va rebre els plens poders que venia reclamant des de feia un any. 

Passada la mitjanit es va emetre un discurs d’en Hitler gravat unes hores abans, on va culpar a uns quants oficials de l’atemptat i els va definir com a ambiciosos, sense consciència, criminals i estúpids, i va prometre exterminar-los a tots sense compassió. Minuts més tard es va emetre un discurs d’en Hermann Göering. Poc abans de les quatre de la matinada, en Martin Bormann va comunicar en els gauleiters que el cop d’Estat havia acabat.

Un cop finalitzat el cop d’Estat, els serveis de seguretat varen crear la Comissió especial 20 de juliol i varen començar a capturar a qualsevol individu que tingués una relació amb el complot com en Hans Oster, que va ser detingut aquell dia. També varen ser detinguts el germà d’en Von Stauffenberg, en Berthold, l’antic funcionari d’alt rang i vicepresident de la policia de Berlín, en Fritz-Dietlof von der Schulenburg, l’important membre del Cercle Kreisau, en Peter Graf Yorck von Wartenburg, el pastor protestant Eugen Gerstenmaier, el terratinent del Abwehr Ulrich Wilhelm Graf Schwerin von Schwanenfeld, l’antic coronel general Erich Hoepner, que ja havia sigut arrestat per en Fromm però no executat, el mariscal de camp Erwin von Witzleben, que havia abandonat Bendlerstrasse abans del fracàs del putsch, el ministre prussià de Finances Johannes Popitz, l’antic ministre d’Economia Hjalmar Schacht, el coronel general Franz Halder, el comandant general Stieff i l’almirall Wilhelm Canaris. Com a conseqüència del complot es varen suïcidar els generals Wagner i Henning von Tresckow per està implicats en l’atemptat. Von Tresckow es trobava en aquells moments amb el 2º Exèrcit al nord de Varsòvia lluitant en una complicada batalla defensiva contra els soviètics. Al matí el va despertar en Fabian von Schlabrendorff, que estava frustrat pel fallit cop d’Estat i, després de canviar-se, Von Tresckow se’n va acomiadar d’ell dient-li:

Aquell que hagi perdut una jugada així té que acceptar les conseqüències. 

Poc després Von Tresckow va fer que el portessin a prop d’Ostrov i allí va entrar tot sol en un bosc on va activar una granada que va acabar amb la seva vida. Wagner es va suïcidar disparant-se un tret al cap. El comandant Hans Ulrich von Oertzen, l’oficial d’enllaç del sector de defensa de Berlín (Wehrkreibs III), que havia transmès les primeres ordres de l’Operació Valquíria, es va suïcidar també amb una granada de mà. En canvi, el general Erich Fellgiebel es va negar a suïcidar-se. Conscient de que seria detingut, es va passar gran part d’aquella tarda en el quarter general de Rastenburg i inclús va felicitar a en Hitler per haver sobreviscut l’atemptat. Poc després va ser detingut.


A França, a dos quarts de dues el comandant militar de París, el tinent general Hans von Boineburg-Lengsfeld, es va dirigir a l’Hotel Continental per alliberar els líders de les SS. Quan el general li va comunicar a en Hans Oster que era lliure, aquest va exigir explicacions. El general li va indicar que Carl Heinrich von Stulpnagel els hi explicaria tot en l’Hotel Raphael. Quan va entrar al bar de l’Hotel, Oster estava fet una fúria i es va llançar contra el comandant, que precisament s’havia aixecat per saludar-lo. Per sort d’en Von Stulpnagel, Otto Abetz si va interposar i els va advertir que ara tenien que pensar en França, en la Batalla de Normandia i d’estar units. Oberg va continuar queixant-se una bona estona fins que es va acabar calmant. Oberg al final va protegir durant unes quantes hores als insurrectes perseguits per la RSHA. Inclús quan varen arribar les primeres ordres del ministre Himmler va intentar ajudant als colpistes. 

A primeres hores del mati, Carl Heinrich von Stulpnagel, que ja es veia a venir que l’acusarien d’haver conspirat contra el règim, va sortir de París amb el seu xofer en cotxe cap a Berlín amb l’ordre d’informar de tot el que havia passat. Oberg li va prometre que protegiria a la seva família de tota represàlia. Però una avaria els va fer aturar a Meaux. A les tres de la tarda varen agafar un altre cotxe i varen continuar el seu viatge rumb a la capital alemanya. Abans d’arribar a Verdun, Von Stulpnagel va ordenar en el xofer canviar l’itinerari agafant la ruta de Sedan, a través dels camps de batalla on havia lluitat durant la Primera Guerra Mundial. Passant Vacheraucheville, va fer desviar el cotxe cap al riu Meuse i allí en va baixar. Li va ordenar en el xofer que seguís fins al poble més pròxim i li va prometre que ell continuaria a peu fins al poble per recordar les seves gestes. Quan el cotxe es va allunyar, Von Stulpnagel es va dirigir a la riba del riu Maases i es va disparar un tret al cap. Hores més tard, el xofer, després d’esperar en el poble i en veure que no arribava, el va anar a buscar. Quan el va trobar a terra, prop del  canal de Marne, encara estava en vida i el va portar ràpidament a l’hospital militar de Verdun. Allí li varen salvar la vida, però la bala, que l’hi havia penetrat el crani, el va deixar cec en destruir-se els nervis òptics.


Al matí, els ministres més importants del Reich varen ser cridats a ser presents en el quarter general de Rastenburg per felicitar a en Hitler per haver sobreviscut. En el quarter tothom sospitava de que Albert Speer estava darrere del complot i, fins i tot, Hitler el va tractar amb distància oblidant la seva antiga amistat. De fet, Hitler ara desconfiava de tothom i va fer aixecar aquell dia el terra del seu despatx i el seu dormitori per comprovar si hi havia amagada una bomba. Hitler, a més, es queixava que li feien mal les orelles i l’esquena. Durant la reunió d’aquell dia, Kurt Zeitzler va presentar la seva dimissió com a Cap del Estat Major General del Heer. Des de feia dies Zeitzler tenia discrepàncies amb en Hitler i havia presentat cinc vegades la seva dimissió, però fins llavors no havia sigut mai acceptada. Hitler va pensar amb en Walther Buhle per substituir-lo, però com que havia resultat ferit en l’atemptat del dia anterior va elegir a en Heinz Guderian com a cap de l’Estat Major de l’Exèrcit. Llavors, en el quarter, el cap de la MarinaKarl Döentiz, va pronunciar un discurs davant d’en Hitler, que estava assentat entre en Martin Bormann a l’esquerre i l’Alfred Jodl, que portava un embenat al cap com a conseqüència de les ferides, a la dreta, on va tornar a lloar un cop més la figura del dictador. Döentiz va explicar que la Marina estava al costat d’en Hitler i li va prometre que seria fidel al seu líder i que no tindrien pietat contra els traïdors.

En el Reich:

Com el dia anterior, a dos quarts de dotze va sonar la petita alarma antiaèria a la ciutat de Dresden seguida després de l’alarma gran. Un altre cop no va passar res a la capital saxona.

En el front occidental:

A la zona de Vercors, a dos quarts de deu del matí els maquis, que lluitaven contra els alemanys des del 13 de juliol de 1944, varen sentir el soroll de motors d’avions i es varen creure que eren els nord-americans que havien arribat per ajudar-los. Però quan varen sortir dels seus amagatalls es varen trobar amb la desil·lusió de veure que es tractava dels Dorniers alemanys que bombardejaven les seves posicions i cada un dels aparells portava a 400 soldats de les Waffen-SS. Al mateix temps, regiments de muntanya pertanyents a la 157º Divisió alemanya, comandada pel general Pflau, varen atacar la regió per tres fronts diferents. En total, 20.000 soldats alemanys varen envair l’altiplà i varen necessitar quatre dies per aixafar els 3.500 combatents que els havien desafiat.

A la Unió Soviètica:

A Chelm, el Consell Nacional, el KRN, va crear un Comitè d’Alliberació Nacional polonès, el PKWN, format arran de la unió del Consell Nacional i de la Unió de Patriotes Polonesos, que s’oposava al govern polonès a l’exili i estava sota direcció soviètica, que volia prendre el control dels territoris abandonats pels alemanys. Llavors, des de Moscou va arribar fins als carrers de Varsòvia el missatge radiat del nou Comitè que convidava als polonesos a aixecar-se en armes contra els alemanys.

En el Pacífic:

A la península d’Orote, a l’illa de Guam, els marines nord-americans del general Turnage varen desembarcar a l’antiga possessió espanyola però es varen trobar una forta resistència japonesa. Al mateix temps, la 1º Divisió de marines va desembarcar a la part inferior de la península. L’illa de Guam va ser conquerida el 10 d’agost de 1944.


A Hawai va arribar-hi des de San Diego el president Franklin Delano Roosevelt per entrevistar-se amb en Douglas MacArthur i en Chester W. Nimitz, que entre ells dos no tenien molt bones relacions.

Posted in diari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

css.php
%d bloggers like this: