20 d’abril de 1944
Dijous:
L’aniversari d’en Hitler:
En el Berghof, a Obersalzberg, Adolf Hitler va celebrar el seu 55è aniversari. Segurament no va ser un aniversari feliç, ja que aquell dia varen sortir molts rumors de que el ministre d’Armament i amic del dictador Albert Speer estava pensant en dimitir del seu càrrec. Preocupat, Hitler va aprofitar que a Obersalzberg hi havia el gestor de desenvolupament de la Luftwaffe i amic personal de Speer, Erhard Milch, per demanar-li que enviés un missatge a Speer per expressar-li la seva estima i per dir-li que encara mantenia la seva amistat de forma inalterable. Milch va marxar aquella tarda d’Obersalzberg amb aquest missatge. Anys més tard, Milch va explicar que va ser ell qui li havia demanat a en Hitler que enviés aquell missatge a Speer perquè no volia que el seu amic es desanimés i volia que continués en el càrrec de ministre.
A la tarda, abans d’anar a l’habitual reunió militar, Hitler va ser felicitat per tots el membres del personal del Berghof, de l’Exèrcit i de les SS. Entre els que el varen felicitar hi havia el general Wilhelm Keitel, l’almirall Karl Döenitz, el ministre Heinrich Himmler i el gestor Milch, però Hitler estava molt desanimat i va voler obrir tots els regals que li varen fer en silenci i sol. Després d’obrir els regals es va reunir amb el ministre Hermann Göering, l’almirall Karl Döenitz i el general Kurt Zeitzler per parlar de la delicada situació militar que vivien.
A Berlín, Joseph Goebbels va preparar una sèrie d’actes per celebrar l’aniversari d’en Hitler. El ministre va ordenar que es decorés la ciutat amb banderes i una nova consigna:
Els nostres murs s’han trencat, però no els nostres cors.
A la Filharmònica de Berlín es va oferir un concert especial amb la interpretació de la simfonia Heroica de Beethoven dirigida per en Hans Knapperstbusch. El palau de l’Òpera Nacional a l’Unter den Linden es va adornar per la celebració com era costum i molts mandataris de l’Estat, del NSDAP i de la Wehrmacht varen assistir a l’acte. Els membres del partit nazi es varen reunir per festejar la històrica carrera política d’en Hitler.
Però no a tot arreu es va celebrar de la mateixa forma ni amb el mateix entusiasme que en anys anteriors, l’estat d’ànim era molt crític i escèptic entre la població alemanya i, segons uns informes locals de Baviera, en especial a les zones rurals, a les cases ja no es penjaven les banderes nazis per celebrar l’aniversari d’en Hitler. En el comunicat del Reich d’aquell dia es deia que la gent estava molt cansada, que tenia por dels successos del front oriental i que les esperances que es donaven en els anuncis d’un miracle salvador ja no feien efecte. En general, deia el comunicat, la gent estava més que farta de la guerra i el desig de que acabés era enorme.
En el Reich:
A París, el mariscal Philippe Pétain va visitar mig d’incògnit la capital francesa per ser present als funerals per les víctimes dels bombardejos Aliats. Part del públic parisenc li va demanar en el vell mariscal un discurs improvisat a la sortida de l’acte.
En el front oriental:
A Jezierzany, Ucraïna, els alemanys varen atacar als soviètics avançant uns quilòmetres, però en l’atac varen perdre molts dels seus tancs.
A Itàlia:
300 bombarders nord-americans varen atacar el port de Venècia, Padua, Ancona i Castelfranco.
A l’Índia:
Els britànics tenien la partida guanyada en la Batalla per Kohima amb l’arribada d’una divisió d’infanteria i una brigada blindada per ajudar-los.
The URI to TrackBack this entry is: http://segonaguerramundial.blog.cat/1944/04/20/20-dabril-de-1944/trackback/